Diferencies ente revisiones de «Bancu central»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"empléu" +"emplegu" |
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-|título= +|títulu=) |
||
Llinia 1:
{{otros usos|Bancu Central (desambiguación)}}
El '''bancu central''' ye la institución que na mayoría de los países exerz como autoridá monetaria<ref>{{cita llibru |apellíu=Cróce |nome=Enzo |apellíu2=Da Mariña |nome2=Mercedes |apellíu3=Juan-Ramón |nome3=V. Hugo |
Estos bancos suelen ser entidaes de calter públicu y, na práutica contemporanea d'un gran númberu de países, afírmase que son entidaes autónomes ya independientes del [[Gobiernu]] del país (o grupu de países) al que pertenecen.<ref>{{cita llibru |títulu=[[Enciclopedia Monitor]] |páxines=tomo 2, páxina 193}}</ref><br />
== Funciones ==
La primer función ye caltener el [[Valor económicu|valor]] de la [[moneda]] y caltener la estabilidá de [[precios]], y pallo la so principal ferramienta ye'l manexu de les [[tases d'interés]].<ref name="Bancu">{{cita llibru|apellíos=J. Jesús Lidón |nome=Campillo |
La segunda ye caltener la estabilidá del [[sistema financieru]], una y bones el bancu central ye'l bancu de los bancos, los sos veceros nun son persones comunes y corrientes o empreses particulares, según el [[Estáu]]<ref name="Bancu" /> y los bancos estatales o privaos esistentes dientro del territoriu de la nación a la cual pertenez. El bancu central toma los depósitos de los sos veceros y guardar en cuentes qu'éstos tienen nél. Con felicidaes cuntes los veceros realicen [[transaiciones]] con otros bancos al traviés de los sistemes de pagos y compensación<ref name="Sistemes de pagos">{{Cita web |url=http://www.bde.es/webbde/es/sispago/sispago.html |
De normal, en circunstancies de guerra, los gobiernos d'un país solucionen les sos necesidaes financieres col so propiu bancu central.<ref>{{cita llibru|apellíos=Capie |nome=Geoffrey |títulu=The Development of Monetary Theory: 1920's & 1930's |añu=2000 |páxina=268|editorial=Routledge |isbn=0415201527 |idioma=inglés}}</ref>
Llinia 32:
Col fin de cumplir coles sos funciones, el bancu central tien el monopoliu de la emisión del dineru llegal, poro, el bancu central, dependiendo de les condiciones económiques del país ([[inflación]], [[desempléu]], etc.), decide, emitir o drenar lliquidez del sistema al traviés de les distintes ferramientes, como pueden ser, les [[operaciones de mercáu abiertu]], [[facilidaes permanentes]] y les reserves mínimes.
El dineru físico (billetes y monedes) ye fabricáu poles Cases de les Monedes ([[Ceca]]), estes entidaes fabriquen les cantidaes y tipos de billetes o monedes que-y solicite'l Bancu Central pa ser distribuyíu a los bancos comerciales.<ref>{{Cita web |url=http://www.bde.es/clientebanca/productos/efectivu/billemone/billemone.htm |
Amás d'emitir o drenar lliquidez del sistema, los bancos centrales, per mediu de los bancos comerciales, encargar de retirar les monedes y billetes deterioraos y sustituyilos por unos nuevos.
Llinia 40:
== Independencia del bancu central ==
[[Archivu:G7 Finance ministers.jpg|thumb|300px|[[2008]] -Los [[Ministru d'Economía|ministro de finances]] del [[G7]] y el gobernadores de los [[bancos centrales]] - Xunta nel [[Departamentu de l'Ayalga de los Estaos Xuníos|Departamentu de l'Ayalga d'EE.XX.]] en [[Washington D. C.|Washington]] el 11 d'abril.<br />'''Primer fila''' ministros de finances: Canadá [[Jim Flaherty]], Francia [[Christine Lagarde]], Alemaña, [[Peer Steinbrück]], Secretariu de l'Ayalga d'EE.XX. [[Henry Paulson]], Italia [[Tommaso Padoa-Schioppa]], Xapón [[Fukushiro Nukaga]], Reinu Xuníu [[Alistair Darling]] y [[Jean-Claude Juncker]], presidente del [[Eurogrupo]].<br />'''Segunda fila''' -gobernadores de bancos centrales-: Direutor Xerente del [[FMI]] [[Dominique Strauss- Kahn]], Canadá [[Mark Carney]], Francia [[Christian Noyer]], Alemaña [[Axel Weber]], Presidente de la Reserva Federal EE.XX. [[Ben Bernanke]], Italia [[Mario Draghi]], Xapón [[Masaaki Shirakawa]], Inglaterra [[Mervyn King]], presidente del Bancu central Européu [[Jean-Claude Trichet]] y el presidente del Bancu Mundial [[Robert Zoellick]].]]
