Diferencies ente revisiones de «Guerra d'El Líbanu de 2006»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"empléu" +"emplegu"
m Preferencies llingüístiques
Llinia 9:
|descripción =
|casus = '''Según Israel:'''
* Incursión de [[Hezbolá]] en territoriu israelín contra les [[FuercesFuercies de Defensa d'Israel|FDI]], dando muerte a ocho soldaos y prindando a otros dos.<ref>{{cita noticia |títulu=Hezbolá anuncia'l secuestru de dos soldaos israelinos |url=http://www.20minutos.es/noticia/140398/0/ORIENTEMEDIO/HEZBOLA/SOLDAOS/ |editorial=20minutos.es |axencia=Reuters |fecha=12 de xunetu de 2006}}</ref>
'''Según El Líbanu:'''
* Incursión de tropes israelines en [[Aita al Chaab]] ([[El Líbanu]]) y captura de dos soldaos pa trocar por presos palestinos en cárceles israelines.<ref name="Asiatimes">''[http://www.atimes.com/atimes/Middle_East/HG15Ak02.html It's war by any other name]</ref>
Llinia 24:
|combatientes2 = {{bandera2|Israel}}
:* {{bandera imaxe |Israeli_Army_(Land_Arm)_Flag.svg}} [[Exércitu d'Israel|Exércitu]]
:* {{bandera imaxe |Air Force Ensign of Israel.svg}} [[FuerzaFuercia Aéreo d'Israel|FuerzaFuercia Aérea]]
:* {{bandera imaxe |Naval_Ensign_of_Israel.svg}} [[Marina d'Israel|Armada]]<ref name=08-09>{{cita publicación |url=http://asia.news.yahoo.com/060813/3/2of6v.html |títulu=Some 30.000 Israeli troops in Lebanon - army radio |fecha=13 d'agostu de 2006 |axencia=Reuters |editorial=Yahoo! News Asia |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070831102005/http://asia.news.yahoo.com/060813/3/2of6v.html |fechaarchivo=31 d'agostu de 2007 }}</ref>
'''Sofitáu por:'''<br />
Llinia 59:
= El gobiernu llibanés nun fai diferencia ente civiles y militares.<ref name=1000muertos />
}}
La '''Guerra d'El Líbanu de 2006''', tamién denomada '''Guerra Israel-Hezbolá de 2006''', ye conocida nel [[El Líbanu]] como '''Guerra de xunetu''' (n'[[Idioma árabe|árabe]] حرب تمو, ''Ḥarb Tammūz'') y n'[[Israel]] como '''Segunda Guerra de El Líbanu''' (n'[[idioma hebréu|hebréu]] מלחמת לבנון השניה, ''Miljemet Lebanon Hai-Shniá''). Foi un conflictu qu'afectó mientres 34 díes el El Líbanu, norte d'Israel y los [[Altos del Golán]]. Los principales batallosos fueron el l'[[FuercesFuercies de Defensa Israelinos|Exércitu israelín]] y el brazu armáu de la organización [[chiismu|xiina]] [[Hezbolá]]. El conflictu empezó'l [[12 de xunetu]] de [[2006]] y siguió hasta'l [[14 d'agostu]] al entrar en vixencia la [[Resolvimientu 1701 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|Resolvimientu 1701]] del [[Conseyu de Seguridá de Naciones Xuníes]], qu'estableció un [[alto'l fueu]] a partir de les 05:00 hores [[UTC]] d'esi mesmu día.<ref>{{cita web |url=http://daccessdds.un.org/doc/UNDOC/XEN/N06/465/06/PDF/N0646506.pdf?OpenElement |título=Resolución 1701 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes |fecha=11 d'agostu de 2006 |formatu=PDF |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20061117005412/http://daccessdds.un.org/doc/UNDOC/XEN/N06/465/06/PDF/N0646506.pdf?OpenElement |fechaarchivo=17 de payares de 2006 }}</ref>
 
El conflictu desencadenóse'l 12 de xunetu, cuando combatientes de Hezbolá llanzaron cohetes sobre les poblaciones fronterices israelines, un subsiguiente ataque con [[Misil antitanque|proyectiles antitanque]] a dos vehículos blindaos llixeros [[Humvee]] que patrullaben na frontera abarganada. La emboscada dexó trés soldaos israelinos muertos y otros dos fueron fechos prisioneros, siendo treslladaos al interior d'El Líbanu.<ref>[[New York Times]] vía [[International Herald Tribune]] (12 de xunetu de 2006). [https://web.archive.org/web/20060717235503/http://www.iht.com/articles/2006/07/13/africa/web.0712mideast.php "Clashes spread to Lebanon as Hezbollah raids Israel"]. Consultáu 16 d'agostu de 2007.</ref><ref>{{cita web|url=http://www.abc.net.au/news/stories/2008/07/18/2307095.htm?site=news|título=Israel buries soldiers recovered in prisoner swap|publicación=ABC News (Australian Broadcasting Corporation) |fecha=18 de xunetu de 2008|fechaacceso=16 de xineru de 2011}}</ref> Cinco soldaos más morrieron en El Líbanu al intentar rescatalos. Hezbolá pidió a Israel la lliberación de prisioneros llibaneses en cuenta de los dos militares.<ref>{{cita noticies| url=http://www.nytimes.com/2006/07/13/world/middleeast/13mideast.html | publicación=The New York Times | nome1=Greg | apellíu1=Myre | nome2=Steven | apellíu2=Erlanger | títulu=Israelis Enter Lebanon After Attacks | fecha=13 de xunetu de 2006}}</ref> Israel negóse y respondió con bombardeos aéreos y d'artillería contra oxetivos llibaneses qu'incluyíen, amás de los oxetivos militares de Hezbolá, la infraestructura civil del país y el l'[[Aeropuertu Internacional Rafic Hariri|aeropuertu de la capital]], [[Beirut]].<ref>{{Cita noticies|url=http://edition.cnn.com/2006/WORLD/meast/07/13/mideast/index.html|títulu=Israeli warplanes hit Beirut suburb|publicación=CNN|fecha=14 de xunetu de 2006|fechaacceso=25 de payares de 2011 }}</ref> El L'[[FuercesFuercies de Defensa d'Israel|exércitu israelín]] (IDF n'inglés) desencadenó una invasión terrestre del [[Sur de El Líbanu]], al empar qu'imponía un [[Bloquéu (estratexa)|bloquéu aereu y naval]].<ref>{{Cita noticies|url=http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2006/08/23/AR2006082301671.html|títulu=Lebanese Premier Seeks O.S. Help in Lifting Blockade|fecha=24 d'agostu de 2006|publicación=Washington Post|nome=Edward|apellíu=Cody|fechaacceso=25 de payares de 2011 }}</ref> Hezbolá, de la mesma, amontó los disparos de cohetes sobre'l norte d'Israel y trabó batalla coles IDF nuna [[guerra de guerrilles]] caltenida dende sólidos baluartes.<ref>{{Cita noticies|url=http://www.guardian.co.uk/israel/Story/0,,1842276,00.html|títulu=Computerised weaponry and high morale|nome=Conal|apellíos=Urquhart|fecha=11 d'agostu de 2006|publicación=The Guardian|fechaacceso=8 d'ochobre de 2006|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20060830074758/http://www.guardian.co.uk/israel/Story/0%2C%2C1842276%2C00.html|fechaarchivo=30 d'agostu de 2006}}</ref>
 
