Diferencies ente revisiones de «Momentu angular»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"giróscopo" +"xiroscopiu" |
m Preferencies llingüístiques |
||
Llinia 36:
</math>}}
onde <math>\scriptstyle{\mathbf a}</math> ye l'aceleración de la partícula, de cuenta que <math>m\mathbf a=\mathbf F \,</math>, ye la
{{Ecuación|<math>
Llinia 42:
</math>}}
Asina, la derivada temporal del momentu angular ye igual al [[Momentu de
Hai que destacar que nesta espresión dambos momentos, <math>\mathbf L \, </math> y <math>\mathbf M\,</math> tendrán de tar referíos al mesmu puntu O.
Llinia 54:
<math> {d\mathbf L\over dt}=\sum{d\mathbf L_i\over dt}=\sum\mathbf M_i \,</math>
||left}}
El términu de derecha ye la suma de tolos momentos producíos por toles
:<math> {d\mathbf L\over dt}=\sum{d\mathbf L_i\over dt}=\mathbf M_{ext.} \,</math>
Llinia 71:
:<math> {d\mathbf L\over dt} \ne \mathbf{I}{d\mathbf{\omega} \over dt} =\mathbf{I}\mathbf{\alpha} </math>
<br />
Onde <math>\scriptstyle{\mathbf \alpha}</math> ye la [[aceleración angular]] del cuerpu. Por eso resulta más útil plantegar les ecuaciones de movimientu nun sistema non inercial formáu peles exes principales d'inercia del sólidu, asina se llogra que <math>\mathbf{I} = \mbox{cte.}</math>, anque entós ye necesariu cuntar coles
<br />
:<math> {d\mathbf L\over dt} = \mathbf{I}{d \mathbf{\omega} \over dt} + \mathbf{\omega} \times (\mathbf{I} \mathbf{\omega})</math>
Llinia 97:
Nel dibuxu de la derecha tenemos una masa que xira, tenida por un filo de masa despreciable que pasa por un tubito finu. Suponemos el conxuntu ensin esfregadures y nun tenemos en cuenta la gravedá.
La
[[Archivu:MomAng4.svg|thumb|260px|right|Un tirón sobre'l filo comunica una velocidá radial <math>\scriptstyle{\Delta V}</math> a la masa. La nueva velocidá ye la suma vectorial de la velocidá precedente y <math>\scriptstyle{\Delta V}</math>]]
Nel dibuxu siguiente apaez la masa que xira con un radiu <math>\scriptstyle{R_1}</math> nel momentu nel cual dase un tirón del filo. El términu correctu del "tirón" física ye un [[impulsu]], ye dicir una
:<math> {V_2\over V_1}={R_1\over R_2} \,</math>
esto ye:
Llinia 110:
Tamién puede faese l'esperimentu nel otru sentíu. Si suelta'l filo, la masa sigue la tanxente de la trayeutoria y el so momentu angular nun camuda. A un ciertu momentu frenamos el filo por que'l radiu sía constante de nuevu. El fechu de frenar el filo, comunica una velocidá radial (escontra'l centru) a la masa. Esta vegada esta velocidá radial mengua la velocidá total y solo queda la componente de la velocidá tanxencial al filo na posición na cual frenar.
Nun ye necesariu faer la esperiencia dando un tirón. Puede faese de manera continua, una y bones la
== Momentu angular en mecánica relativista ==
|