Diferencies ente revisiones de «Tratáu de paz»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"namá" +"namái" |
m Preferencies llingüístiques |
||
Llinia 13:
* Definición de comportamientos proscriptos.
* Continuación de l'aplicación de [[Tratáu internacional|trataos]] esistentes
Nos tiempos modernos ciertes situaciones de conflictu insolubles pueden empezar con un [[alto'l fueu]] y depués tratase al traviés d'un [[procesu de paz]] onde cada parte toma una serie de pasos discretos p'algamar finalmente l'oxetivu de la paz y la firma d'un tratáu. Nel casu d'una [[guerra civil]] nun suelen utilizase trataos de paz pos esto implicaría que les partes reconozan la condición
== Negociación d'un tratáu de paz ==
Llinia 19:
Una de les partes fundamentales d'un tratáu de paz ye la negociación, onde se plantegen les voluntaes y condiciones de caúna de les partes batalloses, basándose nuna serie d'ufiertes y contraofertas que dexen a dambes partes llegar a un alcuerdu pa frenar de manera permanente les hostilidáes.
Como señala Franco "La paz nun ye [entós] solo la non-guerra, el fin de los intentos de resolver por aciu les armes y la
Esta negociación atópase definida por trés característiques: incertidume, compromisu y indivisibilidad,<ref>{{Cita publicación|url =|títulu = Optimism and commitment: An elementary theory of bargaining and war|apellíos = Ponsati|nome = Clara y Sanchez-Pages, Santiago|fecha = 2012|publicación = Series|fechaacceso = febreru de 2016|doi =|pmid =}}</ref> esto ye, que nun se sabe esactamente'l sentíu de la negociación nin la so resultancia final puede predicise; que los Estaos firmantes van obligase mendiante el compromisu formal a acatar lo afigurao nel tratáu; y, que'l tratáu una vegada robláu y ratificáu nun puede dixebrase en partes distintes pal so cumplimientu nin puede ser aplicáu de forma parcial.
|