Diferencies ente revisiones de «Tertulianu»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques
Llinia 40:
 
== Precursor del Trinitarismo llatinu ==
Ye'l primeru n'usar la palabrapallabra llatina "trinitas". Con respectu al Padre, al Fíu y al Espíritu Santu diznos:
 
{{cita|La unidá na trinidá dispon a los trés, dirixiéndose al padre y al fíu y al espíritu, pero los trés nun tienen diferencia d'estáu nin de grau, nin de sustanza nin de forma, nin de potestá nin d'especie, pos son d'una mesma sustanza, y de un grau y de una potestá.|col2=''Unitatem in trinitatem disponit, trés dirigens patrem et filium et spiritum, trés autem non statu sei gradu, nec substantia sei forma, nec potestate sei specie, unius autem substantiae et unius status et unius potestatis''|Adversus Praxeam II, 4}}
 
Ye, y sigue siendo una tema d'alderique, l'usu de la palabrapallabra llatina "substantia" que Tertuliano aplica a la unidá ente'l Padre, el Fíu, y l'Espíritu Santu. Dellos eruditos, como [[Harnack]], afirmen qu'esta palabrapallabra significa "propiedá", que vien del significáu non filosóficu de la palabrapallabra griega [[:wikt:οὐσία|ουσια]] (ousía). Entós, ésti sería un términu xurídicu que denota xurisdicción. Otros dan-y el significáu de la primera, a la que [[Aristóteles]] llapada "sustanza primer", que ye la "essentia", lo qu'hai de ser (το τι ην ειναι), que nun se puede pedricar d'otru (ver la so obra [[Metafísica (Aristóteles)|Metafísica]]). Sicasí, un estudiu detalláu, revela que "substantia" en Tertuliano tien más d'un significáu, dependiendo del contestu d'aplicación, que nun ta circunscrito siempres al Aristotélicu.
 
== Visión de la Filosofía ==