Diferencies ente revisiones de «Boulogne-Billancourt»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"entreguerras" -"enteguerres"
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (- aprosim + aproxim)
Llinia 177:
La ciudá agospió los Paris-Studio-Cinema, fundaos en 1922 y que tuvieron n'activu hasta 1992, fecha del so zarru, siendo baltaos en 1993; el primer nome d'estos estudios foi Studio-usine Eclís (1922-1926) depués camudóse'l so nome al d'Estudios de Billancourt, p'adoptar el nome final de Paris-Studio-Cinema que caltuvieron hasta la so final. La ciudá entá agospia los Estudios de Boulogne, fundaos en 1941 y allugaos na avenida Jean-Baptiste-Clément. Dende 1992 agospia tamién la see de [[TF1]] la principal canal de Francia, anguaño priváu.
 
Ente les películes más renombraes filmadas nesta ciudá pueden citase: ''[[Napoleón (película de 1927)|Napoleón]]'' ([[Abel Gance]], 1927), ''La pasión de Juana d'Arcu'' ([[Carl Theodor Dreyer]], 1928), ''[[Un perru andaluz]]'' y ''[[La Edá d'Oru]]'' ([[Luis Buñuel]], 1929 y 1930), ''La Golfa'' ([[Jean Renoir]], 1931), ''Fantômas'' ([[Paul Fejos]], 1932), [[Madame Bovary (película de 1933)|Madame Bovary]] ([[Jean Renoir]], 1933), ''Golgotha'' ([[Julien Duvivier]], 1935), ''[[La gran ilusión]]'' ([[Jean Renoir]], 1937), ''[[Hôtel du Nord]]'' ([[Marcel Carné]], 1938). Esta brillosa etapa ye atayada pola invasión alemana, hasta 1941 nun se volver# a entamar la producción, que nun recupera la so capacidá plena hasta aprosimaoaproximao 1949.
 
A partir d'esa fecha ruédense numberoses películes, destacando les siguientes: ''Los amantes de Verona'' ([[André Cayatte]] y [[Jacques Prevert]], 1949), ''Juliette o La llave de los suaños'' ([[Marcel Carné]], 1951), ''El Prestar'' y ''Madame de...'' (Max Ophüls, 1952 y 1953), ''[[Les vacaciones del Sr. Hulot]]'' ([[Jacques Tati]], 1953), ''[[Nun tocar la pasta]]'' ([[Jacques Becker]], 1954), ''[[Les aventures de Edmundo Dantés]]'' ([[Robert Vernay]], 1954), ''[[Les Grandes Manœuvres]]'' ([[René Clair]], 1955), ''[[Almes perverses]]'' ([[Julien Duvivier]], 1956), ''[[Love in the Afternoon]]'', ([[Billy Wilder]], 1957), ''[[Los amantes de Montparnasse]]'' ([[Jacques Becker]], 1958), ''Los raigaños del cielu'' ([[John Huston]], 1958), ''Los güeyos ensin cara'' ([[Georges Franju]], 1960), ''Knock'' ([[Guy Lefranc]], 1958), ''[[Los primos]]'' ([[Claude Chabrol]], 1959), ''[[Paris Blues]]'' ([[Martin Ritt]], 1961), ''[[Fanny]]'' ([[Joshua Logan]], 1961), ''[[El día más llargu (película)|El día más llargu]]'' ([[Ken Annakin]], 1962), ''[[El procesu (película de 1962)|El Procesu]]'' ([[Orson Welles]], 1962), ''[[Charada]]'' ([[Stanley Donen]], 1963), ''[[Topkapi]]'' ([[Jules Dassin]], 1964), ''Cómo robar un millón y...'' ([[William Wyler]], 1966), ''La hora 25'' ([[Henri Verneuil]], 1967), ''[[L'exércitu de les solombres]]'' y ''[[Círculu Colorado]]'' ([[Jean-Pierre Melville]], 1969 y 1970), ''India Song'' ([[Marguerite Dures]], 1975), ''Chacal'' y ''Julia'' ([[Fred Zinnemann]], 1973 y 1977), ''[[L'últimu metro]]'' ([[François Truffaut]], 1980), ''[[Mélo]]'', [[Alain Resnais]], 1986), ''La insoportable llevedá del ser'' ([[Philip Kaufman]], 1988).