Diferencies ente revisiones de «Guerra d'El Líbanu de 2006»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-título = +títulu =) |
m Preferencies llingüístiques: -"acción" +"aición" |
||
Llinia 75:
Les intervenciones militares [[siria]]s (en 1976) ya israelines ([[Operación Litani|1978]] y [[Guerra d'El Líbanu de 1982|1982]]) desestabilizaron entá más el país: de resultes de la invasión de 1982 la OLP foi espulsada a [[Túnez]], creando un vacíu de poder que condució a un recrudecimiento de la guerra civil. El Líbanu quedó estremáu nuna serie de zones d'influencia partidistes semi independientes. Una d'elles yera la del [[Hezbolá]], el partíu de Dios, organización [[Chiismu|xiina]] financiada y armada por [[Irán]] que controlaba'l [[Valle de la Becá|valle de la Bekaa]]<ref name "Bernabé">{{cita llibru|nome=Bernabé|apellido=López García|títulu=El mundu árabo-islámicu contemporaneu. Una hestoria política|páxines=131,272,286-288}}</ref> y que declaró una llucha armada p'acabar cola ocupación militar israelina d'El Líbanu.<ref>{{cita web|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/middle_east/4314423.stm|títulu=Who are Hezbollah?|fechaacceso=20 de setiembre de 2014}}</ref><ref name="Encarta: Hassan Nasrallah">{{cita llibru|url=http://encarta.msn.com/encyclopedia_701835564/Nasrallah_Hassan.html|títulu=Hassan Nasrallah|fechaacceso=19 de marzu de 2007|publicación=Encarta Encyclopedia|urlarchivo=https://www.webcitation.org/5kvWFl3Rk?url=http://encarta.msn.com/encyclopedia_701835564/Hassan_Nasrallah.html|fechaarchivo=31 d'ochobre de 2009}}</ref> Israel retirar a lo que denominó "franxa de seguridá" na frontera sur, onde se caltuvo cola collaboración d'una milicia patrocinada, el [[Exércitu del Sur d'El Líbanu]] (SLA n'inglés).<ref name="Encarta: Arab-Israeli Conflict">{{cita llibru|url=http://encarta.msn.com/encyclopedia_761588322_2/Arab-Israeli_Conflict.html#s6|títulu=Arab-Israeli Conflict|fechaacceso=13 de xunetu de 2008|publicación=Encarta Encyclopedia|urlarchivo=https://www.webcitation.org/5kvWKLyKq?url=http://encarta.msn.com/encyclopedia_761588322_2/Arab-Israeli_Conflict.html#s6|fechaarchivo=31 d'ochobre de 2009}}</ref>
La firma del [[Alcuerdu de Taif]] en 1989 señaló'l fin de la guerra, pero tamién reflexó los cambeos demográficos asocedíos mientres ella, colos sos consecuentes reequilibrios políticos: los [[Ilesia católica maronita|cristianos maronites]] amenorgárense a un 23 % de la población total (en 1932 yeren un 29 %), ente que los xiinos yeren un 31 % (19 %) y los [[Sunismu|suníes]] un 27 % (22 %).<ref name "Bernabé"/> Anque la mayoría de les
En xunu de 2005, paracaidistes israelinos operando cerca de les [[granxes de Shebaa]] enfrentar contra trés llibaneses qu'identificaron como miembros de Hezbolá, matando a unu. Mientres los siguientes dolce meses, Hezbolá llevó a cabu trés intentos infructuosos pa secuestrar a soldaos enemigos. El 21 de payares de 2005 producióse una tentativa d'ataque contra un puestu israelín en Ghajar, a caballu ente la frontera d'El Líbanu y los [[Altos del Golán]]. El puestu fuera abandonáu por cuenta de un avisu de la intelixencia militar y cuatro militantes resultaron muertos de resultes de los disparos de [[francotirador]]es israelinos.<ref name="Harel">Amos Harel, "Chronicle of Disaster," 18 de xunetu de 2008, www.haaretz.com/hasen/spages/1003170.html</ref><ref>Dudkevitch, «Paratrooper Sniper Becomes Hero», ''Xerusalem Post'' Online Edition, 22 de payares de 2005.</ref>
Llinia 88:
