Diferencies ente revisiones de «Mylène Farmer»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"originalmente" +"orixinalmente"
m Iguo testu: -"vídeu" -"videu"
Llinia 38:
Antes del llanzamientu del tercer senciellu del álbum, el 19 de payares de de 1991, un fanáticu presentar na see de Polydor Records en París y esíxe-y a la recepcionista, apuntándola con una arma, falar con Farmer. Ante una respuesta negativa, l'home mata a la emplegada. Dempués d'esti incidente, Farmer evitó l'atención de los medios y abandonó Francia pa vivir en Los Angeles per unes selmanes.
 
A finales de 1992, llánzase l'álbum de remixes "Dancie Remixes", un compilatorio de dos discos que contién 14 remixes de los ésitos de baille más importantes de la cantante más un nuevu cantar: el senciellu "Que mon cœur lâche". Como de costume, Farmer non rehuyó el discutiniu; "Que mon cœur lâche"", un cantar que trata la tema del SIDA y les relaciones sexuales, acompañar por un vídeuvideu empobináu por Luc Besson (la primer vegada na carrera de la cantante qu'el video nun ye dirixíu por Boutonnat). El single tamién foi grabáu nuna versión n'inglés, "My Soul Is Slashed". Pa cerrar esta dómina, Mylène Farmer llogra'l galardón de Meyor artista francesa 1992» nos [[World Music Awards]].
 
=== L'estilu Farmer ===
 
Mylène Farmer collabora dende los sos entamos con Laurent Boutonnat, quien compon la so música y realiza los sos vídeosvideos. Los testos de Mylène tán trescalaos de temes recurrentes como'l [[sexu]], la [[muerte]], la [[relixón]] o'l [[amor]], y contienen frecuentemente influencies d'escritores como [[Edgar Allan Poe]], Luc Dietrich, [[Pierre Reverdy]], [[Primu Levi]], [[Virginia Woolf]], [[Oscar Wilde]], [[Antoine de Saint Exupéry]] ya inclusive [[Charles Baudelaire]].
La so música tien davezu una tonalidá [[pop]], n'ocasiones acentuada con ritmos [[electro (música)|electro]], [[rock]] o inclusive [[new wave]].
 
Los sos [[vídeuvideu musical|vídeosvideos]] de sonadía internacional son verdaderos curtiumetraxes («Pourvu qu'elles soient douces», grabáu en 35 mm, devasa los 17 minutos) y contribuyeron al ésitu de la cantante. Sicasí, dalgunos provocaron que les cadenes de televisión franceses atayen o censuren el so espardimientu, al consideralos demasiáu esplícitos como «Beyond my control» o «Je te rends ton amour». Esti postreru [[censura]]do anque puestu a la vienta en kioscos a beneficiu de la llucha contra'l [[Sida]].
 
En tan solo unos años Mylène Farmer tresformóse nun personaxe al que los fans profesen un verdaderu [[cultu]], pudiendo llegar casi a la obsesión: en 1991 unu d'ellos queriendo falar de toes toes col so ídolu, matu al recepcionista de la so casa de discos d'un balazu. Ye nesti periodu que la cantante dexa Francia y camúdase a [[California]], toma distancia con al respective de el so personaxe públicu, faciéndose más y más discreta colos medios.
Llinia 57:
=== ''Anamorphosée'' ===
 
Mientres el so tiempu en California, Farmer empezó a escribir el so cuartu álbum d'estudiu, ''Anamorphosée''. El primera senciellu foi «XXL», un cantar de rock con potentes guitarres eléctriques y un vídeuvideu empobináu por Marcus Nispel, nel qu'apaez arreyada a un tren en movimientu. Bien llueu se convierte nun gran hit y algama la posición #1 de la llista de senciellos franceses. ''Anamorphosée'' estrénase'l 2 d'ochobre de 1995 y debuta nel #2 nes llistes d'álbumes. L'álbum llogra grandes vientes col llanzamientu de «L'Instant X», «California» (una balada de jazz-pop qu'ufierta un video bien aclamáu empobináu por Abel Ferrara), «Comme j'ai mal» y «Rêver», lo qu'ayudó al álbum a algamar la posición #1 en xineru de 1997, 16 meses dempués del so llanzamientu. L'álbum ye'l primeru que contién una melodía compuesta por Farmer («Tomber 7 fois ...»). ''Anamorphosée'' permanez por 77 selmanes nel chart francés, llogra vender 1.300.000 d'exemplares y llogra la certificación de Diamante.
 
