Diferencies ente revisiones de «Cuéllar»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo títulos de películes |
mSin resumen de edición |
||
Llinia 5:
Asitiar na llende onde confinan les provincies de [[Provincia de Segovia|Segovia]] y [[Provincia de Valladolid|Valladolid]], sobre una llanura trevesada d'este a oeste pol [[Cega|ríu Cega]] y delimitada al otru estremu por una gran cortada paralela al mesmu y al norte, qu'estrema'l términu municipal.
Por cuenta de el so calter de villa medieval, foi declarada conxuntu históricu, y tien un ampliu patrimoniu nel que destaca'l so [[
== Etimoloxía del topónimu ==
Llinia 356:
'''Educación Secundaria'''
* ''I.Y.S. Duque de Alburquerque'', fundáu en [[1975]], ta allugáu nel [[
* ''I.Y.S. Marqués de Lozoya'', fundáu nos años [[1970]], asítiase pela rodiada, en direición a [[Valladolid]].
Llinia 394:
=== El castiellu y la muralla ===
[[Archivu:CastCuellar.jpg|thumb|225px|Vista fronteru del [[
{{AP|
Presidiendo la zona alta de la villa alcuéntrase'l [[castiellu de Cuéllar|castiellu de los Duques de Alburquerque]], el monumentu más emblemáticu de la mesma, declaráu [[Monumentu Nacional]] en 1931. Foi construyíu en fecha desconocida sobre l'ángulu sureste de la [[Muralla de Cuéllar|muralla de la villa]], motivu pol cual caltién dellos elementos mudéxares, ente ellos la puerta sur, antigua entrada a la cortil murada de la ciudá. L'edificiu foi abelugu de la reina [[María de Molina]] tres los disturbios causaos a la muerte del rei, y en pagu a la fidelidá y llealtá amosada pola villa, el so castiellu convertir en llugar de celebración de les [[Cortes de Castiella|Cortes del reinu]] nel añu 1297. Tamién foi residencia puntual de [[Xuan I de Castiella]] y de la so esposa [[Leonor d'Aragón y de Sicilia|doña Leonor]], quien finó ente los sos murios de sobreparto. Nel primer terciu del sieglu XV foi donáu a don [[Álvaro de Lluna]], y darréu [[Enrique IV de Castiella]] mercar a la so hermanasca la [[Sabela I de Castiella|infanta Isabel]] p'apurri-y lo al so valíu [[Beltrán de la Cueva]], a que los sos descendientes pertenez na actualidá.
Llinia 425:
[[Archivu:ConventoSanBasilioCuellar.jpg|thumb|left|225px|[[Conventu de San Basilio (Cuéllar)|Monasteriu de San Basilio]].]]
A esta fundación franciscana femenina sumar nel postreru terciu del sieglu XIII el [[Monasteriu de San Francisco (Cuéllar)|monasteriu de San Francisco]], apadrináu polos Duques de Alburquerque nel sieglu XV como'l so llugar d'enterramientu hasta convertilo nel templu más importante de tola contorna, que pol so valumbu y riqueza artística foi consideráu la catedral de la villa. Les sos meyores obres fueron desmontaes a lo llargo del sieglu XX, y na actualidá caltiénense esvalixaes ente la [[Hispanic Society of America]] ([[Nueva York]]), el [[Palaciu de Fabio Nelli#El muséu|Muséu Arqueolóxicu de Valladolid]], el [[Muséu Frederic Marès]] de [[Barcelona]], el [[
Al pie de San Francisco alcuéntrase tamién el [[Conventu de la Purísima Concepción (Cuéllar)|conventu de la Purísima Concepción]], fundáu nel sieglu XVI por un hermanu del capitán [[Gabriel de Rojas y Córdova|Gabriel de Rojas]], qu'alluga nel so interior un retablu de [[Pedro de Bolduque]] y [[Gabriel de Cárdenes Maldonado]], una imaxe de [[Francisco de Asís|San Francisco]] de la escuela de [[Gregorio Fernández]] y un órganu barrocu de [[Juan d'Inés y Ortega|Juan d'Inés]]. Formando plaza natural con estos dos, atópase'l [[Conventu de Santo Isabel (Cuéllar)|conventu de Santo Isabel o de Santa Ana]], fundación llevada a cabu en 1571 por doña Francisca de la Cueva, fía del [[Beltrán II de la Cueva y Toledo|tercer duque de Alburquerque]], que foi desamortizado nel sieglu XIX, al igual qu'el [[Conventu de la Santísima Trinidá (Cuéllar)|conventu de la Santísima Trinidá]], cercanu a la plaza Mayor y edificao sobre l'antigua ilesia de San Blas, de la que caltién el so ábside mudéxar. Tamién desamortizado foi'l [[Conventu de San Basilio (Cuéllar)|monasteriu de San Basilio]], allugáu na redoma del castiellu, que la so capiya mayor foi patronatu de la Casa Ducal, y allugó la virxe francesa de [[Ilesia de San Andrés (Cuéllar)#Virxe de la Rochela|Nuesa Señora de la Rochela]].
Llinia 451:
=== Museos ===
* [[
* Centru d'Interpretación del Arte Mudéxar.
* [[Parque arqueolóxicu de San Esteban (Cuéllar)|Parque arqueolóxicu de San Esteban]].
Llinia 457:
=== Eventos culturales ===
[[Archivu:FeriaMedievalCuellar.jpg|thumb|300px|Feria Medieval Mudéxar na so edición de 2008.]]
En [[1390]], el monarca Xuan I de Castiella concedió a Cuéllar el derechu de tener dos feries añales, colos mesmos privilexos que teníen les de Valladolid. Mientres sieglos una d'eses feries tuvo dedicada a la ganadería, hasta la llegada de la industrialización, pasando a convertise nuna convocatoria multisectorial, con un ampliu abanicu temáticu que pretende fomentar la industria y productos de la contorna. Na actualidá denominar '''Feria Comarcal''' y celébrase añalmente mientres cuatro díes de [[marzu]] o [[abril]] na escampada allegante al
Otru eventu d'artesanía ye la '''Feria Medieval Mudéxar''', que se celebra la tercer fin de selmana d'agostu. Empecipiar en [[1996]], y na actualidá allugar na ''Güerta del Duque'', un xardín de 8 hectárees al pie del castiellu que se convierte esa fin de selmana en una pequeña aldega medieval.
Llinia 484:
Na actualidá celebren los encierres dientro de les fiestes de La nuesa Señora del Rosario, empezando la tarde del últimu sábadu d'agostu, convocando a tolos vecinos de la villa a campana repicada "como ye d'usu y de costume". Nómase Correxidora de les fiestes y dos Dames, que xunto col pregoneru y la corporación municipal, dende'l balcón del conceyu, abren oficialmente les fiestes.
Los pregoneros fueron munchos y bien variaos, y quiciabes el más significativu foi Doña Mencía de Mendoza y Lluna, nel añu [[1998]], non yá por ser la primer muyer en Cuéllar qu'apregonaba les fiestes, sinón porque vivió nel [[sieglu XV]], y salió aquel día del [[
Ye, por tradición, obligación del pregoneru terminar la so actuación col berru más popular de Cuéllar: "''A por ellos''", que fai referencia a la jota de les fiestes, himnu por excelencia de la Villa, que les sos notes faen cimblar a cualesquier cuellarano.
|