A otru día, un grupu de [[milicia]]nos palestinos reaccionaron cruciando la frontera ente [[Gaza]] ya Israel por aciu un túnel de 250 metros p'atacar un puestu del exércitu israelín. Mientres esti ataque morrieron dos milicianos palestinos, según dos soldaos israelinos, ente que cuatro soldaos más fueron mancaos, y el cabu [[Gilad Shalit]] foi prindáu.<ref>{{cita web |url=http://www.elmundo.es/elmundo/2006/06/25/internacional/1151240219.html |títulu = Milicianos palestinos prinden a un soldáu israelín en Gaza y quieren trocalo por presos|fechaacceso =23 de payares de 2008 |fecha=25 de xunu de 2006 |editorial =El Mundu}}</ref> El captores de Shalit propunxeron un intercambiu axustáu polos prisioneros menores de 18 años tomaos polos israelinos (aprosimao 400 de los 10 000 presos palestinos nes sos cárceles). En cuenta de axustar, Israel prindó a más de 30 políticos palestinos rellacionaos con Hamás<ref>[http://www.abc.es/hemeroteca/historico-25-05-2007/abc/Internacional/israel-detien-a-mas-de-30-altos-cargos-de-hamas-ente-ellos-un ministru_1633311422952.html «Israel detien a más de 30 altos cargos de Hamás, ente ellos un ministru.»]</ref> y destruyó dellos ministerios ya infraestructures. Dos semana dempués, en plena ofensiva israelín sobre Gaza pa recuperar al soldáu prindáu, Hezbolá llanzó l'ataque que produció ocho soldaos muertos y dos prisioneros.
Dellos analistes, como [[:en:David Hirst (journalist)|David Hirts]], consideraron que Hezbolá taba poniendo en práutica una nueva estratexa dientro del conflictu rexonal árabe-israelín,<ref>[http://commentisfree.guardian.co.uk/david_hirst/2006/07/post_259.html «The 'Arab system' is dying in Lebanon.»]</ref> en sofitu al partíu Hamás, que nesos momentos topábase acosáu na Franxa de Gaza.<ref>[http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/international/newsid_5162000/5162008.stm Presión internacional sobre Israel]</ref><ref>[http://www.20minutos.es/noticia/243077/0/gaza/israel/incursion/ «Israel entra en Gaza con 15 tanques y anuncia que va retener seis meses a trés altos cargos de Hamás ensin xuiciu.»]</ref><ref>[http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/international/newsid_5160000/5160378.stm Israel refuga cese al fueu]</ref> Pela so parte, otros analistes y políticos, como'l líder llibanés [[Drusu (relixosu)|drusu]] Walid Jumblat, rellacionar con una maniobra de
La ofensiva israelín sobre'l sur d'El Líbanu viose facilitada pol fechu de que les tropes siries abandonaren el país tres la llamada [[Revolución del Cedru]] en [[febreru de 2005]] y pola cayida del gobierno pro-siriu.
Llinia 94:
== Entamu del conflictu ==
[[Archivu:LebIs.gif|thumb|left|250px|Llugar de captura de los dos soldaos israelinos secuestraos según mapes de les [[Fuercia Provisional de les Naciones Xuníes pal El Líbanu]] dependiente de la [[ONX]].]]
Na mañana del [[12 de xunetu]] de [[2006]] dos [[vehículu de combate blindáu|vehículos blindaos]] del exércitu israelín que patrullaben, según el so gobiernu, la frontera col El Líbanu, fueron emboscados por Hezbolá, morriendo trés soldaos y resultando mancaos otros trés (unu d'ellos de gravedá), ente que dos más fueron fechos prisioneros. Paralelamente y como métodu de
Esi mesmu día la organización [[Hezbolá]], al traviés de la so canal de televisión [[Al-Esquitar]], comunicó qu'había [[prisioneru de guerra prindáu]] a dos soldaos israelinos ([[Ehud Goldwasser]] y [[Eldad Regev]]).<ref name="Yahoo"/> Hezbolá manifestó que la captura facer nel sur d'El Líbanu, nun enfrentamientu que se produciría contra fuercies israelines qu'enfusaron na llocalidá fronteriza de [[Aitaa al-Chabb]], cerca de les granxes de Shebaa.<ref name="Asiatimes"/> Na mesma
[[Archivu:Sidon mosque in rubble after airstrike July 25 2006.jpg|thumb|300px| [[Mezquita]] destruyida en [[Sidón]] nun ataque aereu israelín.]]
