Diferencies ente revisiones de «Luisa Sigea»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Correición de testu: -"latinizáu" -"llatinizáu" |
mSin resumen de edición |
||
Llinia 8:
En [[1540]], cuando cuntaba 18 años d'edá, al traviés d'un amigu del so padre, l'italianu [[Girolamo Britonio]], unvió una carta en llatín al papa [[Paulo III]], xunto a lo que más tarde llamó ''quosdam ingenioli mei flosulos'', esto ye, ''delles flores del mio inxeniu'', que merecieron munchos aponderamientos. A empiezos de [[1542]] el so padre foi convidáu a llevala a la corte de reinar doña Catalina como ''moças de câmara''. Luisa y la so hermana Ángela xunir a les cultes dames que constituyíen el séquitu de doña Maria de Portugal, ente elles Paula Vicente, fía del poeta y dramaturgu [[Gil Vicente]], y [[Joana Vaz]]. Na corte, Ángela Sigea y Paula Vicente dedicáronse más a la música y Joana Vaz y Luísa Sigea, notables [[humanista|humanistes]], yeren les ''dames llatines''. Luisa permaneció nesi cargu palaciegu hasta 1552, añu en que se casó col fidalgu burgalés Francisco de las Cuevas; Luisa intentó daquella reincorporase a la vida cortesana. Tuvieron una sola fía, Juana de Cueves Sigea, nacida'l [[25 d'agostu]] de [[1557]], que casóse'l [[30 de mayu]] de [[1580]] con Rodrigo Ronquillo Briceño, de la meyor nobleza de Burgos; d'esti casoriu resultó numberosa descendencia.
En 1558 la familia treslladóse a [[Valladolid]], onde entraron al serviciu de [[María d'Austria (1505-1558)|María
== Obra ==
|