Diferencies ente revisiones de «Idioma celtíberu»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques
m Iguo títulos de películes
Llinia 29:
}}
 
El '''idioma celtibéricu''' o '''celtíberu''' foi una [[Llingües paleohispánicas|llingua paleohispánica]] perteneciente al grupu de les [[llingües céltiques]] de la [[familia indoeuropea]]. Foi falada na área central de la [[península ibérica]], nel antiguu territoriu de [[Celtiberia]], teniéndose conocencia d'ella gracies a unes 200 inscripciones escrites fundamentalmente en [[signario celtibéricu]], pero tamién en [[alfabetu llatinullatín]].
 
Estes inscripciones celtibériques distribuyir pol valle del [[Ebro]] y les cabeceres del [[Tajo]] y el [[Douru]]: monedes de plata y bronce, [[tésera|téseres]] de plata y bronce, plaquetas de bronce, cerámiques de barniz negru, [[ánfora|ánfores]], [[fusayola|fusayoles]], plaques de piedra, etc.
Llinia 53:
A pesar de la más que posible influencia d'otres llingües autóctones pre-indoeuropees de la península, l'idioma celtíberu caltuvo la mayor parte de les estructures gramaticales propies de les llingües celtes.
* [[Llingües indoeuropees|IE]] '''*p-''', '''*VpV''' > '''Ø'''. La perda de la consonante /p/ n'entamu de pallabra y posición intervocálica ye la traza definitiva que cataloga al celtíberu como llingua celta y que lo estrema del [[lusitanu]]. Celta común ''orc'', llatín ''porcus'', lusitanu ''porco'' 'gochu'. Exemplos: ''Oilaunika'' 'dominadora' < *opi-wl̥h<sub>2</sub>-mn-ika.
* IE '''*kʷ > ku''': Una de les principales característiques del celtíberu ye que, a diferencia de les otres [[llingües céltiques continentales]] como'l [[idioma galu|galu]] o'l [[idioma lepóntico|lepóntico]], ésti ye una llingua celta-Q,<ref>[Mallory (1989, p 106)]</ref> siendo les anteriores llingües celtes-P, esto ye, que'l soníu [[PIE]] ''*kw'', nun se tresformó en ''*p'' sinón en ''*k''. Esto puédese reparar nel [[bronce de Botorrita]] onde la [[Conxunción (gramática)|conxunción copulativa]] indoeuropea ''*-kwe'' ('y') apaez transcrita ''-ku.y'' y non ''-pe'' como ye en galu y lepóntico. Ye este una traza que comparte coles [[llingües goidélicas]] ([[irlandés antiguu|irlandés]] y [[Gaélicu escocés|gaélicu]] d'[[Escocia]]). Fora de les llingües céltiques el [[idioma lusitanu|lusitanu]] y el [[idioma llatinullatín|llatín]] son tamién llingües-Q.
 
* IE '''*ē/*eh/*eh₁''' = '''ī'''. Conocíu traza del célticu común ejemplificado na pallabra del galu pa 'rei' ''rix'' n'oposición al llatín ''rēx'' (dambes dende'l IE *rēg-s). En celtibéricu presentar nel nome propiu ''Munerigios'' que significa lliteralmente 'rei o príncipe del monte' (< IE *moni-rēg-yos)
Llinia 141:
<sup>*</sup><small>Los signos ente barres, / /, indiquen los fonemes reconstruibles pal celtibéricu y < > la so grafía n'alfabetu ibéricu</small>
 
El fechu de qu'esistan oclusives sordes y sonores magar usase la mesma grafía pa representase deduzse per una parte porque les demás llingües celtes conocíes tienen dambos tipos de soníos, y por otra poles inscripciones en [[alfabetu llatinullatín]] yá que amuesen que dichos soníos taben presentes na llingua falada.
 
La esistencia d'otros soníos ye más incierta; un exemplu ye que munches pallabres col grafema ''z'' < /s/ intervocálica, o bien < secuencia -dyo, correspuende nes inscripciones llatines a <d>, asina'l nome de la ciudá de ''Sekaiza'' en llatín trescríbese como [[Segeda]], polo que deduz que dicha pallabra tenía de sonar daqué como ''[se'gêdza]'', con africada, en celtíberu.
Llinia 199:
 
== Testos ==
Del idioma celtíberu llegar unes 200 inscripciones escrites fundamentalmente en signario celtibéricu, pero tamién n'alfabetu llatinullatín, de les cualos son de destacar les siguientes:
 
=== Bronces de Botorrita ===
[[Archivu:Botorrita 1.jpg|thumb|300px|[[Bronce de Botorrita|Bronce de Botorrita I]] ([[provincia de Zaragoza|Zaragoza]]). Signario oriental.]]
{{AP|Bronce de Botorrita}}
Los [[Bronce de Botorrita|bronces de Botorrita]] son cuatro plaques de [[bronce]] inscrites, procedentes del [[xacimientu arqueolóxicu|xacimientu]] del Cabezo de les Mines ([[Botorrita]], [[Zaragoza]]). La primera, la tercera y la cuarta contienen testos en llingua y [[escritura celtibérico]] (variante oriental), ente que la segunda contién un testu en [[llatín|lengua]] y [[alfabetu llatinullatín|escritura llatino]] que contién la sentencia d'un xuiciu celebráu'l quince de mayu del 87 e.C. en [[Contrebia Belaisca]], razón pola que s'identifica'l xacimientu del Cabezo de les Mines con esta ciudá. El conteníu del primer bronce ye menos precisu, pero suponse que tamién tendría de ser un testu llegal. El tercer bronce ye'l testu paleohispánico de mayor llargor, anque'l so conteníu ye básicamente una llarga llista de fórmules onomástiques nes que s'identifica a unes 250 persones. El cuartu bronce ta bien estazáu, pero ta na llinia del primeru. Los cuatro bronces atópense anguaño depositaos nel [[Muséu de Zaragoza]]. Un exemplu de la trescripción d'unu d'estos bronces ye la siguiente:
 
{{Cita|'''
Llinia 231:
 
=== Inscripción de Peñalba de Villastar ===
Testu escritu en [[alfabetu llatinullatín]] topáu na llocalidá de [[Villastar]] ([[provincia de Teruel|Teruel]]), y que probablemente se trate d'un [[Exvoto|testu votivo]]:
 
{{cita|:ENIOROSEI