Diferencies ente revisiones de «Guerra d'El Líbanu de 2006»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"empléu" +"emplegu" |
m Preferencies llingüístiques |
||
Llinia 9:
|descripción =
|casus = '''Según Israel:'''
* Incursión de [[Hezbolá]] en territoriu israelín contra les [[
'''Según El Líbanu:'''
* Incursión de tropes israelines en [[Aita al Chaab]] ([[El Líbanu]]) y captura de dos soldaos pa trocar por presos palestinos en cárceles israelines.<ref name="Asiatimes">''[http://www.atimes.com/atimes/Middle_East/HG15Ak02.html It's war by any other name]</ref>
Llinia 24:
|combatientes2 = {{bandera2|Israel}}
:* {{bandera imaxe |Israeli_Army_(Land_Arm)_Flag.svg}} [[Exércitu d'Israel|Exércitu]]
:* {{bandera imaxe |Air Force Ensign of Israel.svg}} [[
:* {{bandera imaxe |Naval_Ensign_of_Israel.svg}} [[Marina d'Israel|Armada]]<ref name=08-09>{{cita publicación |url=http://asia.news.yahoo.com/060813/3/2of6v.html |títulu=Some 30.000 Israeli troops in Lebanon - army radio |fecha=13 d'agostu de 2006 |axencia=Reuters |editorial=Yahoo! News Asia |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070831102005/http://asia.news.yahoo.com/060813/3/2of6v.html |fechaarchivo=31 d'agostu de 2007 }}</ref>
'''Sofitáu por:'''<br />
Llinia 59:
= El gobiernu llibanés nun fai diferencia ente civiles y militares.<ref name=1000muertos />
}}
La '''Guerra d'El Líbanu de 2006''', tamién denomada '''Guerra Israel-Hezbolá de 2006''', ye conocida nel [[El Líbanu]] como '''Guerra de xunetu''' (n'[[Idioma árabe|árabe]] حرب تمو, ''Ḥarb Tammūz'') y n'[[Israel]] como '''Segunda Guerra de El Líbanu''' (n'[[idioma hebréu|hebréu]] מלחמת לבנון השניה, ''Miljemet Lebanon Hai-Shniá''). Foi un conflictu qu'afectó mientres 34 díes el El Líbanu, norte d'Israel y los [[Altos del Golán]]. Los principales batallosos fueron
El conflictu desencadenóse'l 12 de xunetu, cuando combatientes de Hezbolá llanzaron cohetes sobre les poblaciones fronterices israelines, un subsiguiente ataque con [[Misil antitanque|proyectiles antitanque]] a dos vehículos blindaos llixeros [[Humvee]] que patrullaben na frontera abarganada. La emboscada dexó trés soldaos israelinos muertos y otros dos fueron fechos prisioneros, siendo treslladaos al interior d'El Líbanu.<ref>[[New York Times]] vía [[International Herald Tribune]] (12 de xunetu de 2006). [https://web.archive.org/web/20060717235503/http://www.iht.com/articles/2006/07/13/africa/web.0712mideast.php "Clashes spread to Lebanon as Hezbollah raids Israel"]. Consultáu 16 d'agostu de 2007.</ref><ref>{{cita web|url=http://www.abc.net.au/news/stories/2008/07/18/2307095.htm?site=news|título=Israel buries soldiers recovered in prisoner swap|publicación=ABC News (Australian Broadcasting Corporation) |fecha=18 de xunetu de 2008|fechaacceso=16 de xineru de 2011}}</ref> Cinco soldaos más morrieron en El Líbanu al intentar rescatalos. Hezbolá pidió a Israel la lliberación de prisioneros llibaneses en cuenta de los dos militares.<ref>{{cita noticies| url=http://www.nytimes.com/2006/07/13/world/middleeast/13mideast.html | publicación=The New York Times | nome1=Greg | apellíu1=Myre | nome2=Steven | apellíu2=Erlanger | títulu=Israelis Enter Lebanon After Attacks | fecha=13 de xunetu de 2006}}</ref> Israel negóse y respondió con bombardeos aéreos y d'artillería contra oxetivos llibaneses qu'incluyíen, amás de los oxetivos militares de Hezbolá, la infraestructura civil del país y
