Diferencies ente revisiones de «Alministración Xeneral del Estáu»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"contemporaneo" -"contemporáneo"
m Preferencies llingüístiques: -"directu" +"direutu"
Llinia 4:
Según recueye la llei 40/2015 de Réxime Xurídicu del Sector Públicu nel so artículu 55, ta integrada por:
 
*La ''Organización Central,'' que s'estrema n'Órganos Cimeros (Ministros y Secretarios d'Estáu) y Órganos DirectivosDireutivos (Subsecretarios y Secretarios Xenerales; Secretarios Xenerales Técnicos y Direutores Xenerales; y Subdireutores Xenerales.
*La ''Organización Territorial'' ([[Delegaciones del Gobiernu]] nes [[Comunidaes Autónomes]], los [[Subdelegación del Gobiernu Sodelegaos del Gobiernu]] nes Provincies, que van tener nivel de Subdireutor xeneral.
*La ''Alministración del Estáu nel Esterior'' ([[embajada]] y [[consuláu|consuláos]]).
Llinia 22:
Son nomaos y separaos pol Rei d'España a propuesta del Presidente del Gobiernu d'España. Nel supuestu de qu'el mesmu Presidente cese, los sos ministros van dexar el cargu xuntu con él, daqué dafechu lóxicu habida cuenta de que'l venceyu d'enfotu ente'l Poder lexislativo y el Poder executivo produzse al traviés de la figura del Presidente del Gobiernu, colo que ye lóxicu que si se ruempe tal eslabón, tolos componentes del executivu cayan con él. Na mesma llinia, el Presidente va ser l'encargáu de determinar el númberu y competencies de los Ministerios.
 
Al respeutive de les funciones del Ministru, cabo destacar que pueden estremase ente aquelles que desempeña como miembru del Gobiernu, y les que realiza como titular d'un Ministeriu. No referente a esta segunda aguada, hai que señalar qu'esiste una inmensa variedá de funciones que'l Ministru desempeña nel so papel de xefe y direutor del Departamentu Ministerial correspondiente. La Llei d'Organización y Funcionamientu de l'Alministración Xeneral del Estáu (LOFAGE) fai una refecha enumeración de funciones, ente les que destaquen les relatives al nomamientu y separación de los órganos directivosdireutivos del Ministeriu, la determinación de la so estructura organizativa interna, xestión de recursos humanos, cuestiones económiques y presupuestaries del so Departamentu, y p'acabar, funciones representatives, en sentíu políticu (relaciones coles Comunidaes Autónomes, etc) y xurídicu (actuando en nome de la persona xurídica del Estáu ya imputándo-y los sos actos).
 
Finalmente, cabo señalar la figura del [[ministru ensin cartera]], cargu pocu frecuente y amestáu íntimamente a la persona nomada pa ello, quien nun ostenta la titularidá de Ministeriu dalgunu, pero que la so guarda nel Conseyu de Ministros resulta necesaria, bien por tratase d'una figura d'enfotu pal Presidente, bien por tratase d'un gobiernu frutu d'una alianza ente distintos partíos, y que por ello, hai d'allegar a esti cargu como vía por que'l partíu minoritariu apuerte al Gobiernu. Al igual que col casu del Vicepresidente, la destitución del titular supón la estinción automática del propiu cargu.
Llinia 34:
La Llei 6/1997, de 14 d'abril, d'Organización y Funcionamientu de l'Alministración Xeneral del Estáu (LOFAGE) señala nel so artículu 9.1 el calter eventual del órganu, calificándolo amás de "órganu cimeru", al igual que fai colos Ministros. Tal estatus supón un distintu tratamientu tocantes a los requisitos personales que va haber de cumplir el titular, que nesti casu supón una total ausencia de restricciones, dando total llibertá al Gobiernu que noma y al Ministru que propón, pa escoyer a la persona que consideren conveniente.
 
