Diferencies ente revisiones de «Furacán Katrina»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"concejala" -"conceyala" +"conceyal"
m Preferencies llingüístiques: -"acción" +"aición"
Llinia 52:
=== Mariña del golfu ===
[[Archivu:Hurricane Katrina LA landfall radar.gif|thumb||300px|Imaxe [[radar]] del furacán Katrina poco primero de tocar tierra en Luisiana.]]
El 26 d'agostu, l'estáu de Misisipi activó al so [[Guardia Nacional de los Estaos Xuníos|Guardia Nacional]] nel marcu de les accionesaiciones preventives de cara a la llegada de la nube. Coles mesmes, el gobiernu estatal punxo en marcha'l Centru d'Operaciones d'Emerxencia a otru día, y les corporaciones locales empezaron a emitir ordes d'evacuación. Escontra les 18:00 UCT-5 del 28 d'agostu, fixeron lo mesmu dieciocho condaos y once ciudad; a la mañana siguiente la cifra esguilara a los 41 condaos y 61 ciudaes. Amás, entamáronse 57 campamentos de refuxaos nes comunidaes costeres, cola posibilidá de poner en funcionamientu otros 31 más si fuera necesariu.<ref name="CongressInvestigation B">{{cita publicación |autor=[[Congresu d'Estaos Xuníos]]|fecha=19 de febreru de 2006|títulu=A Failure of Initiative: Final Report of the Select Bipartisan Committee to Investigate the Preparation for and Response to Hurricane Katrina |editorial=Government Printing Office |allugamientu=[[Washington D. C.]] |páxines=60-61|formatu=PDF |idioma=inglés |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |url=http://www.gpoaccess.gov/katrinareport/fullreport.pdf |urlarchivo=http://web.archive.org/web/20060422041158/http://a257.g.akamaitech.net/7/257/2422/15feb20061230/www.gpoaccess.gov/katrinareport/preparation.pdf|fechaarchivo=22 d'abril de 2006}}</ref> El plan d'evacuación de Luisiana ordenó a les llocalidaes asitiaes a lo llargo y cerca de la mariña a llevar a cabu la evacuación en tres fases, empezando cola primer fase (qu'afectaba a la primer llinia de mariña) cincuenta hores primero que llegaren los vientos de la nube tropical. La población de les zones incluyíes na segunda fase foi sacupada cuarenta hores antes, ente que la de les árees pertenecientes a la tercer fase (incluyendo Nueva Orleans) lo foi con treinta hores d'antelación.<ref>{{cita web |autor=Luisiana Homeland Security and Emergency Preparedness |títulu=Luisiana Citizen Awareness and Disaster Evacuation Guide |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |url=http://www.ohsep.louisiana.gov/evacinfo/SEHurriGuide.pdf |páxina= 2 |idioma=inglés|urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://www.ohsep.louisiana.gov/evacinfo/SEHurriGuide.pdf|fechaarchivo=2 d'avientu de 2015}}</ref>
 
Delles instituciones privaes pal cuidu de dependientes, qu'esperaben disponer de l'asistencia d'autobuses y ambulancies, nun pudieron ser sacupaes porque esperaren demasiao tiempu. L'apéndiz 1C del plan del Centru d'Operaciones d'Emerxencia de Luisiana (Parte II, seición II, párrafu D) ordena en tales casos usar autobuses escolares y d'otros servicios públicos pa les evacuaciones.<ref>{{cita web |url=http://biotech.law.lsu.edu/blaw/DOD/manual/full%20text%20documents/State%20Authorities/La.%20EOP_Supplement1c.pdf |títulu=State Of Luisiana Emergency Operations Plan Supplement 1C |fecha=Julio de 2000|fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |urlarchivo=http://web.archive.org/web/20060909235959/http://biotech.law.lsu.edu/blaw/DOD/manual/full%20text%20documents/State%20Authorities/La.