Diferencies ente revisiones de «IPad»

Contenido eliminado Contenido añadido
m correiciones
m Iguo testu: -"vídeu" -"videu"
Llinia 57:
Apple presentó la segunda versión del iPad, llamada iPad 2, el [[2 de marzu]] de [[2011]] en Yerba Bona Center, California.
 
iPad 2 ye enforma mas delgáu y llixeru que'l primera iPad, tien una grosez de 8.8 mm lo que lo fai entá más delgáu qu'el [[iPhone 4]] de 9.9 mm. Tien un procesador más potente, l'Apple A5 Dual Core chip de 900 MHz, qu'ufierta'l doble de rendimientu y gráficos hasta 9 vegaes más rápidos que la versión anterior. Amás, inclúi dos cámares (una frontera y una trasera), que dexen tomar semeyes, grabar vídeosvideos n'alta definición y realizar videollamadas al traviés de [[Facetime]], un xiroscopiu y salida de videovideu d'alta definición. La duración envalorada de la so batería, sigue siendo la mesma que la del primera iPad.
 
El [[11 de marzu]] de [[2011]] salió a la vienta n'[[Estaos Xuníos]] y el [[25 de marzu]] a nivel mundial. El so preciu ye'l mesmu qu'el de la primer xeneración, empezando en $499.00 USD.
Llinia 68:
{{AP|IPad (3.ª xeneración)}}
 
La tecera xeneración del iPad foi anunciáu a cencielles como ''el nuevu iPad''<ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/internet/hardware/titulo_0_659934093.html |títulu=Presentaron el nuevu iPad y trai una pantalla de gran resolvimientu |fechaacceso=15 de marzu de 2012}}</ref>, pero conocíu coloquialmente como'l iPad 3. Esta tercer xeneración de iPad llegó primeramente con iOS 5.1, una pantalla Retina, un procesador Apple A5X de doble nucleu na CPU y cuádruple nucleu na GPU, una cámara de 5 megapíxeles con grabación de vídeuvideu a 1080p, dictáu por voz y Siri (cola llegada de iOS 6 nel tercer trimestre de 2012). Taba empobináu principalmente como plataforma pa consumir conteníos audiovisuales incluyendo llibros electrónicos, periódicos, películes, música, xuegos, presentaciones y conteníos web.
 
Esti modelu foi dexáu de fabricar a los pocos meses y sustituyíu pol siguiente modelu, con procesador actualizáu ya idéntica imaxe esterior, salvu pol nuevu conector Lightning que sustitúi al [[Conector dock|conector de 30 pines]].
Llinia 88:
=== iPad Mini 1 ===
{{AP|iPad Mini}}
iPad mini foi presentáu xuntu con al iPad de cuarta xeneración el 23 d'ochobre de 2012 pa EE. UU. y otros países d'Europa. Tien una pantalla de 7.9 pulgaes, un procesador A5 (el mesmu qu'el iPad 2), una cámara FaceTime con 1.2 Mpx (cámara fronteru), una [[ISight|cámara iSight]] con grabación de vídeosvideos a 1080p de 5 Mpx (cámara trasera), teunoloxía de redes móviles [[Telefonía móvil 4G|4G LTE]], amás de tener equivalencia a un procesador de doble nucleu y más de 275 000 aplicaciones llistes pa descargar dende la App Store por cuenta de que tien el mesmu resolvimientu qu'el [[iPad 2]], 1024 × 768 [[pixeles]] con una densidá de 163 ppp.
 
=== iPad Mini 2 (con pantalla Retina) ===
El iPad Mini con pantalla Retina foi presentáu xuntu al [[iPad Air]] el 22 d'ochobre de 2013. Tien una pantalla de 7.9 pulgaes con un resolvimientu de 2048 × 1536 pixeles con una densidá de 326 ppp. El procesador ye un A7 (el mesmu qu'el iPhone 5S pero según munches fontes vien a 1.33 GHz, la velocidá de reló del iPhone 5s ye de 1.40 GHz){{Cita riquida}}, una cámara [[FaceTime]] con 1.2 Mpx (cámara fronteru), una cámara iSight con grabación de vídeosvideos a 1080p y con óptica de 5 Mpx (cámara trasera), teunoloxía de redes móviles 4G LTE, y más de 500000 aplicaciones disponibles nel App Store.
 
