Diferencies ente revisiones de «Margaret Thatcher»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"originalmente" +"orixinalmente" |
m Preferencies llingüístiques |
||
Llinia 113:
|}
Dellos conservadores del grupu de Heath nel gabinete, los llamaos húmedos», espresaron ciertes duldes sobre les polítiques de Thatcher.<ref name="nft"/><ref name="Socialism">[http://www.socialismtoday.org/128/thatcher.html «
A lo llargo de la década de 1980, los ingresos del impuestu del 90 % sobre la estracción de petroleu del [[mar del Norte]] fueron usaos como una fonte d'ingresos al curtiu plazu pa permediar el presupuestu y pagar los costos de la reforma.{{harvnp|Marr|2007|p=439|sp=sí}} Pa 1982, el Reinu Xuníu empezó a amosar señales de recuperación económica;{{harvnp|Floud|Johnson|2004|p=392|sp=sí}} la inflación menguó a 8,6 % dende un picu de 18 %,{{harvnp|Middleton|1996|p=630|sp=sí}} pero per primer vegada dende la década de 1930, el desempléu allugar en más de tres millones.<ref>{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/january/26/newsid_2506000/2506335.stm|títulu=26 January 1982: UK unemployment tops three million|fechaacceso=10 d'abril de 2012|obra=On this day 1950–2005|autor=BBC|fecha=26 de xineru de 2008|idioma=inglés}}</ref> Pa 1983, la crecedera económica xeneral fortalecióse y l'inflación y les tases hipotecaries algamaron los sos valores más baxos dende 1970, anque la industria cayó nun 30 % dende 1978 y el desempléu permaneció en valores altos con un picu de 3,3 millones en 1984.<ref>{{Cita web|url=http://www.ons.gov.uk/ons/rel/cpi/consumer-price-inflation/price-indicators-used-1947-2004/price-indicators-used-1947-2004-.zip|autor=Office for National Statistics|fechaacceso=10 d'abril de 2012|títulu=Consumer Price Inflation: 1947 to 2004|fecha=2005|idioma=inglés|formatu=ZIP}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.independent.co.uk/news/uk/home-news/unemployment-among-young-workers-hits-15-per-cent-1645728.html|títulu=Unemployment among young workers hits 15 per cent|obra=The Independent|fecha=16 de marzu de 2009|fechaacceso=10 d'abril de 2012|nome=Sean|apellíos=O'Grady|ubicación=Londres|idioma=inglés}}</ref><ref name="Socialism"/>{{harvnp|Middleton|1996|p=628|sp=sí}}
Llinia 135:
La política de [[privatización]] foi denomada como «un ingrediente crucial del thatcherismo».{{harvnp|Seldon|Collings|2000|p=27|sp=sí}} Dempués de les eleiciones de 1983, les vientes de les empreses de servicios públicos del Estáu aceleráronse;{{harvnp|Feigenbaum|Henig|Hamnett|1998|p=71|sp=sí se recaldaron más de 29 mil millones de llibres de la vienta de les industries paraestatales y otros 18 mil millones de llibres de la vienta de les ''[[council house]]s''.{{harvnp|Marr|2007|p=428|sp=sí}}
El procesu de privatización, especialmente la preparación de les industries paraestatales pa la so vienta, acomuñóse con un ameyoramientu bien marcáu nel so desempeñu, particularmente en términos de [[productividá|productividá llaboral]].<ref name="ParkerMartin">{{cita publicación |apellido1=Parker |nome1=David |apellíos2=Martin |nome2=Stephen |títulu=The impact of UK privatisation on labour and total factor productivity |publicación=Scottish Journal of Political Economy |volume=42 |númberu=2 |mes=mayu|añu= 1995 |páxines=216–217|idioma= inglés}}</ref> Dalgunes de les industries privatizaes, como les del gas, l'agua y l'eletricidá, yeren [[monopoliu natural|monopolios naturales]] onde la privatización fixo pocu por amontar la competitividá. Les industries privatizaes que demostraron un meyoramientu de cutiu facer mientres entá yeren propiedá del Estáu. Por casu, [[British Steel plc|British Steel]] llogró grandes ganancies económiques mientres inda yera una industria paraestatal sol mandu de Ian MacGregor, quien foi nomáu pol gobiernu pa enfrentase a los sindicatos que s'oponíen al zarru de delles plantes y l'amenorgamientu de la