Créese qu'esti conflictu provocó la muerte de, ente 1&nbsp;191 y 1&nbsp;300 llibaneses<ref name="independent.co.uk">[http://www.independent.co.uk/news/world/middle-east/cloud-of-syrias-war-hangs-over-lebanese-clerics-death-7771366.html Cloud of Syria's war hangs over Lebanese cleric's death][[Robert Fisk]], martes 22 de mayu de 2012, ''The Independent''</ref><ref name="ReferenceA">Reuters, 12 de setiembre de 2006; Al-Hayat (Londres), 13 de setiembre de 2006</ref><ref name="Lebanon 2006 pp. 3-6">"Country Report—Lebanon," The Economist Intelligence Unit, non. 4 (2006), pp. 3–6.</ref><ref name="ReferenceB">''Lebanon Death Toll Hits 1,300'', por [[Robert Fisk]], 17 d'agostu de 2006, ''The Independent''</ref> y de 165 israelinos.<ref>''Israel Vs. Iran: The Shadow War'', por Yaakov Katz, (NY 2012), p. 17</ref> Coles mesmes, estropió severamente la infraestructura civil llibanesa y provocó el desplazamientu d'aprosimao un millón de llibaneses<ref name="hrc">Lebanon Higher Relief Council (2007). {{cita web |url=http://www.lebanonundersiege.gov.lb/english/F/Main/index.asp |títulu="Lebanon Under Siege" |fechaacceso=30 d'agostu de 2008 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080928212948/http://www.lebanonundersiege.gov.lb/english/F/Main/index.asp |fechaarchivo=28 de setiembre de 2008 }}. Consultáu'l 5 de marzu de 2007.</ref> y ente 300&nbsp;000 y 500&nbsp;000 israelinos.<ref name="mfa_casualties">Israel Ministry of Foreign Affairs (12 de xunetu de 2006). [http://www.mfa.gov.il/MFA/Terrorism-+Obstacle+to+Peace/Terrorism+from+Lebanon-+Hizbullah/Hizbullah+attack+in+northern+Israel+and+Israels+response+12-Jul-2006.htm "Hizbullah attacks northern Israel and Israel's response"]. Consultáu'l 5 de marzu de 2007.</ref><ref name="BBC: Middle East crisis: Facts and Figures">{{Cita noticies|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/middle_east/5257128.stm|títulu=Middle East crisis: Facts and Figures|publicación=BBC News|fecha=31 d'agostu de 2006|fechaacceso=13 de xunetu de 2008|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080719103553/http://news.bbc.co.uk/2/hi/middle_east/5257128.stm|fechaarchivo=19 de xunetu de 2008}}</ref><ref name="USA Today: Israel says it will relinquish positions to Lebanese army">{{Cita noticies|url=http://www.usatoday.com/news/world/2006-08-14-mideast_x.htm|título=Israel says it will relinquish positions to Lebanese army|publicación=USA Today|fecha=15 d'agostu de 2006|fechaacceso=25 de payares de 2011 }}</ref>
 
El 11 d'agostu de 2006, el [[Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes]] aprobó unánimemente la [[Resolvimientu 1701 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|Resolvimientu 1701]], col fin de consiguir el cese de les hostilidáes. Dicha resolvimientu, que foi aceptada tantu per Israel como Hezbolá nos siguientes díes, pidía la retirada de El Líbanu del primeru, el desarme del segundu y l'esplegue nel sur del país de soldaos llibaneses y una reforzada [[FuerzaFuercia Provisional de les Naciones Xuníes pal El Líbanu|fuerzafuercia de la ONX]] (FPNUL), a la cual amplióse-y el mandatu, dándo-y permisu pa utilizar la fuerzafuercia coles mires d'estenar d'actividaes contraries la so área d'operaciones y aguantar los intentos de torgar la so xera.<ref>{{cita noticia|url=http://www.un.org/apps/news/story.asp?NewsID=20106&Cr=Leban&Cr1=|publicación=UN News Centre|fecha=3 d'ochobre de 2006|títulu=Lebanon: UN peacekeepers lay out rules of engagement, including use of force|fechaacceso=25 de payares de 2011 }}</ref> L'exércitu llibanés empezó a esplegase na zona'l 17 d'agostu, y el bloquéu israelín foi llevantáu'l 8 de setiembre.<ref>{{Cita noticies|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/middle_east/5330766.stm|publicación=BBC News|nome=Ian|apellíu=Pannell|fecha=9 de setiembre de 2006|títulu=Lebanon breathes after the blockade|fechaacceso=13 de xunetu de 2008}}</ref> El 1 d'ochobre, la mayoría de les tropes israelines retirar a la so frontera, anque delles unidaes siguieron ocupando l'aldega de Ghajar, que s'estiende a entrambos llaos d'ésta.<ref>[http://www.cnn.com/2006/WORLD/meast/10/01/lebanon.withdrawal/index.html UN peacekeepers: Israeli troops still in Lebanon], CNN</ref> Tanto'l gobiernu llibanés como la UNIFIL declararon qu'ellos nun desarmaríen a Hezbolá.<ref>Spiegel Online (16 d'agostu de 2006). [http://www.spiegel.de/international/0,1518,432019,00.html "Who Will Disarm Hezbollah?"]. Consultáu'l 10 de xineru de 2007.</ref><ref>People's Daily Online (19 d'agostu de 2006). [http://english.peopledaily.com.cn/200608/19/eng20060819_294883.html "Indonesia refuses to help disarm Hezbollah in Lebanon"]. Consultáu'l 10 de xineru de 2007.</ref><ref>International Herald Tribune (18 de setiembre de 2006). {{cita web |url=http://www.iht.com/articles/ap/2006/09/18/africa/ME_XEN_Mideast_Peacekeepers.php |títulu=UN commander says his troops will not disarm Hezbollah |fecha=18 de setiembre de 2006 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070214100342/http://www.iht.com/articles/ap/2006/09/18/africa/ME_XEN_Mideast_Peacekeepers.php |fechaarchivo=14 de febreru de 2007 }}</ref>
 
Hezbolá ta considerada como una organización [[Terrorismu|terrorista]] por [[Estaos Xuníos]].
Llinia 93:
 
