Diferencies ente revisiones de «Campus»

Contenido eliminado Contenido añadido
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-enllanada +llanura)
m Iguo testu: -"desambiguación" -"dixebra"
Llinia 1:
{{otros usos|Campus (desambiguacióndixebra)}}
{{referencies adicionales|t=20151103202108}}
[[Archivu:Campus de Azurém 01.jpg|thumb|251px|Campus de Azurém de la [[Universidá del Miño]], en [[Guimarãye]], Portugal.]]
Llinia 5:
Un '''campus''' ye'l conxuntu de terrenes y edificios que pertenecen a una [[universidá]]. El términu provien del [[Idioma inglés|inglés]] ''campus'', y ésti de la mesma del [[llatín]] ''campus'', llanura.<ref>{{cita web | url=http://buscon.rae.es/draeI/SrvltGUIBusUsual?TIPU_HTML=2&TIPU_BUS=3&LEMA=campus | editorial = [[Real Academia Española]] | obra = [[Diccionariu de la llingua española de la Real Academia Española|Diccionariu de la llingua española]] - Ventiava segunda edición | títulu = Campus | fechaacceso = 1 d'agostu de 2009}}</ref> Empezar a utilizar n'español a mediaos del [[sieglu XX]] y ye invariable en plural.<ref>{{cita web |url=http://lema.rae.es/dpd/?key=campus |títulu=Campus |editorial=[[Real Academia Española]] |obra=[[Diccionariu panhispánicu de duldes]] |fecha = ochobre de 2005 |fechaacceso=1 d'agostu de 2009}}</ref> Tamién formalmente llamáu "cortil universitaria".
 
El Campus inclúi toles propiedaes d'una [[universidá]], incluyíu'l conxuntu d'[[edificiu|edificios]] que la formen. Xeneralmente un campus inclúi les [[biblioteca|biblioteques]], les [[Facultá universitaria|facultaes]] y [[Escuela universitaria|escueles]], les [[aula|aules]], les [[Residencia universitaria|residencies pa los estudiantes]], les zones deportives y les árees d'esparcimientu como [[cafetería|cafeteríes]], tiendes, [[jardín|jardín]] y [[parque]]s.
 
La palabra empezar a utilizar mientres les primeres décades del [[sieglu XVIII]] pa describir un espaciu urbanu particular del ''College of New Jersey'' (actual [[Universidá de Princeton]]), siguiendo la tradición medieval de los [[Colexu mayor|colexos mayores]] europeos d'estudiar, vivir y trabayar en [[claustru|claustros]] esclusivos. Otres universidaes adoptaron depués el términu pa describir terrenes concretos nes sos propies instituciones, pero inda la palabra campus nun describía la totalidá de les propiedaes universitaries. Ye nel [[sieglu XX]] cuando'l significáu espándese realmente, pa englobar el conxuntu d'edificios universitarios de servicios, docencia ya investigación y los terrenes que los engloban.