Thatcher siempres refugó la privatización del [[ferrocarril]] y sopelexóse que-y dixo al ministru de Tresporte [[Nicholas Ridley]]: «la privatización del ferrocarril va ser el [[Batalla de Waterloo|Waterloo]] d'esti gobiernu. Por favor, nunca vuelvas mentame'l ferrocarril». Poco dempués de rematar el so mandatu, aceptó les pautes pa la privatización de [[British Rail]], implementada por John Major en 1994.{{harvnp|Marr|2007|p=495|sp=sí}} Más tarde, ''The Economist'' consideraría esti movimientu como «un desastre».<ref name="McAleese"/> La privatización de les empreses públiques combinar cola [[desregulación]] financiera nun intentu por caltener la crecedera económica.<ref name="Murdoch">{{Cita Harvard|Duthel|2011|p=163|sp=sí}}</ref> En 1979, Geoffrey Howe, nesi entós Ministru de Facienda, abolió los [[réxime cambiario|controles de cambéu]] británicos pa dexar que más capital fora invertíu nos mercaos estranxeros y el [[Big Bang (economía)|Big Bang]] de 1986 removió munches de les restricciones de la [[Bolsa de Londres]].<ref name="Murdoch"/> El gobiernu de Thatcher afaló la crecedera de los sectores financieros y de servicios pa compensar la débil industria manufacturera británica.<ref name="Murdoch"/>
Llinia 141:
==== Irlanda del Norte ====
[[Archivu:Margaret Thatcher on a visit to Northern Ireland.jpg|thumb|Margaret Thatcher y el so maríu Denis nuna visita a [[Irlanda del Norte]].]]
En 1980 y 1981 los prisioneros del [[Exércitu Republicanu Irlandés Provisional]] (ROXURA) y del [[Exércitu Irlandés de Lliberación Nacional]] (INLA) na prisión norirlandesa de [[Prisión de Maze|Maze]], llevaron a cabu delles [[Fuelga de fame de 1981 n'Irlanda del Norte|fuelgues de fame]] nun
Na madrugada del 12 d'ochobre de 1984,<ref name="Guardian"/> Thatcher apenes escapó ilesa d'un [[Atentáu del Grand Hotel de Brighton de 1984|intentu d'asesinatu]] per parte de la ROXURA nel Hotel Brighton.<ref name="bbc-bomb">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/october/12/newsid_2531000/2531583.stm|fechaacceso=12 d'abril de 2012|títulu=12 October 1984: Tory Cabinet in Brighton bomb blast|obra=On this day 1950–2005|autor=BBC|fecha=12 d'ochobre de 2008|idioma=inglés}}</ref> Cinco persones morrieron, incluyendo a Roberta Wakeham, la esposa del ''Chief Whip'' de la Cámara de los Comunes y secretariu de l'Ayalga de SM, [[John Wakeham]].<ref name="Guardian">{{Cita web|url=http://www.guardian.co.uk/politics/1984/oct/13/past.davidhearst|fechaacceso=13 de xunu de 2012|títulu=Cabinet survives IRA hotel blast|autor=Brown, Paul; Brown, Colin; Hetherington, Peter; Hearst, David; Parry, Gareth|fecha=13 d'ochobre de 1984|idioma=inglés}}</ref> Thatcher agospiar nel hotel p'allegar a la conferencia del Partíu Conservador, que foi inaugurada como s'entamara a otru día del ataque.<ref name="bbc-bomb"/> Ende pronunció'l so discursu como lu tenía previstu,{{harvnp|Thatcher|1993|pp=379–383|sp=sí}} un actu que foi llargamente sofitáu nel espectru políticu y qu'aumentó la so popularidá ente'l públicu.<ref>{{cita publicación |apellido1=Lanoue |nome1=David J. |apellíos2=Headrick |nome2=Barbara |títulu=Short-Term Political Events and British Government Popularity: Direct and Indirect Effects |publicación=Polity |volume=30 |númberu=3 |fecha= 1998 |páxines=423, 427, 431, 432}}</ref>
El 6 de payares de 1981, Thatcher y el [[taoiseach]] irlandés [[Garret FitzGerald]] crearon un foru pa la xunta de los dos gobiernos, el Conseyu Intergubernamental Anglu-Irlandés.<ref name="CAIN-hs">{{Cita web|url=http://cain.ulst.ac.uk/events/hstrike/chronology.htm|títulu=The Hunger Strike of 1981 – A Chronology of Main Events|obra=CAIN, University of Ulster|fechaacceso=12 d'abril de 2012|apellíos=Melaugh|nombre=Martin|fecha=2012|idioma=inglés}}</ref> El 15 de payares de 1985, dambos mandatarios roblaron
=== Asuntos esteriores ===
Llinia 151:
[[Archivu:Thatchers and Bushes at Chequers.jpg|thumb|right|Los matrimonios Bush y Thatcher en [[Chequers]].]]