== Entamu del conflictu ==
[[Archivu:LebIs.gif|thumb|left|250px|Llugar de captura de los dos soldaos israelinos secuestraos según mapes de les [[FuerzaFuercia Provisional de les Naciones Xuníes pal El Líbanu]] dependiente de la [[ONX]].]]
Na mañana del [[12 de xunetu]] de [[2006]] dos [[vehículu de combate blindáu|vehículos blindaos]] del exércitu israelín que patrullaben, según el so gobiernu, la frontera col El Líbanu, fueron emboscados por Hezbolá, morriendo trés soldaos y resultando mancaos otros trés (unu d'ellos de gravedá), ente que dos más fueron fechos prisioneros. Paralelamente y como métodu de distracción, la organización armada bombardeó asentamientos del norte d'Israel con cohetes ''[[Katiusha]]'', mancando a cinco civiles. El mesmu Nasralá había señaláu tiempu tras la intención de la so milicia de prindar soldaos israelinos, dempués de que l'ex primer ministru Ariel Sharon incumpliera la ratificación de los alcuerdos —trés en total— alrodiu de la lliberación de tolos prisioneros de Hezbolá en cárceles israelines mientres l'últimu intercambiu de prisioneros ente dambos contendentes.<ref>[http://www.tlaxcala.es/pp.asp?lg=ye&reference=1438 Asina ganó Hezbolá a Israel] por Alastair Crooke y Mark Perry, [[12 d'ochobre]] de [[2006]]</ref><ref name="Yahoo">[http://in.news.yahoo.com/060712/43/65tzi.html Yahoo India - Hezbolá prinda dos soldaos israelinos (n'inglés)]</ref> Nuna fallida incursión de [[Carru de combate|tanques]] israelinos dientro del territoriu llibanés, realizada nes hores subsiguientes al ataque col enfotu de rescatar a los soldaos prindaos, un ''[[Merkava]]'' resultó destruyíu por una potente bomba oculta de mano por Hezbolá, morriendo los cuatro soldaos que lu tripulaben. Nel intentu de rescatar los cadabres de los tanquistas, morrió un octavu soldáu israelín baxu fueu nutríu de Hezbolá. Los cuerpos namái pudieron ser repatriaos a otru día.
 
Esi mesmu día la organización [[Hezbolá]], al traviés de la so canal de televisión [[Al-Esquitar]], comunicó qu'había [[prisioneru de guerra prindáu]] a dos soldaos israelinos ([[Ehud Goldwasser]] y [[Eldad Regev]]).<ref name="Yahoo"/> Hezbolá manifestó que la captura facer nel sur d'El Líbanu, nun enfrentamientu que se produciría contra fuercesfuercies israelines qu'enfusaron na llocalidá fronteriza de [[Aitaa al-Chabb]], cerca de les granxes de Shebaa.<ref name="Asiatimes"/> Na mesma acción habríen bombardeado dellos poblaos y asentamientos agrícoles israelinos, mancando a cinco civiles, y atacáu una patrulla militar, resultando muertos ocho [[soldáu|soldáos]].<ref>[http://www.20minutos.es/noticia/140398/0/ORIENTEMEDIO/HEZBOLA/SOLDAOS/ «Captura de dos soldaos israelinos de manos de Hezbolá.» (Reuters).] 20minutos.</ref> Israel afirmó que l'ataque producir nel so territoriu, que foi invadíu y atacáu por Hezbolá.<ref> [http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/international/newsid_5177000/5177638.stm Israel: «Nun tenemos otra alternativa.»]</ref> El so primer ministru, [[Ehud Ólmert]], responsabilizó al gobiernu llibanés de l'acción de la milicia xiina.<ref>{{cita noticia |títulu=El grupu xiín Hizbulá matu a siete soldaos israelis nel sur d'El Líbanu y captura a otros dos |url=http://www.elperiodicodearagon.com/noticies/internacional/el grupu-chii-hizbula-mata-a siete soldaos-israelis-en-sur-del-libano-y-captura-a-otros dos_261419.html |axencia= |obra=El Periódicu d'Aragón |editorial= |fecha=12 de xunetu de 2006 |fechaacceso=24 d'agostu de 2012 }}</ref>
 
[[Archivu:Sidon mosque in rubble after airstrike July 25 2006.jpg|thumb|300px| [[Mezquita]] destruyida en [[Sidón]] nun ataque aereu israelín.]]
Llinia 103:
El [[1 de febreru]] de 2007, nel marcu de la [[Comisión Winograd]], Ehud Olmert declaró que la captura de dambos soldaos activó los planes de contigencia aprobaos cuatro meses antes pa llanzar una intervención a gran escala nel El Líbanu. Coles mesmes, añedió ante la comisión qu'el so gabinete empezó a estudiar les consecuencies de la inestabilidá na frontera llibanesa'l 8 de xineru de 2006, cuatro díes dempués de sustituyir a [[Ariel Sharón]], quien sufriera un [[derrame cerebral]]. N'estudiando de nuevu l'asuntu con altos mandos militares mientres marzu, abril y mayu, Olmert aceptó la postura del entós ''[[Ramatcal]]'', [[Dan Halutz]], que señalaba qu'Israel perdería la so capacidá de disuasión si nun respondía a una eventual captura de soldaos. La valoración fundar nun fechu similar asocedíu n'ochobre de 2000, nel que Hezbolá prindó a trés militares israelinos, y nos intentos posteriores per parte d'esta guerrilla.<ref>[http://www.europapress.es/noticia.aspx?cod=20070308230104&ch=94 «Olmert reconoz a la Comisión Winograd que decidió atacar El Líbanu cuatro meses antes del entamu de la guerra.»]</ref> Sicasí, un sector de la población israelina interpretó la respuesta militar de Olmert como una reacción impulsiva y non antemanada, mesma d'un líder carente d'esperiencia militar.<ref>[http://www.20minutos.es/noticia/209965/0/ISRAEL/LIBANO/OLMERT/ «Olmert diz que la guerra de El Líbanu taba entamada.»]</ref> Pela so parte, [[Meir Dagan]], xefe del [[Mossad]], espresó qu'el 12 de xunetu de 2006 solicitara al exércitu que retrasara la so respuesta militar.<ref>[http://www.europapress.es/noticia.aspx?cod=20070330123514&ch=69 El Líbanu.- «El xefe del Mossad encamentó al Exércitu a retrasar la operación contra Hezbolá tres el secuestru de los soldaos.»]</ref>
 
La intensidá de la respuesta israelina espertó reacciones atopaes na comunidá internacional; la ONX refugó lo que consideró un peligrosu escesu de fuerzafuercia per parte d'Israel.<ref>[http://www.cronica.com.mx/nota.php?id_nota=252235 Condena la ONX usu escesivu de la fuerzafuercia d'Israel en El Líbanu y esixe alto al fueu]</ref> Ante l'esplegue militar israelín, Hezbolá declaró la ''guerra abierta'' a Israel,<ref>[http://www.pagina12.com.ar/diariu/elmundo/4-69992-2006-07-16.html Páxina/12, 16 de xunetu de 2006]</ref> lo que nun principiu causó'l refugu públicu de [[Fuad Siniora]], el primer ministru llibanés.
 
