Diferencies ente revisiones de «Caballeru»

Contenido eliminado Contenido añadido
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-El Condao d +Condáu d)
m Preferencies llingüístiques
Llinia 4:
[[Archivu:DavidI&squire.jpg|thumb|200px|[[David I d'Escocia]] nomando caballeru a un [[infanzón]]]]
[[Archivu:Vittore Carpaccio - Young Knight in a Landscape - Google Art Project.jpg|thumb|200px|[[Semeya de caballeru (Carpaccio)|Semeya de caballeru]] por [[Vittore Carpaccio]], 1510]]
Un '''caballeru''' ye, según l'acepción más estricta de la palabrapallabra, una persona que monta a [[caballu]] o, más xeneralmente, una persona d'orixe [[noble]] o, en dómina actual, a cencielles distinguida o posesora d'un códigu de conducta gentil, sollerte y solidariu. Esta variedá de significaos a lo llargo de la hestoria deber a que montar a caballu caracterizó a distintes condiciones sociales según les cultures o etapes históriques de que se trate.
 
== Historia ==
Llinia 17:
 
== Etimoloxía ==
En llatín llamábase ''caballus –i'' a los caballos que yeren especialmente de trabayu, pero usaben el términu ''equus –i'' pal restu de los caballos, especialmente pa los utilizaos na guerra. D'ende que se dixera ''ordo equester'' pa la clase social de los caballeros. Caballus venía de la mesma del griegu ''kaballes –ou'', col significáu igualmente de caballu de trabayu. El guerreru yera un home noble que sirviera como paxe y escuderu. La palabrapallabra ''Knight'' (caballeru n'inglés) deriva de la palabrapallabra anglosaxona ''Cnight'', que significa sirviente.
 
== Caballero como conducta ==
Llinia 40:
* ''Caballeros cuantiosos'' o ''de cuantía'' yeren los que, pol fechu de tener determinada renta, taben obligaos a caltener armes y caballu pa salir en casu necesariu a contener a los moros que faíen correríes ya incursiones pola rexón.
* ''Caballeros noveles''. Tomaben el nome de ''noveles'' los que yeren recién investidos coles insinies de la caballería llevando l'escudu en blancu y ensin [[divisa]] dalguna por non tener inda ocasión de ganala na guerra.
* ''Caballeros de conquista''. Los ''de conquista'', como lo indica la palabrapallabra, yeren aquellos a quien s'estremaba partiéndo-yos les tierres que se tomaben al enemigu.
* ''Caballeros mesnaderos'' o ''de la mesnada del rei''. Llamábense asina por ser los que lu acompañaben al rei nel cachu principal de la so caballería.
* ''Caballeros pardos''. Falta numberar una clase de caballeros que menten les nueses antigües lleis, denominaos ''pardos'' y yeren los que llograben la considerancia y preeminencias de caballeros a pesar de pertenecer al estáu llanu, por privilexu real o por enllenar ciertos requisitos marcaos nes lleis. Nun ufierta dificultá la esplicación de la palabrapallabra con que se-yos designa, yá que les [[les Partíes|lleis de Partíes]] cifraben n'el colores de los traxes, distinciones del rangu de los caballeros.
 
Tamién s'utiliza esti términu pa referise a la [[pieces d'ajedrez|pieza d'axedrez]] que güei día se suel representar con un [[Caballu (axedrez)|caballu]], de cutiu sosteniéndose sobre les pates traseres. Esto ye porque na tradición d'esti xuegu (que tuvo numberoses variantes y versiones hasta llegar al axedrez modernu), les pieces representaben guerreros, y en llugar del caballu actual solíen usar la figura d'un guerreru sentáu sobre un animal de montadura, cola condición precisa de tener yá enantes [[nobleza]] o [[fidalguía]]. El doráu de la [[espuela]] yera'l distintivu que-yos daba a conocer siendo una de les señales necesaries naquel tiempu en que se combatía cubiertu cola [[armadura (combate)|armadura]] tol cuerpu.