Thatcher xubió al poder nel últimu periodu de la [[Guerra Fría]] y col tiempu amosóse a favor de les polítiques del presidente estauxunidense [[Ronald Reagan]], basaes nel so compartíu iñerizu pol comunismu;<ref name="thatcher-cw"/><ref>Botero Caicedo, Mauricio. «[http://www.elespectador.com/impresu/columna-250533-el legáu-de-reagan-y-margaret-thatcher El legáu de Reagan y Margaret Thatcher]» (13 de febreru de 2011). Elespectador.com. Consultáu'l 13 de xunu de 2012.</ref> sicasí, ella opúnxose firmemente a la [[invasión de Granada]] per parte del exércitu estauxunidense, asocedida n'ochobre de 1983.{{harvnp|Gilbert|2002|p=565|sp=sí}} Mientres el so primer añu como primer ministra, sofitó la decisión de la [[OTAN]] d'esplegar dellos cruceros y [[MGM-31 Pershing|misiles balísticos]] nucleares n'Europa Occidental,<ref name="thatcher-cw"/> amás de dexar a los Estaos Xuníos aparcar más de 160 misiles de cruceru na [[RAF Greenham Common]] a partir del 14 de payares de 1983, decisión que dio llugar a protestes masives de la [[Campaña pal Desarme Nuclear]].<ref name="thatcher-cw"/> Amás, adquirió un sistema de [[Trident II D5|misiles trident]] pa submarinos ellaboráu per Estaos Xuníos pa remplazar el [[UGM-27 Polaris|sistema Polaris]], que triplicó les
A pesar d'asitiase en contra del [[apartheid]], Thatcher oponer a les sanciones impuestes a [[Sudáfrica]] pola [[Mancomunidá de Naciones]] y la [[Comunidá Europea]],{{harvnp|Campbell|2011|p=322|sp=sí}} y calificar de «inmorales», porque dexaríen a miles d'emplegaos negros ensin trabayu.<ref>{{cita llibru |nombre=Hugo |apellíu=Young |títulu=Supping with the Devils: Political Writing from Thatcher to Blai |páxines=6 |ISBN=1843542277 |editorial=Atlantic Books |fecha-publicación=2004}}</ref><ref>{{Cita noticia |nome= Michelle |apellíu=Faul |títulu=Margaret Thatcher, Apartheid: South Africans Divided Over Whether Leader Helped Or Hindered Regime |url=http://www.huffingtonpost.com/2013/04/09/margaret-thatcher-apartheid-south-africans_n_3045670.html |periódicu=The Huffington Post |fecha=9 d'abril de 2013 |idioma=inglés |fechaacceso=7 de febreru de 2014}}</ref> Intentó caltener un comerciu constante col país africanu mientres persuadía al so gobiernu d'abandonar el apartheid. Esto incluyía «actuar como si fuera una bona amiga del presidente [[Pieter Willem Botha|P. W. Botha]]» y convidalo a visitar el Reinu Xuníu en xunu de 1984 magar les «inevitables demostraciones» de refuga en contra del so réxime.{{harvnp|Campbell|2011|p=325|sp=sí}} Per otru llau, Thatcher nun yera partidaria del [[Congresu Nacional Africanu]] (CNA) y Geoffrey Howe recordó que n'ochobre de 1987 calificar como «una típica organización terrorista».{{harvnp|Howe|1994|pp=477–78|sp=sí}}<ref>{{Cita noticia |nombre=Monserrat |apellíu=Radigales |títulu=Thatcher y Reagan llamáben-y terrorista» |url=http://www.elperiodico.com/es/noticies/internacional/thatcher-reagan-llamaben-terrorista-2902430 |fecha=7 d'avientu de 2013 |periódicu=El periódicu |fechaacceso=7 de febreru de 2014}}</ref> El gobiernu de Thatcher sofitó a los [[Jemeres Coloraos]] pa caltener el so asientu nes Naciones Xuníes depués de que fueren derrocaos del poder en [[Camboya]] de resultes de la [[Guerra Camboya-Vietnam]]. Anque lo negó nesa dómina, tamién unvió al [[Serviciu Aereu Especial]] a entrenar a los Jemeres Coloraos por que llucharen en contra del gobiernu de la [[República Popular de Kampuchea]], que yera sofitáu polos vietnamites.