Acordies con el [[Bancu Central Européu]], numberosos estudios, analises teóricos, y datos empíricos sostienen que la independencia del bancu central, favorez el control de la [[inflación]] y l'estabilidá de precios.<ref>{{cita llibru|apellíos= Blinder |nome=Alan S. |títulu=El Bancu Central: Teoría y práutica |añu=1999 |páxines=54-55 |editorial=Antoni Bosch Editor |isbn= 8485855906}}</ref><ref name=independencia>{{Cita web |url=http://www.ecb.int/ecb/orga/independence/html/index.es.html |
<ref name=Dobb>{{cita llibru |
<ref name=Güerta>{{cita llibru |
Nesta llinia, tamién sostenida pol [[Fondu Monetariu Internacional|FMI]],<ref>Declaraciones de la vocera del FMI, Caroline Atkinson: "''La independencia del Bancu Central ye bien importante a la de formular política monetaria''" en Pisani, S. "[http://www.lanacion.com.ar/1229796-defendio-el fondu monetariu-la independencia-del bancu central Defendió'l Fondu Monetariu la independencia del Bancu Central]", ''[[La Nación (Arxentina)|La Nación]]'', 5 de febreru de 2010.</ref> la independencia del bancu central queda establecida nel so marcu institucional, nes lleis y demás normes que la regulen, de forma que nin el mesmu bancu, nin nengunu de los sos miembros rectores, pueda solicitar o aceptar instrucciones del Gobiernu del Estáu al que pertenez, nin de nengún otru. De la mesma, les instituciones y organismos estatales, según los sos Gobiernos, comprometer a respetar esta independencia. P'asegurar esta independencia, tómense ciertes midíes, ente otres:<ref name=independencia />
Llinia 60:
== Deberes ante'l Gobiernu de los estaos ==
Independientemente de la independencia propia del bancu central respectu'l Gobiernu del Estáu al que pertenez, danse tamién les siguientes condiciones, que'l bancu central tien de cumplir para col mesmu Estáu:
* '''Tresparencia''':<ref name=T_BCE>{{Cita web |url=http://www.ecb.int/ecb/orga/transparency/html/index.es.html |
* '''Rinde cuentes''' de la so xestión nel exerciciu del so mandatu ante les instituciones democrátiques y los ciudadanos.<ref name=RC_BCE>{{Cita web |url=http://www.ecb.int/ecb/orga/accountability/html/index.es.html |
* '''Repartu de beneficios''': descontaos los costos de caltenimientu, pagu de salarios, informes, etcétera, los beneficios de too bancu central, reverten nel Estáu al que'l bancu pertenez,<ref name=lexur>{{Cita web |url=http://www.lexureditorial.com/boe/0510/16828.htm |títulu=Réxime d'ingresu na Ayalga pública de los beneficios del Bancu d'España |fechaacceso=13 d'abril de 2009 |autor=LEXUR Editorial |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090225182209/http://www.lexureditorial.com/boe/0510/16828.htm |fechaarchivo=25 de febreru de 2009 }}</ref><ref name=govE>{{Cita web |url=http://www.sgpg.pap.meh.es/SGPG/Cln_Principal/Presupuestos/PresupuestosEjerciciosAnteriores/Exerciciu+2007.htm |títulu=Presupuestos Xenerales del Estáu |fechaacceso=13 d'abril de 2009 |autor=Gobierno d'España. Ministeriu d'Economía y Facienda |enlaceautor=Gobiernu d'España}}</ref><ref name=RB_BCE>{{Cita web |url=http://www.bde.es/prensa/notasinf/bce/2001/pres181.pdf |títulu=Cuntes añales del BCE nel Añu 2000 |fecha=29 de marzu de 2001 |fechaacceso=13 d'abril de 2009 |autor=Bancu Central Européu, División de Prensa}}</ref> o na medría de los posibles fondos de garantía, qu'esti tenga establecíu.
|