Créese qu'esti conflictu provocó la muerte de, ente 1 191 y 1 300 llibaneses<ref name="independent.co.uk">[http://www.independent.co.uk/news/world/middle-east/cloud-of-syrias-war-hangs-over-lebanese-clerics-death-7771366.html Cloud of Syria's war hangs over Lebanese cleric's death][[Robert Fisk]], martes 22 de mayu de 2012, ''The Independent''</ref><ref name="ReferenceA">Reuters, 12 de setiembre de 2006; Al-Hayat (Londres), 13 de setiembre de 2006</ref><ref name="Lebanon 2006 pp. 3-6">"Country Report—Lebanon," The Economist Intelligence Unit, non. 4 (2006), pp. 3–6.</ref><ref name="ReferenceB">''Lebanon Death Toll Hits 1,300'', por [[Robert Fisk]], 17 d'agostu de 2006, ''The Independent''</ref> y de 165 israelinos.<ref>''Israel Vs. Iran: The Shadow War'', por Yaakov Katz, (NY 2012), p. 17</ref> Coles mesmes, estropió severamente la infraestructura civil llibanesa y provocó el desplazamientu d'aprosimao un millón de llibaneses<ref name="hrc">Lebanon Higher Relief Council (2007). {{cita web |url=http://www.lebanonundersiege.gov.lb/english/F/Main/index.asp |títulu="Lebanon Under Siege" |fechaacceso=30 d'agostu de 2008 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080928212948/http://www.lebanonundersiege.gov.lb/english/F/Main/index.asp |fechaarchivo=28 de setiembre de 2008 }}. Consultáu'l 5 de marzu de 2007.</ref> y ente 300 000 y 500 000 israelinos.<ref name="mfa_casualties">Israel Ministry of Foreign Affairs (12 de xunetu de 2006). [http://www.mfa.gov.il/MFA/Terrorism-+Obstacle+to+Peace/Terrorism+from+Lebanon-+Hizbullah/Hizbullah+attack+in+northern+Israel+and+Israels+response+12-Jul-2006.htm "Hizbullah attacks northern Israel and Israel's response"]. Consultáu'l 5 de marzu de 2007.</ref><ref name="BBC: Middle East crisis: Facts and Figures">{{Cita noticies|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/middle_east/5257128.stm|títulu=Middle East crisis: Facts and Figures|publicación=BBC News|fecha=31 d'agostu de 2006|fechaacceso=13 de xunetu de 2008|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080719103553/http://news.bbc.co.uk/2/hi/middle_east/5257128.stm|fechaarchivo=19 de xunetu de 2008}}</ref><ref name="USA Today: Israel says it will relinquish positions to Lebanese army">{{Cita noticies|url=http://www.usatoday.com/news/world/2006-08-14-mideast_x.htm|título=Israel says it will relinquish positions to Lebanese army|publicación=USA Today|fecha=15 d'agostu de 2006|fechaacceso=25 de payares de 2011 }}</ref>
El 11 d'agostu de 2006, el [[Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes]] aprobó unánimemente la [[Resolvimientu 1701 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes|Resolvimientu 1701]], col fin de consiguir el cese de les hostilidáes. Dicha resolvimientu, que foi aceptada tantu per Israel como Hezbolá nos siguientes díes, pidía la retirada de El Líbanu del primeru, el desarme del segundu y l'esplegue nel sur del país de soldaos llibaneses y una reforzada [[
Hezbolá ta considerada como una organización [[Terrorismu|terrorista]] por [[Estaos Xuníos]].