%20EOP_Supplement1c.pdf |fechaarchivo=9 de setiembre de 2006}}</ref> Sicasí, anque sí qu'había autobuses pa poder treslladar a persones en tal situación, nun había suficientes conductores d'autobuses pa conducilos yá que la gobernadora Blanco nun robló una dispensa d'emerxencia que dexara a cualquier conductor con llicencia tresportar sacupaos n'autobuses escolares,<ref>{{cita web |url=http://www.vtpi.org/katrina.pdf |autor=Todd Litman |editorial=Victoria Transport Policy Institute |fecha=13 d'abril de 2006 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |títulu=Lessons From Katrina and Rita: What Major Disasters Can Teach Transportation Planners |páxina=5 |urlarchivo=http://web.archive.org/web/20090325121112/http://vtpi.org/katrina.pdf |fechaarchivo=25 de marzu de 2009 |idioma=inglés}}</ref> anque, como darréu recoyó la prensa, hubo persones que desoyeron esta prohibición.<ref>{{cita web |url=http://www.chron.com/cs/CDA/ssistory.mpl/topstory2/3334317 |autor=Salatheia Bryant y Cynthia Leonor Garza|título=School bus comandeered by renegade refugees first to arrive at Astrodome|fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |editorial=[[Houston Chronicle]] |urlarchivo=http://web.archive.org/web/20060715050700/http://www.chron.com/disp/story.mpl/topstory2/3334317.html |fechaarchivo=15 de xunetu de 2006 |idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita llibru |url=http://books.google.com/books?id=fj5dInclgw0C&pg=PA594&lpg=PA594&dq=rental+cars+in+short+supply+before+Katrina&q=rental+cars+in+short+supply+before+Katrina.#v=snippet&q=rental%20cars%20in%20short%20supply%20before%20Katrina.&f=false |páxina=594|autor=Lundy, Kay; Lundy, Karen; Janes, Sharyn|títulu=Community Health Nursing: Caring for the Public's Health |añu=2009|fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |isbn=978-0-7637-1786-5 |editorial=Jones & Bartlett Learning |idioma=inglés}}</ref> Delles estimaciones afirmaron qu'en redol al 80&nbsp;% de los 1,3 millones d'habitantes del [[área metropolitana de Nueva Orleans]] fueren sacupaos,<ref>{{cita noticia |url=http://transcripts.cnn.com/TRANSCRIPTS/0508/29/asb.01.html |títulu=Hurricane Katrina Pummels Three States|apellíos=Brown|nome=Aaron|fecha=29 d'agostu de 2005|editorial=CNN|fechaacceso=10 d'agostu de 2012}}</ref> quedándose na ciudá menos xente de la que lo fixo tres la evacuación llevada a cabu pol [[huracán Iván]].<ref>{{cita web |url=http://www.colorado.edu/hazards/o/archives/2004/nov04/nov04c.html |títulu=What if Hurricane Ivan Had Not Missed New Orleans? |editorial=[[Universidá de Colorado en Boulder]] |autor=Laska, Shirley |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref>
Llinia 150:
 
=== Otros estaos y Canadá ===
El furacán Katrina foise debilitando conforme foi avanzando tierra adientro, pero llegar a rexistrar rabaseres de vientu mesmes de nube tropical hasta en [[Fort Campbell]].<ref name="KatrinaTCR"/> Los restos de la nube dexaron precipitaciones a lo llargo del este d'Estaos Xuníos, que descargaron más de 50 mm en dellos estaos.<ref>{{cita web |url=http://www.ncdc.noaa.gov/special-reports/katrina.html |títulu=Hurricane Katrina - Overview |fechaacceso= 10 d'agostu de 2012 |editorial=[[Alministración Nacional Oceánica y Atmosférica]] |idioma=inglés|urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://www.ncdc.noaa.gov/special-reports/katrina.html|fechaarchivo=2 d'avientu de 2015}}</ref> Formáronse dellos tornaos por cuenta de la acciónaición del Katrina, que causaron pequeños daños. En total, rexistráronse 62 tornaos n'ocho estados distintos.<ref name="katreport"/>
 