<ref>Reinu Xuníu de Gran Bretaña ya Irlanda del Norte, [http://www.publications.parliament.uk/pa/cm198990/cmhansrd/1990-10-26/Alderique-3.html Alderiques Parllamentarios], Cámara de los Comunes, 26 d'ochobre de 1990, columnes 655-667. Consultáu'l 14 d'abril de 2012.</ref><ref>{{Cita web|obra=The Observer|títulu=Butcher of Cambodia set to expose Thatcher's role|fecha=9 de xineru de 2000|url=http://www.guardian.co.uk/world/2000/jan/09/cambodia|fechaacceso=14 d'abril de 2012|ubicación=Londres|idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita publicación|publicación=New Statesman|títulu=How Thatcher gave Pol Pot a hand|nombre=John|apellíos=Pilger|fecha=17 d'abril de 2000|url=http://www.newstatesman.com/node/137397|fechaacceso=14 d'abril de 2012|idioma= inglés}}</ref>
Llinia 159:
[[Archivu:RIAN archive 778094 Visit to Great Britain by General secretary of CPSU CC Mikhail Gorbachev.jpg|thumb|Thatcher riendo col líder soviéticu [[Mijaíl Gorbachov]] y la so esposa [[Raísa Gorbachova|Raísa]], na embaxada soviética, el 1 d'abril de 1989.]]
N'abril de 1986, Thatcher dexó l'usu de les bases de la [[Royal Air Force]] a los [[Xeneral Dynamics F-111 Aardvark|F-111]] estauxunidenses pal [[bombardéu de Libia]] depués de la esplosión nuna discoteca en Berlín,<ref name="Cannon">{{cita noticia |nome=Lou |apellíos=Cannon |títulu=Reagan Acted Upon 'Irrefugable' Evidence |obra=Washington Post |fecha=15 d'abril de 1986|idioma=inglés}}</ref> citando'l derechu a la autodefensa según l'artículu 51 de la [[Carta de les Naciones Xuníes]].<ref>{{cita noticia|nombre=Peter |apellíos=Riddell |títulu=Thatcher Defends US Use Of British Bases / Libya bombing raid |obra=Financial Times |fecha=16 d'abril de 1986 |páxina=1|idioma=inglés}}</ref><ref group="nota">Dirixiéndose a la Cámara de los Comunes, Thatcher afirmó que «los Estaos Xuníos tienen a más de 330 000 miembros de les sos
Thatcher foi unu de los primeres líderes d'Occidente en recibir positivamente al líder soviéticu [[Mijaíl Gorbachov]]. Dempués de les xuntes ente Reagan y Gorbachov, y depués de l'aplicación de les reformes d'esti postreru na URSS, Thatcher declaró en payares de 1988 que «agora yá nun tamos nuna Guerra Fría» sinón más bien nuna «nueva relación muncho más amplia de lo que la Guerra Fría foi».<ref name="reforms1988">{{Cita web|url=http://www.nytimes.com/1988/11/18/world/gorbachev-policy-has-ended-the-cold-war-thatcher-says.html|títulu=Gorbachev Policy Has Ended The Cold War, Thatcher Says|fecha=18 de payares de 1988|autor=Associated Press|obra=New York Times|fechaacceso=19 d'abril de 2012|idioma=inglés}}</ref> Enantes en 1984, viaxara nuna visita d'Estáu a la Xunión Soviética, onde s'axuntó con Gorbachov y [[Nikolái Ryzhkov]], el [[Presidente del Conseyu de Ministros de la Xunión Soviética|presidente]] del [[Conseyu de Ministros de la Xunión Soviética|Conseyu de Ministros]].{{harvnp|Zemtsov y Farrar|2007|p=138|sp=sí}} Thatcher opúnxose primeramente a la [[reunificación alemana]] y mentó-y a Gorbachov que «llevaría a un cambéu nes fronteres de la posguerra, y non podemos dexar porque tal desenvolvimientu podría frayar la estabilidá internacional por completu y podría poner en riesgu la nuesa seguridá». Tamién espresó la so esmolición de qu'una Alemaña xunida alliniárase más cola Xunión Soviética y alloñárase de la OTAN.