Diferencies ente revisiones de «Numberal (llingüística)»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"namá" +"namái"
m Iguo plurales
Llinia 9:
Les mayoría de les [[llingües indoeuropees]] utilicen un sistema de numberación decimal, lo que significa que los nomes de los númberos #arrexuntar en series de diez, y qu'esisten raigaños pa los númberos del [[Un|unu]] al [[nueve]], el [[diez]], el cien, el mil y los #demás nomes son derivaos de los raigaños pa los numberales citaos. Otres families de llingües empleguen tamién el sistema decimal y esisten [[Familia llingüística|families de llingües]] onde s'usen sistemes vigesimales ([[Idioma vascu|vascu]], [[Llingües mayenses|llingües mayes]], [[Llingües uto-azteques|llingües utoaztecas]], etc.). Delles llingües tienen subsistemas de base cinco, dientro d'un sistema decimal o vigesimal.
 
Sicasí, nun se conocen sistemes de cuenta amplios non basaos na base 10 o la base 20. Esta restricción paez rellacionada con que la idea orignal de cuntar taba acomuñada a los deos de les manos o'l conxuntu de deos de manos y pies. Los sistemes ensin basar en base 10 o 20 son escasos y apaecen en llingües australianes de forma xeneralizada y de forma marxinal en delles [[Llingües indíxenes d'América|llingües americanes]], como'l Waimirí y el Va Llabrar (dos #[[Llingües caribes|lengua caribe]]), el Resiguaro (una [[Llingües arahuaques|llingua arahwak]]), el l'[[Llingües harákmbet|Harákmbet]] y el Andoque ([[Llingua aisllada|llingües aisllaes]]), que suelen usar sistemes cuasi-binarios.
Son pallabres qu'espresen orde o cantidá de forma precisa.
 
Llinia 15:
 
==== Cuaternariu (4) ====
Delles [[Llingües austronésiques|austronesiasaustronesies]] y [[Melanesia|melanesies]], ente elles el [[Idioma maorí|māorí]], delles llingües de [[Célebes|Sulawesi]] y dalgunes de [[Llingües papúes|Papúa Nueva Guinea]], usen pa cuntar sistemes basaos nel cuatro'. Nestes llingües el términu asu o ''rusto'' (deriváu del [[Xavanés|javanés]] ''asu'', 'perru'), #usar pa 'cuatro' cuidao que los perros nestes cultures son el cuadrúpedu más abondosu.<ref name="Ryan, Peter pp219">Ryan, Peter. ''Encyclopaedia of Papua and New Guinea''. Melbourne University Press & University of Papua and New Guinea,:1972 [//es.wikipedia.org/wiki/Special:BookSources/0522840256 ISBN 0522840256].: 3 pages pp219.</ref> Propúnxose qu'esti sistema podría surdir nel contestu de granxeros qu'intercambiaben animales nun mercáu, asina cincuenta asu representaría un conxuntu de 200 coses, si a esa cantidá se -y substraen 30 ''asu'' (120) llegaríase rápido a inferir que namái queden 20 ''asu'' (80), y la xeneralización de la idea de cuntar les coses como formando ''asu'' completos daría orixe a esti interesáu sistema de contaje. Nótese qu'esti sistema podría tar cognitivamente rellacionáu col usu de docenes como sistema de contaje estendíu por cuenta de que la aritmética de la división ye simple en docenes.<ref>Aleksandr Romanovich Luriicac, Lev Semenovich Vygotskiĭ, Evelyn Rossiter. ''Ape, primitive man, and child: essays in the history of behavior'' . CRC Press: 1992: [//es.wikipedia.org/wiki/Special:BookSources/1878205439 ISBN 1878205439]: 171 pages</ref>
 
==== Quinario (5) ====
Llinia 231:
| *dwō
| *kek-tɨ
| *t’qʷ’at'qʷ'a
| *qʷ’aqʷ'a
| θin-
| *pučo
Llinia 259:
| *kʷetwor-
| ńeljä
| *p'λ’aλ'a
| əmq(ʷ)’i'i
| ʔarbaʕ
| *torʲ-
Llinia 331:
| *newn
| *bğʷʲə
| *wərč’wərč'
| tišʕ-
| *keg-
Llinia 345:
| deḱm
| *loki
| *bć’ʷəbć'ʷə
| *wəc’wəc'
| ʕaśr
| *tʲub-
Llinia 562:
| '2'
| *maːlʀuk
| *naˑk’inaˑk'i
| ʔəsali
| *tekni
Llinia 575:
| '3'
| piŋayut
| *taq’itaq'i
| kaʔɬas
| *áhsę
Llinia 588:
| '4'
| *citamat
| *t’ink’it'ink'i
| *mus
| *kayeː-
Llinia 611:
| '6'
| aʀvinL-
| *k’ostaˑnink'ostaˑnin
| *tʼəχ(m)
| *hyaʔk