Diferencies ente revisiones de «Albert Speer»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-Hamburgo +Hamburgu) |
Sin resumen de edición |
||
Llinia 138:
El nome de Speer foi incluyíu na llista de componentes d'un gobiernu pos Hitler ellaborada polos conspiradores que tuvieron detrás del [[atentáu del 20 de xunetu de 1944]] pa matar al Führer. La llista tenía un signu d'interrogación y l'anotación «persuadir» xuntu al nome del arquiteutu, detalle que quiciabes-y salvó de les estensives purgues del réxime que siguieron a esta intriga.{{sfn|Fest|1999|pp=224–26}}
Yá en febreru de 1945 Speer, que diba tiempu que llegara a la conclusión de que la guerra taba perdida, trabayaba p'abastecer a les zones que diben ser ocupaes en previsión de los difíciles tiempos que s'averaben.{{sfn|Sereny|2006|p=482}} El 19 de marzu de 1945 Hitler emitió la [[Orde
Speer consiguió llegar a una zona relativamente segura cerca de Hamburgu mientres el colapsu final del réxime nazi, pero decidió realizar una postrera y peligrosa visita a Berlín pa ver a Hitler una vegada más.{{sfn|Fest|1999|pp=263–70}} El ministru dixo en Núremberg: «Sentí que yera'l mio deber nun fuxir como un cobarde, sinón presentame ante él de nuevu».<ref>[http://law2.umkc.edu/faculty/projects/ftrials/nuremberg/Speer.html Interrogatoriu d'Albert Speer] en law2.umkc.edu (n'inglés).</ref> Asina, el 22 d'abril l'arquiteutu visitó'l ''[[Führerbunker]]''. Hitler paecía tranquil y un pocu distrayíu y dambos caltuvieron una llarga y distendida conversación na que'l dictador defendió les sos acciones ya informó al ministru de la so intención de suicidase y de qu'el so cuerpu fuera cremado. Na edición publicada de les sos ''Memories'' Speer rellata que confesó a Hitler que desafiara la Orde
A la mañana siguiente l'arquiteutu abandonó'l ''Führerbunker'' con Hitler despidiéndolo secamente. Visitó la destruyida cancillería per últimu vegada antes d'abandonar la capital con destín a [[Hamburgu]].{{sfn|Fest|1999|pp=263–70}} El 29 d'abril, el día antes de suicidase, Hitler dictó un últimu testamentu políticu que nomaba un nuevu gobiernu pa dempués de la so muerte, del que s'omitía a Speer. El Ministru d'Armamentu habría de ser el so propiu subordináu [[Karl Saur]].{{sfn|van der Vat|1997|p=234}}
|