Diferencies ente revisiones de «Tanacetum parthenium»
Contenido eliminado Contenido añadido
m correiciones |
m Iguo títulos de películes |
||
Llinia 26:
Los sos cabezueles polo xeneral son numberoses en paniculas corimbiformes, sobre pedúnculos d'hasta de 8 cm de llargu. Tien arreyo subhemisferico, con aprosimao 50 bráctees, les esteriores lliniales y les interiores oblongues, hasta de 4 mm de llargu. El receptáculu ye conversu o hemisferico.
Tien de 10 a 21 [[flores liguladas]] (si son cultivaes puede tener más), los sos [[corola|coroles]] son blanques, les llámines oblongues de 2,5 a 8 mm de llargu, les sos coroles marielles son de ± 1,5 mm de llargu. Tán provistos de 5 a 10
Les plantes crecen ente 10 y 60 [[cm]] d'altu, en tierres probes a lo llargo de caminos y campos abandonaos. Tien pequeñes flores y fueyes verdes amarellentaes con forma de pluma. Floria de xunetu a ochobre; les flores tán dispuestes en
Los [[tarmu|tarmos]] son duros y redondos, na parte cimera tienen munches [[flor]]es individuales sobre tarmos pequeños que consisten en munches fueyes blanques
== Distribución y hábitat==
N'[[Albania]], [[Bulgaria]], [[Grecia]] y antigua [[Yugoslavia]]. Cultivada como ornamental. Introducida n'[[Austria]], [[Bélxica]], [[Gran Bretaña]], [[Dinamarca]], [[República Checa]], [[Finlandia]], [[Alemaña]], [[Irlanda]], [[Suiza]], [[Holanda]], [[España]], [[Hungría]], [[Italia]], [[Portugal]], [[Polonia]], [[Rumanía]], [[Rusia]], [[Suecia]] y [[Turquía]]. Introducida tamién en [[Norteamérica]] y en [[Chile]]. Habita en llugares baldíos, sebes y llugares predresos.<ref name=P>{{Cita llibru|apellíu=Polunin|nome=O|títulu=Guía fotográfica de les flores monteses d'España y d'Europa|editorial=Barcelona:Omega|año=1989|isbn =
== Usu melecinal ==
[[Archivu:Roma, giovan paolo savino, orciolo biansato con grottesche e fogliame, 1600 ca.JPG|thumb|Albarelo de [[mayólica|lloza vidrada]], decoráu por Giovan Paolo Savino, escontra 1600, nel taller romanu de Diomede Mientres. Muséu Lindenau de [[Altenburgu]].<ref>[http://www.ashmolean.org/ash/objects/makedetail.php?pmu=371&mu=372>y=brow&sec=&dtn=15&sfn=Title&cpa=1&rpos=10 Ficha del Ashmolean.]</ref>]]
Usar p'amenorgar la fiebre, tratar el dolor de cabeza,artritis, problemes dixestivos.
[[Archivu:Tanacetum parthenium Blatt.JPG|thumb|Detalle de la fueya]]
[[Archivu:Tanacetum parthenium - Köhler–s Medizinal-Pflanzen-036.jpg|thumb|Ilustración]]
Los sos ingredientes activos inclúin [[partenolida]] y [[tanetina]]. Les cápsules o tabletas xeneralmente contienen siquier 205 mcg, de partenolida; sicasí, tien d'inxerise 4 a 6 semana enantes de resultar efectivu, polo que nun ye un remediu p'ataques de migraña
La matricaria ye una yerba que s'usó tradicionalmente pa la fiebre, tal como'l so nome n'inglés indicar (feverfew), anque esti efeutu nun s'estudió debidamente.
Llinia 49:
==Taxonomía==
''Tanacetum parthenium'' describióse por
;[[Citoloxía]]:
Númberu de [[cromosoma|cromosomes]] de ''Tanacetum parthenium'' (Fam. Compositae) y táxones infraespecíficos: 2n=18<ref>Contribuiçao para o conhecimento citotaxonómico das spermatophyta de Portugal. II. Compositae, supl. 1 Queirós, M. (1973) Bol. Soc. Brot. ser. 2 47: 299-314</ref>
;[[Etimoloxía]]:
'''''Tanacetum''''': nome xenéricu deriváu del
'''''parthenium''''': [[epítetu]] [[
;[[Sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]:
*''Aphanostephus pinulensis'' J.M.Coult.
*''Chamaemelum parthenium'' (L.) Y.H.L.Krause
*''Chrysanthemum parthenium'' (L.) Pers.
*''Chrysanthemum parthenium'' (L.) Bernh.
*''Chrysanthemum praealtum'' Vent.
*''Dendranthema parthenium'' (L.) Deas Moul.
*''Leucanthemum odoratum'' Dulac
*''Leucanthemum parthenium'' (L.) Gren. & Godr.
*''Matricaria parthenium'' L.
*''Parthenium matricaria'' Gueldenst.
*''Pontia matricaria'' Bubani
*''Pyrethrum buschianum'' Sosn.
*''Pyrethrum demetrii'' Manden.
*''Pyrethrum divaricatum'' (Sosn.) Sosn.
*''Pyrethrum glanduliferum'' Sommier & Levier
*''Pyrethrum grossheimii'' Sosn.
*''Pyrethrum sericeum var. divaricatum'' (Sosn.) Sosn.
*''Pyrethrum sevanense'' Sosn. ex Grossh.
*''Tanacetum grossheimii'' (Sosn.) Muradyan<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/gcc-36373 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]</ref>
== [[Nome común]] ==
* Altamisa, amargaza, amargazón, arrugues, artumisa, botón de plata, botón de plata común, camamila de los güertos, camelina de los güertos, camomila d'Aragón, chapote, flor de la calentura, flor de santos, gamarza, gamaza, gamazón, yerba de altamira, yerba de Santa María, yerba santo, madrehuela doble, madrehuela goliosa, madrehuela rósea, magarsa, magarza, magarza mariella, magarzuela, manzanilla, manzanilla botonera, manzanilla brava, manzanillo, manzanillón, margaza, matricaria, matronaria, pelitre, Santa María blanca, yerba de Santa María.<ref name = RJB>{{cita web |url=http://www.anthos.es |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaacceso=4 de xunu de 2012 |formatu= |obra=
== Ver tamién ==
Llinia 95:
# Hokche, O., P. Y. Berry & O. Huber. 2008. 1–860. In O. Hokche, P. Y. Berry & O. Huber Nuevu Cat. Fl. Vasc. Venezuela. Fundación Instituto Botánicu de Venezuela, Caracas.
# Jørgensen, P. M. & C. Ulloa Ulloa. 1994. Seed plants of the high Andes of Ecuador---A checklist. AAU Rep. 34: 1–443.
# Jørgensen, P. M. & S. Llión-Yánez. (eds.) 1999. Catalogue of the vascular plants of Ecuador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
# Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catálogu de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
# Nasir, Y. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
|