Diferencies ente revisiones de «Furacán Katrina»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"empléu" +"emplegu"
m Preferencies llingüístiques
Llinia 37:
== Prevención ==
=== Gobierno federal ===
[[Archivu:BUSHLA.jpg|thumb|300px|Arrodiáu por [[Michael Chertoff]], [[Secretaría de Seguridá Nacional de los Estaos Xuníos|secretariu de Seguridá Nacional]], y pol [[Secretariu de Defensa de los Estaos Xuníos|secretariu de Defensa]] [[Donald Rumsfeld]], el presidente [[George W. Bush]] axúntase'l 31 d'agostu de 2005 con miembros de la fuerzafuercia operacional de la [[Casa Blanca]] pa tratar sobre la recuperación de los daños causaos pol furacán Katrina, na ''Cabinet Room'' de la Casa Blanca.]]
Na mañana del [[26 d'agostu]], a les 10:00 [[UTC-5]], el furacán Katrina algamó la categoría 3 nel golfu de Méxicu. Darréu, pela tarde, el CNH decatar de qu'el Katrina terminaría dirixiéndose escontra'l [[panhandle|saliente]] de Florida y revisó la trayeutoria prevista pa la nube.<ref>{{cita web |autor=Spann, James |url=http://www.jamesspann.com/bmachine/calendar/wxtalk/26,08,2005 |títulu="Models Shifting West," "NHC Shifting Track To MS Coast" and "Llate Katrina Thoughts" from the ABC33/40 Weather Blogue |fecha= 26 d'agostu de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref><ref name="NHC disc 014">{{cita web | autor = Stewart, Stacy | editorial = National Hurricane Center | títulu = Hurricane Katrina Discussion Non. 14, 5:00&nbsp;pm EDT | fecha = 26 d'agostu de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |url = http://www.nhc.noaa.gov/archive/2005/dis/al122005.discus.014.shtml? |idioma=inglés}}</ref> El CNH emitió un avisu de furacanes pal sureste de Luisiana, incluyendo la área de Nueva Orleans, a les 10:00 UTC-5 del [[27 d'agostu]].<ref name="NHC Katrina Advisory 17">{{cita web|autor=Centro Nacional d'Huracán |título=Hurricane Katrina Advisory Number 17, 10 a.m. CDT, August 27, 2005 |editorial=[[Alministración Nacional Oceánica y Atmosférica]]|fechaacceso=13 d'agostu de 2011 |url=http://www.nhc.noaa.gov/archive/2005/pub/al122005.public.017.shtml? |idioma=inglés}}</ref> Esa mesma tarde, el NHC amplió l'avisu a la mariña de Misisipi y Alabama, según a la mariña de Luisiana hasta [[Intracoastal City]].<ref name="NHC Katrina Advisory 19">{{cita web |autor=Centro Nacional d'Huracán |título=Hurricane Katrina Advisory Number 19, 10 p.m. CDT, August 27, 2005|editorial=[[Alministración Nacional Oceánica y Atmosférica]]|fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |url=http://www.nhc.noaa.gov/archive/2005/pub/al122005.public.019.shtml? |idioma=inglés}}</ref>
 
Llinia 281:
Nos Estaos Xuníos y acordies con lo establecío nel ''[[National Response Plan]]'', la repuesta y la planificación en casu de catástrofe ye principalmente responsabilidá de los gobiernos locales. Cuando estos escosaren los sos recursos, pueden solicitar una ayuda específica adicional a los estaos vecinos y, a lo postrero al gobiernu federal. D'esta manera, esti procesu pasa primero pol [[Condaos de los Estaos Xuníos|condáu]], dempués pol [[Estáu de los Estaos Xuníos|tao]] y finalmente llega al [[Gobiernu federal de los Estaos Xuníos|gobierno federal]]. Munchos de los problemes causaos pol Katrina tuvieron como desencadenante la desaparente planificación llevada a cabu por toos estos niveles. Coles mesmes, tamién xugó un papel esencial nel periodu post-Katrina l'Axencia Federal pa la Xestión d'Emerxencies (FEMA).<ref name="usgovwh">{{cita web|autor=Gobierno de los Estaos Xuníos|títulu=The Federal Response to Hurricane Katrina: lessons learned |añu=2006|fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés |url=http://georgewbush-whitehouse.archives.gov/reports/katrina-lessons-learned.pdf|formatu=PDF |urlarchivo=http://web.archive.org/web/20090131173542/http://georgewbush-whitehouse.archives.gov/reports/katrina-lessons-learned.pdf |fechaarchivo=31 de xineru de 2009}}</ref>
 