L'exércitu israelín empecipió la ''Operación Compensa Xusta'',<ref>[http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/news/newsid_5194000/5194444.stm «La estratexa d'Israel.»] BBC Mundo.</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20090120235325/http://noticias.ya.com/mundu/13/07/2006/ataques-aereos-libano.html «Siquier 36 civiles muerren nos ataques aéreos israelinos al sur de El Líbanu.»]</ref> el so primera ofensiva militar sobre territoriu llibanés dende la retirada total israelina nel añu 2000, acordies con les llendes reconocíes poles [[Naciones Xuníes]].<ref>[http://www.un.org/spanish/Depts/dpko/unifil/background.html Naciones Xuníes - El Líbanu - FPNUL - Antecedentes - La confirmación de la retirada.]</ref> Afitáronse como metes de la operación<ref>[http://www.lanacion.com.ar/esterior/nota.asp?nota_id=823316 «La Nación» d'Arxentina, 14 de xunetu de 2006]</ref> la lliberación de los dos soldaos prindaos, el cese de los disparos de cohetes a poblaciones israelines, y l'aplicación del resolvimientu 1559 del [[Conseyu de Seguridá de Naciones Xuníes]], qu'ordena'l desarme y l'esmantelamientu de Hezbolá, y l'esplegue nel so llugar del exércitu llibanés a lo llargo de la frontera.<ref> [https://web.archive.org/web/20050306231520/http://daccessdds.un.org/doc/UNDOC/XEN/N04/498/95/PDF/N0449895.pdf?OpenElement Resolvimientu 1559 del Conseyu de Seguridá de la ONX, del 2 de setiembre de 2004]</ref> Esta operación traxo'l bombardéu d'instalaciones de [[tresporte]]s, [[comunicaciones]], enerxétiques y militares, según cuarteles de Hezbolá y zones urbanes, provocando en 24 hores decenes de víctimes civiles,<ref>[https://web.archive.org/web/20090120235325/http://noticias.ya.com/mundu/13/07/2006/ataques-aereos-libano.html Igual a referencia 18]</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20061122085017/http://web.amnesty.org/library/Index/ESLMDE020332006 Informe d'Amnistía Internacional sobre Israel/El Líbanu.]</ref> cuantiosos daños materiales y el bloquéu de too el país per mar y aire.