Nel branu de 1996, Farmer embarcar na so segunda xira de conciertos, que llogró gran ésitu. El correspondiente álbum en vivu, ''Live à Bercy'', ye anguaño'l discu «en vivu» más vendíu na hestoria de la música francesa. Mientres la xira, Farmer cantó una versión de Raï de Michel Polnareff «La poupée qui fait non» con Khaled, que foi llanzáu como senciellu promocional y convirtióse nun ésitu top 10 en Francia.
Llinia 65:
Mylène tornó na primavera de 1999 col so quintu álbum d'estudiu ''[[Innamoramento]]''. El primera senciellu «L'Âme-Stram-Gram» yera una balada up-tempo tecno-futurista con lletres erótiques acompañaes d'un video de temática china na que Farmer suicidar pa salvar a la so ximielga. Tanto'l single y l'álbum fueron directu al #2 nes llistes. Certificáu como Discu de Diamante por vender más de 1.500.000 de copies, l'álbum amás ye reconocíu con diversos premios como los [[NRJ Music Awards]] y M6 Awards, y la mayor parte de los sos senciellos conviértense igualmente en Discos de Platino.
 
El vídeuvideu pal segundu single, «Je te rends ton amour» xeneró discutiniu por cuenta del so conteníu relixoso, que foi condergáu pola Ilesia Católica y prohibíu por munches televisoras. A pesar d'esto, Farmer llanzó'l videoclip en formatu [[VHS]], que se convirtió nel llanzamientu más vendíu d'esi tipu en Francia.
 
A finales de 1999, Farmer embarcar na so tercer xira de conciertos, el ''Mylènium Tour'', qu'estableció'l récor de la xira con mayor recaldación y con mayor presupuestu pa un artista de fala non inglesa. La pimpana escenografía amosaba una enorme estatua faraónica na cual Mylène apaecía n'escena pa dempués volar hasta l'escenariu. Mientres la xira, llibérense dos senciellos más pal álbum: «Souviens-toi du jour» y «Optimistique-moi». Esta xira déxa-y a Mylène presentase per primer vegada en [[Rusia]], con feches en [[Moscú]] y [[San Petersburgo]].
Llinia 130:
 
=== Madrina artística ===
En 1994, Mylène Farmer produz y compon la música pal álbum ''Shade: Underbelly Headmess'' d'un proyeutu de Henry Biggs (el so profesor d'Inglés nos Estaos Xuníos) con ritmos de hip-hop y sinfónicos. L'álbum nunca se publicar, pero toma la música de dellos cantares como «Madeleine» para «Et si vieillir m’étaitm'était cunté», que se publicar nel so álbum ''Innamoramento''.
 
En 2000, Mylène Farmer y Laurent Boutonnat deciden producir a una nueva estrella, [[Alizée]], escriben y producen el so primer álbum ''[[Gourmandises]]''. El primera senciellu ye «[[Moi...Lolita]]», que dexa a la moza volvese bien popular nel mundu. Dempués de dellos senciellos esitosos («L'Alizé», «Parler tout bas», «Gourmandises», «J'en ai marre!», «J'ai pas vingt ans!», «À contre-courant»), los sos mentores trabayen na producción d'una xira con feches nos auditorios más importantes de Francia, xusto dempués de la salida del so segundu álbum ''[[Mes courants electriques]]''... En dos álbumes, Alizée llogra vender más de 6 millones de discos. Anguaño dixebróse de los sos antiguos mentores ya intenta siguir cola so carrera artística.
 
En 2001, produció'l senciellu «I’mI'm not a boy», de Christia Mantzke, una cantante australiana descubierta por Jeff Dahlgren, dempués, en 2003, pa un grupu electro, Good Sex Valdes, que publica trés senciellos: «I want your wife», «You» y «Flesh for fantasy».
 