=== iPad Mini 3 ===
iPad Mini 3 foi llanzáu n'ochobre de 2014. Tien una pantalla de 7.9 pulgaes con un resolvimientu de 2048 × 1536 pixeles con una densidá de 326 ppp. El procesador ye un A7, con una cámara FaceTime con 1.2 MP (cámara fronteru), una cámara iSight con grabación de vídeosvideos en HD de 1080p y con 5MP (cámara trasera), teunoloxía de redes móviles 4G LTE ya incorpora el Touch ID que ye un sensor de buelgues dactilar.
 
=== iPad Mini 4 ===
Llinia 109:
* [[YouTube]]: navegador y visualizador de [[YouTube]], (Retirada dende la versión beta 4 de [[IOS]]6, solo pa usuarios de iPad de segunda xeneración o posterior y disponible nel [[App Store]], versión pa iPad dende empiezos d'[[avientu]] de [[2012]]).
* [[iPod]]: función equivalente al so análogu reproductor multimedia [[iPod]]. (Sustituyida pola App Música dende [[IOS]]5).
* [[iTunes Store]]: pa mercar música, vídeosvideos, descargar [[Podcasting|Podcast]] y visualizar conteníos.
* Mapes: pa visualizar mapes y establecer rutes; utiliza la teunoloxía de [[Google Maps]], incluyíu'l serviciu de [[Street View]]. A partir de iOS 6, Apple dexa d'utilizar los mapes de Google y utiliza los suyos mesmos<ref name="apple-maps">{{Cita web |url=http://www.apple.com/ios/ios6/maps/ |idioma=inglés |fechaacceso=27 de xunetu de 2012 |títulu=iOS6 Preview}}</ref>; aun así el vicepresidente de Google, Jef Huber, confirmó que iOS 6 va cuntar con una aplicación pa Google Maps.<ref name="jef_huber_g+">{{Cita web |url=https://plus.google.com/111164095920889813531/posts/7aPJrDsk1DA |idioma=inglés |títulu=Jef Huber - Google+ |fecha=23 de xunu de 2012 |fechaacceso=27 de xunetu de 2012 |nome=Jef |apellíu=Huber}}</ref>
* Notes: un bloc de notes pa tomar apuntes y pegar testu nél.
Llinia 132:
En comparanza, Walt Mossberg fixo referencia a les característiques de ''hardware'' que tienen menor relevancia qu'el ''software'' y la interfaz d'usuariu. Walt resaltó'l baxu costu del dispositivu considerando les sos especificaciones. Tamién fixo énfasis na duración de 10 hores de la batería.<ref>{{cita noticia |url=http://mossblog.allthingsd.com/20100127/apple-ipad-impressions/ |títulu=First Impressions of the New Apple iPad |autor=Walter S. Mossberg |enlaceautor=Walter Mossberg |obra=All Things Dixital |fecha=27 de xineru de 2010 |fechaacceso=27 de xineru de 2010 }}</ref>
 
Lleo Laporte (reporteru de The Tech Guy) escribió un analís mistu, aponderando la velocidá del iPad y de la mesma criticando l'ausencia de cámara, salida de vídeuvideu, puertos USB o Firewire, la imposibilidá d'executar delles aplicaciones al empar, especialmente les de mensaxería instantánea.<ref>[http://www.ustream.tv/leolaporte Lleo Laporte's ustream page]</ref> Tamién mentó la naturaleza zarrada del sistema operativu del dispositivu y el control total que tenía Apple sobre'l ''software''. Remató concluyendo qu'el iPad tenía de ser vistu como un dispositivu pa consumidores de conteníu, y non un ordenador nel sentíu tradicional.
 
