Diferencies ente revisiones de «Idioma llatín»

Contenido eliminado Contenido añadido
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-Hestoria +Historia )
m Iguo plurales
Llinia 2:
{{Ficha d'idioma
|nome = Llatín
|nativu = LinguaLlingua latina
|color = {{Ficha d'idioma/colores|Llingües indoeuropees}}
|oficial =
Llinia 27:
|mapa_tamañu =
}}
El '''llatín''' (''linguallingua latina'') ye una [[Llingües indoeuropees|llingua indoeuropea]] de la triba itálica que foi falada na antigua [[Antigua república romana|República Romana]] y nel [[Imperiu Romanu]] dende'l sieglu IX e.C. El so nome debala de l'esistencia d'un xeitu xeográficu na península itálica, ''Vetus Latium'' o Antigua collada (güei ñomada [[Llaciu]])
 
Magar que'l llatín na forma clásica nun ye la llingua de dalu grupu y ye, entós, una llingua muerta, dio orixe a un gran númberu de llingües europees, apellaes [[llingües romániques]], como l'[[asturianu]], el [[castellanu]], el [[francés]], l'[[italianu]], el [[portugués]], el [[catalán]], el [[gallegu]], el [[rumanu]] y munches otres. Tamién tevo una pergrande influyencia nel léxicu de les llingües modernes, pola mor de que demientres munchos sieglos, tres la cayida de l'Imperiu Romanu, siguió emplegándose en toa Europa comu ''linguallingua franca'' pa les ciencies y la política, ensin ser amagada nesa llabor por otres llingües n'espoxigue (comu'l castellanu nel sieglu XVII o el francés nel sieglu XVIII) dica cuasi'l sieglu XIX.
 
Anguaño ye llingua cooficial na [[Ciudá del Vaticanu]] xunto col italianu. Na [[Ilesia Católica]], emplegábase comu llingua llitúrxica dica'l [[Conceyu Vaticanu II]] na década de los años [[1960]]. Tamién s'usa pa los ñomes binarios de la clasificación científica.
Llinia 103:
El llatín estiéndese en calidá de llingua oficial de Roma y yera usada nel so tratu social, comercial, políticu, etc. Non solo s'esparde per Italia, sinón tamién per otres rexones fuera de la península que se convirtieron en tributaries de Roma y a cuyos habitantes-yos interesaba acoyer el llatín pola so utilidá política (p.e. pa obtener la ciudadanía) y comunicativa.
 
Sicasí, como nun s'impunxo como tal, munches otres llingües tamién sobrevivieron, casu del griegu, que tenía prestixu abondo como pa que la xente lu siguiera utilizando como linguallingua franca nel [[Mediterraneu]] oriental, pesie al llatín.
 
El llatín foi escritu por autores de diferentes procedencies y con llingües distintes. Al sustituir a otres llingües, éstes dexaron un sustratu en parte responsable de la fragmentación del llatín nes actuales llingües romances, yá que cada pueblu faló llatín d'una manera diferente, hasta güei.