De les 60 000 persones que quedaron atrapaes en Nueva Orleans, la Guardia Nacional rescató a más de 33 500.<ref name="GAO-06-903">{{cita llibru | autor = United States Government Accountability Office | url = http://www.gao.gov/new.items/d06903.pdf | títulu = Coast Guard: Observations on the Preparation, Response, and Recovery Missions Related to Hurricane Katrina |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 | fecha= xunetu de 2006 | formatu = PDF |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> El [[Senáu de los Estaos Xuníos]] reconoció'l llabor d'esti cuerpu<ref name="S. 246">{{cita llibru| autor = United States Congress | títulu = Senate Resolution 246: To express the sense of the Senate regarding the missions and performance of the United States Coast Guard in responding to Hurricane Katrina. | formatu = PDF | fecha = 21 de setiembre de 2005 | fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés | editorial = Government Printing Office | url = http://frwebgate.access.gpo.gov/cgi-bin/getdoc.cgi?dbname=109_cong_bills&docid=f:sr246ats.txt.pdf}}</ref> y les [[FuercesFuercies Armaes de los Estaos Xuníos]] recibieron la ''[[Presidential Unit Citation (Estaos Xuníos)|President Unit Citation]]''.<ref>{{cita web | título = USCG Message Traffic: Award of the Presidential Unit Citation to the Coast Guard|fecha=25 de mayu de 2006 | fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés | url = http://www.uscg.mil/hq/cg3/cg3pcx/publications/alcoast/alcoast-317-06.asp | editorial=Guardia Costera d'Estaos Xuníos}}</ref> El [[Comandu Norte d'Estaos Xuníos]] punxo en marcha la [[Task Force|FuerzaFuercia Operacional]] Conxunta Katrina, estableciendo la so base en [[Camp Shelby]] (Misisipi) pa esplegase a partir del 31 d'agostu y col [[teniente xeneral]] del [[exércitu de los Estaos Xuníos]] [[Russel L. Honoré]] como comandante.<ref>{{cita web |url=http://www.ausa.org/webpub/DeptHome.nsf/byid/CTON-6FUPLU |títulu=Joint Task Force Katrina Begins Setting up at Camp Shelby, Miss |fecha=31 d'agostu de 2005 |editorial=Association of the United States Army |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés |urlarchivo=http://web.archive.org/web/20060426194216/http://www.ausa.org/webpub/DeptHome.nsf/byid/CTON-6FUPLU |fechaarchivo=26 d'abril de 2006}}</ref>
 
Michael Chertoff, [[Secretaría de Seguridá Nacional de los Estaos Xuníos|secretariu]] del [[Departamentu de Seguridá Nacional de los Estaos Xuníos|departamentu de Seguridá Nacional]], decidió asumir oficialmente les operaciones federal, estatal y local el 30 d'agostu de 2005, en virtú del ''National Response Plan''.<ref name="usgovwh" /> A principios de setiembre, el Congresu autorizó una ayudái total pa les víctimes de 62,3 millardos de dólares.<ref>{{cita web |autor=Baker, Peter; Goldstein, Amy |url=http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2005/09/08/AR2005090801081.html |títulu=Congress Approves $51.8 Billion For Victims |editorial=[[Washington Post]] |fecha=9 de setiembre de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés }}</ref> Amás, el presidente Bush cuntó cola ayuda de los expresidentes [[Bill Clinton]] y [[George H. W. Bush]] pa recaldar donaciones,<ref>{{cita web |autor=Bush, George W. |url=http://georgewbush-whitehouse.archives.gov/news/releases/2005/09/20050901-3.html |títulu=President Asks Bush and Clinton to Assist in Hurricane Relief |editorial=Serviciu de Prensa de la Casa Blanca |fecha= 1 de setiembre de 2005|fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> como yá lo fixeron dempués del [[Terremotu del océanu Índicu de 2004|terremotu y maremotu del océanu Índicu de 2004]].<ref>{{cita web |url=http://articles.cnn.com/2005-01-03/us/tsunami.presidents_1_tsunami-victims-presidents-clinton?_s=PM:US |títulu=Ex-presidents launch private aid effort |editorial=CNN |fecha=4 de xineru de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés|urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://articles.cnn.com/2005-01-03/us/tsunami.presidents_1_tsunami-victims-presidents-clinton?_s=PM:US|fechaarchivo=2 d'avientu de 2015}}</ref> Tamién s'ordenar que les banderes americanes ondearan a mediu estil dende'l 4 al 20 de setiembre de 2005 n'alcordanza de les víctimes.<ref>{{cita web|url=http://georgewbush-whitehouse.archives.gov/news/releases/2005/09/20050904-2.html |títulu=Proclamation by the President: Honoring the Memory of the Victims of Hurricane Katrina |editorial=Serviciu de Prensa de la Casa Blanca |fecha=4 de setiembre de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref>
Llinia 287:
La FEMA procuró agospiamientu temporal (ayudes pal arriendu, tráilers, etc.) a 700 000 movíos pol Katrina. Sicasí, namái un quintu de los pidimientos de tráilers na parroquia d'Orleans fueron atendíes, lo que causó serios problemes de habitabilidad na ciudá.<ref>{{cita web |url=http://www.commondreams.org/headlines06/0701-09.htm |títulu=Hurricane Katrina Victims Return, But to What? |editorial=[[Inter Press Service]] |fecha=1 de xunetu de 2006 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés|urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://www.commondreams.org/headlines06/0701-09.htm|fechaarchivo=2 d'avientu de 2015}}</ref> Per otru llau, la FEMA tamién asumió los gastos d'agospéu n'hoteles de 12 000 families hasta'l 7 de febreru de 2006, quien a partir d'entós tuvieron que pidir ayudes de tipu federal, pero nun cuntaron cola asistencia directa de la FEMA.<ref>{{cita web |autor=Foster, Mary |url=http://www.cbsnews.com/stories/2006/02/13/katrina/main1311616.shtml |títulu=Judge: FEMA Off Hook For Hotel Costs |editorial=[[CBS News]] |fecha=13 de febreru de 2006|fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> En 2010, cinco años dempués del pasu del furacán, inda 260 families vivíen en tráilers proporcionaos pola FEMA en Luisiana y Misisipi.<ref>{{cita web|url=http://www.wlox.com/Global/story.asp?S=12230906|títulu=Hancock Co. woman struggles to get out of FEMA trailer|autor=Al Showers|editorial=WLOX Channel 13|fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref>
 