== Desenvolvimientu del conflictu ==
Llinia 109:
El [[comandante en xefe]] de les FDI, el [[teniente xeneral]] [[Dan Halutz]], anunció que si Hezbolá nun lliberar a los soldaos israelinos, fadríen "recular 20 años el reló de El Líbanu".<ref>[http://www.clarin.com/diariu/2006/07/12/um/m-01232381.htm «Clarín», 12 de xunetu de 2006]</ref> La respuesta de la milicia foi'l bombardéu del norte d'Israel, incluyendo poblaciones que mientres años nun fueren blancu de los cohetes «Katiusha» llanzaos dende'l El Líbanu, como [[Safed]] y [[Carmiel]], según l'ataque contra la corbeta INS ''Hanit'', apostada n'[[mar territorial|agües territoriales]] llibaneses y realizáu con un misil antibuque modernu de fabricación iranina, que se saldó con cuatro marineros israelinos muertos.
 
El [[26 de xunetu]] 4 observadores de la [[ONX]] morrieron tres ataque israelín.<ref>[http://www.noticiastrujillo.com/index.php?option=com_content&task=view&id=13843&Itemid=64 Israel mata a cuatro observadores de la ONX] por ''Noticies de Trujillo''</ref> El 28 de xunetu los cohetes de les fuercesfuercies de Hezbollah algamaron oxetivos más al interior d'Israel que nos conflictos anteriores. Hezbollah llamó a esos cohetes [[Khaibar-1]].<ref>{{cita noticia | url = http://abcnews.go.com/International/wireStory?id=2250285 |títulu=Hezbollah Fires New Rockets Into Israel | nome = Kathy | apellíu = Gannon |axencia=Associated Press |fecha=28 de xunetu de 2006 |fechaacceso=30 de xunetu de 2006 }}</ref> Los espertos de la policía israelina afirmaron que los cohetes yeren una versión ameyorada de los cohetes [[Fajr-5]] iraninos.<ref>{{cita noticia |url=http://www.ynetnews.com/articles/0,7340,L-3282785,00.html |títulu=Fajr-5 missiles fired at Israel |nome=Sharon |apellíu=Roffe-Ofir |editorial=YNet |fecha=28 de xunetu de 2006 |fechaacceso=30 de xunetu de 2006 }}</ref>
 
Na última etapa de la crisis, dambes partes esguilaron les sos posiciones: Israel dedicóse principalmente a atacar con durez a Hezbolá en tol país, destruyendo arsenales y depósitos d'armamentu, instalaciones, oficines, medios de comunicación y otres infraestructures de la organización, incluyendo los sos cuarteles xenerales del sur de [[Beirut]]. Coles mesmes destruyó numberoses infraestructures civiles y barrios de mayoría musulmana, especialmente xiina, como los barrios del sur de Beirut, sobre los qu'Israel fuera acusáu de faer un simulacro d'ataque en xineru.<ref>[http://www.elpais.es/articulo/internacional/Libano/acusa/Israel/violar/espaciu/aereo/asemeyar/ataque/sur/Beirut/elpporint/20060116elpepuint_8/Tes/ ''El País'', 16.01.2006]</ref> Ello causó cientos de muertos<ref> Al [[21 de xunetu]], el Gobiernu llibanés evaluaba en 350 el númberu de víctimes mortales ([http://www.elmundo.es/elmundo/2006/07/21/internacional/1153498659.html «El Mundu», 21 de xunetu de 2006])</ref><ref>[http://hrw.org/reports/2006/lebanon0806/ Human Rights Watch - Fatal Strikes: Israel's Indiscriminate Attacks Against Civilians in Lebanon]</ref> y la fuxida masiva de miles de persones. L'Exércitu israelín declaró llamentar la perda de vides humanes, atribuyendo la responsabilidá de les mesmes al grupu armáu:
Llinia 132:
 
[[Archivu:Destroyed balustrade in bombed Beirut house July 20 2006.jpg|left|220px|thumb| Balaustrada destruyida nuna vivienda de [[Beirut]] por un bombardéu israelín el [[20 de xunetu]].]]
L'informe de Naciones Xuníes del 8 d'agostu, señaló la imposibilidá d'escapar de la ciudá por cuenta de los continuos ataques de los israelinos sobre carreteres y tresportes de too tipu. El mesmu informe calificó l'ataque de «modelu de violación del derechu internacional, incluyíu'l derechu humanitariu internacional y les lleis sobre derechos humanos». Según l'informe de la ONX, «la FuerzaFuercia Provisional de la ONX nel El Líbanu (FPNUL) nun puede confirmar o negar si Hizbulá taba llevando a cabo actividad militares dende Qana nos díes anteriores al ataque del 30 de xunetu». L'informe de Annan tamién recoyó la opinión del [[Comité Internacional de la Cruz Roja]] (CICR), qu'envalora que "avisar primeramente a la población civil del inminente ataque non exime a Israel de les sos obligaciones so les normes y principios del [[derechu internacional humanitariu]]". Ólmert afirmó que la ciudá yera utilizada como base d'operaciones por Hezbolá, lo que darréu foi negáu pol gobiernu llibanés.<ref>[http://www.20minutos.es/noticia/146565/0/Annan/Qana/declaraciones/ Annan: "L'ataque en Qana foi una violación del derechu internacional"], ''[[20 minutos]]'', 8 d'agostu de 2006.</ref> [[Kofi Annan]], [[Secretariu Xeneral de la ONX]], declaró tres l'ataque: "''naide dulda del derechu d'Israel a la lexítima defensa, pero que la manera en qu'actúa ta causando muertes y sufrimientu en proporciones inaceptables''".<ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/2006/07/31/internacional/1154307259.html El Conseyu de la ONX deplora l'ataque en Qana pero nun encamienta a una tregua inmediata | elmundo.es<!-- Títulu xeneráu por un bot -->]</ref> Pela so parte, la FuerzaFuercia Aéreo Israelina investigó'l sucesu, incluyida la causa de que l'edificiu bombardeado esbarrumbárase siete hores dempués del ataque.[https://web.archive.org/web/20071015045813/http://actualidad.terra.es/nacional/articulo/israel_investiga_diferencia_horaria_bombardéu_1013810.htm]. Nel informe oficial, dáu a conocer el 3 d'agostu, l'Exércitu Israelín acusa a Hezbolá d'usar a la población como escudos humanos y sostien que'l bombardéu efectuóse porque se desconocía que nel edificiu de Caná hubiera civiles.<ref>[http://www.elpais.es/articulo/internacional/exercito/israeli/sostien/sabia/edificiu/Qana/habia/civiles/elpporint/20060803elpepuint_3/Tes/ El País, España, 3 d'agostu de 2006]</ref> Según declararon pilotos de [[caza (avión)|caces]], la [[táctica]] de Hezbolá –ensin uniformes, ensin separación ente milicia y población– supón un dilema permanente pa l'aviación israelina.<ref>[http://www.lanacion.com.ar/esterior/nota.asp?nota_id=830067&orixe=rellacionaes Entrevista con miembros de la FuerzaFuercia Aéreo Israelina]</ref>
 