Llinia 93:
== Entamu del conflictu ==
[[Archivu:LebIs.gif|thumb|left|250px|Llugar de captura de los dos soldaos israelinos secuestraos según mapes de les [[
Na mañana del [[12 de xunetu]] de [[2006]] dos [[vehículu de combate blindáu|vehículos blindaos]] del exércitu israelín que patrullaben, según el so gobiernu, la frontera col El Líbanu, fueron emboscados por Hezbolá, morriendo trés soldaos y resultando mancaos otros trés (unu d'ellos de gravedá), ente que dos más fueron fechos prisioneros. Paralelamente y como métodu de distracción, la organización armada bombardeó asentamientos del norte d'Israel con cohetes ''[[Katiusha]]'', mancando a cinco civiles. El mesmu Nasralá había señaláu tiempu tras la intención de la so milicia de prindar soldaos israelinos, dempués de que l'ex primer ministru Ariel Sharon incumpliera la ratificación de los alcuerdos —trés en total— alrodiu de la lliberación de tolos prisioneros de Hezbolá en cárceles israelines mientres l'últimu intercambiu de prisioneros ente dambos contendentes.<ref>[http://www.tlaxcala.es/pp.asp?lg=ye&reference=1438 Asina ganó Hezbolá a Israel] por Alastair Crooke y Mark Perry, [[12 d'ochobre]] de [[2006]]</ref><ref name="Yahoo">[http://in.news.yahoo.com/060712/43/65tzi.html Yahoo India - Hezbolá prinda dos soldaos israelinos (n'inglés)]</ref> Nuna fallida incursión de [[Carru de combate|tanques]] israelinos dientro del territoriu llibanés, realizada nes hores subsiguientes al ataque col enfotu de rescatar a los soldaos prindaos, un ''[[Merkava]]'' resultó destruyíu por una potente bomba oculta de mano por Hezbolá, morriendo los cuatro soldaos que lu tripulaben. Nel intentu de rescatar los cadabres de los tanquistas, morrió un octavu soldáu israelín baxu fueu nutríu de Hezbolá. Los cuerpos namái pudieron ser repatriaos a otru día.
Esi mesmu día la organización [[Hezbolá]], al traviés de la so canal de televisión [[Al-Esquitar]], comunicó qu'había [[prisioneru de guerra prindáu]] a dos soldaos israelinos ([[Ehud Goldwasser]] y [[Eldad Regev]]).<ref name="Yahoo"/> Hezbolá manifestó que la captura facer nel sur d'El Líbanu, nun enfrentamientu que se produciría contra
[[Archivu:Sidon mosque in rubble after airstrike July 25 2006.jpg|thumb|300px| [[Mezquita]] destruyida en [[Sidón]] nun ataque aereu israelín.]]
Llinia 103:
El [[1 de febreru]] de 2007, nel marcu de la [[Comisión Winograd]], Ehud Olmert declaró que la captura de dambos soldaos activó los planes de contigencia aprobaos cuatro meses antes pa llanzar una intervención a gran escala nel El Líbanu. Coles mesmes, añedió ante la comisión qu'el so gabinete empezó a estudiar les consecuencies de la inestabilidá na frontera llibanesa'l 8 de xineru de 2006, cuatro díes dempués de sustituyir a [[Ariel Sharón]], quien sufriera un [[derrame cerebral]]. N'estudiando de nuevu l'asuntu con altos mandos militares mientres marzu, abril y mayu, Olmert aceptó la postura del entós ''[[Ramatcal]]'', [[Dan Halutz]], que señalaba qu'Israel perdería la so capacidá de disuasión si nun respondía a una eventual captura de soldaos. La valoración fundar nun fechu similar asocedíu n'ochobre de 2000, nel que Hezbolá prindó a trés militares israelinos, y nos intentos posteriores per parte d'esta guerrilla.<ref>[http://www.europapress.es/noticia.aspx?cod=20070308230104&ch=94 «Olmert reconoz a la Comisión Winograd que decidió atacar El Líbanu cuatro meses antes del entamu de la guerra.»]</ref> Sicasí, un sector de la población israelina interpretó la respuesta militar de Olmert como una reacción impulsiva y non antemanada, mesma d'un líder carente d'esperiencia militar.<ref>[http://www.20minutos.es/noticia/209965/0/ISRAEL/LIBANO/OLMERT/ «Olmert diz que la guerra de El Líbanu taba entamada.»]</ref> Pela so parte, [[Meir Dagan]], xefe del [[Mossad]], espresó qu'el 12 de xunetu de 2006 solicitara al exércitu que retrasara la so respuesta militar.<ref>[http://www.europapress.es/noticia.aspx?cod=20070330123514&ch=69 El Líbanu.- «El xefe del Mossad encamentó al Exércitu a retrasar la operación contra Hezbolá tres el secuestru de los soldaos.»]</ref>
La intensidá de la respuesta israelina espertó reacciones atopaes na comunidá internacional; la ONX refugó lo que consideró un peligrosu escesu de
== Desenvolvimientu del conflictu ==
Llinia 109:
El [[comandante en xefe]] de les FDI, el [[teniente xeneral]] [[Dan Halutz]], anunció que si Hezbolá nun lliberar a los soldaos israelinos, fadríen "recular 20 años el reló de El Líbanu".<ref>[http://www.clarin.com/diariu/2006/07/12/um/m-01232381.htm «Clarín», 12 de xunetu de 2006]</ref> La respuesta de la milicia foi'l bombardéu del norte d'Israel, incluyendo poblaciones que mientres años nun fueren blancu de los cohetes «Katiusha» llanzaos dende'l El Líbanu, como [[Safed]] y [[Carmiel]], según l'ataque contra la corbeta INS ''Hanit'', apostada n'[[mar territorial|agües territoriales]] llibaneses y realizáu con un misil antibuque modernu de fabricación iranina, que se saldó con cuatro marineros israelinos muertos.