L'este d'[[Arkansas]] viose afeutáu por nidies precipitaciones al pasar el Katrina.<ref>{{cita web |url=http://www.srh.noaa.gov/lzk/?n=katrina0805a.htm |títulu=The impacts of Katrina |editorial=[[Alministración Nacional Oceánica y Atmosférica]] |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> En [[Kentucky]], una nube que pasara unos díes antes yá produxera ciertos hinchentes, polo que l'agua del Katrina empioró esta situación. De resultes d'estos hinchentes, el gobernador de Kentucky, [[Ernie Fletcher]], declaró trés condaos zona catastrófica,<ref>{{cita web |urlarchivo=http://web.archive.org/web/20060523081840/www.wkyt.com/Global/story.asp?S=3782559 |títulu=Gov. Fletcher Declares Three Kentucky Counties Disaster Areas |editorial=[[WKYT]] |url=http://www.wkyt.com/Global/story.asp?S=3782559 |fechaarchivo=23 de mayu de 2006 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> según l'estáu d'emerxencia a nivel estatal.<ref>{{cita web |url=http://www.bizjournals.com/louisville/stories/2005/09/05/daily12.html |títulu=Fletcher asks federal government to declare state of emergency in Kentucky |fecha=7 de setiembre de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> Los hinchentes tamién dieron llugar a un ciertu númberu d'evacuaciones en [[Virxinia Occidental]] y [[Ohio]].<ref>{{cita web |url=http://www.fema.gov/fr/disaster/3221 |títulu=West Virxinia Hurricane Katrina Evacuation |editorial=Axencia Federal pa la Xestión d'Emerxencies |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.fema.gov/es/disaster/3250 |títulu=Ohio Hurricane Katrina Evacuation |editorial=Axencia Federal pa la Xestión d'Emerxencies |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> El Katrina tamién creó dificultaes nel suministru eléctricu de [[Tennessee]], especialmente en [[Memphis]].<ref>{{cita web |url=http://www.cityofmemphis.org/pdf_forms/katrina.pdf |títulu=Memphis is answering the call to help storm victims of Gulf Coast States |editorial=Conceyu de Memphis |formatu=PDF |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés|urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://www.cityofmemphis.org/pdf_forms/katrina.pdf|fechaarchivo=2 d'avientu de 2015}}</ref>
Llinia 219:
!colspan="6"| Fonte: NOAA<ref name="Dead 2011">{{cita llibru |url=http://www.nhc.noaa.gov/pdf/nws-nhc-6.pdf |títulu=The deadliest, costliest and most intense United States tropical cyclones from 1851 to 2010 (and other frequently requested hurricane facts) |páxina=47 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |fecha=10 d'agostu de 2011 |obra=NOAA Technical Memorandum NWS NHC-6 |editorial=Alministración Nacional Oceánica y Atmosférica |autor=Blake, Eric S |autor2=Landsea, Christopher W |autor3=Gibney, Ethan J |autor4=Centru de Datos Climáticos Nacional|autor5=Centru Nacional de Furacanes}}</ref>
|}
El furacán Katrina tuvo unes consecuencies económiques d'estraordinariu valumbu. La [[Alministración Bush]] destinó primeramente pa la reconstrucción 105&nbsp;000 millones de dólares, anque nun tuvo en cuenta pa esta cifra los costos derivaos del desabastecimiento de les gasolineres, de la destrucción de les autovíes de la mariña del Golfu o de la cayida de les esportaciones.<ref>{{cita web |autor=St. Onge, Jeff; Epstein, Victor |url=http://www.boston.com/news/nation/washington/articles/2006/04/01/ex_chief_says_fema_readiness_even_worse/ |títulu=Ex-chief says FEMA readiness even worse |editorial=Boston.com |fecha= 1 d'abril de 2006 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> La suma de los daños materiales provocaos pol furacán y de los problemes derivaos de los mesmos llegaron a envalorar en 150&nbsp;000 millones de dólares.<ref>{{cita web |autor=Burton, Mark L.; Hicks, Michael J. |url=http://www.marshall.edu/cber/research/katrina/Katrina-Estimates.pdf |títulu=Hurricane Katrina: Preliminary Estimates of Commercial and Public Sector Damages |editorial=[[Universidá Marshall]]: Center for Business and Economic Research |fecha=setiembre de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés }}</ref> La crecedera del [[PIB]] cayó a un 1,8&nbsp;% nel últimu trimestre de 2005 frente al 4,2&nbsp;% rexistráu nel tercer trimestre de dichu añu. Otra manera, nel primer trimestre de 2006, el PIB creció a un ritmu de 5,6&nbsp;% por cuenta de les accionesaiciones de reconstrucción.<ref name=oneyearafeter />
 