FuercesFuercies de seguridá y axencies d'otres xurisdicciones d'Estaos Xuníos emprestaron asistencia a Luisiana y Nueva Orleans nes selmanes posteriores al desastre. Dalgunes d'estes axencies veníen de llugares tan alloñaos como [[California]], [[Míchigan]], [[Nueva York]] o [[Washington (estáu)|Washington]].<ref>{{cita web |url=http://www.crisisclinic.org/Katrina_Aid_Today_Percancies_Master_List.pdf |títulu=Katrina Aid Today Percancies |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés|urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://www.crisisclinic.org/Katrina_Aid_Today_Percancies_Master_List.pdf|fechaarchivo=2 d'avientu de 2015}}</ref> Esta ayuda foi bien recibida poles autoridaes de Luisiana, onde ente les files de los sos cuerpos de seguridá taben viviéndose situaciones de galdidura y d'abandonu de los sos puestos de trabayu.<ref>{{cita web |url=http://www.nytimes.com/2005/09/04/national/nationalspecial/04police.html?_r=1&ei=5090&en=8bf8550c348bbc33&ex=1283486400&partner=rssuserland&emc=rss&pagewanted=print |títulu=Law Officers, Overwhelmed, Are Quitting the Force |fecha=4 de setiembre de 2005 |editorial=The New York Times |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref>
 
=== Crítiques al gobiernu ===
[[Archivu:BUSHJACKET.jpg|thumb|300px|El presidente Bush esamina les árees anubiertes dende'l [[Air Force One]].]]
Les crítiques a l'actuación del gobierno frente al furacán Katrina consistieron primeramente na falta de lideralgu p'aunir esfuerzosesfuercios pa lluchar contra'l furacán y les sos remortines. Darréu, estes crítiques centrar na tardida reacción al hinchente de Nueva Orleans.<ref name=newzealand>{{cita web |url=http://tvnz.co.nz/view/page/425822/609550 |títulu="Katrinagate" fury spreads to US media |editorial=[[Television New Zealand]] |fecha=7 de setiembre de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> La crisis política foi de tal calibre que s'acuñó una nueva palabra: ''Katrinagate'', neoloxismu que aportó a unu de los candidatos a "palabra del añu 2005".<ref>{{cita web |autor=Clark, Heather |urlarchivo=http://web.archive.org/web/20060325135124/http://abcnews.go.com/US/wireStory?id=1480616 |títulu=Linguists Vote 'Truthiness' Word of 2005 |editorial=ABC News |fecha=6 de xineru de 2006 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés |fechaarchivo=26 de marzu de 2006 |url=http://abcnews.go.com/US/wireStory?id=1480616}}</ref>
 
