Diferencies ente revisiones de «Frente (términu militar)»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques
m Preferencies llingüístiques: -"acción" +"aición"
Llinia 23:
Esti frente ye distintu nel ataque y na defensa. Nun terrén favorable bien entamáu pueden almitise frentes anchos. Con frecuencia va combatirase por agrupaciones pel momento. Con un frente demasiáu estensu cuérrese'l peligru de ser rotu pel centru. Con un frente bien acutáu puede sese enchíu o envueltu. Sicasí, un anchu frente va ser con frecuencia la primer condición d'un gran ésitu.
 
L'articulación de les tropes depende, de primeres, de la misión. Tou combate decisivu esixe un orde de combate fondu y reserves disponibles. Quíxose afitar un tipu de «densidá del frente», esto ye, del númberu d'homes per metro de dicha llinia. Encamentáronse les cifres máximes de siete hombres de densidá de frente nel ataque y de cinco na defensa. El citáu Reglamentu, al ocupase d'esta cuestión al tratar l'ataque diz los siguiente: «La designación de frentes d'ataque y d'oxetivos determinaos a les unidaes d'infantería, da llugar a sectores d'ataque de distintos anchores. Queda, según esto, en manos del mandu'l meyor mediu d'aumentar l'escalonamientu en profundidad ante'l puntu decisivu, asignando frentes estrechos a los sectores qu'ataquen, realizando asina la so táctica. Va Ser bien útil tamién designar una fracciónfraición guía sobre la cual regulen les demás el so movimientu antes d'entrar n'acciónaición per enllaz llateral. No que concierne a los frentes de combate, puede almitise p'afitar idees, que nel ataque una [[División militar|división]] compuesta de tres regimientos d'infantería y bien provista d'artillería va poder recibir al so cargu un frente de 3 a 4 km en terrén favorable a toles armes. Pueden consiguise frentes mayores faciendo entrar n'acciónaición les unidaes por grupos y dexando buecos nos intervalos. Si esti procedimientu esaxérase, non yá va ser difícil dirixir el combate, sinón lo que ye más importante dir atropando refuerzos nel sitiu decisivu partíos en fondura. Non pueden dase indicaciones precises sobre los frentes que se deben asignar a les unidaes inferiores. el frente d'un batallón encuadráu va variar polo xeneral ente 400 y 800 m. El cometíu, los efectivos disponibles, el terrén, el sofitu qu'empreste l'artillería del sector o de los sectores inmediatos, van exercer una influencia decisiva na determinación de los frentes. En cuanto a la repartu de fuercies, hai que pensar costantemente en que nunca va ser bastante nel puntu decisivu. Sicasí, va haber qu'evitar un amontonamientu escesivu na zona d'ataque, lo que traería consigo'l que munches unidaes bien importantes nun tomaren parte nel combate y sufrieren, sicasí, perdes considerables».
 
== Frente a toos llaos ==