Al respeutive de les sos funciones, son ''directamentedireutamente responsables de la execución de l'acción del Gobiernu nun sector d'actividá específica d'un Departamentu o de la Presidencia del Gobiernu''. D'esta manera, la LOFAGE precisa que s'encarguen de nomar y dixebrar la'l Subdireutores xenerales, lo mesmo que de dirixir y coordinar les Direiciones Xenerales dependientes de la Secretaría d'Estáu en cuestión. Igualmente, el Secretariu d'Estáu va asumir aquelles funciones que'l Ministru nél delegue, tal que indica l'artículu 7.2 de la Llei del Gobiernu.
 
==== Direutores Xenerales ====
 
{{AP|Direutor Xeneral}}
Les Direiciones Xenerales son órganos directivosdireutivos departamentales de xestión y direición sectorial, jerárquicamente inferiores a los Secretarios d'Estáu y a los Secretarios Xenerales. El titular va haber de tener ciertu grau de competencia y esperiencia profesional, y va ser escoyíu d'ente los funcionarios de carrera del Estáu, de les Comunidaes Autónomes o de les entidaes Locales, esixendo amás el títulu de Doctor, Llicenciáu, Inxenieru, Arquiteutu o equivalente. Cabo señalar que'l Real Decretu d'estructura del Departamentu puede omitir el primer requisitu por tratase d'una Direición Xeneral que les sos escepcionales característiques precisen que'l titular nun tener la condición de funcionariu del Estáu. Hai qu'añedir que'l titular nun cesa automáticamente cuando lo fai'l Ministru o'l Presidente del Gobiernu, al igual qu'asocede colos Secretarios d'Estáu y colos Secretarios Xenerales.
 
Al respeutive de les sos funciones, tal como señala l'artículu 18 de la LOFAGE, el Direutor Xeneral va tar en contautu directudireutu col aparatu burocráticu profesional del Estáu, actuando como un xerente políticu d'un determináu sector competencial. Va Ser quien proponga los proyeutos referíos al so correspondiente sector, ya igualmente, va encargar de dirixir y supervisar la so execución, tou ello con vistes a consiguir cumplir los oxetivos que fueren establecíos pol Ministru. Otramiente, va exercer les competencies específiques que-y sían delegaes, o bien aquelles que se-y axudiquen en virtú de les normes pertinentes.
 
Per otru llau, el Direutor xeneral, de resultes de la so posición de supremacía dientro de la Direición Xeneral, va ser l'encargáu de xixilar el correctu funcionamientu de too el complexu burocráticu que d'él dependa. Asina mesmu, va ser l'encargáu d'emitir la información correspondiente a la Direición Xeneral, tantu pa'l so superiores departamentales, como pal alministráu polo xeneral.
Llinia 48:
 
{{AP|Subsecretariu (España)}}
La LOFAGE calificar como órganu directivudireutivu, que'l so titular va haber de ser funcionariu de carrera del Estáu, de les Comunidaes Autónomes o de les Entidaes Locales, amás d'ostentar la condición de Doctor, Llicenciáu, Inxenieru, Arquiteutu o equivalente. Tratar d'un altu cargu de confianza política, nomáu pol Gobiernu a propuesta del Ministru correspondiente, y que'l so cese ye igualmente llibre.
 
Dende la creación del cargu en 1834, les sos funciones fueron evolucionando dende la orixinaria supervisión de la instrucción de los espedientes alministrativos hasta la contemporánea xefatura de los servicios xenerales y presees del Departamentu. L'artículu 15 de la LOFAGE numbera una serie de funciones propies del subsecretariu:
Llinia 97:
Les Subdelegaciones del Gobiernu nes provincies constituyir n'órganos de la respeutiva Delegación del Gobiernu.
 
El Subdelegáu del Gobiernu depende directamentedireutamente del Delegáu del Gobiernu.
 
==== Direutores Insulares ====