El Katrina estropió o destruyó treinta plataformes petrolíferes y nueve [[refinería|refineríes]].<ref name="katreport"/> Mientres los seis meses posteriores al pasu de los furacanes Katrina y Rita, quedó paralizada'l 24&nbsp;% de les estraccionesestraiciones de petroleu y el 18&nbsp;% de les de gas.<ref>{{cita web |autor=Fagó, Caryl; Winbush, Debra |url=http://www.mms.gov/ooc/press/2006/press0222.htm |títulu=Hurricane Katrina/Hurricane Rita Evacuation and Production Shut-in Statistics Report as of Wednesday, February 22, 2006 |editorial=O.S. Government Minerals Management Service |fecha= 22 de febreru de 2006 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> El preciu del galón de gasolina xubió de manera esponencial: el preciu mediu del galón n'Estaos Xuníos superó los trés dólares<ref name=oneyearafeter>{{cita web |url=http://abcnews.go.com/Business/HurricaneKatrina/story?id=2348619&page=1#.UBzaDbRzl2A |títulu=Katrina's Economic Impact: One Year Later |editorial=[[ABC News|ABC]] |fecha=25 d'agostu de 2006 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> y, en delles zones, devasó los cinco dólares. Esta xubida nel preciu de los combustibles afectó de forma significativa a les compañíes aérees.<ref>{{cita web |url=http://money.cnn.com/2005/08/31/news/katrina_aftereffects/index.htm |títulu=Katrina aftershocks: Biz roundup |editorial=[[CNN]] |fecha=2 de setiembre de 2006 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> La [[industria maderero]] de Misisipi tamién se vio afeutada, yá que el Katrina afaró 5300 km² de montes, produciendo unes perdes totales envaloraes en cinco millardos de dólares.<ref name="CRS environment">{{cita web | apellido = Sheikh
| nome = Pervaze A. | fecha= 18 d'ochobre de 2005 | url = http://assets.opencrs.com/rpts/RL33117_20051018.pdf | títulu = The Impact of Hurricane Katrina on Biological Resources |formatu = PDF | editorial = [[Serviciu de Busca del Congresu d'Estaos Xuníos]]| fechaarchivo=10 d'agostu de 2012 |urlarchivo=http://web.archive.org/web/20080624185025/assets.opencrs.com/rpts/RL33117_20051018.pdf |fechaarchivo=24 de xunu de 2008 |idioma=inglés}}</ref> L'actividá del [[puertu del sur de Luisiana]] y del [[puertu de Nueva Orleans]], dos de los mayores puertos d'Estaos Xuníos, viose, de la mesma, amenorgada tres el pasu del furacán.<ref name="katreport"/>
 
Llinia 259:
Les tierres que fueron afaraes conformaben un ecosistema qu'allugaba numberosos mamíferos marinos, [[pelícanu pardu|pelícanos pardos]], [[Testudines|tortúa]]s y distintos tipos de pexes, según numberoses especies migratories como'l [[Aythya americana|porrón de cabeza colorada]]. Per otru llau, el 20&nbsp;% de les marismas de la zona quedaron permanentemente somorguiaes tres el pasu del Katrina.<ref name="CRS environment"/>
 