Yair Reiner afirmó qu'el iPad diba competir contra'l llectores de llibros electrónicos como'l [[Amazon Kindle|Kindle]] de Amazon, al empar qu'ufiertaba un 70 % de ganancies pa les cases editoriales, siendo igual pa los desarrolladores que vendíen les sos aplicaciones al traviés de la App Store.<ref name="electronista">{{Cita web |url=http://www.electronista.com/articles/09/12/09/apple.device.at.1m.a.month.70.30.revenue.split/ |título=Apple tablet due March, to get Kindle-killer book deal? |obra=Electronista |fecha=9 d'avientu de 2009 |fechaacceso=24 de xineru de 2010}}</ref> (Una selmana antes del anunciu oficial de la salida del iPad, la tienda de llibros del Kindle amontaría les ganancies pa les editoriales al 70 %).<ref>{{Cita web |url=http://arstechnica.com/gadgets/news/2010/01/some-authors-still-split-on-amazons-70-royalty-offer.ars |títulu=Amazon hikes Kindle royalties to 70%, with a catch |autor=Jacqui Cheng |editorial=[[Condé Nast Publications|Condé Nast]] |obra=[[Ars Technica]] |fecha=20 de xineru de 2010 |fechaacceso=28 de xineru de 2010}}</ref>
Llinia 145:
{{cita|''Como fiel usuariu Macintosh dende fai aprosimao diez años, tengo de dicir qu'el iPad nun me convence. Seique esperaba muncho más, eso suel pasar. Lo que m'estraña ye qu'Apple siempres supera les nueses mires o a lo menos les míes, y esti productu nun lu fixo.''
 
''Dempués de ver tol vídeuvideu de la conferencia de Steve Jobs, la primer impresión que me quedó foi qu'el iPad ye un iPod Touch xigante. Yo imaxinaba correr una versión modificada de Mac VOS X Snow Leopard onde unu tuviera'l dock, archivos y carpetes según nun Mac. Qu'aplicaciones llixeres pa Mac, pudieren executase nel iPad. Enxamás llegué a pensar que seria casi'l mesmu VOS del iPhone y iPod Touch.''
 
''Otra cosa que me dexó aburríu del iPad ye que nun trai cámara. Anguaño hasta'l celular más básicu trai una, y tou imaxiné menos qu'esti aparatu nun lu tuviera. ¿Qué los pasó? ¿Escaecióse-yos? Toi seguro que les futures versiones del iPad van traer una.''
Llinia 151:
''La tercer razón pola qu'el iPad nun me convenció del tou, ye pola so pantalla. Resulta que les sos dimensiones son de 1024 × 768 pixeles, nuna proporción de 4:3. Les nueses televisiones afigures y LCD tienen una proporción de 16:9. Ye dicir que ver una película en manera widescreen daríanos barres negres enriba y embaxo de la imaxe...''
 
''...La mayoría de películes son filmadas en manera widescreen, esto ye, les de proporción 2:35:1, solo podríen vese en parte. Entá peor, non pueden vese vídeosvideos na más alta definición 1080p porque a cencielles los píxeles nun algamar.''|Applecol.<ref>{{Cita web
|url = http://applecol.com/2010/01/28/lo-malo-del-ipad/
|títulu = Lo malo del iPad
Llinia 170:
 
==== Utilidaes ====
Otres crítiques tán dirixíes al baxu resolvimientu de la pantalla (1024 x 768), el poder executar namái [[monotarea|un programa al empar]] (anque anguaño esto haise solucionáu cola llegada del [[iOS (sistema operativu)|iOS 4.2]]), tener namái 256 MB de memoria RAM (el iPad 2 tien 512 MB), l'ausencia de [[cámara web]] (iPad 2 tien frontera y trasera), el nun tener puertos [[USB]], nun tener salida de vídeuvideu de [[alta definición]] ya incompatibilidá col software [[Adobe Flax]]{{cita riquida}} anque Adobe detuvo'l desenvolvimientu d'esti complementu pa dispositivos móviles.<ref>{{Cita web |autor=Danny Winokur, Vice President & Xeneral Manager, Iteractive Development At Adobe |fecha=9 de payares de 2011 |url=http://blogs.adobe.com/conversations/2011/11/flax-focus.html |títulu=Flax to Focus on PC Browsing and Mobile Apps; Adobe to More Aggressively Contribute to HTML5 |idioma=inglés}}</ref> Aparte, tantu'l llector como la tienda de [[llibru|llibros]] sería una utilidá pocu aprovechada, una y bones la pantalla ye [[LED]] y non de [[tinta electrónica]], provocando mayor fatiga nuna llectura enllargada.<ref>{{Cita web |autor=La Vanguardia |url=http://www.lavanguardia.com/salú/oftalmologia/20140121/54399373016/salú-dolencies-comunes-oftalmologia-efecto-pantalles-sobre-vision.html |títulu=Los efectos de les pantalles sobre la visión editorial=Lavanguardia.com |fecha=21 de xineru de 2014 |fechaacceso=31 de marzu de 2016}}</ref>
 
