980 242
ediciones
m (Preferencies llingüístiques) |
m (Preferencies llingüístiques: -"acción" +"aición") |
||
Otros cheroquis na zona occidental de [[Carolina del Norte]] sirvieron como parte de la ''Thomas' Legion'', una unidá d'aprosimao 1.100 homes, tanto cheroquis como d'orixe blancu, lluchando principalmente en [[Virxinia (Estaos Xuníos)|Virxinia]], onde'l so historial combatiendo yera escepcional. La ''Thomas' Legion'' foi la postrera de les unidaes Confederaes en rindise en Carolina del Norte, en [[Waynesville]], el [[9 de mayu]] de [[1865]].
El ''Dawes Act'' de [[1887]] anuló los asentamientos agrícoles de les sos tierres. So la ''Curtis Act'' de 1898, tribunales y sistemes gubernamentales cheroquis fueron suprimíos pol gobiernu federal estauxunidense. Estes y otres
W. W. Keeler foi designáu xefe en [[1949]], pero como'l Gobiernu Federal adoptó la política d'[[autodeterminación]], la Nación Chéroqui foi capaz de reconstruyir el so gobiernu y W. W. Keeler foi escoyíu xefe pol pueblu, per aciu d'un Actu del Congresu robláu pol [[Richard Nixon|Presidente Nixon]]. Keeler, el que yera tamién el Presidente de Phillips Petroleum foi asocedíu por Ross Swimmer, Wilma Mankiller, Joe Byrd y Chad Smith que ye anguaño'l xefe de la Nación ([[2005]]).
|