El presidente Bush atopar de vacaciones en [[Texas]] cuando'l furacán Katrina afectó al sudeste d'Estaos Xuníos y nun tornó a [[Washington D. C.]] hasta dos díes depués de que'l furacán tocara tierra, lo que-y valió delles crítiques.<ref>{{cita web |autor=Bumiller, Elisabeth |url=http://www.iht.com/articles/2005/09/01/news/prexy.php |títulu=Bush criticized over storm response |editorial=The New York Times |fecha=2 de setiembre de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés|urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://www.iht.com/articles/2005/09/01/news/prexy.php|fechaarchivo=2 d'avientu de 2015}}</ref> Nel so viaxe de vuelta a la capital, Bush sobrevoló nel [[Air Force One]] la zones afaraes de Luisiana y Misisipi. Nuna declaración so tres la catástrofe, declaró que "naide podría predicir el desastre". Sicasí, darréu, peneróse un vídeu que demostraba que'l presidente fuera alvertíu de que los diques de Nueva Orleans podríen trate superaos pola fuerzafuercia del Katrina.<ref>{{cita web |url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/americas/4765058.stm |títulu=Video shows Bush Katrina warning |editorial=BBC |fecha=2 de marzu de 2006 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref>
 
Fuertemente criticada foi l'actuación de l'Axencia Federal pa la Xestión d'Emerxencies (FEMA) a la que s'acusó de responder a la catástrofe de forma lenta y pocu efectiva.<ref>{{cita web |url=http://articles.cnn.com/2006-04-14/politics/fema.ig_1_fema-s-katrina-national-response-plan-xeneral-richard-l-skinner?_s=PM:POLITICS |títulu=Report: Criticism of FEMA's Katrina response deserved |fecha=14 d'abril de 2006 |editorial=CNN |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés|urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://articles.cnn.com/2006-04-14/politics/fema.ig_1_fema-s-katrina-national-response-plan-xeneral-richard-l-skinner?_s=PM:POLITICS|fechaarchivo=2 d'avientu de 2015}}</ref> Acordies con les lleis federales, el presidente Bush encargó al secretariu de Seguridá Nacional, Michael Chertoff, coordinar la respuesta federal a la catástrofe. Chertoff designó a [[Michael D. Brown]], direutor de la FEMA, como oficial federal principal pa dirixir l'esplegue y coordinación de toles midíes de recuperación federales na rexón de la mariña del golfu. Brown afirmó que la gobernadora Blanco amosóse ronciega a los sos esfuerzosesfuercios, lo cual negó ésta más tarde.<ref name=femanytimes>{{cita web |url=http://www.nytimes.com/2005/09/15/national/nationalspecial/15brown.html?_r=1&pagewanted=all |títulu=Ex-FEMA Chief Tells of Frustration and Chaos |editorial=The New York Times |fecha=14 de setiembre de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> Pocos díes más tarde, Brown foi destituyíu per Washington y sustituyíu pol vicealmirante [[Thad W. Allen]] como xefe de les operaciones d'ayuda.<ref>{{cita web |url=http://articles.cnn.com/2005-09-09/politics/katrina.washington_1_fema-federal-emergency-management-agency-security-secretary-michael-chertoff?_s=PM:POLITICS |títulu=Admiral takes over Katrina relief |editorial=CNN |fecha=9 de setiembre de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés|urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://articles.cnn.com/2005-09-09/politics/katrina.washington_1_fema-federal-emergency-management-agency-security-secretary-michael-chertoff?_s=PM:POLITICS|fechaarchivo=2 d'avientu de 2015}}</ref> Trés díes depués, Michael D. Brown dimitió como direutor de la FEMA.<ref name=dimision>{{cita web |url=http://msnbc.msn.com/id/9315184/#.UB5nOk0aPFI |títulu=Bush chooses new FEMA direutor |editorial=NBC News |fecha=13 de setiembre de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref>
 
