Diferencies ente revisiones de «Idioma lusitanu»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-Hestoria +Historia ) |
m Iguo títulos de películes |
||
Llinia 13:
[[Llingües celtes|Céltica?]] / [[Llingües itáliques|Itálica?]]
|dialeuto =
|escritura = [[alfabetu
|cooficial =
|cooficial_con =
Llinia 85:
# IE <span style= "font-family:Segoe UI">*dʰ</span> > '''d''': '''Roudeaeco''' 'de Rouda = de la Colorada' (Cáceres) < <span style= "font-family:Segoe UI">*roudʰ-y-aik-o-</span>. Coincide cola solución del célticu (irlandés antiguu '''ruad''') y difier de la llatina, que (siquier tres '''o-''') fai '''-b''': '''rubeus''' <*rufios < <span style= "font-family:Segoe UI">*roudʰ-y-vos</span>.
# IE <span style= "font-family:Segoe UI">*ns</span> > '''ss/s''': '''Assaeco''' < '''*Ansaeco''' < <span style= "font-family:Segoe UI">*n̥s-aik-o-</span> 'favorable, aparente', '''Asseconia''' (top.) < <span style= "font-family:Segoe UI">*n̥s-ek-on-y-ā</span> (estos topónimos tán en relación col britónicu '''aissicunia''' y el ogámico '''assiconia''': cf. De Bernardo Stempel, 2002). '''Cosoe''' < '''*Consuei''' < <span style= "font-family:Segoe UI">*kom-dʰ-t-wei</span> (ente los ástures '''Cossue'''). La resultancia fonética propuestu por B.M. Prósper presenta duldes, cuidao que la perda de la laringal ye anómala. La forma <span style= "font-family:Segoe UI">*kom-dʰH-t-o</span> podría dar llugar a los numberosos topónimos Condáu del noroeste, rellacionaos colos galu britónicos '''Condatus''' y '''Condate''' (cf. igualmente los antropónimos del NW peninsular: '''Condisa''' (Chaves) y '''Ancondei''' (Xinzo de Limia, Ourense). El teónimo sabín podría partir d'una forma <span style= "font-family:Segoe UI">*kom-sew-yo-s</span> > <span style= "font-family:Segoe UI">*kom-el so-yo-s</span> > <span style= "font-family:Segoe UI">*kom-el so(o)-s</span> en igualándose al paradigma de tema en '''-o''' sacral na formación de teónimos llatinos (cf. COZEVIOD, CONSEVIO, CONSUVIUS n'inscripciones sabines).
# IE <span style= "font-family:Segoe UI">*kʷ</span> > '''p''': Prosper defende una evolución similar al celta britónicu, nun se constata en nenguna otra llingua peninsular: '''Puppid''' < <span style= "font-family:Segoe UI">*kʷodkʷid</span> 'partícula interrogativa (magar la inscripción ufierta munches dificultaes de llectura, siendo igualmente plausible y más acorde cola llingua lusitana'l nome personal
# IE <span style= "font-family:Segoe UI">*k´w</span> > '''kk''': '''Iccona''' < <span style= "font-family:Segoe UI">*ek´w-onā</span> (gálicu '''Epona''').
# IE <span style= "font-family:Segoe UI">*p...kʷ</span> > '''p...kʷ''': A diferencia del llatín, galaicu y celta, el lusitanu nun conoció l'asimilación italo-celta *p...kʷ > *kʷ...kʷ: *penkʷy, llatín quinque, irlandés coic. Al igual qu'el astúrico caltuvo'l numberal *penkʷ-to > '''pento''' / '''pintu''' y dambes llingües desenvolvieron ordinales analóxicos innovadores ensin equivalentes en nenguna llingua indoeuropea: El astúrico sobre l'ordinal de 8 *okto-uó > '''Pintavius''' (cfr. Octavius) y lusitanu sobre l'ordinal de 7 *sept-m̥ó > '''Pintamus'''.<ref>Francisco Villar "Los antropónimos en "Pent-", "Pint-" y les llingües indoeuropees prerromanes de la Península Ibérica". Berlin. Ed. Walter de Gruyter, 1994</ref>
Llinia 177:
== Testos ==
Conócense solu cinco inscripciones lusitanes bien tardíes inscrites sobre piedra toes en [[alfabetu
A toos ellos habría qu'añedir una inscripción apocayá topada en [[Viseu]]<ref>Luís da Silva, Pedro Sobral y Nádia Figueira "Divinidaes indíxenes numa ara inédita de Viseu" Palaeohispánica 10, 2009, p. 145.</ref> escrita en llingua mista, onde la espresión de les divinidaes ta en llingua lusitana y la del dedicante y formulariu votivo en llatín. Esta posibilidá d'aceptar la esistencia d'epígrafes mistos, qu'amuesen clares marques de desinencies flexivas indíxenas non asimilables a les llatines, llevó a dellos autores<ref>Joaquín Gorrochategui y José María Vallejo “Lengua y onomástica les inscripciones lusitanes” Universidá del País Vascu - Euskal Herriko Unibertsitatea</ref> a proponer la mesma categoría d'epígrafes indíxenes (o meyor mistos) dalgunes otres inscripciones como les d'Agües Fríes,<ref>Águas Frias (Chaves, VRE), HEp 2, 839 + HEp 7, 1214: Deibabo / Nemucel/aicabo / Fuscinus / Fusci f(ilius) / o l
|