El [[1 de febreru]] de 2007, nel marcu de la [[Comisión Winograd]], Ehud Olmert declaró que la captura de dambos soldaos activó los planes de contigencia aprobaos cuatro meses antes pa llanzar una intervención a gran escala nel El Líbanu. Coles mesmes, añedió ante la comisión qu'el so gabinete empezó a estudiar les consecuencies de la inestabilidá na frontera llibanesa'l 8 de xineru de 2006, cuatro díes dempués de sustituyir a [[Ariel Sharón]], quien sufriera un [[derrame cerebral]]. N'estudiando de nuevu l'asuntu con altos mandos militares mientres marzu, abril y mayu, Olmert aceptó la postura del entós ''[[Ramatcal]]'', [[Dan Halutz]], que señalaba qu'Israel perdería la so capacidá de disuasión si nun respondía a una eventual captura de soldaos. La valoración fundar nun fechu similar asocedíu n'ochobre de 2000, nel que Hezbolá prindó a trés militares israelinos, y nos intentos posteriores per parte d'esta guerrilla.<ref>[http://www.europapress.es/noticia.aspx?cod=20070308230104&ch=94 «Olmert reconoz a la Comisión Winograd que decidió atacar El Líbanu cuatro meses antes del entamu de la guerra.»]</ref> Sicasí, un sector de la población israelina interpretó la respuesta militar de Olmert como una
La intensidá de la respuesta israelina espertó
== Desenvolvimientu del conflictu ==
Llinia 121:
El Presidente d'El Líbanu denunció l'usu per parte d'Israel de bombes de [[fósforu blancu]], en bombardeos sobre zones civiles. El Colexu de Médicos de El Líbanu decidió solicitar, una vegada comprobada la esistencia de ciertes feríes anormales» ente víctimes civiles, dellos analises nel estranxeru dada la imposibilidá d'aquel momentu de que sían llevaos a cabu nel país<ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/2006/07/23/internacional/1153660439.html Barruntos de qu'Israel usa'l prohibíu fósforu blancu nos sos ataques]</ref> Posteiores analís confirmaría l'usu del [[Fósforu blancu]] contra civiles.<ref>[http://argentina.indymedia.org/news/2006/10/454709.php Israel almite l'usu de bombes de fósforu en El Líbanu]</ref><ref>[http://argentina.indymedia.org/news/2006/07/425767.php Fósforu blancu israelín]</ref><ref>{{Wayback|url=http://www.nodo50.org/csca/axenda06/palestina/embid_6-09-06.pdf |date=20070926225726 }} y la versión orixinal PDF [http://www.nodo50.org/csca/axenda06/palestina/embid_6-09-06.pdf equí]</ref>Coles mesmes, el gobiernu israelín reconoció utilizar el polémicu armamentu con fósforu nos ataques contra los sos oxetivos mientres el mes de guerra nel El Líbanu. L'axente químicu puede utilizase en proyeutiles, misiles y granaes, y provoca espantibles quemadures al entrar en contautu cola carne humano.<ref>[http://www.nodo50.org/csca/axenda06/misc/libano_25-10-06_urquhart Israel reconoz usar armes de fósforu en El Líbanu] Conal Urquhart, para [[The Guardian]], el [[25 d'ochobre]] de [[2006]]</ref>
Per otru llau, organizaciones de [[derechos humanos]] (como [[Human Rights Watch]]) denunciaron l'usu de [[bomba de racimo|bombes de recímanu]] per parte del Exércitu d'Israel nos sos ataques sobre'l El Líbanu. "Les bombes de recímanu son armes inaceptablemente imprecises y pocu confiables cuando s'usen cerca de civiles", dixo [[Kenneth Roth]], direutor executivu de [[HRW]], nun comunicáu. Esta organización denunció que les bombes de recímanu son particularmente peligroses<ref>[http://www.bbc.co.uk/spanish/especiales/eeuu_military_hardware2/cluster_bombs/ Bombes de recímanu: gráficos de desenvolvimientu y funcionamientu en BBC News]</ref> porque s'estremen en partes que pueden nun esplotar nel momentu inmediatu del ataque, quedando semienterradas felicidaes submuniciones, susceptibles d'esplotar pol so manexu accidental per parte de civiles.<ref>[http://www.eluniversal.com/2006/07/24/int_ava_24A751505.shtml Internacional - eluniversal.com<!-- Títulu xeneráu por un bot -->]</ref> Según indicó [[Tekimiti Gilbert]], xefe d'operaciones nel El Líbanu del Centru de Coordinación y
