Diferencies ente revisiones de «Exércitu de Prusia»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Correición de topónimos (exónimu castellán): -"Cléveris" -"Kleve"
m iguo plurales
Llinia 188:
=== Guerres d'unificación ===
 
L'exércitu prusianu entartallo a los daneses na batalla de Dybbøl mientres la [[Guerra de los Ducaos]] (1864), lo que dexa a Prusia y Austria reclamar Schleswig y Holstein , respeutivamente. Disputes orquestadas pol Ministru de Prusia, [[Otto von Bismarck]] , llevaron a la [[Guerra Austro-Prusiana]] (1866). Los fusiles d'aguya de la infantería prusiana tuvieron enforma ésitu contra los austriacos, que fueron ganaos en Königgrätz . So la direición de Moltke, l'exércitu prusianu depués resultó victoriosu sobre Francia na [[guerra francu-prusiana]] (1870). A diferencia de los austriacos, ellos franceses teníen los poderosos [[Fusil Chassepot|fusiles Chassepot]], que superó a los fusiles d'aguyes Prusianos. Sicasí, l'artillería prusiano yera eficaz contra'l franceses, que taben flanqueados o arrodiaos poles más móviles fuercies prusianes. El Patriotismu en Prusia a partir de les victories empezaron a socavar la resistencia al absolutismu lliberal.
 
Los ésitos nel campu de batalla de Prusia dexó la [[unificación d'Alemaña]] en 1871 y la coronación del rei Guillermu I de Prusia como Guillermu I, emperador d'Alemaña . L'exércitu prusianu formó'l componente principal del Reichsheer , l'exércitu del [[Imperiu Alemán]] .
Llinia 198:
A finales del sieglu XIX, la mayoría de los oficiales prusianos podíen estremase en dos grupos:los qu'abogaben pola audacia y abnegación, y los qu'abogaben pola teunoloxía y la maniobra col fin d'embrivir les baxes. Per primer vegada mientres la [[guerra francu-prusiana]], les nueves innovaciones teunolóxiques militares tales como l'ametralladora amontaron el poder de les unidaes defensives. Pa los prusianos, que defendíen les operaciones ofensives, los ataques d'infantería correríen el riesgu de convertise n'asaltos suicides.
 
Con al respective de un posible futuru de guerra en dos frentes, [[Alfred von Schlieffen|Schlieffen]], el Xefe del Estáu Mayor Xeneral a partir de 1891-1906, suxuriera un esquema d'esplegue que se fixo conocíu como'l [[Plan Schlieffen]]. Modificáu por [[Moltke el Mozu]], la so intención de ganar rápido a Francia resultó imposible d'algamar. Na situación moderna de la [[primer guerra mundial]]; nel [[Frente Occidental (Primer Guerra Mundial)|frente occidental]], la meyora alemana enllancar na guerra de trincheres dempués de la [[primer batalla del Marne]]. Nel [[Frente Oriental (Primer Guerra Mundial)|frente del Este]], sicasí, les operaciones de Prusia llograron arrodiar y romper los exércitos rusos en [[Batalla de Tannenberg (1914)|Tannenberg]]. Incapaz d'avanzar al traviés de les llinies franceses y britániques nel frente occidental, ellos alemanes finalmente perdieron la guerra de gastadura.
 
El [[Exércitu Imperial Alemán]] foi reemplazáu dempués de la Primer Guerra Mundial col voluntariu [[Reichswehr]] de la [[República de Weimar]]. Anque'l [[Tratáu de Versalles]] intentó desarmar a Alemaña, el Reichswehr discretamente caltién munches de les tradiciones del exércitu prusianu. L'Estáu Mayor taba camufláu como un anodino Truppenamt (tropes d'oficina), ente que l'Academia de Guerra foi reemplazada coles escueles de les divisiones descentralizaes. Seeckt, el xefe del Reichswehr, designo los nuevos batallones militares como socesores de les tradiciones de los reximientos de Prusia.