==== Memoria del dispositivu ====
Llinia 179:
 
== El iPad na educación ==
[[Andorra]] asitiar en 2013 como'l primer país del mundu n'usar un iPad como material escolar.<ref name="europapress1">{{Cita web |url=http://www.europapress.es/portaltic/gadgets/noticia-colexos-publicos-andorra-imponen-usu-ipad-aules-20130603171200.html |títulu=Los colexos públicos d'Andorra imponen l'usu del iPad nes aules editorial=Europapress.es |fechaacceso=31 de marzu de 2016}}</ref> El gobiernu andorranu decidió obligar a los alumnos de secundaria a mercase un iPad 2.<ref name="diariandorra1">{{Cita web |url=http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&id=25530&view=item&Itemid=380 |títulu=Diari d'Andorra - L’iPadL'iPad 2 serà material obligatori a segona ensenyança |editorial=Diariandorra.ad |fechaacceso=31 de marzu de 2016}}</ref> La decisión tomar con tal d'evitar que los alumnos cargaren con mochiles llenes de llibros pesaos que perxudiquen claramente'l so salú,<ref name="diariandorra1"/> magar nun sustituyilos por completu. Según declaraciones feches na radio pública andorrana, Ràdio Nacional d'Andorra, el Gobiernu indició qu'escoyó esta marca por ser la única que presenta condiciones didáctiques ideales pal aprendizaxe amás de ser una tableta perfecta pal control, esto ye, gracies a Apple'l colexu puede asegurase de manera efectiva que la tableta tien puramente material escolar y non otru tipu de conteníu.
 
D'esta forma, al entamu del ciclu escolar en 2013, les families tuvieron que gastar unos 339,00 €. Sicasí, esta cantidá venía acompañada d'una garantía de 1 años n'arreglos, con funda, bolígrafu dixital y una tarxeta de 25 euros pa gastar nel App Store.<ref name="diariandorra1"/> Esto provocó discutiniu al considerase como un luxu mercase un iPad.<ref name="europapress1"/> Amás, criticóse'l fechu de ser material altamente sensible en manos d'un neñu que puede dexalo cayer fácilmente y estropialo.<ref>{{Cita web |url=http://diariandorra.ad/blocs/gvaldes/2013/06/05/ipad-2/ |títulu=Guillem Valdés » iPad 2 |editorial=Diariandorra.ad |fechaacceso=31 de marzu de 2016}}</ref> A estes afirmaciones, el Gobiernu respondió que toa familia con dificultaes pa paga-y lo podría faelo por plazos y cola ayuda de gobiernu.
 
El profesoráu nun s'opunxo a la decisión, fueron formaos pola mesma marca nun viaxe pagu pol gobiernu escontra los Estaos Xuníos. Ende Apple formar de forma que pudieren retomar les clases ensin problemes.<ref>{{Cita web |url=http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=25772&Itemid=380 |títulu=Diari d'Andorra - Cap queixa dels mestres pel projecte de l'iPad 2 |editorial=Diariandorra.ad |fechaacceso=31 de marzu de 2016}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&id=25632&view=item&Itemid=380 |títulu=Diari d'Andorra - Els professors s’haurans'hauran de pagar l'iPad obligatori |editorial=Diariandorra.ad |fechaacceso=31 de marzu de 2016}}</ref>
 
En 2011, la Escuela Cimera d'Estudios d'Empresa ESESA de Málaga, convertir na primer Escuela de Negocios del mundu qu'usa de manera esclusiva'l iPad nes sos aules. Pa ello, creóse la campaña "Nun sabemos qué faer col papel"<ref>{{Cita web |url=https://www.youtube.com/watch?v=5i6QeG88wRQ |títulu=Nun sabemos que faer col Papel - 06/07/2011 - Informativa Canal Sur |editorial=YouTube |fecha=28 de febreru de 1989 |fechaacceso=31 de marzu de 2016}}</ref> qu'afató la Cai Larios (principal cai comercial de Málaga) con tarabiques de papel.