[[Amnistía Internacional]] y [[Human Rights Watch]] tornaron les conclusiones de la investigación israelina y afirmaron qu'investigadores de dambes organizaciones que visitaron Qana el 31 de xunetu, el día dempués del ataque, nun atoparon nengún equipu militar destruyíu n'o cerca de la casa. De la mesma, nenguna de les decenes de periodistes internacionales, trabayadores de rescate y observadores internacionales que visitaron Qana el 30 y 31 de xunetu dixeron ver nenguna prueba de la presencia militar de Hezbolá n'o alredor de la casa. Según Human Rights Watch, el trabayadores de rescate tampoco recuperaron cuerpos que paecieren de combatientes de Hezbolá nel interior o cerca del edificiu. Según un testigu, "hai aviones de vixilancia acurriéndose a lo cimero acaldía. (...) Ye imposible que los aviones nun vieren que'l llugar taba llenu de muyeres y neños".<ref>[https://web.archive.org/web/20080613213912/http://www.amnesty.org/es/library/asset/MDE02/033/2006/en/dom-MDE020332006en.pdf Israel/Lebanon. Out of all proportion - civilians bear the brunt of the war], pp. 39-41, Amnistía Internacional, 21 de payares de 2006.</ref><ref>[http://www.hrw.org/english/docs/2006/08/02/lebano13899.htm Israel/Lebanon: Qana Death Toll at 28], Human Rights Watch, 2 d'agostu de 2006.</ref>
Llinia 159:
El [[Primer Ministru del Reinu Xuníu|primer ministru británicu]], [[Tony Blair]] y el [[Presidente de los Estaos Xuníos|presidente estauxunidense]] [[George Walker Bush|George W. Bush]], en tantu, sofitaron el derechu a la defensa d'Israel y acusáu a Hezbolá d'empezar el conflictu,<ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/2006/07/18/internacional/1153243271.html «Bush y Blair acusen a Irán y Siria de sofitar a la guerrilla de Hezbolá.»]</ref> y fixeron un llamamientu a Siria y a Irán por qu'exerza la so influencia y detengan a Hezbolá. [[Arabia Saudina]] pela so parte, atacó les acciones de Hezbolá, llomándoles de «inesperaes, desaparentes ya irresponsables», y culpando a la organización de faer recular a la rexón n'años, secundáu na so posición por [[Exiptu]], [[Xordania]], [[Iraq]], l'Autoridá Palestina, los [[Emiratos Árabes Xuníos]], [[Baréin]]<ref>[http://www.haaretz.com/hasen/spages/738698.html Cume n'El Cairo de la Lliga Árabe, 15 de xunetu de 2006]</ref> y [[Kuwait]].<ref>[http://www.arabtimesonline.com/arabtimes/opinion/view.asp?msgID=1242 Editorial del ''Arab Times'' de Kuwait, 22 de xunetu de 2006: «Les operaciones d'Israel en Gaza y el El Líbanu respuenden al interés de los pueblos árabes y de la comunidá internacional» (inglés)]</ref> El mesmu Primer Ministru llibanés, Fuad Siniora, criticó con durez a Hezbolá, acusándolo de convertise nun problema pergrave», al ser un estáu dientro d'un estáu» que respuende a les [[axenda política|axendes polítiques]] d'Irán y Siria, y fixo un llamáu al mundu a «ayudar nel desarme» de la organización.<ref> [http://www.corriere.it/Primu_Pianu/Esteri/2006/07_Luglio/20/cremones1.shtml Entrevista al ''premier'' llibanés Fuad Siniora, 20 de xunetu de 2006 (italianu).] ''[[Corriera della Sera]]''</ref>
 
El [[26 de xunetu]] el Secretariu de les Naciones Xuníes, Kofi Annan, pidió a Israel una investigación pola muerte de cuatro observadores de la ONX nun bombardéu del Exércitu Israelín en [[Khiam]] onde tán esplegaes les fuercesfuercies d'[[FuerzaFuercia Provisional de les Naciones Xuníes pal El Líbanu|UNIFIL]] y onde los israelinos fueron alvertíos en diez causes por el mesmu organismu internacional que-yos taben bombardenado<ref>[http://www.informador.com.mx/sitio/cgi-bin/show.pl?id=2707n100&content=article&section=internacional L'Informador, xueves 27 de xunetu] y [https://web.archive.org/web/20060813031803/http://www.abc.es/20060727/internacional-oriente-mediu/observadores-avisaron-diez-veces_200607270708.html Diariu ABC, id.]</ref> y declaró tar "conmocionáu y fondamente afaráu pol ataque apostáu de les FuercesFuercies de Defensa Israelinos contra un puestu d'observación de la ONX" de la que consideró l'acción como un "tráxicu asesinatu". El primer ministru israelín, Ehud Ólmert, espresó a Annan el so "fondu pesar" pola muerte de los observadores internacionales y aseguró que se van investigar los fechos, anque negó les imputaciones de que fuera una acción apostada, tachando les pallabres de Kofi Annan como «prematures y errónees».<ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/2006/07/26/internacional/1153917296.html «La ONX denuncia que los sos observadores pidieron 10 vegaes el cese de los ataques contra'l so puestu.» | elmundo.es<!-- Títulu xeneráu por un bot -->]</ref> Un día dempués de les graves acusaciones del secretariu de la ONX, conocióse un corréu electrónicu del observador canadiense[https://web.archive.org/web/20060813100141/http://www.ctv.ca/servlet/ArticleNews/story/CTVNews/20060718/mideast_lebanon_UN_060716/20060718/] muertu en Khiam nel qu'informaba unos díes primero que Hezbolá taba usando'l puestu de UNIFIL como escudu de la so posición y que les IDF israelines -yos bombardeaban «por necesidaes táctiques, non por ser l'oxetivu».[https://web.archive.org/web/20070517040057/http://www.canada.com/ottawacitizen/news/story.html?id=37278180-a261-421d-84a9-7f94d5fc6d50]
El día 3 d'agostu un comunicáu de les Naciones Xuníes comunicó qu'un misil de Hezbolá impactó directamente nuna posición de UNIFIL na área de [[Hula]], y media hora más tarde, otru misil de Hezbolá impactó na mesma posición.<ref>[http://www.un.org/spanish/News/fullstorynews.asp?NewsID=7447 El Líbanu: «ONX suspende otru despachu d'asistencia humanitaria.»<!-- Títulu xeneráu por un bot -->]</ref>
 
