Diferencies ente revisiones de «María de Médici»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo parámetros de ficheros (lint/bogus-image-options)
m Correición de topónimos (exónimu castellán): -"Cléveris" -"Kleve"
Llinia 30:
A les infidelidaes del so maríu sumóse-y otru amoríu con [[Carlota deas Essarts]], condesa de [[Romorantin]], con quien tuvo dos fíos: Juana Bautista, nacida y legitimada en [[1608]] y María Enriqueta, que nació en [[1609]].
 
María de Médici quería faese coronar oficialmente como Reina de Francia, pero Enrique IV, por diverses razones polítiques, diba retardando la ceremonia. Foi necesariu esperar al [[13 de mayu]] de [[1610]], fecha na que s'esperaba una llarga ausencia del rei —Enrique partió pa conducir una visita armada” con cuenta de solucionar un problema políticu ente los príncipes del [[Sacru Imperiu Romanu Xermánicu]], y el casu de [[CléverisKleve]] y [[Juliers]]—, por que la reina fuera coronada en [[Saint-Denis]] y fixera la so entrada oficial en [[París]]. A otru día el rei foi asesináu.<ref>{{cita llibru|apellíu=Herman|nome=Eleanor|títulu=Sex with Kings: 500 Years of Adultery, Power, Rivalry, and Revenge|añu=2005|páxines=80|url=http://books.google.com/books?id=GFiou8-zsPYC&pg=PA80&dq=Henriette+finally+fell+from+henri's+favor+in+1608&hl=en&sa=X&ei=vNSJT-eSKcje0QH_vYTmCQ&vei=0CDAQ6AEwAA#v=onepage&q=Henriette%20finally%20fell%20from%20henri's%20favor%20in%201608&f=false}}</ref>
 
== Rexente de Francia ==
Llinia 47:
 
== Los dos guerres de la madre y del fíu y la so torna a la corte ==
[[Archivu:Frans Pourbus the Younger - Portrait of Maria de’de' Medici - Google Art Project.jpg|right|thumb|250px|María de Médici, por Frans Pourbus, c. 1606, [[Muséu de Belles Artes de Bilbao]].]]
En 1619, reinar madre, María de Médici, escapar de la so prisión y provocó una sublevación contra'l so fíu, el rei Lluis XIII de Francia. A esti llevantamientu conocer como la guerra de la madre y del fíu”. El tratáu de [[Angulema]], axustáu pol [[Cardenal Richelieu]], solucionó'l conflictu. Pero reinar madre nun se sintió satisfecha y volvió llevantase n'armes contra'l so fíu cola ayuda de los Grandes del reinu. A esti segundu llevantamientu denominar como la “segunda guerra de la madre y del fíu”. La coalición nobiliaria foi rápido ganada na [[batalla deas Points-de-Cé]] pol rei, que perdonó a la so madre y a los príncipes. Consciente de que nun podía evitar la formación d'intrigues en cuantes que María de Médici tuviera nel esiliu, el rei aceptó la so torna a la corte.