Diferencies ente revisiones de «Eduardo Lonardi»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques
m Preferencies llingüístiques
Llinia 22:
Por decretu 415 del 6 d'ochobre de 1955 dispúnxose'l cese de tolos miembros de la Corte Suprema de Xusticia de la Nación. Paralelamente removió al Procurador vía decreto y de la mesma foi nomáu Procurador Xeneral por Decretu Nᵘ415 del 6 d'ochobre de 1955 a [[Sebastián Soler]] que'l so antiperonismo poner de manifiestu en dellos dictames.<ref>V. PELLET LASTRA, Arturo, Hestoria política de la Corte. 1930-1990. Buenos Aires, 2001, pág. 233.</ref> Producióse la suspensión del [[Estáu de derechu]], de les actividaes polítiques, partidaries y gremiales y el cese de tolos mandatos electivos. Nes provincies los gobiernos fueron interveníos y de manera similar proceder colos conceyos. La CGT foi intervenida y robaron de la so see'l cadabre d'Eva Duarte.<ref>https://www.mdzol.com/nota/160186-a-54-anos-del golpe militar-a-peron/</ref> Emite'l Decretu 1339 del 30 de setiembre de 1955 a la selmana de tomar el poder, nel cual decrétase la intervención de la [[Universidá de Buenos Aires]] y el restu de les universidaes nacionales. Deroga les lleis 13031 y 14297, y confier al Interventor na Universidá de Buenos Aires, y a los Delegaos Interventores, les facultaes del Rector, Decanu y respeutivos Conseyos que queden suprimíos. El 7 d'ochobre de 1955, díctase'l Decretu 47812, consecuencia del anterior, pol cual ponse “en comisión” a tol Claustru de Profesores de la Universidá.
 
Ocupó de facto la presidencia d'Arxentina depués del [[golpe d'Estáu]] cívicu militar qu'en [[1955]] derrocó a Perón, dada la necesidá de la dictadura autodenominada [[Revolución Llibertadora (Arxentina)|Revolución Llibertadora]] de presentar un nome de prestíu qu'unificara a les FuercesFuercies Armaes.<ref name="Potash1">'''L'Exércitu y la Política na Arxentina''': pág. 295, por [[Robert A. Potash]], Editorial Suramericana, 1981.</ref> Lonardi empecipió midíes tendentes a llograr la "reconciliación nacional", pero foi obligáu a arrenunciar polos sectores más duros del Exércitu y l'Armada.<ref name="Llibru de Presidentes" />
 
A él atribúyese-y la famosa frase:
Llinia 37:
El 30 de setiembre, l'embaxador de Francia escribió al so gobiernu qu'esi nucleu duru taba formáu por
 
“homes d'espíritu retrógradu, señardosos d'un pasáu que dalgunos remonten hasta la dómina colonial, partidarios de soluciones de fuerzafuercia o, cuantimenos, d'autoridá. Tán trescalaos de concepciones bien próximes a les d'un Charles Maurras en Francia y, mientres la última guerra, la mayoría d'ellos simpatizaron más coles potencies fascistes que colos aliaos. Dalgunos nun despintaron nesa dómina la so almiración pola Alemaña nazi.<ref>La Violencia Evanxélica. Horacio Verbitsky, tomu II</ref>
 
Les posiciones ideolóxiques del so gabinete bazcuyaben en dos estremos: había ministros que xuntaben a les tradiciones lliberal d'Arxentina, y que s'opunxeren al peronismu dende'l primer día y qu'agora nel poder, pretendíen desmantelar tol aparatu políticu del peronismu, menguar el poder de la CGT y reconstruyir la vida política sobre la base de partíos políticos ensin influencia dalguna del peronismu. Los sos principales referentes yeren el ministru del Interior y Xusticia [[Eduardo Busso]], el titular del Ministeriu de Marina [[Teodoro Hartung]] y hasta el mesmu vicepresidente [[Isaac Coloraes]].<ref name="Potash4">'''L'Exércitu y la Política na Arxentina''': pág. 295-296-297-298, por [[Robert A. Potash]], Editorial Suramericana, 1981.</ref>
Llinia 49:
Los interventores, nomaos pa reemplazar a los gobernador electos depuestos recibieron una ampliación de facultaes que-yos dexó actuar ensin consulta previa en cuestiones venceyaes colos fines revolucionarios, el réxime constitucional, municipal, impositivu y llexislativu, y atropando nes sos persones los poderes llexislativu, xudicial y executivu.<ref>Añales de Jurisprudencia Arxentina, Tomu XVI-A, Decretos, 1956, pp. 1-2.</ref> Esti constructor ente la llegalidá avasallada -la Constitución Nacional- y l'illegalidá imperante proclamar revolucionaria- constitúi una traza peculiar del gobiernu de facto.{{cr}}
 