El [[26 de xunetu]] 4 observadores de la [[ONX]] morrieron tres ataque israelín.<ref>[http://www.noticiastrujillo.com/index.php?option=com_content&task=view&id=13843&Itemid=64 Israel mata a cuatro observadores de la ONX] por ''Noticies de Trujillo''</ref> El 28 de xunetu los cohetes de les
Na última etapa de la crisis, dambes partes esguilaron les sos posiciones: Israel dedicóse principalmente a atacar con durez a Hezbolá en tol país, destruyendo arsenales y depósitos d'armamentu, instalaciones, oficines, medios de comunicación y otres infraestructures de la organización, incluyendo los sos cuarteles xenerales del sur de [[Beirut]]. Coles mesmes destruyó numberoses infraestructures civiles y barrios de mayoría musulmana, especialmente xiina, como los barrios del sur de Beirut, sobre los qu'Israel fuera acusáu de faer un simulacro d'ataque en xineru.<ref>[http://www.elpais.es/articulo/internacional/Libano/acusa/Israel/violar/espaciu/aereo/asemeyar/ataque/sur/Beirut/elpporint/20060116elpepuint_8/Tes/ ''El País'', 16.01.2006]</ref> Ello causó cientos de muertos<ref> Al [[21 de xunetu]], el Gobiernu llibanés evaluaba en 350 el númberu de víctimes mortales ([http://www.elmundo.es/elmundo/2006/07/21/internacional/1153498659.html «El Mundu», 21 de xunetu de 2006])</ref><ref>[http://hrw.org/reports/2006/lebanon0806/ Human Rights Watch - Fatal Strikes: Israel's Indiscriminate Attacks Against Civilians in Lebanon]</ref> y la fuxida masiva de miles de persones. L'Exércitu israelín declaró llamentar la perda de vides humanes, atribuyendo la responsabilidá de les mesmes al grupu armáu:
Llinia 132:
[[Archivu:Destroyed balustrade in bombed Beirut house July 20 2006.jpg|left|220px|thumb| Balaustrada destruyida nuna vivienda de [[Beirut]] por un bombardéu israelín el [[20 de xunetu]].]]