En 2008, escribió la lletra del cantar «Drôle de Creepie», interpretada pola so sobrina Llisa. El cantar ye un ésitu en Francia, llogrando la posición 6 del top francés.
Llinia 296:
* 1992: «Beyond my control». 200.000 copies vendíes
 
* 1992: «Que mon cœur lâche» (vídeuvideu de [[Luc Besson]]). 180.000 copies vendíes
 
* 1992: «XXL» (vídeuvideu de [[Marcus Nispel]]). 150.000 copies vendíes
 
* 1995: «L'Instant X» (vídeuvideu de Marcus Nispel). 220.000 copies vendíes
 
* 1996: «California» (vídeuvideu de [[Abel Ferrara]]). 150.000 copies vendíes
 
* 1996: «Comme j'ai mal» (vídeuvideu de Marcus Nispel). 90.000 copies vendíes
 
* 1996: «Rêver». 200.000 copies vendíes
Llinia 312:
* 1997: «Ainsi soit-je...» (Live). 40.000 copies vendíes
 
* 1999: «L'Âme-Stram-Gram» (vídeuvideu de [[Ching Siu Tung]]). 220.000 copies vendíes
 
* 1999: «[[Je te rends ton amour]]» (vídeuvideu de François Hanss). 160.000 copies vendíes
 
* 1999: «Souviens-toi du jour...» (vídeuvideu de Marcus Nispel). 200.000 copies vendíes
 
* 2000: «Optimistique-moi» (vídeuvideu de [[Michael Haussman]]). 160.000 copies vendíes
 
* 2000: «Innamoramento» (vídeuvideu de François Hanss). 100.000 copies vendíes
 
* 2000: «Dessine-moi un mouton» (Live). 100.000 copies vendíes
 
* 2001: «L'Histoire d'une Fée, c'est...» (ensin vídeuvideu). 80.000 copies vendíes
 
* 2001: «-yos Mots» (dueto con [[Seal]]). 600.000 copies vendíes
 
* 2002: «C'est xune belle journée» (vídeuvideu animáu de Benoît Di Sabatino). 300.000 copies vendíes
 
* 2002: «Pardonne-moi». 110.000 copies vendíes
 
* 2005: «Fuck Them All» (vídeuvideu de [[Agustín Villaronga]]). 100.000 copies vendíes
 
* 2005: «Q.I.» (vídeuvideu de Benoît Lestang). 80.000 copies vendíes
 
* 2006: «Redonne-moi» (vídeuvideu de François Hanss). 35.000 copies vendíes
 
* 2006: «L'Amour n'est rien...» (vídeuvideu de M. Liberatore/Benoît Di Sabatino). 70.000 copies vendíes
 
* 2006: «Peut-être toi» (vídeuvideu animáu de Kusumi Naoko, Production I.G). 50.000 copies vendíes
 
* 2006: «Slipping Away (Crier la vie)» (dueto con [[Moby]]) (vídeuvideu d'Hugo Ramírez). 300.000 copies vendíes
 
* 2006: «Avant que l'ombre...» (Live). 30.000 copies vendíes
Llinia 348:
* 2007: «Déshabillez-moi» (Live). 20.000 copies vendíes
 
* 2008: «Dégénération» (vídeuvideu de Bruno Aveillan). 90.000 copies vendíes
 
* 2008: «Appelle mon numéro» (vídeuvideu de Benoît Di Sabatino). 80.000 copies vendíes
 
* 2009: «Si j'avais au moins...» (vídeuvideu de Bruno Aveillan). 45.000 copies vendíes.
 
* 2009: «C'est dans l'air» (vídeuvideu de Alain Escalle). 65.000 copies vendíes
 
* 2009: «Sextonik» (ensin vídeuvideu). 20.000 copies vendíes
 
* 2010: «Oui mais... Non» (vídeuvideu de Chris Sweeney). 150.000 copies vendíes
 
* 2011: «Bleu Noir» (vídeuvideu de [[Olivier Dahan]]). 30.000 copies vendíes
 
* 2011: «Lonely Llisa» (vídeuvideu de Roy Raz). 50.000 copies vendíes
 
* 2011: «Du temps». 50.000 copies vendíes
Llinia 368:
* 2012: «À l'ombre». 60.000 copies vendíes
 
* 2013: «Je te dis tout» (vídeuvideu de François Hanss). 20.000 copies vendíes
 
* 2013: «Monkey Me». 20.000 copies vendíes