]</ref> y asina sostien nun informe'l Gobiernu Llibanés.<ref>(n'inglés) [https://web.archive.org/web/20060827193432/http://www.lebanonundersiege.gov.lb/Documents/WarCrimes.doc Crímenes de Guerra cometíos per Israel] de conformidá cola interpretación de los Convenios Internacionales realizada pol Gobiernu llibanés</ref> El subsecretariu xeneral p'Asuntos Humanitarios de la ONX, Jan Egeland, acusó a Israel del usu "totalmente inmoral" de bombes de recímanu nel El Líbanu. Aseguró que los espertos de la ONX atoparon hasta 100 000 d'estos artefactos ensin esplotar en 359 llocalidaes afirmando que "lo que ye chocante y pa mi dafechu inmoral ye qu'el 90 % del llanzamientu d'estes bombes asocedió nes postreres 72 hores del conflictu, cuando se sabía qu'había un resolvimientu pa poner fin a la guerra. Les bombes de recímanu afectaron a grandes árees, incluyíes viviendes privaes, tierres de cultivos, negocios comerciales y tiendes. Van Tar con nós per munchos meses, posiblemente años. Acaldía, hai xente mancada o que muerre por estes armes. Los civiles van morrer de forma desproporcionada otra vegada, inclusive dempués d'acabada la guerra".<ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/2006/08/30/internacional/1156961187.html Naciones Xuníes acusa a Israel del 'usu totalmente inmoral' de bombes de recímanu nel El Líbanu]</ref>
Pela so parte [[UNICEF]] realizó sobre'l terrén una evaluación del impautu sobre la población infantil llibanesa d'esti tipu d'armamentu;<ref>[http://www.unicef.org/spanish/emerg/index_35418.html UNICEF en casos d'emerxencia: ''Pa los neños y neñes llibaneses, hasta los sos propios vecinderos son campos minaos''</ref> sicasí, Israel niega utilizar estes armes de forma illegal y defendió el so usu al señalar que "ye llegal según el derechu internacional" y que'l so exércitu utilizar "acordies con les normes internacionales".<ref>[https://web.archive.org/web/20071107090150/http://www.jornada.unam.mx/2006/07/26/034n1mun.php Defende Israel l'usu de bombes de recímanu n'ofensiva en El Líbanu; "son llegales", señala<!-- Títulu xeneráu por un bot -->]</ref>
Llinia 143:
Un voceru de la policía israelina informó que, pal [[10 d'agostu]], impactaren en suelu israelín 3526 proyeutiles, 716 en ciudaes, cola resultancia de 51 ciudadanos israelinos muertos y 810 mancaos, d'ellos 59 mancaos graves. Estos datos nun inclúin a soldaos muertos y mancaos en suelu llibanés.<ref>[http://buenosaires.mfa.gov.il/mfm/Data/99828.pdf]</ref>
==
=== Israel y El Líbanu ===
Llinia 151:
=== Comunidá internacional ===
La
Pela so parte, Israel resaltó la prevocación y belixerancia de Hezbolá, dempués de que les Naciones Xuníes certificaren nel añu 2000 la retirada total del país de territoriu llibanés, y quexóse de la falta de comprensión per parte de dellos gobiernos europeos de les circunstancies en qu'Israel se vio obligada a actuar.<ref>{{cita noticia |url=http://www.elmundo.es/elmundo/2006/07/14/internacional/1152890784.html |títulu=L'embaxador israelín llamenta la 'completa falta de comprensión' d'España escontra la situación periódicu=El Mundu |fecha=14 de xunetu de 2006}}</ref> El Gobiernu Llibanés pidió ante'l [[Conseyu de Seguridá de Naciones Xuníes|Conseyu de Seguridá de la ONX]] un inmediatu alto'l fueu, ensin que'l Conseyu aprobara un resolvimientu al respeutu.