L'informe de Naciones Xuníes del 8 d'agostu, señaló la imposibilidá d'escapar de la ciudá por cuenta de los continuos ataques de los israelinos sobre carreteres y tresportes de too tipu. El mesmu informe calificó l'ataque de «modelu de violación del derechu internacional, incluyíu'l derechu humanitariu internacional y les lleis sobre derechos humanos». Según l'informe de la ONX, «la
[[Amnistía Internacional]] y [[Human Rights Watch]] tornaron les conclusiones de la investigación israelina y afirmaron qu'investigadores de dambes organizaciones que visitaron Qana el 31 de xunetu, el día dempués del ataque, nun atoparon nengún equipu militar destruyíu n'o cerca de la casa. De la mesma, nenguna de les decenes de periodistes internacionales, trabayadores de rescate y observadores internacionales que visitaron Qana el 30 y 31 de xunetu dixeron ver nenguna prueba de la presencia militar de Hezbolá n'o alredor de la casa. Según Human Rights Watch, el trabayadores de rescate tampoco recuperaron cuerpos que paecieren de combatientes de Hezbolá nel interior o cerca del edificiu. Según un testigu, "hai aviones de vixilancia acurriéndose a lo cimero acaldía. (...) Ye imposible que los aviones nun vieren que'l llugar taba llenu de muyeres y neños".<ref>[https://web.archive.org/web/20080613213912/http://www.amnesty.org/es/library/asset/MDE02/033/2006/en/dom-MDE020332006en.pdf Israel/Lebanon. Out of all proportion - civilians bear the brunt of the war], pp. 39-41, Amnistía Internacional, 21 de payares de 2006.</ref><ref>[http://www.hrw.org/english/docs/2006/08/02/lebano13899.htm Israel/Lebanon: Qana Death Toll at 28], Human Rights Watch, 2 d'agostu de 2006.</ref>
Llinia 159:
El [[Primer Ministru del Reinu Xuníu|primer ministru británicu]], [[Tony Blair]] y el [[Presidente de los Estaos Xuníos|presidente estauxunidense]] [[George Walker Bush|George W. Bush]], en tantu, sofitaron el derechu a la defensa d'Israel y acusáu a Hezbolá d'empezar el conflictu,<ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/2006/07/18/internacional/1153243271.html «Bush y Blair acusen a Irán y Siria de sofitar a la guerrilla de Hezbolá.»]</ref> y fixeron un llamamientu a Siria y a Irán por qu'exerza la so influencia y detengan a Hezbolá. [[Arabia Saudina]] pela so parte, atacó les acciones de Hezbolá, llomándoles de «inesperaes, desaparentes ya irresponsables», y culpando a la organización de faer recular a la rexón n'años, secundáu na so posición por [[Exiptu]], [[Xordania]], [[Iraq]], l'Autoridá Palestina, los [[Emiratos Árabes Xuníos]], [[Baréin]]<ref>[http://www.haaretz.com/hasen/spages/738698.html Cume n'El Cairo de la Lliga Árabe, 15 de xunetu de 2006]</ref> y [[Kuwait]].<ref>[http://www.arabtimesonline.com/arabtimes/opinion/view.asp?msgID=1242 Editorial del ''Arab Times'' de Kuwait, 22 de xunetu de 2006: «Les operaciones d'Israel en Gaza y el El Líbanu respuenden al interés de los pueblos árabes y de la comunidá internacional» (inglés)]</ref> El mesmu Primer Ministru llibanés, Fuad Siniora, criticó con durez a Hezbolá, acusándolo de convertise nun problema pergrave», al ser un estáu dientro d'un estáu» que respuende a les [[axenda política|axendes polítiques]] d'Irán y Siria, y fixo un llamáu al mundu a «ayudar nel desarme» de la organización.<ref> [http://www.corriere.it/Primu_Pianu/Esteri/2006/07_Luglio/20/cremones1.shtml Entrevista al ''premier'' llibanés Fuad Siniora, 20 de xunetu de 2006 (italianu).] ''[[Corriera della Sera]]''</ref>
El [[26 de xunetu]] el Secretariu de les Naciones Xuníes, Kofi Annan, pidió a Israel una investigación pola muerte de cuatro observadores de la ONX nun bombardéu del Exércitu Israelín en [[Khiam]] onde tán esplegaes les
El día 3 d'agostu un comunicáu de les Naciones Xuníes comunicó qu'un misil de Hezbolá impactó directamente nuna posición de UNIFIL na área de [[Hula]], y media hora más tarde, otru misil de Hezbolá impactó na mesma posición.<ref>[http://www.un.org/spanish/News/fullstorynews.asp?NewsID=7447 El Líbanu: «ONX suspende otru despachu d'asistencia humanitaria.»<!-- Títulu xeneráu por un bot -->]</ref>
Llinia 180:
El Presidente del [[Congresu d'El Líbanu|Congresu Llibanés]], [[Nabih Berri]], manifestó qu'el so Gobiernu busca la mediación d'un tercer actor pa llograr un altu al fueu. Parte de la población israelina manifestóse nesi sentíu: el 16 de xunetu, una manifestación ante la [[Knéset]] pidió'l fin de les acciones militares y la continuación d'un procesu políticu.<ref>[http://www.pagina12.com.ar/diariu/elmundo/4-69992-2006-07-17.html Páxina/12, 17 de xunetu de 2006.]</ref>
El día [[29 d'agostu]], el Secretariu Xeneral de les [[Naciones Xuníes]], [[Kofi Annan]], realizó una visita a [[Xerusalén]], capital d'[[Israel]], y declaró qu'esperaba que les
|título = Secretary-Xeneral's press encounter after meeting with Israeli Defense Minister Amir Peretz
|url = http://www.un.org/apps/sg/offthecuff.asp?nid=924
Llinia 196:
}}</ref>
El [[ministru d'Asuntos Esteriores y de Cooperación d'España]], [[Miguel Ángel Moratinos]], axuntóse'l día [[11 de setiembre]] na capital del [[Estáu d'Israel]], [[Xerusalén]], con [[Ehud Ólmert]] y cola ministra israelina d'Asuntos Esteriores, [[Tzipi Livni]] y afirmó que [[España]] nun precisa «garantíes» del Gobiernu d'Israel pal esplegue de les sos tropes nel sur de El Líbanu porque son dos países «amigos» y «nun atacamos mutuamente». Israel, pela so parte, diz apreciar la participación española pero recuerda que nun pidió l'esplegue d'una
|título=Moratinos diz que nun faen falta "garantíes" d'Israel pal esplegue en El Líbanu porque ye un país "amigu".
