Diferencies ente revisiones de «Mahabharata»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques
m Iguo testu: -"cognado" -"cognáu"
Llinia 60:
 
|}
[[Ficheru:Razmnama_Bhishma.jpg|miniaturadeimagen|Una de les 134 ilustraciones del ''Razmnama'' (‘llibru'llibru de les guerres', 1761-1763), traducción [[persa]] del ''Majabhárata.'' El rei [[Akbar]] (1556-1605) ordenó a Naqib Khan que traduxera'l testu hindú p'ameyorar les relaciones ente los dos cultures. Nesta escena, el güelu Bhishmá —inda vivu selmanes dempués del fin de la batalla de Kurukshetra— imparte les sos últimes enseñances mientres amorrenta (sobre'l llechu de fleches» con qu'el so sobrín nietu Áryuna #acribillar), arrodiáu polos cinco Pándavas (con ropes musulmanes) y Krisná (de piel azul). Embaxo vese un manantial de la madre Ganges, que Áryuna invocó pa quitar la sede la sede de Bhishmá.]]
El '''Mahabhárata''' o '''''Mahābhāaguarón''''' (c. [[Sieglu III e.C.|sieglu III]] a. C.) ye un estensu testu épicu-mitolóxicu de la [[India]].
 
Llinia 77:
* ''mahābhāaguarón'', nel sistema AITS (alfabetu internacional de treslliteración del [[sánscritu]]).
* महाभारत, n'escritura devanagari del sánscritu.
* Etimoloxía: ‘la'la gran [guerra] de los bharatás'; siendo ''mahā'': ‘gran'gran'; y ''bhāaguarón'': ‘les'les cles bharatás'. Xeneralmente alcuéntrase xuntu con ''iudhá'' (''yuddhá''), ''aajavá'' (''āhavá'') o dalguna otra palabra que signifique ‘batalla'batalla'.<ref name="Monier Williams">Según el ''Sanskrit-English Dictionary'' ([http://www.sanskrit-lexicon.uni-koeln.de/cgi-bin/monier/serveimg.pl?file=/scans/MWScan/MWScanjpg/mw0798-mahApheTkArIya.jpg pág.&nbsp;798], principio de la segunda columna) del sanscritólogo británico [//es.wikipedia.org/wiki/Monier_Monier-Williams Monier Monier-Williams] (1819-1899).</ref>
El títulu puede ser traducíu como ‘la'la gran India', yá que ''bhāaguarón'' ye un patronímicu que significa ‘lo'lo que pertenez a Bharatá', el míticu rei fundador del país de [[India|Bhárata-varsha]] (''varshá'': ‘país'país'), que ye'l nome oficial actual de la India n'idioma [[hindi]].
 
El nome nun significa que la tema ye la hestoria del rei Bharatá nin la hestoria de [[India|Bhárata Varsha]] (el nome de la India en sánscritu ya hindi).
Llinia 113:
 
== Contestu ==
Dientro de la categorización de testos hindús, el ''Majabhárata'' forma parte de los ''Itijasa'' (''iti-ja-āsa'': ‘asina'asina-realmente-foi', hestories), que ye'l nome que reciben los testos [[Sánscritu|sánscritos]] non directamente filosóficos, xuntu colos ''Puranas'' (‘hestories'hestories antigües') y el ''Ramaiana''.
 
== Composición del testu ==
Llinia 142:
=== El llibru «Yaia», de Viasa ===
[[Ficheru:Halebid2.JPG|miniaturadeimagen|Entrevesgáu baxorrelieve'l templu Hoysaleśwara (en Halebid, India) qu'amuesa la lleenda del ''Majabhárata'', onde'l guerreru Abhimaniu (fíu de Áryuna) entra nel ''chakra-viuja''.]]
L'escritor Viasa compondría solamente'l corazón del ''Majabhárata'', de 8800 versos. Tituló a la so hestoria ''Yaia'' (‘victoria'victoria').
 