L'acciónaición del Katrina forzó a cerrar dieciséis [[Abelugu nacional de vida montesa (Estaos Xuníos)|abelugos nacionales de vida montesa]]. L'[[Abelugu nacional de vida montesa Breton|abelugu Breton]] perdió la metá de la so superficie a raigañu del furacán. D'esta miente, el Katrina afectó a [[hábitat]]s de [[Chelonioidea|tortúes marines]], [[Grus canadensis|grullas canadienses]], [[Picoides borealis|carpinteros de cresta colorada]] y [[Peromyscus polionotus|mures de pates blanques]].<ref name="FWS impact">{{cita web | autor = [[Serviciu de Pesca y Vida Montesa de los Estaos Xuníos]] | fecha=9 de setiembre de 2005 | url = http://www.fws.gov/southeast/news/2005/r05-088.html | títulu = O.S. Fish and Wildlife Service Conducting Initial Damage Assessments to Wildlife and National Wildlife Refuges | editorial = Serviciu de Pesca y Vida Montesa de los Estaos Xuníos |fechaacceso = 10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref>
 
El furacán provocó [[Derrame de petroleu|arrames de petroleu]] en 44 instalaciones a lo llargo del sudeste de Luisiana, lo que se tradució en 26 millones de llitros de petroleu arramaos. Ente que la mayoría de los derrames fueron controlaos nel llugar del arramáu, hubo dalgunos qu'enfusaron nos ecosistemes y la ciudá de [[Meraux (Luisiana)]] quedó anubierta por un amiestu d'agua y crudu. Al contrariu que col furacán Iván, nun se rexistraron de manera oficial derrames de petroleu n'instalaciones n'alta mar.<ref name="msnbcspills">{{cita web| autor=Miguel Llanos | títulu=44 oil spills found in southeast Luisiana | obra=MSNBC | url=http://www.msnbc.msn.com/id/9365607/ | editorial = MSNBC | fecha=19 de setiembre de 2005 |fechaacceso = 10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref>
Llinia 291:
=== Crítiques al gobiernu ===
[[Archivu:BUSHJACKET.jpg|thumb|300px|El presidente Bush esamina les árees anubiertes dende'l [[Air Force One]].]]
Les crítiques a l'actuación del gobierno frente al furacán Katrina consistieron primeramente na falta de lideralgu p'aunir esfuercios pa lluchar contra'l furacán y les sos remortines. Darréu, estes crítiques centrar na tardida reacciónreaición al hinchente de Nueva Orleans.<ref name=newzealand>{{cita web |url=http://tvnz.co.nz/view/page/425822/609550 |títulu="Katrinagate" fury spreads to US media |editorial=[[Television New Zealand]] |fecha=7 de setiembre de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> La crisis política foi de tal calibre que s'acuñó una nueva pallabra: ''Katrinagate'', neoloxismu que aportó a unu de los candidatos a "pallabra del añu 2005".<ref>{{cita web |autor=Clark, Heather |urlarchivo=http://web.archive.org/web/20060325135124/http://abcnews.go.com/US/wireStory?id=1480616 |títulu=Linguists Vote 'Truthiness' Word of 2005 |editorial=ABC News |fecha=6 de xineru de 2006 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés |fechaarchivo=26 de marzu de 2006 |url=http://abcnews.go.com/US/wireStory?id=1480616}}</ref>
 
El presidente Bush atopar de vacaciones en [[Texas]] cuando'l furacán Katrina afectó al sudeste d'Estaos Xuníos y nun tornó a [[Washington D. C.]] hasta dos díes depués de que'l furacán tocara tierra, lo que-y valió delles crítiques.<ref>{{cita web |autor=Bumiller, Elisabeth |url=http://www.iht.com/articles/2005/09/01/news/prexy.php |títulu=Bush criticized over storm response |editorial=The New York Times |fecha=2 de setiembre de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés|urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://www.iht.com/articles/2005/09/01/news/prexy.php|fechaarchivo=2 d'avientu de 2015}}</ref> Nel so viaxe de vuelta a la capital, Bush sobrevoló nel [[Air Force One]] la zones afaraes de Luisiana y Misisipi. Nuna declaración so tres la catástrofe, declaró que "naide podría predicir el desastre". Sicasí, darréu, peneróse un videu que demostraba que'l presidente fuera alvertíu de que los diques de Nueva Orleans podríen trate superaos pola fuercia del Katrina.<ref>{{cita web |url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/americas/4765058.stm |títulu=Videu shows Bush Katrina warning |editorial=BBC |fecha=2 de marzu de 2006 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref>