{{harvnp|Görtemaker|2006|p=198|sp=sí}} Otra manera, siempres tuvo a favor de la independencia de [[Croacia]] y [[Eslovenia]].<ref>{{Cita web|url=http://www.margaretthatcher.org/document/111358|títulu=TV Interview for HRT (Croatian radiotelevision) [apures international recognition of Croatia & Slovenia]|fecha=22 d'avientu de 1991|autor=Margaret Thatcher Foundation|obra=Margaret Thatcher.org|fechaacceso=19 d'abril de 2012|idioma=inglés}}</ref> Nuna entrevista fecha a la [[Hrvatska Radiotelevizija|televisión croata]] en 1991, Thatcher faló sobre les [[Guerres Yugoslaves]]; criticó a los gobiernos d'Occidente por non reconocer la separación de les repúbliques de Croacia y Eslovenia como estaos independientes y por supliles con armes depués del ataque del [[Exércitu Popular Yugoslavu]].<ref>{{Cita web|url=http://www.nytimes.com/1991/11/24/world/thatcher-close-to-break-with-her-replacement.html|títulu=Thatcher Close to Break With Her Replacement|apellíos=Whitney|nome=Craig R.|fecha=24 de payares de 1991|obra=New York Times|fechaacceso=19 d'abril de 2012|idioma=inglés}}</ref>
Llinia 169:
[[Archivu:Thatcher - Reagan c872-9.jpg|thumb|left|190px|Thatcher al pie de Ronald Reagan, febreru de 1981.]]
El 2 d'abril de 1982, la [[Procesu de Reorganización Nacional|xunta militar]] que gobernaba n'[[Arxentina]] ordenó la ocupación de los territorios en disputa alministraos pol Reinu Xuníu de les [[Isla Malvines (Territoriu Británicu de Ultramar)|Islles Malvines]] y ocupó [[Puertu Stanley]] como asina tamién les [[Islles Georgias del Sur y Sandwich del Sur]], lo que dio entamu a la [[Guerra de les Malvines]].{{harvnp|Smith|1989|p=21|sp=sí}} El fechu fuera entamáu dende 1978 pol presidente [[Leopoldo Galtieri]] y foi bien recibíu pol pueblu arxentín; consecutivamente, Thatcher afirmó que recuperaría les islles.<ref name="Malvines">{{cita llibru|apellido=Muñoz Pace|nombre=Fernando|títulu=Alfonsín y la vuelta de la democracia (1980-1989): España la guerra de les islles Malvines|edición=18|añu=2010|editorial=Clarín|allugamientu=Arxentín|isbn=978-987-07-0859-9|páxines=16-7}}</ref> Estaos Xuníos intentó llevar a cabu una mediación en términos que concedíen dalgún prestu a les demandes de soberanía d'Arxentina, pa la cual Reagan decidió unviar como mediador al xeneral [[Alexander Haig]].<ref name="Malvines"/> La propuesta estauxunidense foi refugada pol gobiernu arxentín y hores antes de la invasión, Reagan contautó con Thatcher, a quien informó sobre una recién conversación telefónica con Galtieri y confesólu: «nun vamos ser neutrales si Arxentina usa la
Finalmente, Arxentina rindió'l 14 de xunu y l'operación foi aclamada como un ésitu nel Reinu Xuníu, a pesar de la muerte de 255 efectivos británicos y trés malvinenses mientres los 74 díes de duración del enfrentamientu. Les baxes arxentines xubieron a 649,<ref name="Malvines"/> la metá d'elles asocedíes el 2 de mayu de 1982 depués de que'l submarín nuclear [[HMS Conqueror (S48)]] fundiera'l cruceru [[ARA Xeneral Belgrano]], que s'atopaba fora del territoriu de guerra.