Diferencies ente revisiones de «Spinacia oleracea»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques |
m Iguo testu: -"Vitamina Y" -"Vitamina E" |
||
Llinia 21:
La '''espinaca''' ('''''Spinacia oleracea''''') ye una [[planta añal]], de la familia de les ''amarantacees'', subfamilia [[Chenopodioideae|quenopodioideas]], cultivada como verdura poles sos [[fueya|fueyes]] comestibles, grandes y de color verde bien escuru. El so cultivu realizar mientres tol añu y puede consumise fresca, cocida o frita. Na actualidá ye una de les verdures que más davezu s'atopa [[Verduras conxelaes|conxelada]].
==Propiedaes==
Ye rica en [[vitamina|vitamines]] [[vitamina A|A]] y [[vitamina
==Hestoria==
Foi cultivada per primer vegada en [[Persia]] y de ende deriva'l so nome: اسفناج ''Esfenaj''. Los árabes introducir n'[[España]] escontra'l [[sieglu XI]]. Nos sieglos XII y XIII, l'escritor y agrónomu [[Ibn al-Awwam]] considerar «la meyor de les hortolices».<ref name="Maroto" /> San [[Alberto Magno]] fixo referencia a les sos granes nel sieglu XIII.<ref name="Maroto" /> El so cultivu estender por toa Europa alredor del [[s. XV]].
Llinia 54:
Ello ye que el fierro de la espinaca nun s'absuerbe bien porque la espinaca tien enforma acedu oxálico y ésti fai insoluble al fierro.
Sía comoquier, anque tengan pocu fierro (los [[garbanzu|garbanzos]] y les [[llenteya|llenteyes]] tienen más) y ésti nun sía fácilmente asimilable, les espinaques siguen siendo un alimentu bien aconseyable. Ye rica en [[vitamina|vitamines]] [[vitamina A|A]] y [[vitamina
== Taxonomía ==
|