El [[26 de setiembre]] de 2005, l'exdireutor de la FEMA, Michael Brown, testificó ante una subcomisión del [[Congresu d'Estaos Xuníos]] alrodiu de l'actuación de felicidá axencia. Mientres esta vista, el congresista [[Stephen Buyer]] preguntó por qué la declaración del estáu d'emerxencia emitida pol presidente Bush el 27 d'agostu nun incluyera les parroquies costeres d'Orleans, [[Parroquia de Jefferson|Jefferson]] y [[Parroquia de Plaquemines|Plaquemines]].<ref>{{cita noticia | url = http://www.nytimes.com/2005/09/27/national/nationalspecial/27text-brown.html?ei=5070&en=eda6637y28de37c1&ex=1188792000&pagewanted=all | títulu = Former FEMA Direutor Testifies Before Congress | fecha=27 de setiembre de 2005 | fechaacceso=10 d'agostu de 2012 | editorial = nytimes.com |idioma=inglés}}</ref><ref group="Nota">Ello ye que la declaración nun incluyía nenguna de les parroquies costeres de Luisiana, ente que los condaos costeros sí que fueron incluyíos nes declaraciones de Misisipi.</ref><ref>{{cita web |autor=Bush, George W. |url=http://georgewbush-whitehouse.archives.gov/news/releases/2005/08/20050828.html |títulu=Statement on Federal Emergency Assistance for Mississippi |editorial=Casa Blanca |fecha= 28 d'agostu de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> y Alabama.<ref>{{cita web |autor=Bush, George W. |url=http://georgewbush-whitehouse.archives.gov/news/releases/2005/08/20050828-3.html |títulu=Statement on Federal Emergency Assistance for Alabama |editorial=White House |fecha= 28 d'agostu de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> Brown declaró qu'esto se debió a que la gobernadora [[Kathleen Blanco|Blanco]] nun incluyera eses parroquies nel so pidimientu d'ayuda inicial, una decisión qu'él atopó "sorprendente". Tres la vista, Blanco publicó una copia del pidimientu d'ayuda, que demostraba que riquiera asistencia pa "toles parroquies del sureste incluyendo la ciudá de Nueva Orleans", nomando amás específicamente catorce parroquies, ente elles les de Jefferson, Orleans y Plaquemines.<ref>{{cita web|autor=Kathleen Blanco|url=http://jjic.gov.state.la.us/Disaster%20Relief%20Request.pdf |títulu=Governor Blanco asks President to Declare an Emergency for the State of Luisiana due to Hurricane Katrina |fecha=28 d'agostu de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |editorial=Government of the State of Luisiana |idioma=inglés|urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://jjic.gov.state.la.us/Disaster%20Relief%20Request.pdf|fechaarchivo=2 d'avientu de 2015}}</ref>
Llinia 313:
Alredor de setenta países unviaron donaciones o otres ayudes. Ye de destacar que [[Cuba]] y [[Venezuela]] (dambos consideraos como países contrarios per Estaos Xuníos) fueron los primeros países n'ufiertar ayuda, comprometiendo más d'un millón de dólares, dellos hospitales móviles, plantes de depuración, comida, agua embotellada, 1100 médicos y 26,4 tonelaes de medicines, anque esta ayuda foi refugada pol gobiernu estauxunidense.<ref>{{cita web |url= http://english.aljazeera.net/English/archive/archive?ArchiveId=14771 |fechaarchivo=14 de xunu de 2008 |urlarchivo=http://web.archive.org/web/20080614224742/http://english.aljazeera.net/English/archive/archive?ArchiveId=14771 |título=Venezuela y Cuba ufierten ayuda a EE.XX. editorial=Al Jazeera |fecha=7 de setiembre de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web |urlarchivo=http://web.archive.org/web/20080616014353/http://www.pww.org/article/view/7693/1/285/ |títulu=From abroad, offers of aid for Katrina victims |editorial=[[People's Weekly World]] |fecha=10 de setiembre de 2005|fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés |url=http://www.pww.org/article/view/7693/1/285/ |fechaarchivo=1 de xunu de 2008}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.usatoday.com/news/world/2005-09-02-katrinaworldhelps_x.htm |títulu=France, Cuba, Venezuela among those offering aid |editorial=[[USA Today]] |fecha=2 de setiembre de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> Kuwait comprometió la cantidá más grande (500 millones de [[dólar estauxunidense|dólares]]);<ref>{{cita web |url=http://www.opec.org/opec_web/en/press_room/1029.htm |títulu=OPEC Member Country Kuwait pledges US $500m aid package to USA, in wake of Hurricane Katrina |fecha=4 de setiembre de 2005 |editorial=[[OPEP]] |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> otres grandes donaciones fueron ufiertaes por [[Qatar]] y [[Emiratos Árabes Xuníos]] (100 millones cada unu),<ref>{{cita web |url=http://www.foxnews.com/story/0,2933,185884,00.html |títulu=Emirates Gave $100M in Aid for Katrina |fecha=23 de febreru de 2006 |editorial= FOX News |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref><ref name=paisa>{{cita web |url=http://edition.cnn.com/2005/US/09/03/katrina.world.aid/index.html |título=Qatar offers $100m to relief fund |editorial=CNN |fecha=4 de setiembre de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> [[Corea del Sur]] (30 millones),<ref name=pais /> [[Australia]] (7,6 millones),<ref name=paisa /> la [[India]], [[China]] (dambos 5 millones),<ref name=pais /> [[Taiwán]] (3 millones),<ref name=paisa /> [[Nueva Zelanda]] (2 millones),<ref>{{cita web|url=http://www.scoop.co.nz/stories/PA0509/S00159.htm |títulu=Scoop: Further NZ assistance in wake of Hurricane Katrina |editorial=Scoop.co.nz |autor=Nota de prensa: Gobiernu de Nueva Zelanda |fecha=6 de setiembre de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> [[Paquistán]] (1,5 millones),<ref>{{cita web |urlarchivo=http://web.archive.org/web/20071222192047/http://usembassy.state.gov/pakistan/h05090802.html |url=http://usembassy.state.gov/pakistan/h05090802.html |títulu=O.S. Grateful for Pakistan's Assistance for Hurricane Katrina Victims |editorial=Embaxada d'Estaos Xuníos |fecha=8 de setiembre de 2005|fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés |url=http://usembassy.state.gov/pakistan/h05090802.html |fechaarchivo=22 d'avientu de 2007}}</ref> y [[Méxicu]] y [[Bangladex]] (un millón).<ref name=pais>{{cita web |url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/south_asia/4215820.stm |títulu=Asian nations offer O.S. assistance |editorial=BBC News |fecha=7 de setiembre de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref>
 