<ref name="liberation">{{cita noticia|títulu=The Falklands: 25 years since the Iron Lady won her war; Liberation Day |obra=The Times |fecha=15 de xunu de 2007|páxina=32|nombre=Michael|apellíos=Evans|idioma= inglés}}</ref> Thatcher foi criticada pola so neglixencia a brindar una defensa a les Islles Malvines y foi acusada por [[Tam Dalyell]] pola so decisión de fundir el Xeneral Belgrano, motivu pol que foi etiquetada como «criminal de guerra».<ref>«[https://web.archive.org/web/20121025063339/http://www.infobae.com/notes/nota.php?Idx=187976&idxSeccion=0 Thatcher podría ser condergada como criminal de guerra]» Infobae.com, 5 de xunu de 2005. Consultáu'l 19 d'abril de 2012.</ref> Sicasí, Thatcher foi considerada polos británicu una líder de guerra altamente capaz y comprometida.{{harvnp|Hastings|Jenkins|1983|pp=335–336|sp=sí}} El factor Malvines», la recuperación económica d'entamos de 1982 y una oposición llaborista amargamente estremada contribuyeron a la so segunda victoria eleutoral nes [[Eleiciones xenerales del Reinu Xuníu de 1983|eleiciones xenerales de 1983]].<ref name="Malvn">{{cita publicación |apellido1=Sanders |nome1=David |apellíos2=Ward |nome2=Hugh |apellíos3=Marsh |nome3=David |títulu=Government Popularity and the Falklands War: A Reassessment |publicación=British Journal of Political Science |volume=17 |mes=xunetu|añu= 1987 |páxina=28 |númberu=3|idioma= inglés}}</ref> Depués de la guerra, Thatcher de cutiu faía mención al llamáu «Espíritu de les Malvines»; {{Harvtxt|Hastings|Jenkins|1983}} suxuren qu'esti fechu reflexó'l so preferencia por tomar de decisiones axilosa fecha pol so gabinete de guerra, en cuenta de los alcuerdos minuciosos realizaos pol gabinete del gobiernu en tiempos de paz.{{harvnp|Hastings|Jenkins|1983|p=329|sp=sí}}
Llinia 223:
[[Archivu:Begräbnis Margaret Thatcher (8657022449).jpg|thumb|left|200px|Treslláu de los restos de Thatcher escontra la [[Catedral de San Pablo de Londres|Catedral de San Pablo]].]][[Archivu:MTgrave1.jpeg|thumb|right|180px|Balta de Thatcher nel Royal Hospital Chelsea.]]El 21 d'avientu de 2012, foi sometida a una operación pa extirparle un tumor na bixiga nun hospital londinense y tuvo de permanecer internada mientres la [[Navidá|temporada navidiega]] d'esi añu.<ref>''La Capital'' (24 d'avientu de 2012). «[http://www.lacapital.com.ar/el mundu Continua-hospitalizada-Margaret-Thatcher-tres-una-operacion-de-bixiga-20121224-0053.html Sigue hospitalizada Margaret Thatcher tres una operación de bixiga]» Consultáu'l 26 d'avientu de 2012.</ref> Thatcher finó'l 8 d'abril de 2013 a los 87 años nel [[Hotel Ritz (Londres)|Hotel Ritz]] en [[Londres]] dempués de sufrir un [[accidente cerebrovascular]].<ref>{{cita web | url = http://www.margaretthatcher.org/archive/MTobit.asp | títulu = Obituary | editorial = Margaret Thatcher Foundation | fecha = 8 d'abril de 2013 | fechaacceso = 8 d'abril de 2013 | idioma = inglés}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1570665-murio-la ex-premier-britanica-margaret-thatcher |títulu=Morrió Margaret Thatcher, la dama de fierro que ganó a l'Arxentina en Malvines |fechaacceso=9 d'abril de 2013 |fecha=9 d'abril de 2013 |editorial=La Nación |allugamientu=Arxentín |idioma= |cita= }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.abc.es/internacional/20130408/abci-muerre-margaret-thatcher-201304081353.html |títulu=Muerre a los 87 años la exprimera ministra Margaret Thatcher d'un derrame cerebral |apellíu= Bergareche |nombre=Borja |fechaacceso=9 d'abril de 2013 |fecha=9 d'abril de 2013 |editorial=ABC |ubicación=España |idioma= |cita= }}</ref>