El testu ''Yaia'' de Viasa, ta estructurado na forma d'un diálogu ente Dhritarashtra (el rei Kuru padre de los Kauravas), quien s'opunxo a los Pándavas— fíos del so fináu hermanu Pandú— na batalla de Kuru Kshetra) y el so secretariu y bienqueriente Sañyaia. Sañyaia narra cada incidente de la batalla de 18 díes a midida que van asocediendo. Dhritarashtra dacuando fai entrugues y dacuando llaméntase, cuando se va enterando de la destrucción de cada unu de los sos fíos, amigos y parientes. Tamién se siente culpable por cuenta de que la so cobicia foi la causante de la destrucción de tolos reinos del subcontinente indiu.
Llinia 166:
# Adi-parva (''ādi'': 'primero'): hestories introductories del llibru, nacencia y educación de los cinco príncipes Pándavas.
# Sabha-parva: la vida na casa de los Pándavas, el xuegu de dados col so malváu primu Duriódhana (el fíu de Dhrita-Rastra), que provoca l'esiliu de los Pándavas al desiertu. El dios Indra (padre de Áryuna) crea y regála-yos una ciudá vergel, Indraprastha, onde'l dánava Maia (unu de los 40 fíos demonios de Danu y el sabiu Kashiapa) alza'l palaciu y el tribunal (''sabha'') de los Pándavas.
# Araniaka-parva (tamién ''Aranya''-parva o ''Baldida''-parva, siendo aranya o baldida: ‘monte'monte'): los dolce años n'esiliu nel monte.
# Virata-parva: l'añu d'esiliu nel reinu de Virata (Áryuna #tresformar n'eunucu).
# Udioga-parva: Preparativos pa la guerra.
Llinia 174:
# Salia-parva: la última parte de la batalla, con Śalya como comandante.
# Sauptika-parva: cómo l'exércitu Pándava ye destruyíu mientres el suañu (suapná-hipnós) por Ashwattama (el vengatible fíu del maestru Drona) y los pocos Kauravas sobrevivientes.
# ''Stri''-parva (stri: ‘muyer'muyer'): Gandhari y les otres muyeres llamenten los muertos.
# Shanti-parva (''śanti'': ‘paz'paz'): la coronación de Iudishtira, y les instrucciones de Bhishmá.
# ''Anushasana''-parva (anushasana: ‘instrucción'instrucción'): les instrucciones finales de Bhishmá.
# Asuamedhika-parva: la ceremonia imperial o ''asua-medha'' (‘el'el sacrificiu d'un caballu o ''ashua''') conducida por Iudishtira.
# Ásrama-vásika-parva: Dhritarashtra (el senescal del rei Pandú), la so esposa Gandhari y la reina Kuntí (madre de los Pándavas y de Karna) #aisllar nun ''áshram'' nel monte hasta morrer.
# ''Mausala''-parva: la matanza cuerpu a cuerpu con maces (mausala) ente los Yádavas (los 16.100 fíos del rei-divos Krisná) embriagados nuna fiesta a veres del mar.
# Majá-prasthánika-parva: Iudishtira y los sos hermanos caminen escontra los [[Himalaya|Himalayas]] hasta morrer (''majá-prasthana'': ‘el'el gran viaxe', eufemismu de la muerte).
# ''Suarga''-arojana-parva (suarga: ‘cielu'cielu'): los Pándavas xuben al paraísu material.
Tamién esiste un apéndiz de 16.375 versos, el ''Jari-vamsa'' (‘la'la familia de Harí' [otru nome del dios Krisná]).
 
Ente'l principal trabayu y les hestories que son parte del ''Majabhárata'' tán les siguientes. De cutiu #aisllar y preséntense como trabayos completos en sí mesmos.
Llinia 195:
 
== El Majabhárata, la hestoria épica ==
La hestoria principal d'esti trabayu ye d'una llucha dinástica pol tronu de la capital Jastina Pura, el reinu de la cla Kuru. Jastina Pura y los reinos darréu circundantes taben asitiaos nel Doab, la rexón del [[Ganxes|Ganges]] cimeru y el ríu Yamuna, al norte de l'actual Nueva Delhi. Los dos cañes primes de la familia que participen na llucha son los Kauravas (los fíos de Kuru, la caña mayor de la familia), y los Pándavas (la caña más nueva, formada polos fíos del rei Pandú (‘maciu'maciu') quien yera hermanu de Dhrita-rastra y fíu de Viasa cola esposa de Vichitra-Viria).
 