El Gobiernu de [[Méxicu]] unvió 1 millón de dólares al traviés de la Cruz Roja Mexicana la cual recaldó'l millón adicional, amás con 200 tonelaes de comida que fueron llevaos en 5 aviones de la FuerzaFuercia Aéreo Mexicana'l 1 de setiembre, la Base Kelly de la FuerzaFuercia Aéreo ('''Kelly Air Force Base''') en [[San Antonio (Texas)|San Antonio]], [[Texas]] recibió siquier a 196 miembros del exércitu, 14 camiones cisterna con agua, una unidá d'atención médica, 45 vehículos militares y más de 250 tonelaes de comida, agua embotellada y provisiones médiques.
 
El gobiernu d'Estaos Xuníos pidió ayuda a la [[Xunión Europea]] y a la [[OTAN]]. Otres [[organización internacional|organizaciones internacionales]] qu'ufiertaron el so sofitu fueron la [[Organización d'Estaos Americanos]] y la [[Organización de les Naciones Xuníes]]. Cabo destacar tamién l'ayuda ufiertada per países como [[Sri Lanka]], [[Tailandia]], [[Indonesia]] o la [[India]], que pocos meses antes habíense vistu afeutaos pol devastador maremotu d'avientu de 2004.<ref>{{cita web |url=http://edition.cnn.com/2005/US/09/04/katrina.world.aid/ |títulu=O.S. receives aid offers from around the world |editorial=CNN |fecha=4 de setiembre de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref>
Llinia 322:
L'actuación de les [[Organización non gubernamental|ONG]] ante'l furacán Katrina, ente otros, demostró que tales instituciones xueguen un papel capital na recuperación de la zona afeutada. Sicasí, la esperiencia tamién demostró que pa maximizar la eficiencia del so cometíu tendríen d'atopase meyor integraes nel esquema de respuesta a la catástrofe, cosa que nun asocedía coles polítiques d'entós (''Stafford Act'').<ref>{{cita web |url=http://www.rand.org/content/dam/rand/pubs/occasional_papers/2009/RAND_OP277.pdf |títulu=The role of nongovernmental Organizations in long-Term Human recovery after Disaster. Reflections From Luisiana Four Years after Hurricane Katrina |autor=Anita Chandra y Joie Acosta |añu=2009 |editorial= Corporación [[RAND]] |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref>
 
Les operaciones esplegaes pola [[Cruz Roja Americana]] fueron l'esfuerzuesfuerciu más grande que llevara a cabu hasta entós en tola so historia, superando a les esplegaes pal [[terremotu de San Francisco de 1906]], la [[gripe español]] o los [[atentaos del 11 de setiembre de 2001]]. Primero que el furacán recalara na mariña, la Cruz Roja montó campamentos pa refuxaos na mariña del golfu y esplegó al so personal por que tuviera preparáu pa dar una respuesta rápida a los efectos del Katrina. Darréu, los capítulos de la Cruz Roja nos distintos estaos fueron faciéndose cargu de refuxaos. Esta organización tamién collaboró nel periodu post-Katrina cola [[convención Bautista del Sur]].<ref>{{cita web |url=http://www.redcross.org/www-files/Documents/GovernmentRelations/file_cont5489_lang0_2022.pdf |títulu=Statement by Joseph C. Becker, Senior Vice President for Response and Preparedness - American Red Cross |editorial=[[Cruz Roja Americana]] |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> Tamién xugó un papel bien importante'l [[Amateur Radio Emergency Service]], yá que coles comunicaciones convencionales cayíes, foi quien ayudó a coordinar a los distintos equipos de rescate y recuperación.<ref>{{cita web |url=http://www.msnbc.msn.com/id/9228945/ns/technology_and_science-wireless/t/ham-radio-operators-rescue-after-katrina/#.UCGQOE0aPFI |títulu=Ham radiu operators to the rescue after Katrina |editorial=NBC |fecha=6 de setiembre de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref>
 