El voceru de Thatcher, Lord Bell, confirmó la so muerte a les 12.52 GMT nuna nota de prensa<ref name="autogenerated1">{{cita web | url = http://www.bbc.co.uk/news/uk-politics-22067155 | títulu = Ex-Prime Minister Baroness Thatcher dies | editorial = BBC News | fechaacceso = 8 d'abril de 2013 | idioma = inglés}}</ref> y un voceru del [[palaciu de Buckingham]] manifestó: «La Reina topábase murnia depués d'escuchar la noticia de la muerte de la baronesa Thatcher. La so Maxestá va unviar un mensaxe priváu de condolencias a la familia». El primer ministru de Reinu Xuníu, [[David Cameron]], dixo que «foi con gran murnia que m'enteré de la muerte de lady Thatcher. Perdimos a una gran líder, una gran primer ministru y una gran británica». El líder llaborista, [[Ed Miliband]], manifestó: «El Partíu Llaborista nun tuvo acordies con enforma de lo que fixo y siempres va siguir siendo una figura polémica. Pero podemos tar en desalcuerdu y respetar enforma tamién los sos llogros políticos y la so
Acordies con los deseos de Thatcher, nun recibió un [[funeral d'Estáu]] sinón que foi honrada con un serviciu relixosu na [[catedral de San Pablo de Londres]] el 17 d'abril, onde se-y concedieron honores militares.<ref name="autogenerated1"/> Los sos restos fueron encenraos y depositaos nel Royal Hospital Chelsea al pie de los del so home.<ref>{{cita web |url=http://www.clarin.com/mundu/Funeral-Thatcher-cortexu-funebre-Londres_0_902909850.html |títulu=Despidieron los restos de Thatcher con pómpara y honores militares |fechaacceso=19 d'abril de 2013 |apellíu=Avignolo |nombre=María Laura |fecha=18 d'abril de 2013 |editorial=Clarín |allugamientu=Arxentín |idioma= |cita= }}</ref>
Llinia 237:
{{cita|Ella nun podía dexase nin la risa nin les llárimes porque sabía qu'eso sería percibíu como una señal de debilidá. Tamién manipolió la so voz, el so acentu, el so tonu, pa convertise en líder. La falta de sentimientos que siempres se -y achacó yá la amosaba cuando yera una moza política. Yera bien importante reflexar bien les manifestaciones d'aquella personalidá porque tienen enforma que ver cola perceición que se tien d'ella: la so grandiosidá, la so presencia, la majestuosidad qu'imprimía a les sos opiniones. Hasta agora pervivían d'ella dos imagen totalmente engarraes y esaxeraes: la del ícono y la de la bisarma.<ref>{{Cita web|url=http://losandes.com.ar/notes/2012/2/2/meryl-streep-thatcher-permitia-llorar-emocionase%Y2%80%9D-621655.asp|títulu=Meryl Streep: "Thatcher nun se dexaba llorar nin emocionase"|fechaacceso=3 de xunu de 2012|fecha=2 de febreru de 2012|editorial=''Los Andes''|allugamientu=Arxentín}}</ref>}}
[[Archivu:Anti-Margaret Thatcher badge, 1980s.jpg|thumb|right|Insinia redonda col eslogan «Si Maggie ye la respuesta, la entruga tien de ser bien tonta», 1986.]]Caracterizóse, principalmente mientres el so mandatu, pol so pensamientu políticu basáu nel [[patriotismu]] y el [[nacionalismu]], y la so aberración polos sindicatos.<ref name="Elpais"/> En 1959, añu en que Thatcher ingresó al Parllamentu británicu, 25 muyeres (un 3,9 %) fueron escoyíes diputaes nuna Cámara de 630 miembros contrariamente a l'actualidá, na qu'hai 142 diputaes (un 21,8 %).<ref>{{Cita web|url=http://www.guerraeterna.com/margaret-thatcher-y-la dama-de-fierro/|títulu=Margaret Thatcher y ‘La Dama de