|url= http://www.europapress.es/europa2003/noticia.aspx?cod=20060911205730&tabID=1&ch=69
Llinia 219:
Según el periodista [[Robert Fisk]], Israel pudo utilizar bombes antibúnker d'uraniu aprobetáu,<ref>[https://web.archive.org/web/20061102012217/http://news.independent.co.uk/world/fisk/article1935945.ece Robert Fisk: «Mystery of Israel's secret uranium bomb.»]</ref> daqué tamién sosteníu pola [[RAI]] nun documental;<ref> [http://www.webislam.com/?idn=7752 «La RAI emite un documental onde se revelen pruebes del usu de bombes d'uraniu per parte d'Israel na guerra d'El Líbanu.»]</ref> sicasí, una investigación de la ONX refugó l'usu de munición d'uraniu aprobetáu.<ref> [http://www.un.org/spanish/News/fullstorynews.asp?newsID=8125&criteria1=Libano «ONX nun atopa pruebes de municiones con uraniu aprobetáu en El Líbanu.»]</ref> Tamién s'emplegaron [[Bomba de racimo|bombes de recímanu]], que la so usu foi cuestionada fora y dientro d'Israel<ref> [http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/international/newsid_5383000/5383110.stm «Un millón de bombes en El Líbanu.»]</ref> y que causaron víctimes enforma tiempu dempués de concluyíes les hostilidáes.{{cr}}
Colos buques de guerra, les
Finalmente, les
== Incumplimientu del altu'l fueu ==
Llinia 229:
El [[15 d'agostu]] soldaos israelinos abrieron fueu de nuevu cuando cuatro combatientes de Hezbolá, según la versión de les IDF, averar a les sos posiciones, sufriendo la milicia xiina trés nueves baxes.<ref>[http://www.cnn.com/2006/WORLD/europe/08/15/tuesday/index.html CNN.com - Tuesday, August 15 - Aug 16, 2006<!-- Títulu xeneráu por un bot -->]</ref> Esi mesmu día, 10 misiles [[Katyusha]] fueron disparaos por Hezbolá dende'l El Líbanu. Israel repitió que nun respondería, yá que los cohetes nun cruciaron la frontera.<ref>[http://www.foxnews.com/story/0,2933,208372,00.html FOXNews.com - Hezbollah Rockets Fall Inside Southern Lebanon As Citizens Return to Region]</ref>
El Ministru d'Esteriores llibanés, [[Fawzi Sallukh]], informó al unviáu especial de la [[ONX]] a [[El Líbanu]] y [[Israel]], [[Terje Rucái-Larsen]], del enfrentamientu ente soldaos israelinos y [[milicia]]nos de [[Hezbolá]] mientres la madrugada del [[19 d'agostu]], por cuenta de una operación armada llevada a cabu pol exércitu israelín pa evitar la entrada dende [[Siria]] de nueves armes destinaes al rearmamientu de la milicia xiina,<ref>[http://www.elpais.es/articulo/internacional/primeros/soldaos/
Pela so parte, el primer ministru llibanés, Fuad Siniora, afirmó que «la incursión llevada a cabu poles
De la mesma, el Ministeriu del Esterior d'Israel aseguró nun comunicáu que la operación militar israelina nel este de El Líbanu foi «una respuesta a una clara violación del altu'l fueu», una y bones el resolvimientu 1701 del Conseyu de Seguridá de la ONX prohibe la tresferencia d'armes de Siria ya Irán a Hezbolá.<ref>[https://web.archive.org/web/20070927043114/http://www.itongadol.com.ar/shop/detallenot.asp?notid=15585 La incursión d'ayeri respondía a una previa violación de la tregua]</ref>
Llinia 237:
L'Exércitu Israelín afirmó que la so incursión nel valle del Bekaa pretendía torgar la entrega d'armes a Hezbolá por estos dos países, ensin demostrar a la comunidá internacional que tal tresferencia d'armes produxérase o se tuviera produciendo, y ensin que reclamara l'actuación del Conseyu de Seguridá de Naciones Xuníes.