La llucha remata na gran batalla en Kurukshetra, de 18 díes, que los Pándavas ganen a la fin. El ''Majabhárata'' termina cola muerte del dios Krisná, y el final de la so dinastía, y l'ascensu de los hermanos Pándavas a un planeta celestial xuntu colos dioses Esi momentu tamién marca'l principiu de la era de Kali (Kali yuga). Esta ye la cuarta y última edá de la humanidá, onde los grandes valores y les idees nobles que la humanidá representaes tán desmoronadas, y los homes diríxense rápido escontra la disolución completa de la moralidá y la virtú polo xeneral.
Llinia 205:
* Iudishtira ye'l mayor de los cinco hermanos Pándavas, fíu de la reina Kunti (esposa de Pandú) con Dharmarash (el rei de la relixón', tamién conocíu como Iamarash, el rei de la prohibición'). Iudishtira ye comúnmente conocíu n'India como un modelu d'integridá, yá que nunca dixera una mentira na so vida y asina llograra poderes místicos. Participó nuna estrataxema escurrida pa matar a Drona, el maestru d'armes de los cinco Pándavas. Mataron a un elefante col mesmu nome que'l fíu del maestru Drona. Entós Iudishtira #averar al so maestru y dixo: «Ashwattama (l'elefante) morrió». Drona dexó cayer les sos armes y foi asesináu polos hermanos Pándavas. Nesi momentu la [[cuadriga]] de Iudishtira —que por cuenta de la so virtú hasta esi momentu llexara a unos centímetros del suelu (lo qu'enllenaba d'espantu al exércitu enemigu)—, darréu tocó tierra.
* Bhima ye unu de los cinco hermanos Pándavas que la so fuercia, tamañu, y llealtá son llexendarios.
* Áryuna (cognadocognáu del llatín ''argentum'': ‘plateado'plateado'), fíu de Kuntí col dios Indra, el meyor amigu del dios Krisná (quien finalmente-y fai ganar la guerra de Kurukshetra por medios non-sanctos).
* Nakula y Sajádeva son los fíos ximielgos de Madri (la segunda esposa del rei Pandú) colos Asuini-kumaras (los médicos de los dioses).
* Una de les hestories más conmovedores del ''Majabhárata'' ye la de Karna (‘oreya'oreya'), fíu de la reina Kuntí con Suria (el dios del sol), yera un noble guerreru de quien naide sabía que yera l'hermanu mayor de los cinco Pándavas. Los sos inmensos poderes falláron-y mientres la batalla porque él mintiera, dellos años antes, al so guru sobre quién yera él.
* El güelu» Bhishmá yera'l nobilísimo tíu güelu de tolos guerreros principales (que yeren primos ente ellos). Él arrenunciara al so reinu y fixérase célibe pol amor del so padre escontra una pescadora. (Ella quixo qu'el so fíu col rei fuera'l príncipe herederu, polo que Bhismá tuvo que xurar nun tener fíos tou la so vida). Por esti actu d'arrenunciu llogró la bendición de los dioses pa escoyer el momentu de la so muerte. Él terminó per morrer sobre una cama de fleches puestes por Áryuna, el so nietu más amáu (quien-y preguntara la nueche anterior cómo podía faer pa matalo, yá que nunca podríen ganar la guerra en presencia del güelu).
[[Ficheru:Ravi_Varma-Draupadi_and_Simhika.jpg|miniaturadeimagen|334x334px|Simhika apaez nel testu (''atta katha'') [[Malayo|malayu]] de la obra de teatru ''kathakali'' llamada ''Kirmira Vadham'', de Kottayam Tampuran (sieglu XVII). Presenta dos personaxes que nun apaecíen nel ''Majabhárata'': un ''rakshasa'' llamáu Sardula y la so esposa la monstrua Símjika. Áryuna mata a Sardula. Pa vengase, Símjika #tresformar nuna nueva (''lalita'') —de vistíu negru nesti cuadru— y quier amosalu a Draupadi un templu de Durga nel monte (pa raptala y lleva-y la al so otru hermanu Kirmira). Draupadi abarrunta la trampa y niégase. Símjika adopta la so forma orixinal y abasna a Draupadi. Al escuchar los sos berros, Sajádeva intervien y córta-y los pechos y la ñariz a l'atacante. Kirmira y Bhima lleguen a la escena y Bhima matu a Kirmira.]]