Llinia 303:
Mientres ''A Concert for Hurricane Relief'', un conciertu benéficu emitíu por NBC, el raperu [[Kanye West]] salir del guión y criticó duramente l'actuación del gobiernu, llegando a dicir que "George Bush nun s'esmolez pola xente negra." Anque esti comentariu foi esaniciáu na emisión del conciertu na mariña oeste, sí que foi emitíu na mariña esti, yá que ellí víase en directu.<ref>{{cita web|apellido=de Moraes|nome=Llisa|títulu=Kanye West's Torrent of Criticism, Live on NBC|url=http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2005/09/03/AR2005090300165.html|editorial=The Washington Post|fecha=3 de setiembre de 2005|fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> Bush calificó darréu a esta acusación de West como'l peor momentu de la so presidencia, sintiendo que foi injustamente acusáu de racismu.<ref>{{cita web|apellido=Chapell|nome=Bill |títulu=Bush Says Kanye West's Attack Was Low Point Of His Presidency; West Agrees|url=http://www.npr.org/blogues/thetwo-way/2010/11/03/131052717/bush-says-kanye-west-s-attack-was-low-point-of-his-presidency|editorial=NPR|fecha=3 de payares de 2010 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> El reverendu [[Jesse Jackson]] tamién sostuvo qu'el [[racismu]] xugó un papel esencial na lenta respuesta al desastre<ref>{{cita web|url=http://www.cbsnews.com/stories/2005/09/04/sunday/main814720.shtml|títulu=What If They Were White?|apellíu=Giles|nome=Nancy|fecha=4 d'ochobre de 2005|obra=CBS News Sunday Morning|editorial=CBS News|fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> y [[Andrew Young]], exalcalde d'[[Atlanta]] y antiguu embaxador ante les [[Naciones Xuníes]], afirmó nunes declaraciones que sí que podía haber daqué de verdá en tales acusaciones, pero que nun creía que'l factor racial fuera decisivu.<ref>{{cita web |autor=Purdum, Todd S. |url=http://www.nytimes.com/2005/09/03/national/nationalspecial/03voices.html?ex=1283400000&en=aa8fe67000016b3d&ei=5090&partner=rssuserland&emc=rss |títulu=Across O.S., Outrage at Response |editorial= The New York Times |fecha=3 de setiembre de 2005|fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref>
 
Tamién hubo crítiques nel planu internacional. El [[vizprimer ministru del Reinu Xuníu]], [[John Prescott]], rellacionó'l [[calentamientu global]] col Katrina, criticando l'actitú estauxunidense ante'l [[protocolu de Kioto]]: "El tarrecible hinchente de Nueva Orleans avéranos a les esmoliciones de líderes de países como les [[Maldives]], que les sos naciones tán en riesgu de sumir dafechu. Estaos Xuníos amosóse ronciegu frente al protocolu de Kioto, lo que consideró una equivocación."<ref group="Nota">Traducción del inglés: "The horrific flood of New Orleans brings home to us the concern of leaders of countries like the Maldives, whose nations are at risk of disappearing completely. There has been resistance by the US government to Kyoto - which I believe is wrong."</ref><ref>{{cita web |url=http://observer.guardian.co.uk/international/story/0,6903,1567318,00.html?gusrc=rss |títulu=Prescott links global warming to Katrina |editorial=[[The Guardian]] |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> El [[Diariu del Pueblu]], periódicu oficial del [[Partíu Comunista de China]], criticó la xestión de la crisis per parte del presidente Bush, calificando a la lenta reacciónreaición frente a la catástrofe como "desdexosu" y comparando a Nueva Orleans con [[Bagdag]].<ref>{{cita web |url= |títulu= |fecha=8 de setiembre de 2005 |editorial=[[Agence France-Presse]] |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref>
 
