Diferencies ente revisiones de «Intencionalidá»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"contemporaneo" -"contemporáneo"
m Iguo títulos de películes
Llinia 12:
=== La intencionalidad na Edá Antigua ===
 
Atópense curtios y tanxenciales referencies a ella en filósofos antiguos, nos qu'esti términu llatinullatín úsase sobremanera pal estudiu de la voluntá. Esta tema funde los sos raigaños na filosofía griega -particularmente [[Aristóteles]] (Metafísica, llibru V, 1021a31-1021b4)-, y llega a la Europa medieval, como munches otres temes, al traviés de pensadores árabes. Tamién s'atopa un ciertu interés pola intencionalidad nel [[neoplatonismu]].<ref>Sorabji, ''Why the Neoplatonist Did not Have Intentional Objects of Intelection?'', n'A.A.V.V., Ancient and Medieval Theories of Intentionality, editáu por PERLER, D., Brill, Leiden-Boston-Colonia 2001</ref>
 
[[Agustín d'Hipona]] (354-430&nbsp;d.&nbsp;C.), en "La dimensión de l'alma" (''De quantitate animae'') utiliza una fórmula similar a la que sieglos más tarde usaría Brentano pa definir la intencionalidad. P'atopar la definición de sensación, pon dientro d'un diálogu, en boca de Evodio, frases como la siguiente: «Si preguntáresme qué esperimenta (...) el que deseya, el deséu; qué'l que tarrez, el mieu; qué'l que gocia, el gozu».<ref>Agustín, S., ''De quantitate animae'', XXIII, en ''Obres de San Agustín, III, Obres Filosófiques'', BAC, Madrid 1982.</ref> Pa definir esta realidá, Agustín nun utiliza'l términu llatinullatín correspondiente a ''intencionalidad'', qu'acuta pa los actos de la voluntá.
 
=== La intencionalidad na Edá Media ===