Diferencies ente revisiones de «Surat»

Contenido eliminado Contenido añadido
m correiciones
m iguo plurales
Llinia 2:
{{llocalidá}}
 
'''Surate'''<ref>{{cita llibru|apellíos=de Saint Pierre|nome=Henrique|enlaceautor=|títulu=La cabana indiana y el café de Surate, Cuentos de Santiago Bernardino|url=https://books.google.es/books?id=YNHoXFg50i0C&pg=PA91&lpg=PA91&dq=surate&source=bl&ots=RP6JZrky_1&sig=KA6WHxJz74D-w972JeApXNLTs8M&hl=ye&sa=X&vei=0ahUKEwiQyffdoc3WAhXMXRQKHXeNCTAQ6AEI5AEwJg#v=onepage&q=surate&f=false|fechaacceso=|añu=1820|editorial=|isbn=|editor=|ubicación=|página=|idioma=|capítulu=}}</ref> o '''Surat''' (en [[Idioma guyaratí|guyaratí]]: સુરત, en n'[[Idioma hindi|hindi]]: सुरतै) ye una ciudá portuaria nel [[Estaos y territorios de la India tao]] de [[Guyarat]], al oeste de la [[India]]. Surat y la so área metropolitana tien una población averada de 4 505 000 habitantes conforme a estimaciones de 2005, siendo asina la segunda más poblada del estáu, tres [[Ahmedabad]]. Ta allugada sobre una [[ría]] na parte esterior del [[golfu de Khambhat]].
 
== Historia ==
La presencia d'asentamientos en Surat remontar al [[3.000 e.C.]] La [[mitoloxía india]] indica que Krishna paró coles sos vaques nel so viaxe de [[Mathurā]] a [[Dwarka]] y dexando nun llugar llamáu "Gai Pagli" rastru del pasu de les vaques, imáxenes que son veneraes polos devotos; ''Gai Pagli'' significa ''buelgues de vaques''.<ref name="Insurat History of Surat">{{cita web | url=http://www.insurat.com/about/history1.htm | títulu=History of Surat City of Guyarat in India | obra=inSurat.com | fechaacceso=18 d'agostu de 2007 }}</ref> Sicasí, Surat nun se desenvolvería sinón hasta los últimos años del [[sieglu XV]]. Nesos años, [[Rander]] yera un importante centru comercial onde s'asitiaren árabes dende'l sieglu XI y que comerciaba especias, seda, almizcle y porzolana con [[Malaca]], [[China]] y [[Sumatra]]. Sicasí, Rander viose afeutada por incursiones portugueses nel [[sieglu XVI]] que la llevaron al cayente provocando que Surat adquiriera importancia.<ref name="Insurat History of Surat" /> Escontra 1514, el viaxeru portugués [[Duarte Barbosa]] describiera a Surat como un puertu importante, frecuentáu por munchos barcos que proveníen de [[Malabar]] y otres partes del mundu. Inda güei esiste una fortaleza en ruines nel marxe del ríu construyida escontra 1540. Los [[Imperiu Británicu|británicos]] tomaron el control de la ciudá en 1759, y asumieron tolos poderes de gobiernu en 1800.
 
Como resto más destacáu de la presencia colonial europea, destaquen los antiguos Campusantos inglés y holandés; ellos ingleses establecer pa comerciar na zona en 1608, y el holandeses en 1617. Tamién los armenios dexaron un gran campusantu.
 
En 1992, hubo enfrentamientos violentos ente [[Hinduismu|hindús]] y [[Islam|musulmanes]] y en 1994 hubo una epidemia de peste.