N'[[Europa]], les crítiques más dures a l'
El [[Primer Ministru del Reinu Xuníu|primer ministru británicu]], [[Tony Blair]] y el [[Presidente de los Estaos Xuníos|presidente estauxunidense]] [[George Walker Bush|George W. Bush]], en tantu, sofitaron el derechu a la defensa d'Israel y acusáu a Hezbolá d'empezar el conflictu,<ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/2006/07/18/internacional/1153243271.html «Bush y Blair acusen a Irán y Siria de sofitar a la guerrilla de Hezbolá.»]</ref> y fixeron un llamamientu a Siria y a Irán por qu'exerza la so influencia y detengan a Hezbolá. [[Arabia Saudina]] pela so parte, atacó les
El [[26 de xunetu]] el Secretariu de les Naciones Xuníes, Kofi Annan, pidió a Israel una investigación pola muerte de cuatro observadores de la ONX nun bombardéu del Exércitu Israelín en [[Khiam]] onde tán esplegaes les fuercies d'[[Fuercia Provisional de les Naciones Xuníes pal El Líbanu|UNIFIL]] y onde los israelinos fueron alvertíos en diez causes por el mesmu organismu internacional que-yos taben bombardenado<ref>[http://www.informador.com.mx/sitio/cgi-bin/show.pl?id=2707n100&content=article§ion=internacional L'Informador, xueves 27 de xunetu] y [https://web.archive.org/web/20060813031803/http://www.abc.es/20060727/internacional-oriente-mediu/observadores-avisaron-diez-veces_200607270708.html Diariu ABC, id.]</ref> y declaró tar "conmocionáu y fondamente afaráu pol ataque apostáu de les Fuercies de Defensa Israelinos contra un puestu d'observación de la ONX" de la que consideró l'
El día 3 d'agostu un comunicáu de les Naciones Xuníes comunicó qu'un misil de Hezbolá impactó directamente nuna posición de UNIFIL na área de [[Hula]], y media hora más tarde, otru misil de Hezbolá impactó na mesma posición.<ref>[http://www.un.org/spanish/News/fullstorynews.asp?NewsID=7447 El Líbanu: «ONX suspende otru despachu d'asistencia humanitaria.»<!-- Títulu xeneráu por un bot -->]</ref>
Llinia 172:
La principal iniciativa en tal sentíu provieno per parte de los líderes de los países industrializaos ([[G-8]]), na so xunta cume de [[San Petersburgu]] del [[16 de xunetu]] de 2006. Tres evidenciar una fonda disparidad de criterios mientres la xunta, los países llograron consensuar un comunicáu conxuntu que llama al cese del fueu y a la lliberación de los militares israelinos prisioneros,<ref>[http://www.elpais.es/articulo/internacional/crisis/Empobine/Proximo/protagoniza/empecipio/cume/G-8/elpporint/20060716elpepuint_3/Tes/ «El País», 16 de xunetu de 2006.]</ref> afirmando'l derechu israelín de defensa propia, y culpando a «los elementos estremistes y los que los sofiten» d'abasnar a la zona al caos.<ref>[http://www.alertnet.org/thenews/newsdesk/L1684083.htm Axencia «Reuters», 16 de xunetu de 2006 (inglés).]</ref>
Dientro del intre de la crisis, Estaos Xuníos, faciendo usu del so poder de [[vetu]], evitó que'l Conseyu de Seguridá condergue explícitamente determinaes
Pela so parte, el [[Primer Ministru d'Italia|primer ministru italianu]], [[Romano Prodi]], caltuvo contactos col ''premier'' Israelín, y comunicó al El Líbanu qu'esti país taría dispuestu a un cese del fueu, en casu de ser devueltos los soldaos, y que Hezbolá retirar al norte del [[ríu Litani]], nel sur llibanés.<ref>[http://www.jpost.com/servlet/Satellite?cid=1150886016168&pagename=JPost%2FJPArticle%2FshowFull 16 de xunetu de 2006 (inglés).] ''[[Xerusalem Post]]''.</ref>
Llinia 178:
En tantu, el [[Alto Comisionado]] de la [[Xunión Europea]] para [[Asuntos Esteriores]], [[Javier Solana]], efectuó una visita sorpresa al El Líbanu,<ref>[http://www.elpais.es/articulo/internacional/Javier/Solana/llega/sorpresa/Beirut/elpporint/20060716elpepuint_10/Tes «El País», 16 de xunetu de 2006]</ref> xuntu col representante de les Naciones Xuníes pa Oriente Mediu, [[Terje Rød-Larsen]]. El primer ministru llibanés, Fuad Siniora, pela so parte, espresóse dispuestu a esplegar l'Exércitu del so país hasta la frontera internacional, según el resolvimientu 1559 del Conseyu de Seguridá y la demanda del gabinete de Ehud Ólmert.<ref> [http://www.haaretz.com/hasen/spages/738727.html 16 de xunetu de 2006 (inglés).] ''[[Hai'aretz]]''</ref>
El Presidente del [[Congresu d'El Líbanu|Congresu Llibanés]], [[Nabih Berri]], manifestó qu'el so Gobiernu busca la mediación d'un tercer actor pa llograr un altu al fueu. Parte de la población israelina manifestóse nesi sentíu: el 16 de xunetu, una manifestación ante la [[Knéset]] pidió'l fin de les
El día [[29 d'agostu]], el Secretariu Xeneral de les [[Naciones Xuníes]], [[Kofi Annan]], realizó una visita a [[Xerusalén]], capital d'[[Israel]], y declaró qu'esperaba que les fuercies de paz fueren axuntaes lo más aína por qu'asina l'exércitu israelín pudiera tornar a casa.<ref>{{cita publicación
Llinia 203:
}}</ref>
===
[[Kofi Annan]] intentó dende'l primer momentu llograr un resolvimientu del [[Conseyu de Seguridá de Naciones Xuníes|Conseyu de Seguridá]] pa un inmediatu alto al fueu de les hostilidáes, pero'l representante d'[[Estaos Xuníos d'América|EE.XX.]], [[:en:John_R._Bolton|John Bolton]], negóse sistemáticamente a diches pidimientos, vetando los proyeutos que se presentaben, hasta que finalmente se llegó a un alcuerdu con tolos miembros de dichu conseyu.
Llinia 209:
== Últimos díes de guerra ==
Nos últimos dos díes, ante l'anunciu d'un alcuerdu pa un resolvimientu del Conseyu de Seguridá de la ONX que llamaba a un altu al fueu, dambos bandos intensificaron les sos
== Armamentu utilizáu ==
Llinia 225:
== Incumplimientu del altu'l fueu ==
El [[14 d'agostu]] de [[2006]], poques hores dempués del empiezu del altu'l fueu, cuatro morteros fueron disparaos dende'l sudeste llibanés, confirmáu pol [[UNIFIL]] nun comunicáu de prensa,<ref>[https://web.archive.org/web/20060815152337/http://www.un.org/Depts/dpko/missions/unifil/pr029.pdf Comunicáu de Prensa de UNIFIL del 14 d'agostu]</ref> ente que un voceru militar israelín afirmó qu'Israel nun va responder a esta
El [[15 d'agostu]] soldaos israelinos abrieron fueu de nuevu cuando cuatro combatientes de Hezbolá, según la versión de les IDF, averar a les sos posiciones, sufriendo la milicia xiina trés nueves baxes.<ref>[http://www.cnn.com/2006/WORLD/europe/08/15/tuesday/index.html CNN.com - Tuesday, August 15 - Aug 16, 2006<!-- Títulu xeneráu por un bot -->]</ref> Esi mesmu día, 10 misiles [[Katyusha]] fueron disparaos por Hezbolá dende'l El Líbanu. Israel repitió que nun respondería, yá que los cohetes nun cruciaron la frontera.<ref>[http://www.foxnews.com/story/0,2933,208372,00.html FOXNews.com - Hezbollah Rockets Fall Inside Southern Lebanon As Citizens Return to Region]</ref>
Llinia 237:
L'Exércitu Israelín afirmó que la so incursión nel valle del Bekaa pretendía torgar la entrega d'armes a Hezbolá por estos dos países, ensin demostrar a la comunidá internacional que tal tresferencia d'armes produxérase o se tuviera produciendo, y ensin que reclamara l'actuación del Conseyu de Seguridá de Naciones Xuníes.