Una encuesta d'[[ABC News]] publicada'l 12 de setiembre de 2005 amosaba que consideraben más culpables de la magnitú del desastre a los gobiernos estatal y local (75&nbsp;%) que al gobiernu federal (67&nbsp;%), siendo un 44&nbsp;% quien consideraben que'l problema aniciara nel lideralgu de Bush.<ref name="abcnewspoll">{{cita web |autor=Langer, Gary |url=http://abcnews.go.com/US/HurricaneKatrina/story?id=1094262&page=1 |títulu=Poll: Bush Not Taking Brunt of Katrina Criticism |editorial=ABC News |fecha=12 de setiembre de 2005|fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> Otra encuesta de [[CNN]]/[[USA Today]]/[[The Gallup Organization|Gallup]] señalaba que nun esistía consensu en redol a quien yera'l responsable de los problemes asocedíos en Nueva Orleans una vegada hubo pasáu'l furacán: el 13&nbsp;% achacar a Bush, el 18&nbsp;% a les axencies federales, el 25&nbsp;% a les autoridaes estatal y local y el 38&nbsp;% consideraba que nun había responsable dalgunu.<ref name="cnnpoll">{{cita web |url=http://edition.cnn.com/2005/US/09/07/katrina.poll/ |títulu=Poll: Most Americans believe New Orleans will never recover |editorial=CNN |fecha=8 de setiembre de 2005|fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref>
 
Al respective de la reacciónreaición del presidente Bush, la encuesta d'ACB News recoyía un 46&nbsp;% d'aprobación frente a un 47&nbsp;% de desaprobación. Estos porcentaxes sufríen grandes variaciones si estremar ente [[Partíu Demócrata de los Estaos Xuníos|demócrates]] (17-71&nbsp;%), independientes (44-48&nbsp;%) y [[Partíu Republicanu de los Estaos Xuníos|republicanos]] (74-22&nbsp;%).<ref name="abcnewspoll" />
 
=== ReacciónReaición internacional ===
[[Archivu:US Navy 050904-N-4374S-004 Crew members of a German Air Force A-310 aircraft offload Meals Ready-to-Eat (MRE) on board Naval Air Station Pensacola, Fla., in support of Hurricane Katrina relief efforts.jpg|thumb|300px| Descarguen l'ayuda ufiertada por [[Alemaña]] y tresportada pola [[Luftwaffe]].]]
Alredor de setenta países unviaron donaciones o otres ayudes. Ye de destacar que [[Cuba]] y [[Venezuela]] (dambos consideraos como países contrarios per Estaos Xuníos) fueron los primeros países n'ufiertar ayuda, comprometiendo más d'un millón de dólares, dellos hospitales móviles, plantes de depuración, comida, agua embotellada, 1100 médicos y 26,4 tonelaes de medicines, anque esta ayuda foi refugada pol gobiernu estauxunidense.<ref>{{cita web |url= http://english.aljazeera.net/English/archive/archive?ArchiveId=14771 |fechaarchivo=14 de xunu de 2008 |urlarchivo=http://web.archive.org/web/20080614224742/http://english.aljazeera.net/English/archive/archive?ArchiveId=14771 |título=Venezuela y Cuba ufierten ayuda a EE.XX. editorial=Al Jazeera |fecha=7 de setiembre de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web |urlarchivo=http://web.archive.org/web/20080616014353/http://www.pww.org/article/view/7693/1/285/ |títulu=From abroad, offers of aid for Katrina victims |editorial=[[People's Weekly World]] |fecha=10 de setiembre de 2005|fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés |url=http://www.pww.org/article/view/7693/1/285/ |fechaarchivo=1 de xunu de 2008}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.usatoday.com/news/world/2005-09-02-katrinaworldhelps_x.htm |títulu=France, Cuba, Venezuela among those offering aid |editorial=[[USA Today]] |fecha=2 de setiembre de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> Kuwait comprometió la cantidá más grande (500 millones de [[dólar estauxunidense|dólares]]);<ref>{{cita web |url=http://www.opec.org/opec_web/en/press_room/1029.htm |títulu=OPEC Member Country Kuwait pledges US $500m aid package to USA, in wake of Hurricane Katrina |fecha=4 de setiembre de 2005 |editorial=[[OPEP]] |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> otres grandes donaciones fueron ufiertaes por [[Qatar]] y [[Emiratos Árabes Xuníos]] (100 millones cada unu),<ref>{{cita web |url=http://www.foxnews.com/story/0,2933,185884,00.html |títulu=Emirates Gave $100M in Aid for Katrina |fecha=23 de febreru de 2006 |editorial= FOX News |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref><ref name=paisa>{{cita web |url=http://edition.cnn.com/2005/US/09/03/katrina.world.aid/index.html |título=Qatar offers $100m to relief fund |editorial=CNN |fecha=4 de setiembre de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> [[Corea del Sur]] (30 millones),<ref name=pais /> [[Australia]] (7,6 millones),<ref name=paisa /> la [[India]], [[China]] (dambos 5 millones),<ref name=pais /> [[Taiwán]] (3 millones),<ref name=paisa /> [[Nueva Zelanda]] (2 millones),<ref>{{cita web|url=http://www.scoop.co.nz/stories/PA0509/S00159.htm |títulu=Scoop: Further NZ assistance in wake of Hurricane Katrina |editorial=Scoop.co.nz |autor=Nota de prensa: Gobiernu de Nueva Zelanda |fecha=6 de setiembre de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> [[Paquistán]] (1,5 millones),<ref>{{cita web |urlarchivo=http://web.archive.org/web/20071222192047/http://usembassy.state.gov/pakistan/h05090802.html |url=http://usembassy.state.gov/pakistan/h05090802.html |títulu=O.S. Grateful for Pakistan's Assistance for Hurricane Katrina Victims |editorial=Embaxada d'Estaos Xuníos |fecha=8 de setiembre de 2005|fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés |url=http://usembassy.state.gov/pakistan/h05090802.html |fechaarchivo=22 d'avientu de 2007}}</ref> y [[Méxicu]] y [[Bangladex]] (un millón).<ref name=pais>{{cita web |url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/south_asia/4215820.stm |títulu=Asian nations offer O.S. assistance |editorial=BBC News |fecha=7 de setiembre de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref>
Llinia 319:
En total ufiertáronse 854 millones de dólares, de los que namái s'usaron 40 (menos del 5&nbsp;%). Amás, la mayor parte de l'ayuda ufiertada pelos distintos países nun resultó finalmente recoyida. Ello ye que Estaos Xuníos tornó 54 de les 77 ufiertes que recibió, incluyendo les de trés de los sos más cercanos aliaos: [[Reinu Xuníu]], [[Canadá]] y [[Israel]].<ref>{{cita web |url=http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2007/04/28/AR2007042801113_pf.html |títulu=Most Katrina Aid From Overseas Went Unclaimed |editorial=[[The Washington Post]] |fecha=29 d'abril de 2007 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref>
 
=== ReacciónReaición de les ONG ===
L'actuación de les [[Organización non gubernamental|ONG]] ante'l furacán Katrina, ente otros, demostró que tales instituciones xueguen un papel capital na recuperación de la zona afeutada. Sicasí, la esperiencia tamién demostró que pa maximizar la eficiencia del so cometíu tendríen d'atopase meyor integraes nel esquema de respuesta a la catástrofe, cosa que nun asocedía coles polítiques d'entós (''Stafford Act'').<ref>{{cita web |url=http://www.rand.org/content/dam/rand/pubs/occasional_papers/2009/RAND_OP277.pdf |títulu=The role of nongovernmental Organizations in long-Term Human recovery after Disaster. Reflections From Luisiana Four Years after Hurricane Katrina |autor=Anita Chandra y Joie Acosta |añu=2009 |editorial= Corporación [[RAND]] |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref>