Diferencies ente revisiones de «Liubliana»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"contemporaneo" -"contemporáneo"
m Preferencies llingüístiques
Llinia 349:
A pesar de l'apaición de grandes edificios, sobremanera na periferia de la ciudá, el cascu históricu de Liubliana, bien influyíu pola moda austriaca, al estilu de les ciudaes de [[Graz]] y [[Salzburgu]], permanez intactu.
 
La ciudá antigua componer de dos barrios: el del [[Conceyu de Liubliana|conceyu]] (qu'alluga les principales obres arquitectóniquesarquiteutóniques) y el barriu de los Caballeros de la Cruz, onde s'asitien, ente otros, la [[Ilesia de les Ursulines de la Sagrada Trinidá|ilesia de les Ursulines]], l'edificiu de la [[Orquesta Filarmónica Eslovena|sociedá filarmónica]] y la casa Cankar.
 
Dempués del terremotu de [[1511]], Liubliana foi reconstruyida acordies con los modelos d'una ciudá renacentista, y tres el terremotu de [[1895]], la ciudá foi nuevamente planiada, esta vegada siguiendo'l patrones del estilu [[Modernismu (arte)|Art Nouveau]].<ref name="Histo4" /> Con éses l'arquiteutura de la ciudá ye un amiestu d'estilos. Los grandes sectores construyíos tres la [[Segunda Guerra Mundial]] inclúin de cutiu un toque personal del arquiteutu eslovenu [[Jožy Plečnik]].
Llinia 396:
La ponte de los Dragones (''Zmajski most''), sobre'l ríu [[Ljubljanica]], construyir pa sustituyir l'antigua ponte de madera de [[1819]], conocíu popularmente como la Ponte de los Carniceros (''Mesarski most'').<ref name="Dragon">{{Cita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/art_nouveau/dragon_bridge/default.html |títulu=Dragon bridge |idioma=inglés |fechaacceso=20 de mayu de 2009 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090603073143/http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/art_nouveau/dragon_bridge/default.html |fechaarchivo=3 de xunu de 2009 }} La ponte de los Dragones.</ref>
 
Llevantáu ente [[1900]] y [[1901]], cuando la ciudá entá pertenecía al [[Imperiu austrohúngaru]], y llamáu orixinalmente Ponte del Xubiléu (''Jubilejni most''), ye consideráu como una de les meyores obres del estilu arquitectónicuarquiteutónicu de la [[Secesión de Viena]], siendo amás la primer ponte de formigón armáu de Liubliana y unu de los primeres n'Europa.<ref name="Dragon" /><ref name="ARCH124">{{cita llibru |autor=C. Abdunur |títulu=ARCH'01: Troisième conférence internationale sur -yos ponts en arc |editorial=Presses deas Ponts |añu=2001 |páxina=124 |isbn=2859783474 |idioma=francés}}</ref> El so diseñador foi [[Josef Melan]], famosu inxenieru especializáu en pontes de formigón armáu, y la so apariencia modernista deber al arquiteutu [[Jurij Zaninovic]], que diseñó la decoración, la balaustrada y les estatues de dragón. Les llámpares de la balaustrada, que yeren alimentaes por gas, son parte de la decoración orixinal.<ref name="Dragon" />
 
Dellos vecinos de la zona punxéron-y el llamatu de "suegra", en referencia a los dragones que s'atopen nos sos cuatro esquines.<ref name="SBTG84">{{cita llibru |autor=Robin McKelvie, Jenny McKelvie |títulu=Slovenia: The Bradt Travel Guide |editorial=Robin McKelvie |añu=2005 |páxina=84 |isbn=1841621196}}</ref>
Llinia 431:
Hasta la llegada del ferrocarril, el ríu [[Ljubljanica]], tamién llamáu ríu de los siete nomes, foi la principal vía pal tresporte de mercancíes dende y escontra Liubliana.<ref name="RI">{{Cita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/ljubljanica_bridges/default.html |títulu=Ljubljanica, the river of seven names |fechaacceso=29 de mayu de 2009 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090520134226/http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/ljubljanica_bridges/default.html |fechaarchivo=20 de mayu de 2009 }} Información sobre'l ríu y les sos pontes na páxina oficial de la ciudá.</ref> El principal muelle alcontrar na actual zona de Breg. La ciudá cuntó dende bien antiguu, probablemente dende dómina [[Imperiu romanu|romana]], con pontes pa travesalo.<ref name = "RI" /> En dómina medieval cuntaba con dos pontes de madera, y a finales del [[sieglu XVIII]] el peligru d'hinchentes amenorgóse gracies a la construcción, en [[1783]], del [[canal de Gruber]] (''Grubarjev prekop''), gracies a lo cual fueron surdiendo un bon númberu de nueves pontes, dalgunos d'ellos obres del arquiteutu [[Jožy Plečnik]].<ref name = "RI" />
 
Ente toos ellos destaquen los de [[Ponte de Šempeter|Šempeter]] (''Šempetrski most''), de los [[Ponte de los Dragones|Dragones]] (''Zmajski most''), de los [[Ponte de los Zapateros Zapateros]] (''Čevljarski most''), construyíu ente [[1931]] y [[1932]], [[Ponte de Šentjakob|Šentjakob]] (''Šentjakobski most''), construyíu en [[1915]] reemplazando unu anterior de madera, [[Ponte de Prule|Prule]] (''Prulski most''), [[Ponte de Trnovo|Trnovo]] (''Trnovski most'') y el [[Ponte Triple (Liubliana)|Ponte Triple]] (''Tromostovje''),<ref name = "RI" /> que'l so resultancia final deber a la construcción, per parte de Jožy Plečnik, de dos pontes a los llaos d'unu yá esistente dende [[1842]], y ye consideráu como una de les xoyes arquitectóniquesarquiteutóniques de la ciudá.<ref>{{Cita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/ljubljanica_bridges/triple_bridge/default.html |títulu=Triple bridge |fechaacceso=29 de mayu de 2009 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090521223441/http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/ljubljanica_bridges/triple_bridge/default.html |fechaarchivo=21 de mayu de 2009 }} Información sobre la ponte Triple na páxina oficial de la ciudá.</ref>
 
=== Fuentes ===