Llinia 180:
El Presidente del [[Congresu d'El Líbanu|Congresu Llibanés]], [[Nabih Berri]], manifestó qu'el so Gobiernu busca la mediación d'un tercer actor pa llograr un altu al fueu. Parte de la población israelina manifestóse nesi sentíu: el 16 de xunetu, una manifestación ante la [[Knéset]] pidió'l fin de les acciones militares y la continuación d'un procesu políticu.<ref>[http://www.pagina12.com.ar/diariu/elmundo/4-69992-2006-07-17.html Páxina/12, 17 de xunetu de 2006.]</ref>
 
El día [[29 d'agostu]], el Secretariu Xeneral de les [[Naciones Xuníes]], [[Kofi Annan]], realizó una visita a [[Xerusalén]], capital d'[[Israel]], y declaró qu'esperaba que les fuercesfuercies de paz fueren axuntaes lo más aína por qu'asina l'exércitu israelín pudiera tornar a casa.<ref>{{cita publicación
|título = Secretary-Xeneral's press encounter after meeting with Israeli Defense Minister Amir Peretz
|url = http://www.un.org/apps/sg/offthecuff.asp?nid=924
Llinia 196:
}}</ref>
 
El [[ministru d'Asuntos Esteriores y de Cooperación d'España]], [[Miguel Ángel Moratinos]], axuntóse'l día [[11 de setiembre]] na capital del [[Estáu d'Israel]], [[Xerusalén]], con [[Ehud Ólmert]] y cola ministra israelina d'Asuntos Esteriores, [[Tzipi Livni]] y afirmó que [[España]] nun precisa «garantíes» del Gobiernu d'Israel pal esplegue de les sos tropes nel sur de El Líbanu porque son dos países «amigos» y «nun atacamos mutuamente». Israel, pela so parte, diz apreciar la participación española pero recuerda que nun pidió l'esplegue d'una fuerzafuercia internacional pa garantizar el so defensa. El titular d'Esteriores, Miguel Ángel Moratinos, almitió que «foi Hezbolá quien desencadenó la crisis».<ref>{{cita publicación
|título=Moratinos diz que nun faen falta "garantíes" d'Israel pal esplegue en El Líbanu porque ye un país "amigu".
|url= http://www.europapress.es/europa2003/noticia.aspx?cod=20060911205730&tabID=1&ch=69
Llinia 219:
Según el periodista [[Robert Fisk]], Israel pudo utilizar bombes antibúnker d'uraniu aprobetáu,<ref>[https://web.archive.org/web/20061102012217/http://news.independent.co.uk/world/fisk/article1935945.ece Robert Fisk: «Mystery of Israel's secret uranium bomb.»]</ref> daqué tamién sosteníu pola [[RAI]] nun documental;<ref> [http://www.webislam.com/?idn=7752 «La RAI emite un documental onde se revelen pruebes del usu de bombes d'uraniu per parte d'Israel na guerra d'El Líbanu.»]</ref> sicasí, una investigación de la ONX refugó l'usu de munición d'uraniu aprobetáu.<ref> [http://www.un.org/spanish/News/fullstorynews.asp?newsID=8125&criteria1=Libano «ONX nun atopa pruebes de municiones con uraniu aprobetáu en El Líbanu.»]</ref> Tamién s'emplegaron [[Bomba de racimo|bombes de recímanu]], que la so usu foi cuestionada fora y dientro d'Israel<ref> [http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/international/newsid_5383000/5383110.stm «Un millón de bombes en El Líbanu.»]</ref> y que causaron víctimes enforma tiempu dempués de concluyíes les hostilidáes.{{cr}}
 
Colos buques de guerra, les FuercesFuercies de Defensa Israelinos bloquiaron marítimamente al El Líbanu, realizando estos buques esporádicos ataques con misiles.
 
Finalmente, les fuercesfuercies terrestres cuntaben con divisiones blindaes de tanques d'orixe estauxunidense{{cr}} y de tanques Merkava, de fabricación israelina, amás d'equipos d'última xeneración pa la infantería y fuercesfuercies d'élite como la [[Brigada Golani]].
 
== Incumplimientu del altu'l fueu ==
Llinia 229:
El [[15 d'agostu]] soldaos israelinos abrieron fueu de nuevu cuando cuatro combatientes de Hezbolá, según la versión de les IDF, averar a les sos posiciones, sufriendo la milicia xiina trés nueves baxes.<ref>[http://www.cnn.com/2006/WORLD/europe/08/15/tuesday/index.html CNN.com - Tuesday, August 15 - Aug 16, 2006<!-- Títulu xeneráu por un bot -->]</ref> Esi mesmu día, 10 misiles [[Katyusha]] fueron disparaos por Hezbolá dende'l El Líbanu. Israel repitió que nun respondería, yá que los cohetes nun cruciaron la frontera.<ref>[http://www.foxnews.com/story/0,2933,208372,00.html FOXNews.com - Hezbollah Rockets Fall Inside Southern Lebanon As Citizens Return to Region]</ref>
 
El Ministru d'Esteriores llibanés, [[Fawzi Sallukh]], informó al unviáu especial de la [[ONX]] a [[El Líbanu]] y [[Israel]], [[Terje Rucái-Larsen]], del enfrentamientu ente soldaos israelinos y [[milicia]]nos de [[Hezbolá]] mientres la madrugada del [[19 d'agostu]], por cuenta de una operación armada llevada a cabu pol exércitu israelín pa evitar la entrada dende [[Siria]] de nueves armes destinaes al rearmamientu de la milicia xiina,<ref>[http://www.elpais.es/articulo/internacional/primeros/soldaos/fuerzafuercia/paz/ONX/lleguen/Libano/elpporint/20060819elpepuint_3/Tes/ «El País», 19 d'agostu de 2006]</ref> no que sería l'incumplimientu más destacáu del altu'l fueu dende la so entrada a valir.<br />El secretariu xeneral de la ONX, Kofi Annan, declaró nun comunicáu de prensa que l'ataque israelín contra Hezbolá en El Líbanu constituyía ''"una violación"'' del cese d'hostilidáes. ''"El secretariu xeneral ta fondamente esmolecíu por una violación, pela parte israelina, del cese d'hostilidáes previstu pol resolvimientu 1701 del Conseyu de Seguridá"'', esplicó un comunicáu fechu públicu pol voceru de Annan.<ref>{{cita web |url=http://www.un.org/apps/news/story.asp?NewsID=19574&Cr=Leban&Cr1= |título=Israel's violation of cessation of hostilities endangers fragile calm – Annan |fechaacceso=2009 |idioma=inglés}}</ref> El secretariu xeneral de la ONX faló per teléfonu col primer ministru israelín, Ehud Ólmert, quien afirmó que l'ataque trataba d'evitar el tráficu d'armes a Hezbolá y nun constituyía, d'acordies con [[Israel]], una violación del resolvimientu 1701.<ref>[http://www.elpais.es/articulo/internacional/Libano/revisara/esplegue/tropes/continuan/agresiones/israelies/elpporint/20060820elpepuint_1/Tes/ Annan considera "una violación" del cese d'hostilidáes l'ataque israelín d'ayeri · ELPAÍS.com<!-- Títulu xeneráu por un bot -->]</ref>
 
