Diferencies ente revisiones de «Sílaba»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"riegla" +"regla" |
m Preferencies llingüístiques |
||
Llinia 4:
== La sílaba en fonoloxía ==
Fonológicamente, les sílabas pueden clasificase según dellos criterios:
* '''Sílabas átones/tóniques'''. Les sílabas pueden recibir o non más
* '''Sílabas abiertes/zarraes''' o '''llibres/trabaes'''. Otra distinción importante en delles llingües ye si la sílaba tien o escarez de coda silábica. Les sílabas ensin coda denominar abiertes o llibres y les que tienen coda denominar zarraes o trabaes. Na mayoría de [[llingües indoeuropees]] modernes, el nucleu silábicu namái puede ser una vocal o diptongu y, poro, les sílabas acabaes en vocal denominar abiertes o llibres y les sílabas acabaes en consonante denominar zarraes o trabaes.
* '''Sílabas curties/llargues''' o '''llixeres/pesaes'''. En delles llingües —como'l [[llatín]], el [[griegu antiguu|griegu clásicu]], el [[idioma xaponés|xaponés]] o'l [[sánscritu]]— esisten estructures entemedies ente'l fonema y la sílaba. Típicamente les unidaes entemedies denominar [[mora (llingüística)|mores]]. Xeneralmente, nestes llingües cada sílaba puede estremase nun ciertu númberu de mores. Les sílabas d'una sola mora denominar curties o llixeres, y les sílabas de más d'una mora son llargues o pesaes. Nes llingües mentaes el númberu de mores, esto ye, el qu'una sílaba sía curtia o llarga (llixera o pesada) tien repercusiones na posición del [[Acentu prosódicu|acentu]].
|