El voceru del Ministeriu del Esterior d'Israel, [[Mark Regev]], dixo que ''"l'altu'l fueu basar nel resolvimientu 1701 la cual llama a una
[[UNIFIL]] constató cuatro violaciones del espaciu aereu llibanés per parte de les
Según unu de los informes de la ONX, el [[29 d'agostu]] el Secretariu Xeneral de les [[Naciones Xuníes]], [[Kofi Annan]], axuntar col Ministru de Defensa Israelín, [[Amir Péretz]], en [[Xerusalén]], y fíxo-y saber qu'Israel violó'l cese'l fueu más cantidá de vegaes que Hezbolla.<ref>{{cita publicación
Llinia 252:
== Consecuencies del conflictu ==
El Gobiernu Llibanés a fecha [[27 d'agostu]] de 2006 envaloraba que los daños causaos pola guerra nel so país alzar a 1187 nacionales muertos, 4060 mancaos, 256 000 movíos y 15 000 viviendes destruyíes, munchos de los muertos y mancaos yeren miembros de Hizbollá.<ref>https://web.archive.org/web/20080928212948/http://www.lebanonundersiege.gov.lb/english/F/Main/index.asp? Lebanon under Siege</ref> Per parte d'Israel, les cifres ufiertaes pelos medios de comunicación, citando como fonte les
Según un informe publicáu por [[Amnistía Internacional]] el [[14 de setiembre]], la milicia xiina llibanesa Hezbolah cometió "graves violaciones" de los [[derechos humanos]] al atacar "deliberadamente" a la población civil israelina mientres el conflictu. Amnistía Internacional asegura que Hezbolah llanzó cerca de 4000 cohetes contra'l norte d'[[Israel]], causando la muerte de civiles y mancaos graves y obligando a miles de civiles a acovecese n'abelugos o fuxir. Aprosimao, una cuarta parte de los cohetes disparáronse directamente contra zones urbanes, especifica'l documentu. Según la Secretaria Xeneral de AI, [[Irene Khan]], ''"la escala de los ataques de Hezbolah contra ciudaes y pueblos israelinos, el calter indiscrimináu de les armes utilizaes, y les declaraciones de los dirixentes del grupu confirmando la so intención d'atacar a civiles dexen perfectamente claro que Hezbolah violó les lleis de la guerra"''.
Llinia 280:
El [[6 de setiembre]] Israel anunció de forma oficial, en recibiendo una fuerte presión internacional, el llevantamientu del bloquéu marítimu d'El Líbanu pal día 7,<ref>[http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/international/newsid_5321000/5321816.stm ''Israel va terminar bloquéu de El Líbanu''] BBC Mundo. edición del 6 de setiembre</ref> lo que se consideró en dellos medios como una "marcha tras" del Gobiernu de Olmert dempués d'afirmar que tamién va llevantar por completu'l bloquéu aereu. Esa posibilidá de llevantar el bloquéu foi negada'l [[3 de setiembre]]. La decisión foi tomada n'anunciando una empresa dependiente de [[British Airways]], y col consentimientu del gobiernu británicu, la so intención de volar a Beirut ensin solicitar el permisu d'Israel<ref> [http://www.elpais.es/articulo/internacional/Israel/da/marcha/llevanta/güei/bloquio/maritimo/aereo/selmanes/Libano/elpporintcor/20060907elpepiint_12/Te/ Israel da marcha tras y llevanta güei el bloquéu marítimo y aéreo d'ocho semana sobre El Líbanu] Diariu El País. Edición dixital ya impresa del 7 de setiembre de 2006</ref>[http://www.20minutos.es/noticia/149557/0/LIBANO/ANNAN/], amás de les xestiones del secretariu xeneral de la ONX y les amenaces del Ministru d'Asuntos Esteriores Libanes el día 6, [[Fauzi Salluj]], ''"Vamos Esperar a les 48 hores daes por (el secretariu xeneral de la ONX, Kofi) Annan, y si la situación resuélvese, darémos-y les gracies. Si non, el Gobiernu llibanés va tomar les midíes necesaries y va romper el bloquéu"''<ref>[http://www.europapress.es/europa2003/noticia.aspx?cod=20060906173712&tabID=1&ch=69 «El Líbanu amenacia con romper el bloquéu israelín por forzar si nun ye llevantáu en dos díes.»] Europa Press, 6 de setiembre de 2006</ref> si nun yera llevantáu unilateralmente per Israel.