Pela so parte, el primer ministru llibanés, Fuad Siniora, afirmó que «la incursión llevada a cabu poles fuercesfuercies d'ocupación israelines güei en [[Bekaa]] ye una flagrante violación del cese d'hostilidáes anunciáu pol [[Conseyu de Seguridá de la ONX]]», y pidió a la delegación de la ONX encabezada por Larsen que preguntara «a Israel cómo piensa aplicar el resolvimientu 1701 del Conseyu de Seguridá, que tien de velar pol cumplimientu del altu'l fueu ente Israel y Hezbolá». «Si les violaciones siguen, la responsabilidá va recayer sobre'l Conseyu de Seguridá de la ONX, que va tener qu'esixir a Israel que pare les sos agresiones» añedió Sallukh.<ref>[https://web.archive.org/web/20060822012007/http://english.aljazeera.net/NR/exeres/4749763Y-9242-4A0F-99FB-B9CB3BAD32B5.htm Hezbollah 'foils Israeli raid']</ref><ref>[http://es.news.yahoo.com/19082006/4/libano-acusa-israel-cometer-flagrante-violacion-altu-fueu-incursion-güei.html El Líbanu acusa a Israel de cometer una "flagrante violación" del altu'l fueu cola so incursión de güei] Europa Press del 19 d'agostu de 2006.</ref>
 
De la mesma, el Ministeriu del Esterior d'Israel aseguró nun comunicáu que la operación militar israelina nel este de El Líbanu foi «una respuesta a una clara violación del altu'l fueu», una y bones el resolvimientu 1701 del Conseyu de Seguridá de la ONX prohibe la tresferencia d'armes de Siria ya Irán a Hezbolá.<ref>[https://web.archive.org/web/20070927043114/http://www.itongadol.com.ar/shop/detallenot.asp?notid=15585 La incursión d'ayeri respondía a una previa violación de la tregua]</ref>
Llinia 237:
L'Exércitu Israelín afirmó que la so incursión nel valle del Bekaa pretendía torgar la entrega d'armes a Hezbolá por estos dos países, ensin demostrar a la comunidá internacional que tal tresferencia d'armes produxérase o se tuviera produciendo, y ensin que reclamara l'actuación del Conseyu de Seguridá de Naciones Xuníes.
 
El voceru del Ministeriu del Esterior d'Israel, [[Mark Regev]], dixo que ''"l'altu'l fueu basar nel resolvimientu 1701 la cual llama a una fuerzafuercia militar internacional na rexón. N'ausencia d'esa presencia, la unviada d'armes a Hezbolá ye una violación clara del resolvimientu 1701 ya Israel tien derechu a responder. Cuando les fuercesfuercies internacionales y l'exércitu llibanés tean faciendo cumplir l'altu'l fueu, l'acción israelina nun va ser necesaria."''<ref>[http://edition.cnn.com/2006/WORLD/meast/08/19/mideast.main.05/ CNN.com - Israel: Raid targets weapons transfer - Aug 19, 2006<!-- Títulu xeneráu por un bot -->]</ref>
 
[[UNIFIL]] constató cuatro violaciones del espaciu aereu llibanés per parte de les FuercesFuercies Aérees d'Israel el [[20 d'agostu]]<ref>[https://web.archive.org/web/20060824013419/http://www.un.org/Depts/dpko/missions/unifil/pr035.pdf Comunicáu de Prensa de UNIFIL del 21 d'agostu]</ref> y otros dos violaciones similares a otru día, según enfrentamientos ente Hezbolá y la FuercesFuercies Armaes Israelines al este de [[Shamaha]].<ref>[https://web.archive.org/web/20060824105220/http://www.un.org/Depts/dpko/missions/unifil/pr036.pdf Comunicáu de Prensa de UNIFIL del 22 d'agostu]</ref>
 
Según unu de los informes de la ONX, el [[29 d'agostu]] el Secretariu Xeneral de les [[Naciones Xuníes]], [[Kofi Annan]], axuntar col Ministru de Defensa Israelín, [[Amir Péretz]], en [[Xerusalén]], y fíxo-y saber qu'Israel violó'l cese'l fueu más cantidá de vegaes que Hezbolla.<ref>{{cita publicación
Llinia 252:
== Consecuencies del conflictu ==
 
El Gobiernu Llibanés a fecha [[27 d'agostu]] de 2006 envaloraba que los daños causaos pola guerra nel so país alzar a 1187 nacionales muertos, 4060 mancaos, 256&nbsp;000 movíos y 15&nbsp;000 viviendes destruyíes, munchos de los muertos y mancaos yeren miembros de Hizbollá.<ref>https://web.archive.org/web/20080928212948/http://www.lebanonundersiege.gov.lb/english/F/Main/index.asp? Lebanon under Siege</ref> Per parte d'Israel, les cifres ufiertaes pelos medios de comunicación, citando como fonte les FuercesFuercies Armaes Israelines, cifraben en 116 los soldaos muertos y 450 los mancaos. Ente los civiles, 41 muertos y 604 mancaos.<ref>[https://archive.is/20120629093457/actualidá.terra.es/nacional/articulo/ultimos_soldaos_muertos_altu_fueu_1035619.htm Últimos soldaos muertos, noticia de Terra España del 14 d'agostu, tomada'l 29 d'agostu.]</ref>
 