El voceru del Ministeriu del Esterior d'Israel, [[Mark Regev]], dixo que ''"l'altu'l fueu basar nel resolvimientu 1701 la cual llama a una fuercia militar internacional na rexón. N'ausencia d'esa presencia, la unviada d'armes a Hezbolá ye una violación clara del resolvimientu 1701 ya Israel tien derechu a responder. Cuando les fuercies internacionales y l'exércitu llibanés tean faciendo cumplir l'altu'l fueu, l'
[[UNIFIL]] constató cuatro violaciones del espaciu aereu llibanés per parte de les Fuercies Aérees d'Israel el [[20 d'agostu]]<ref>[https://web.archive.org/web/20060824013419/http://www.un.org/Depts/dpko/missions/unifil/pr035.pdf Comunicáu de Prensa de UNIFIL del 21 d'agostu]</ref> y otros dos violaciones similares a otru día, según enfrentamientos ente Hezbolá y la Fuercies Armaes Israelines al este de [[Shamaha]].<ref>[https://web.archive.org/web/20060824105220/http://www.un.org/Depts/dpko/missions/unifil/pr036.pdf Comunicáu de Prensa de UNIFIL del 22 d'agostu]</ref>
Llinia 309:
El [[1 d'ochobre]], la ONX confirmó que l'Exércitu israelín abandonó les últimes posiciones qu'ocupara mientres más de dos meses nel sur d'El Líbanu, cola esceición d'un sector fronterizu estratéxicu del que «podría retirase la próxima selmana». [[Israel]] anunció que caltendría la so última posición nel sector de Ghajar hasta que s'algamar un alcuerdu sobre seguridá colos [[cascos azules]] y l'Exércitu llibanés, que se taben esplegando nel sur de El Líbanu. Sicasí, tres la so retirada casi total, Israel llanzó una nueva alvertencia a Hezbollah, resueltu a nun desarmase: «Si Hezbollah averar a la frontera con armes y trata de reconstruyir les infraestructures que destruyimos, vamos utilizar tolos medios de que disponemos pa torgar», aseguró Dan Halutz.<ref>{{cita publicación|título=L'Exércitu israelín retirar de les últimes posiciones nel El Líbanu|url=http://www.clarin.com/diariu/2006/10/02/elmundo/i-02701.htm|axencia=DPA y AFP|editorial=Clarín|fecha=2 d'ochobre de 2006}}</ref>
==
Fauzi Salluj alvirtió, según el Diariu La Crónica y otros medios, que'l movimientu xiín llibanés Hezbolá nun va apurrir a los soldaos prindaos hasta qu'haya negociaciones pa lliberar a los árabes presos en cárceles israelines y declaró que «Nengún de los dos soldaos israelinos va ser lliberáu nun siendo qu'haya negociaciones sobre l'intercambiu de prisioneros llibaneses ya israelinos».<ref>[http://www.cronica.com.mx/nota.php?id_nota=259905 «Refuga El Líbanu apurre de soldaos israelinos ensin truecu de prisioneros.»] ''La Crónica'', 6 de setiembre de 2006.</ref>
Llinia 321:
==== Dende la oposición ====
Un informe de [[Micha Lindenstrauss]], Supervisor del Estáu israelín, considera que la guerra foi un fracasu y culpa a Olmert y Halutz de tal derrota.<ref>El primer ministru israelín, Ehud Olmert, y los entós ministru de Defensa, Amir Peretz, y xefe del Estáu Mayor, Dan Halutz, "fracasaron de forma dramática" na xestión de la guerra del pasáu añu contra Hizbulá, según un duru informe del Supervisor del Estáu, Micha Lindenstrauss. Olmert fracasó 'estrepitosamente' na guerra contra Hizbulá, según un informe oficial]</ref><ref>''"El primer ministru Ehud Olmert y l'ex ministru de Defensa Amir Peretz (...) fracasaron gravemente al tomar les sos decisiones, según nes sos evaluaciones y nel manexu de la defensa pasiva mientres la guerra de El Líbanu", indica l'informe, de 582 páxines, redactáu pol controlador del Estáu, Micha Lindenstrauss.'' más en[http://www.univision.com/contentroot/wirefeeds/world/7162667.html Nuevu informe críticu contra Olmert por errores mientres la guerra en El Líbanu]</ref> A Lindenstrauss súmase'l Obussman d'Israel, quien nel so informe espresa que ''"...tou coló mal. Los abelugos antiaéreos yeren insuficientes y nun taben preparaos pa protexer a los ciudadanos contra los ataques de misiles. Munchos llugares escarecíen d'un sistema d'alerta p'ataques con misiles, y, en diversos casos, nin los bomberos nin la policía entamaron
== Referencies ==
|