Al añu de la catástrofe, [[Oxfam]] acusó al gobiernu d'Estaos Xuníos d'abandonar a los damnificados del Katrina ya incumplir les sos promeses, cuantimás nes temes rellacionaes cola vivienda.<ref>{{cita web |url=http://www.elmundo.es/elmundo/2006/08/23/solidaridá/1156331392.html |títulu=Oxfam América asegura que EE. UU. abandonó a los damnificados pol furacán 'Katrina' |editorial=[[El Mundo (España)|El Mundo]] |fecha=25 d'agostu de 2006 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012}}</ref>
Llinia 332:
El Katrina tamién provocó que'l periodismu al traviés d'[[Internet]] va cobrar un mayor protagonismu. La web NOLA.com, afiliada a [[The Times-Picayune]] (periódicu publicáu en Nueva Orleans), recibió en [[2006]] el [[premiu Pulitzer]] na seición de ''[[Premiu Pulitzer: Reportaxes de Noticies d'Última Hora|Noticies d'última hora]]'' y na de ''[[Premiu Pulitzer: Serviciu Públicu|Serviciu Públicu]]'', compartiéndolo nesti postreru estremáu col [[Sun Herald]] de [[Biloxi (Misisipi)|Biloxi]].<ref>{{cita web |url=http://www.pulitzer.org/year/2006/breaking-news-reporting/ |títulu=Breaking News Reporting |editorial=[[Premiu Pulitzer]] |añu=2006 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés |urlarchivo=http://web.archive.org/web/20080628201003/http://www.pulitzer.org/year/2006/breaking-news-reporting/ |fechaarchivo=28 de xunu de 2008 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://pulitzer.org/year/2006/public-service/ |títulu=Public Service |editorial=[[Premiu Pulitzer]] |añu= 2006 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés |urlarchivo=http://web.archive.org/web/20060708033740/http://pulitzer.org/year/2006/public-service/ |fechaarchivo=8 de xunetu de 2006 }}</ref> La publicación del Times-Picayune llevar a cabu mientres díes de forma esclusiva al traviés de NOLA.com, una y bones los periódicos en papel nun podíen ser impresos nin distribuyíos. El protagonismu d'esta páxina anicia en qu'al empar de cubrir una función informativa, tamién tuvo un importante papel nos llabores de rescate, una y bones les víctimes de la catástrofe faíen llegar por [[Serviciu de mensaxes curtios|SMS]] el so allugamientu a los sos familiares y estos ciscaben auxiliu a los servicios de rescate al traviés de comentarios en felicidá [[páxina web]].<ref>{{cita web |url=http://www.ojr.org/ojr/stories/050913glaser/ |títulu=NOLA.com blogues and forums help save lives after Katrina |editorial=ojr.org |fecha=13 de setiembre de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés }}</ref> Foi precisamente en 2006 cuando decidió abrir al periodismu al traviés d'Internet toles posibles categoríes de los premios Pulitzer, dada la so creciente importancia.<ref>{{cita web |url=http://pulitzer.org/resources/steigerspeech.html |títulu=Remarks at Pulitzer Prize luncheon |editorial=[[Premiu Pulitzer]] |añu=2006 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés |urlarchivo=http://web.archive.org/web/20060706085721/http://pulitzer.org/resources/steigerspeech.html |fechaarchivo=6 de xunetu de 2006 }}</ref>
 
