Diferencies ente revisiones de «Fitness»

Contenido eliminado Contenido añadido
Moheen esborró l'archivu "Mancuernas.jpg" en Commons porque Copyright violation, see c:Commons:Licensing.
m Preferencies llingüístiques
Llinia 1:
{{referencies|t=20150804}}
:''Nota: En xíriga científica,'' «fitness» ''tamién puede referise a la l'[[Aptitú (bioloxía)|aptitú biolóxica]].''
 
'''Fitness''' o '''forma física''' (en n'[[Idioma español|español]] ''bona forma'') ye un estáu xeneral de [[salú]], y en forma más específica llámase-y a la capacidá de prauticar ciertes [[actividá física]]s, ocupaciones y actividaes cotidianes. Una bona forma física polo xeneral adquierse como resultáu d'una [[nutrición]] fayadiza,<ref>{{cita publicación|título = Physiological and health implications of a sedentary lifestyle|publicación = Applied Physiology, Nutrition, and Metabolism|fecha = 2010|páxines = 725–740|volume = 35|númberu = 6|doi = 10.1139/H10-079|nome = Mark Stephen|apellíu = Tremblay|first2 = Rachel Christine|last2 = Colley|first3 = Travis John|last3 = Saunders|first4 = Genevieve Nissa|last4 = Healy|first5 = Neville|last5 = Owen}}</ref> la práutica de [[exerciciu físicu]] de moderaos a brengosos,<ref>{{cita publicación|título = Older adults' motivating factors and barriers to exercise to prevent falls|publicación = Scandinavian Journal of Occupational Therapy|fecha = 14 de xunu de 2010|páxines = 153–160|volume = 18|númberu = 2|doi = 10.3109/11038128.2010.487113|pmid = 20545467|nome = Gudrun Cathrine Lindgren|apellíu = de Groot|first2 = Lisbeth|last2 = Fagerström}}</ref> y un descansu apropiáu.<ref>{{cita llibru|títulu = Physical activity and health of youth|apellíu = Malina|nome = R|editorial = Ovidius University Annals, Series Physical Education and Sport/Science, Movement and Health|añu = 2010|isbn = |allugamientu = Constanta|páxines = }}</ref>
 
Con anterioridá a la [[revolución industrial]], definíase ''forma física'' como la capacidá de realizar les actividaes cotidianes ensin esperimentar fatiga. Sicasí, cola automatización y los cambeos nel estilu de vida na actualidá considérase que la ''forma física'' ye una midida de la capacidá del cuerpu de funcionar de forma eficiente y efectiva mientres el trabayu y actividaes d'esparcimientu, tar en condición [[salú]]able, ser capaz d'aguantar enfermedaes hipocinéticas, y poder enfrentar situaciones d'emerxencia.<ref>{{cita web|título=President's Council on Physical Fitness and Sports Definitions for Health, Fitness, and Physical Activity |url=http://www.fitness.gov/digest_mar2000.htm |fechaarchivo=12 de xunetu de 2012 |editorial=fitness.gov |deadurl=yes |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120712201046/http://www.fitness.gov/digest_mar2000.htm }}</ref>
Llinia 11:
* Flexibilidá
* [[Resistencia cardiovascular]]
* FuerzaFuercia muscular y resistencia
* Constitución física
* Axilidá
Llinia 20:
 
== Definición ==
El términu fitness tien dos acepciones distintos, pero rellacionaes ente sigo. La primer definición que podemos dar de fitness, ye aquella que fai referencia al estáu xeneralizáu de bienestar y salú física llográu non yá a partir del desenvolvimientu d'una vida sana, sinón tamién y principalmente, del exerciciu siguío y sostenío nel tiempu. La segunda acepción de la palabra ye la que señala'l tipu d'actividaes físiques de normal entendíes como ‘fitness’‘fitness' y que se realicen polo xeneral n'espacios deportivos específicos.
 
La palabra fitness provien del idioma inglés y significa “bienestar” (fit= sanu, saludable).
 
Nos últimos años, los programes d'entrenamientu d'Estilu Militar aportaron a cada vez más populares ente los civiles. Hai cursos disponibles perdayures n'EE.XX., Europa y amontóse masivamente en países d'América del Sur como Colombia y son impartíos xeneralmente por personal ex-militar. Bien de cutiu, el instructores tuvieron posiciones destacaes dientro de delles organizaciones militares. Frecuentemente, el instructores fueron enantes reclutadores (Drill instructor), miembros de les [[FuercesFuercies Especiales]] o de tener otres posiciones distinguíes dientro de la milicia.
Estos cursos siempres tienen dellos elementos comunes, de cutiu enfóquense en [[calistenia]] d'estilu militar y de carreres en grupu. Los cursos de cutiu impartir bien ceo pela mañana y en cualquier dómina del añu. Los alumnos pueden esperar tracciones, sentadillas, flexones y saltos, según movimientos más difíciles tales como pataes d'ondulación y flares estilu [[breakdance]]. Casi invariablemente, un entrenamientu va incluyir carreres curties, mientres les carreres más llargues son planiaes''. Les fuercesfuercies especiales son renombraes pol so nivel de salú y l'intensidá de los sos entrenamientos.
 
L'actividá física ye bien importante cuando se trata de caltenese saludable. Correr, caminar o faer deporte 30 minutos al día, puede ameyorar la to vida considerablemente. Realizar actividá física regularmente tien munchos beneficios. Persones que faen exerciciu siquier 3-4 vegaes a la selmana tienen menos enfermedaes y viven más tiempu. Amás, l'exerciciu físicu ayuda a prevenir enfermedaes como diabetes, presión arterial alta, enfermedaes cardiovasculares y munches más qu'últimamente se tán convirtiendo nun gran problema social. ^referencia 1
Llinia 38:
 
# El fitness delles vegaes ta destináu a la perda de grasa corporal. Sicasí nel culturismu ríquese l'aumentu de la masa corporal ([[hipertrofia]] muscular).
# Les rutines de fitness consisten en n'[[Exerciciu aeróbico|exercicios aeróbicos]] combinaos con anaeróbicos , ente que nel culturismu principalmente son [[Exerciciu anaeróbico|exercicios anaeróbicos]] de fuerzafuercia. Tamién varien el tiempu, les repeticiones, la intensidá, tipu d'exercicios y la planificación de les rutines.
# El fitness consiste na meyora del cuerpu pa entrenar los músculos, hai munches diferencies ente'l fitness y el culturismu o fisioculturismo. El culturismu centrar na meyora de los músculos.