Según un informe publicáu por [[Amnistía Internacional]] el [[14 de setiembre]], la milicia xiina llibanesa Hezbolah cometió "graves violaciones" de los [[derechos humanos]] al atacar "deliberadamente" a la población civil israelina mientres el conflictu. Amnistía Internacional asegura que Hezbolah llanzó cerca de 4000 cohetes contra'l norte d'[[Israel]], causando la muerte de civiles y mancaos graves y obligando a miles de civiles a acovecese n'abelugos o fuxir. Aprosimao, una cuarta parte de los cohetes disparáronse directamente contra zones urbanes, especifica'l documentu. Según la Secretaria Xeneral de AI, [[Irene Khan]], ''"la escala de los ataques de Hezbolah contra ciudaes y pueblos israelinos, el calter indiscrimináu de les armes utilizaes, y les declaraciones de los dirixentes del grupu confirmando la so intención d'atacar a civiles dexen perfectamente claro que Hezbolah violó les lleis de la guerra"''.
Llinia 280:
El [[6 de setiembre]] Israel anunció de forma oficial, en recibiendo una fuerte presión internacional, el llevantamientu del bloquéu marítimu d'El Líbanu pal día 7,<ref>[http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/international/newsid_5321000/5321816.stm ''Israel va terminar bloquéu de El Líbanu''] BBC Mundo. edición del 6 de setiembre</ref> lo que se consideró en dellos medios como una "marcha tras" del Gobiernu de Olmert dempués d'afirmar que tamién va llevantar por completu'l bloquéu aereu. Esa posibilidá de llevantar el bloquéu foi negada'l [[3 de setiembre]]. La decisión foi tomada n'anunciando una empresa dependiente de [[British Airways]], y col consentimientu del gobiernu británicu, la so intención de volar a Beirut ensin solicitar el permisu d'Israel<ref> [http://www.elpais.es/articulo/internacional/Israel/da/marcha/llevanta/güei/bloquio/maritimo/aereo/selmanes/Libano/elpporintcor/20060907elpepiint_12/Te/ Israel da marcha tras y llevanta güei el bloquéu marítimo y aéreo d'ocho semana sobre El Líbanu] Diariu El País. Edición dixital ya impresa del 7 de setiembre de 2006</ref>[http://www.20minutos.es/noticia/149557/0/LIBANO/ANNAN/], amás de les xestiones del secretariu xeneral de la ONX y les amenaces del Ministru d'Asuntos Esteriores Libanes el día 6, [[Fauzi Salluj]], ''"Vamos Esperar a les 48 hores daes por (el secretariu xeneral de la ONX, Kofi) Annan, y si la situación resuélvese, darémos-y les gracies. Si non, el Gobiernu llibanés va tomar les midíes necesaries y va romper el bloquéu"''<ref>[http://www.europapress.es/europa2003/noticia.aspx?cod=20060906173712&tabID=1&ch=69 «El Líbanu amenacia con romper el bloquéu israelín por forzar si nun ye llevantáu en dos díes.»] Europa Press, 6 de setiembre de 2006</ref> si nun yera llevantáu unilateralmente per Israel.
 
A pesar de les declaraciones amenazantes, [[Israel]] caltién entá'l bloquéu marítimu, «El bloquéu aereu acabó. En coordinación coles [[Naciones Xuníes]], el bloquéu naval va siguir hasta que la fuerzafuercia naval internacional tea nel llugar», dixo [[Miri Eisin]], voceru del primer ministru israelín, [[Ehud Ólmert]].<ref>{{cita publicación
|título=Israel remata'l bloquéu aereu de El Líbanu, caltién el marítimu |url=
http://www.swissinfo.org/spa/internacional/axencies/detail/Israel_remata_el bloquéu_aereo_de_L_bano_caltien_el mar_timo.html?siteSect=143&sid=7045407&cKey=1157701344000
Llinia 293:
}}</ref>
 
Finalmente'l bloquéu foi llevantáu'l día [[8 de setiembre]]. [[Israel]] apurrió la custodia de les mariñes llibaneses a una fuerzafuercia naval de la [[ONX]] con tropes d'[[Italia]], [[Francia]] y [[Grecia]] qu'empezaron a patrullar les mariñes de El Líbanu.<ref>{{cita publicación
|título=Israel lifts naval blockade of Lebanon
|url= http://abcnews.go.com/International/wireStory?id=2409412
Llinia 305:
El [[20 de setiembre]], el Ministru de Defensa d'[[Israel]], [[Amir Péretz]], declaro que «Israel pretende completar la retirada de tropes de El Líbanu esta fin de selmana. Esa ye la nuesa intención, definitivamente queremos completalo». L'Exércitu dixo que se retirara de más del 80% del territoriu conquistáu mientres la guerra, venciéndolo a los [[cascos azules]] de la [[ONX]], so la misión de pacificación [[FPNUL II]], una versión ampliada de la esistente na área.<ref>{{cita publicación|título=Israel entama una retirada completa de El Líbanu nunos díes|url= http://www.swissinfo.org/spa/internacional/axencies/detail/Israel_entama_una retirada completa_de_L_bano_en_unos_d_as.html?siteSect=143&sid=7082831&cKey=1158767818000|axencia=Reuters|fecha=20 de setiembre de 2006}}</ref>
 
El [[30 de setiembre]], les tropes israelines cruciaron la frontera sur d'El Líbanu, empecipiando la última fase de la so retirada, acordies con el resolvimientu de les ONX que punxo fin a la guerra colos guerrilleros de Hezbollah, informó una fonte de les fuercesfuercies de seguridá d'Israel. Autoridaes militares israelines dixeron tener la esperanza de que les últimes fuercesfuercies consigan dexar el El Líbanu antes del entamu del [[Yom Kippur]], el día más sagráu del [[calendariu xudíu]].<ref>{{cita publicación|título=Israel empecipia última fase da retirada do El Líbanu|url=http://oglobo.globo.com/mundu/mat/2006/09/30/285915742.asp|axencia=Reuters|fecha=30 de setiembre de 2006|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20071016210731/http://oglobo.globo.com/mundu/mat/2006/09/30/285915742.asp|fechaarchivo=16 d'ochobre de 2007}}</ref>
 
El [[1 d'ochobre]], la ONX confirmó que l'Exércitu israelín abandonó les últimes posiciones qu'ocupara mientres más de dos meses nel sur d'El Líbanu, cola esceición d'un sector fronterizu estratéxicu del que «podría retirase la próxima selmana». [[Israel]] anunció que caltendría la so última posición nel sector de Ghajar hasta que s'algamar un alcuerdu sobre seguridá colos [[cascos azules]] y l'Exércitu llibanés, que se taben esplegando nel sur de El Líbanu. Sicasí, tres la so retirada casi total, Israel llanzó una nueva alvertencia a Hezbollah, resueltu a nun desarmase: «Si Hezbollah averar a la frontera con armes y trata de reconstruyir les infraestructures que destruyimos, vamos utilizar tolos medios de que disponemos pa torgar», aseguró Dan Halutz.<ref>{{cita publicación|título=L'Exércitu israelín retirar de les últimes posiciones nel El Líbanu|url=http://www.clarin.com/diariu/2006/10/02/elmundo/i-02701.htm|axencia=DPA y AFP|editorial=Clarín|fecha=2 d'ochobre de 2006}}</ref>