Diferencies ente revisiones de «Copa Mundial de Fútbol de 1962»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Correición de topónimos (cartafueyu)
m Iguo testu: -"Pulgué" +"Pelé"
Llinia 45:
Tres la [[Copa Mundial de Fútbol de 1950|edición de 1950]], el principal campeonatu de [[fútbol]] internacional tornó a [[América]], siguiendo una rotativa con [[Europa]] que sería perpetuada hasta [[Copa Mundial de Fútbol de 1998|1998]]. Chile foi escoyíu como see en 1956 y l'organización superó diverses dificultaes, principalmente al respective de la infraestructura necesaria, lo qu'amenació en delles oportunidaes la realización del tornéu, cuantimás tres l'escurrimientu del [[terremotu de Valdivia de 1960]] —el más potente rexistráu instrumentalmente na [[Hestoria universal|hestoria de la humanidá]]— qu'afectó al [[Zona sur de Chile|territoriu sur del país]]. L'eventu foi realizáu en cuatro sedes, la segunda menor cantidá na so hestoria:<ref group=n>Tres la [[Copa Mundial de Fútbol de 1930|edición de 1930]], con trés sedes.</ref> [[Arica]], [[Rancagua]], [[Santiago de Chile|Santiago]] y [[Viña del Mar]].
 
Nel ámbitu deportivu, foi la edición más [[Violencia|violenta]] de la hestoria, resaltando partíos como la ''[[Batalla de Santiago (fútbol)|batalla de Santiago]]'', ente la [[selección de fútbol de Chile|selección local]] y [[Selección de fútbol d'Italia|Italia]], o l'alcuentru ente la [[Selección de fútbol de la Xunión Soviética|Xunión Soviética]] y [[Selección de fútbol de Yugoslavia|Yugoslavia]].<ref>{{cita web |url=http://www.bbc.com/mundu/noticies/2012/06/120601_futbol_chile_mundial_italia_batalla_jg.shtml |títulu=Cumplir 50 años de "La Batalla de Santiago" |fechaacceso=8 de marzu de 2017 |apellíu=Bianchi |nombre=Felipe |fecha=2 de xunu de 2012 |formatu= |obra= |editorial=BBC |ubicación=Londres |idioma= |cita= }}</ref> Tamién surdieron momentos calidable deportiva, como l'únicu [[gol olímpicu]] anotáu en dalgún Mundial, a cargu del [[Selección de fútbol de Colombia|colombianu]] [[Marcu Coll]] nel partíu ante la Xunión Soviética, o les habilidaes del [[brasil]]eño [[Garrincha]], quien foi la principal figura del tornéu mientres el so compatriota [[PulguéPelé]] taba mancáu. La final foi apostada nel [[Estadiu Nacional de Chile]], onde [[Selección de fútbol de Brasil|Brasil]] consiguió'l so segundu títulu mundial al ganar a [[Selección de fútbol de Checoslovaquia|Checoslovaquia]] por 3:1. Los locales llograron el tercer puestu al vencer a Yugoslavia, siendo'l meyor resultáu del [[Fútbol en Chile|fútbol chileno]] na so hestoria.<ref>http://www.memoriachilena.cl/602/w3-article-3618.html</ref>
 
El certame tuvo per primer vegada un [[Balones de la Copa Mundial de Fútbol|balón con forma esférica regular]]: ''[[Crack (balón)|Crack]]'', l'usu de la [[diferencia de goles]] pa definir los puestos nos grupos, una [[Cantar oficial de la Copa Mundial de la FIFA|cantar]]: «[[El rock del Mundial]]» de la banda local [[Los Ramblers]], según un impautu destacáu na naciente [[Hestoria de la televisión en Chile|televisión chilena]], una y bones los trés canales esistentes —[[Chilevisión|Canal 9]], [[Canal 13 (Chile)|Canal 13]] y [[UCV Televisión]]— realizaron grandes inversiones p'adquirir equipos móviles y emitir dellos partíos en directu, xuntu con ameyorar la calidá de les sos tresmisiones y masificar dichu mediu de comunicación.<ref>https://www.eldefinido.cl/actualidad/mundo/2483/Asi_evolucionaron__les pelotes_del mundial</ref><ref>{{cita web |url=http://www.memoriachilena.cl/602/w3-article-9934.html |títulu=Historia de la televisión chilena ente 1959 y 1973 |autor=María de la Lluz Hurtado |fechaacceso=19 d'abril de 2017}}</ref>
Llinia 508:
|asistencia = 10.484
|refe = [[Gottfried Dienst]] (Suiza)
|goleslocal = [[Mário Zagallo|Zagallo]] {{gol|56}}<br />[[PulguéPelé]] {{gol|73}}
|golesvisita =
|reporte = http://es.fifa.com/worldcup/matches/round=231/match=1461/index.html#nosticky