Diferencies ente revisiones de «Idioma celtíberu»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Correición de testu: -"latinizáu" -"llatinizáu"
m Preferencies llingüístiques
Llinia 52:
== Característiques llingüístiques ==
A pesar de la más que posible influencia d'otres llingües autóctones pre-indoeuropees de la península, l'idioma celtíberu caltuvo la mayor parte de les estructures gramaticales propies de les llingües celtes.
* [[Llingües indoeuropees|IE]] '''*p-''', '''*VpV''' > '''Ø'''. La perda de la consonante /p/ n'entamu de palabrapallabra y posición intervocálica ye la traza definitiva que cataloga al celtíberu como llingua celta y que lo estrema del [[lusitanu]]. Celta común ''orc'', llatín ''porcus'', lusitanu ''porco'' 'gochu'. Exemplos: ''Oilaunika'' 'dominadora' < *opi-wl̥h<sub>2</sub>-mn-ika.
* IE '''*kʷ > ku''': Una de les principales característiques del celtíberu ye que, a diferencia de les otres [[llingües céltiques continentales]] como'l [[idioma galu|galu]] o'l [[idioma lepóntico|lepóntico]], ésti ye una llingua celta-Q,<ref>[Mallory (1989, p 106)]</ref> siendo les anteriores llingües celtes-P, esto ye, que'l soníu [[PIE]] ''*kw'', nun se tresformó en ''*p'' sinón en ''*k''. Esto puédese reparar nel [[bronce de Botorrita]] onde la [[Conxunción (gramática)|conxunción copulativa]] indoeuropea ''*-kwe'' ('y') apaez transcrita ''-ku.y'' y non ''-pe'' como ye en galu y lepóntico. Ye este una traza que comparte coles [[llingües goidélicas]] ([[irlandés antiguu|irlandés]] y [[Gaélicu escocés|gaélicu]] d'[[Escocia]]). Fora de les llingües céltiques el [[idioma lusitanu|lusitanu]] y el [[idioma llatinu|llatín]] son tamién llingües-Q.
 
* IE '''*ē/*eh/*eh₁''' = '''ī'''. Conocíu traza del célticu común ejemplificado na palabrapallabra del galu pa 'rei' ''rix'' n'oposición al llatín ''rēx'' (dambes dende'l IE *rēg-s). En celtibéricu presentar nel nome propiu ''Munerigios'' que significa lliteralmente 'rei o príncipe del monte' (< IE *moni-rēg-yos)
 
* IE '''*ō/*oh/*eh₃ = ā''': Mutación vocálica del célticu común que consiste en camudar en -ā- la vocal IE -ō- (asina ''cārnu'' 'cuernu' < IE *kōrnos, Cfr. lat. ''cornus'').
Llinia 143:
El fechu de qu'esistan oclusives sordes y sonores magar usase la mesma grafía pa representase deduzse per una parte porque les demás llingües celtes conocíes tienen dambos tipos de soníos, y por otra poles inscripciones en [[alfabetu llatinu]] yá que amuesen que dichos soníos taben presentes na llingua falada.
 
La esistencia d'otros soníos ye más incierta; un exemplu ye que munches pallabres col grafema ''z'' < /s/ intervocálica, o bien < secuencia -dyo, correspuende nes inscripciones llatines a <d>, asina'l nome de la ciudá de ''Sekaiza'' en llatín trescríbese como [[Segeda]], polo que deduz que dicha palabrapallabra tenía de sonar daqué como ''[se'gêdza]'', con africada, en celtíberu.
 
[[Morfoloxía llingüística|Morfológicamente]], una de les característiques del celtibéricu ye'l raigañu ''o'' en [[caso xenitivu]] singular en ''-o'', en comparanza cola ''-i'' topada n'otres [[llingües céltiques]]. Otra característica ye la terminación verbal ''-tuz'' que presenta'l [[Manera imperativa|imperativu]] proveniente del imperativu IE -tōd (loutuz 'llava'l to' < *low-tōd.