Los rumores alrodiu del so enclín al [[racismu]] fueron amontándose a lo llargo del so mandatu y darréu a este. A pesar de qu'aceptó l'ingresu de 10 000 vietnamites que fuxíen del réxime comunista al Reinu Xuníu, Thatcher supunxo qu'habría disturbios caleyeros si recibíen viviendes de proteición oficial en desterciu de la población blanca y almitió que pondría «munches menos oxeciones si tratar de refuxaos de [[Rodesia (rexón)|Rodesia]], polacos o húngaros porque sería muncho más fácil asimilalos na sociedá británica».<ref name="Elpais"/>
Llinia 270:
En 1970, en siendo nomada ministra d'Educación y Ciencia, Thatcher convertir en [[Conseyu Priváu del Reinu Xuníu|conseyera privada]]. Foi condecorada cola [[Orde de Méritu del Reinu Xuníu|Orde del Méritu]] por Sabela II dos semana antes de dexar el so puestu y nesa mesma dómina, el so home foi nomáu [[baronet]].<ref name="OMBarontecy">{{cita publicación|publicación= London Gazette |númberu=52360 |páxina=19066|títulu=The London Gazette |fecha=11 d'avientu de 1990|idioma= inglés}}</ref> En 1992 convertir nun [[par (títulu)|par]] na Cámara de los Lores, con un par vitaliciu como baronesa Thatcher, de [[Kesteven]] nel Condáu de Lincolnshire.<ref name="lords"/><ref>{{cita publicación|publicación= London Gazette |númberu=52978 |páxina=11045|títulu=The London Gazette |fecha=26 de xunu de 1992|idioma= inglés}}</ref> Tres año más tarde, foi nomada [[dama de compañía]] de la [[Orde de la Jarretera]], la [[orde de caballería]] más alta del Reinu Xuníu.<ref>{{cita publicación|publicación= London Gazette |númberu=54017 |páxina=6023|títulu=The London Gazette |fecha=25 d'abril de 1995|idioma= inglés}}</ref> Foi escoyida socia de la [[Royal Society]] en 1983<ref name="society"/> y foi la primer muyer a la que se-y dio una membresía completa como un miembru honorariu del [[Carlton Club]], depués de que se convirtiera en líder del Partíu Conservador en 1975.<ref>{{cita noticia|obra=Sunday Times|títulu=Carlton Club to vote on women|nome=Jon|apellíos=Ungoed-Thomas|fecha=8 de febreru de 1998|idioma= inglés}}</ref>
N'otres partes del mundu, el papel de Thatcher na política global tamién foi galardonáu. Por casu, en [[Croacia]] foi nomada Dama de la Gran Cruz de la [[Gran Orde del Rei Dmitar Zvonimir]].<ref>{{cita noticia|títulu=The lady's not for leaving|nome=Gary|apellíos=Younge|obra=The Guardian|fecha=21 de setiembre de 1999|fechaacceso=23 d'abril de 2012|idioma= inglés}}</ref> Per otru llau, nes Islles Malvines celebra cada [[10 de xiner u]]'l Día de Margaret Thatcher dende 1992<ref name="Reuters-January">{{cita noticia|títulu=Falklands to make 10 January Thatcher Day – Newspaper|obra= Reuters News|fecha= 6 de xineru de 1992|idioma= inglés}}</ref> pa conmemorar la visita que realizó en 1983.{{harvnp|Wheeler|2004|p=171|sp=sí}}<ref>{{cita noticia|nome=Pat|apellíos= Roller|títulu= Off the Record|obra= Scottish Daily Record|fecha= 10 de xineru de 2004|páxina= 10|idioma= inglés}}</ref> L'avenida Thatcher Drive en [[Puertu Stanley]] (Puertu Arxentín pa los arxentinos) foi nomada d'esa manera nel so honor según la [[península Thatcher]] en [[Xeorxa del Sur]], onde les
=== Na cultura popular ===
|