A pesar de les declaraciones amenazantes, [[Israel]] caltién entá'l bloquéu marítimu, «El bloquéu aereu acabó. En coordinación coles [[Naciones Xuníes]], el bloquéu naval va siguir hasta que la
|título=Israel remata'l bloquéu aereu de El Líbanu, caltién el marítimu |url=
http://www.swissinfo.org/spa/internacional/axencies/detail/Israel_remata_el bloquéu_aereo_de_L_bano_caltien_el mar_timo.html?siteSect=143&sid=7045407&cKey=1157701344000
Llinia 293:
}}</ref>
Finalmente'l bloquéu foi llevantáu'l día [[8 de setiembre]]. [[Israel]] apurrió la custodia de les mariñes llibaneses a una
|título=Israel lifts naval blockade of Lebanon
|url= http://abcnews.go.com/International/wireStory?id=2409412
Llinia 305:
El [[20 de setiembre]], el Ministru de Defensa d'[[Israel]], [[Amir Péretz]], declaro que «Israel pretende completar la retirada de tropes de El Líbanu esta fin de selmana. Esa ye la nuesa intención, definitivamente queremos completalo». L'Exércitu dixo que se retirara de más del 80% del territoriu conquistáu mientres la guerra, venciéndolo a los [[cascos azules]] de la [[ONX]], so la misión de pacificación [[FPNUL II]], una versión ampliada de la esistente na área.<ref>{{cita publicación|título=Israel entama una retirada completa de El Líbanu nunos díes|url= http://www.swissinfo.org/spa/internacional/axencies/detail/Israel_entama_una retirada completa_de_L_bano_en_unos_d_as.html?siteSect=143&sid=7082831&cKey=1158767818000|axencia=Reuters|fecha=20 de setiembre de 2006}}</ref>
El [[30 de setiembre]], les tropes israelines cruciaron la frontera sur d'El Líbanu, empecipiando la última fase de la so retirada, acordies con el resolvimientu de les ONX que punxo fin a la guerra colos guerrilleros de Hezbollah, informó una fonte de les
El [[1 d'ochobre]], la ONX confirmó que l'Exércitu israelín abandonó les últimes posiciones qu'ocupara mientres más de dos meses nel sur d'El Líbanu, cola esceición d'un sector fronterizu estratéxicu del que «podría retirase la próxima selmana». [[Israel]] anunció que caltendría la so última posición nel sector de Ghajar hasta que s'algamar un alcuerdu sobre seguridá colos [[cascos azules]] y l'Exércitu llibanés, que se taben esplegando nel sur de El Líbanu. Sicasí, tres la so retirada casi total, Israel llanzó una nueva alvertencia a Hezbollah, resueltu a nun desarmase: «Si Hezbollah averar a la frontera con armes y trata de reconstruyir les infraestructures que destruyimos, vamos utilizar tolos medios de que disponemos pa torgar», aseguró Dan Halutz.<ref>{{cita publicación|título=L'Exércitu israelín retirar de les últimes posiciones nel El Líbanu|url=http://www.clarin.com/diariu/2006/10/02/elmundo/i-02701.htm|axencia=DPA y AFP|editorial=Clarín|fecha=2 d'ochobre de 2006}}</ref>
|