Diferencies ente revisiones de «Partíos xudiciales d'Asturies»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencia |
m Iguo testu: -"proxectu" -"proyectu" +"proyeutu" |
||
Llinia 3:
El procesu de formación de los partíos xudiciales tuvo dos fases, que correspondieron a los dos periodos constitucionales ([[1812]]-[[1814]] ya [[1820]]-[[1823]]) del primer terciu del sieglu XIX. Nel primeru d'ellos la [[Diputación Provincial d'Asturies]] alcordó, nel [[1813]], una primer división del país en diez partíos xudiciales, con cabeza n'[[Uviéu]], [[Avilés]], [[Grau]], [[Ḷḷuarca]], [[A Veiga]], Cangas de Tineo (güei [[Cangas del Narcea]]), [[La Pola (Ḷḷena)|La Pola Ḷḷena]], [[L'Infiestu]], [[Villaviciosa]] y [[Onís]]. Esti primer proyeutu nun llegó a realizase, porque poco depués d'aprebase produzse l'abandonu del constitucionalismu pol rei [[Fernandu VII]].
Cuando nel 1820 el llevantamientu del xeneral [[Rafael del Riego|Riego]] reinstauró la Constitución de 1812
Anguaño, tras los cambios fechos por la Llei de Demarcación y Planta Xudicial del 28 d'avientu del 1988, [[Asturies]] ta dividida en 18 partíos xudiciales, que tienen la so sé (los Xulgaos de Primer Instancia y Instrucción) nes siguientes poblaciones: [[Uviéu]], [[Xixón]], [[Avilés]], [[Castropol]], [[Cangas del Narcea]], [[Tinéu]], [[Ḷḷuarca]], [[Pravia]], [[Grau]], [[Llangréu]], [[Mieres]], [[La Pola Siero]], [[La Pola Llaviana]], [[La Pola (Ḷḷena)|La Pola Ḷḷena]], [[Villaviciosa]], [[L'Infiestu]], [[Cangues d'Onís]] y [[Llanes]].
|