Les posiciones irreductibles dientro del bandu "lliberal" del exércitu, la marina y l'aeronáutica y los partíos de la oposición auníos na [[Xunta Consultiva Nacional]] fixeron insostenible la situación de Lonardi y producióse la posterior cayida d'este.<ref name="Biogr." />Mientres el so curtiu réxime dictatorial la dirigencia gremial comprometida col gobiernu depuestu foi escorrida, el Congresu Nacional disueltu ; les provincies fueron interveníes, moviendo a'l gobernadores electos por interventores adictos; a los miembros de la Corte Suprema de Xusticia dexar cesantes; interviniéronse les unviersidades y moviéronse a decenes de profesores.<ref>Page, Joseph A.: Perón. Segunda parte (1952-1971) pág. 143, 1983, Buenos Aires. Javier Vergara Editor ISBN 950-15-0316-X</ref> La política de Lonardi, sofitada por ultracatólicos y dellos sectores nacionalistes, espertó la oposición de quien reclamaben midíes más dures contra'l peronismu. Un golpe internu nes FuercesFuercies Armaes, determinó'l día 13 de payares el so reemplazu por Pedro Eugenio Aramburu.
 
Conformó una "Xunta Consultiva" cola [[Unión Cívica Radical]] y otros partíos de la oposición al [[peronismu]], que tuvo continuidá col presidente [[Pedro Eugenio Aramburu]].<ref name="potash2">Roberto A. Potash: L'exércitu y la política na Arxentina 1945-1962. De Perón a Frondizi 2° edición Buenos Aires 1981 Editorial Suramericana pág.307/8</ref>
Llinia 180:
El coronel [[Bernardino Labayru]], un antiguu amigu de Lonardi, quien lo nomó xefe de la Casa Militar, que yera otru de los opositores al grupu nacionalista, con sofitu de munchos militares retiraos que volvieren a l'actividá y teníen mandu n'unidaes del [[gran Buenos Aires]], encabezó contra Bengoa una turniada que tenía'l beneplácito de la Marina y llogró qu'el 9 de payares el ministru arrenunciara.
 
Juan Carlos Goyeneche, yera l'otru funcionariu fuertemente cuestionáu. Profesor de Lliteratura Española, conocíase que visitara la [[Alemaña]] de d'[[Adolf Hitler|Hitler]] y espresáu simpatíes pol réxime [[franquismu|franquista]]. Al ser nomáu pal cargu pidió que se-y xulgara pol so actos del presente y non poles notaciones d'un archivu arcaicu”.<ref name=saenz>María Sáenz Quesada: La Llibertadora pág. 100. Editorial Suramericana Buenos Aires 2007 ISNN 978-950-07-2879-9</ref>A pocu d'asumir como Secretariu de Prensa y Actividaes Culturales empezaron les crítiques, qu'incluyeron pegatina de cartelos na ciudá pidiendo la so destitución.<ref name=saenz2>María Sáenz Quesada: La Llibertadora pág. 133. Editorial Suramericana Buenos Aires 2007 ISNN 978-950-07-2879-9</ref>El sector autodenominado lliberal optó per una vía indirecta: consiguió que s'aprobara la disolución de la Secretaría de Prensa lo qu'obligó a Goyeneche a arrenunciar el 9 de payares.
 
=== Diferendos con Villada Achával y Busso ===
Llinia 202:
Lonardi solo aceptó l'alloñamientu de [[Luis María de Pablo Pardo]] y de Villada Achaval pero refugó esprendese del mayor Juan Guevara, el so edecán, otru de los oxetaos, y tampoco aceptó compartir el so poder con una Xunta nin tomar les demás midíes de gobiernu solicitaes.
 
Apenes amaneció'l 13 de payares, presentar na residencia oficial los trés ministros militares: de Guerra, xeneral [[Arturo Ossorio Arana]], de Marina, almirante Hartung, y de Aeronaútica, brigadier [[Ramón Abrahim]], quien-y manifestaron que perdiera l'enfotu de les FuercesFuercies Armaes polo que-y riquíen el so arrenunciu. Depués de delles consultes, Lonardi anunció que nun presentaría'l so arrenunciu por escritu porque consideraba que lo taben echando. Sicasí ello aceptó finalmente nun faer declaraciones públiques sobre'l so alloñamientu, que na prensa foi esplicáu de resultes de los sos problemes de salú. El 13 de payares asumió como nuevu presidente [[Pedro Eugenio Aramburu]], que la so eleición fuera consensuada nes conversaciones que los mandos sostuvieren dende 4 o 5 díes antes.
 
Finó pocu dempués de dexar la presidencia, tres un curtiu periodu de trabayu como amestáu militar na embaxada arxentina en [[Washington DC]]. Los sos restos fuelguen nel [[Campusantu de La Recoleta]].<ref name="Llibru de Presidentes" />