Diferencies ente revisiones de «Diadema de Moñes»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques
m Iguo testu: -"proxectu" -"proyectu" +"proyeutu"
Llinia 17:
Ye de resaltar el fechu de que tola escena tien llugar nun ámbitu acuáticu, y nesti sentíu [[Procopio de Cesárea]] (IV, 48-57) narraba que yera creencia ente los galos que l'últimu viaxe realizábase al traviés de l'agua. Nes tradiciones paganes irlandeses, el destín de les almes los muertos yera travesar el mar hasta llegar a Tír na nÓg, la tierra de los bianaventurados, que'l so color yera'l verde, que na cultura celta ye'l color del inframundo. Na mitoloxía bretona recuéyese'l supuestu de la Bag Ann Noz, la barca de nueche, que tresportaba les almes de los difuntos hasta'l Más allá. En Galicia, les creencies qu'arrodien el santuariu de San Andrés de Teixido nun son más que reminiscencies de l'antigua cosmovisión céltica que consideraba'l Cabu Ortegal como'l llugar onde s'acababa la tierra y onde les almes embarcaben con destín al paraísu.
 
La diadema de Moñes tuvo cierta influencia nos círculos celtistes asturianos, y a manera d'exemplu mientres la presentación del discu ''Al otru llau'' del gaiteru [[José Ángel Hevia]] nel Teatru Campoamor n'Uviéu proxectáronseproyeutáronse imáxenes estrayíes de dichu oxeto..