Ye tamién necesariu precisar que la devastación causada pol Katrina nun foi la única torga por que los medios de comunicación desenvolvieren afechiscamente'l so llabor: en cuanto l'exércitu estauxunidense tomó'l control de la ciudá, estableciéronse restricciones a los medios. El 9 de setiembre, el teniente xeneral [[Russel L. Honoré]], comandante de la FuerzaFuercia Operacional Conxunta Katrina, anunció que los periodistes nun tendríen accesu a los esfuerzosesfuercios de recuperación de cadabres.<ref name=CNNban>{{cita web |url=http://edition.cnn.com/2005/LAW/09/10/katrina.media/ |títulu=O.S. won't ban media from New Orleans searches |fecha=11 de setiembre de 2005 |editorial=CNN |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés }}</ref> Ello ye que diversos periodistes tuvieron que trepar coles fuercesfuercies de seguridá, llegando a situaciones nes que s'amenació a los periodistes con armes de fueu.<ref name=periodismu>{{cita web |url=http://www.nppa.org/news_and_events/news/2005/09/hurricane2.html |títulu=Photojournalists Covering Katrina Fall Victim To Growing Violence, Chaos |fecha=8 de setiembre de 2005 |editorial=National Press Photographers Association |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés |urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://www.nppa.org/news_and_events/news/2005/09/hurricane2.html|fechaarchivo=2 d'avientu de 2015}}</ref> Sicasí, la [[CNN]] presentó una demanda y consiguió qu'esta prohibición fuera llevantada provisionalmente. A otru día, el voceru Christian Y. deGraff confirmó que'l gobiernu nun impondría d'equí p'arriba nenguna prohibición al trabayu de los periodistes.<ref name=CNNban /> Sicasí, los equipos de los medios de comunicación siguieron enfrentándose a dificultaes por cuenta de la violencia esistente en Nueva Orleans aquellos díes, polo que munchos d'ellos viéronse obligaos a contratar [[seguridá privada]].<ref name=periodismu />
 
=== Analís del colapsu de los diques ===
Llinia 345:
 
== Reconstrucción ==
El furacán Katrina afaró la ciudá de Nueva Orleans y la so área metropolitana. La ciudá quedó anubierta nun 80&nbsp;% y sufrió importantes daños materiales y económicos. El 30&nbsp;% de los sos habitantes yá vivíen per debaxo del [[estragal de probeza]],<ref name=nbcrecovery>{{cita web |url=http://www.msnbc.msn.com/id/9163091/ns/nbcnightlynews/t/katrina-exposes-new-orleans-deep-poverty/#.UCT9uJ0aPFI |títulu=Katrina exposes New Orleans' deep poverty |fecha=1 de setiembre de 2005 |editorial=NBC |fechaacceso= 10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> pero'l pasu del Katrina amontó estos índices, que cinco años dempués inda nun volvieren a los niveles anteriores a la catástrofe pese al esfuerzuesfuerciu de reconstrucción.<ref name=elperiodicorec>{{cita web |url=http://www.elperiodico.com/es/noticies/internacional/20100830/nueva-orleans-sigue-cutida-por-katrina-cinco-ano-despues/457003.shtml |títulu=Nueva Orleans sigue cutida pol 'Katrina' cinco años dempués |fecha=30 d'agostu de 2010 |editorial= [[El Periódicu de Catalunya|El Periódicu]] |fechaacceso= 10 d'agostu de 2012 }}</ref>
 
Al pie de los esfuerzosesfuercios pola rehabilitación de les viviendes, el principal esfuerzuesfuerciu pa la recuperación de Nueva Orleans centrar na reconstrucción de los [[dique]]s, que empezó en 2006 y terminó en 2012 y que'l so costu final foi de 14,5 millardos de dólares estauxunidenses. Kevin G. Wagner, unu de los inxenieros responsables del proyeutu, declaró qu'anque se trataba d'una obra que de normal tardaría décades en llevase a cabu, los plazos encurtiárense por que la ciudá pudiera tar protexida.<ref name=elpaisrec>{{cita web |url=http://sociedad.elpais.com/sociedá/2012/06/15/actualidá/1339792977_518506.html |títulu=Nueva Orleans blindar con un dique de 215 kilómetros |fecha=15 de xunu de 2012 |editorial=[[El País]] |fechaacceso= 10 d'agostu de 2012 }}</ref>
 
Esti nuevu sistema de diques da una proteición que fai frente a nubes del tipu "una cada cien años", que foi l'estándar autorizáu pol [[Congresu de los Estaos Xuníos|Congresu]]. Sicasí, diverses autoridaes de Nueva Orleans consideraben esta proteición insuficiente, una y bones la ciudá fixo frente a delles nubes más fuertes (de fechu el Katrina ye una nube del tipu "una de cada cuatrocientos años") y previose qu'esto vaya n'aumentu pola mor del [[cambéu climáticu]].<ref name=nytimesrec>{{cita web |url=http://www.nytimes.com/2012/06/15/us/vast-defenses-now-shielding-new-orleans.html?pagewanted=1&_r=2 |títulu=Vast Defenses Now Shielding New Orleans |fecha=14 de xunu de 2012 |editorial=The New York Times |fechaacceso= 10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> Tamién se criticó que la reconstrucción de los distintos barrios llevóse a cabu a dos velocidad en función de la mayoría racial de cada barriu.<ref name=elperiodicorec />