Diferencies ente revisiones de «Esperimentu de Rutherford»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Removing from Category:Ciencia de 1909 using Cat-a-lot |
m Preferencies llingüístiques: -"directu" +"direutu" |
||
Llinia 8:
===La predicción===
Una partícula alfa ye una partícula sub-microscópica con una carga positiva. Según el modelu de Thomson, si una partícula alfa topetara un átomu, pasaría
[[File:Thomson model alpha particle scattering.svg|thumb|300px]]
Llinia 41:
A pidimientu de Rutherford, Geiger y Marsden realizaron una serie d'esperimentos los que señalaron un fexe de partícules alfa nuna fina llámina de metal y midieron el patrón de dispersión usando una pantalla fluorescente. Detectaron partícules alfa rebotando na fueya de metal en toles direiciones, dalgunes de vuelta na fonte. Esto tendría de ser imposible según el modelu de Thomson. Obviamente, eses partícules atoparen una fuercia electrostática enforma mayor que'l modelu de Thomson, lo que de la mesma implicaba que la carga positiva del átomu concentrar nun volume muncho más pequeño de lo que Thomson imaxinaba.<ref name=Manners2000/>
Cuando Geiger y Marsden dispararon partícules alfa nes sos llámines metáliques, diéronse cuenta de que namái una pequeña fracción de les partícules alfa esviar en más de 90°. La mayoría voló
Rutherford refugó asina'l modelu de Thomson, y sicasí propunxo un modelu nel que l'átomu consistió na mayoría d'espaciu vacíu, con tola so carga positiva concentrada nel so centru nun volume bien pequeño, arrodiáu per una nube d'electrones.
Llinia 48:
===Fondu===
{{multiple image
|
|
| footer =
Llinia 76:
===L'esperimentu de 1909===
{{multiple image
|
|
| footer = Nestos esperimentos, les partícules alfa emitíes por una fonte radiactiva (A) reparáronse rebotando d'un reflector de metal (R) y sobre una pantalla fluorescente (S) nel otru llau d'una placa de chombu (P).
Llinia 88:
| caption2 =
}}
Nun artículu de 1909, «Nuna Reflexón Difusa de les Partícules Alfa»,<ref name=GeigerMarsden1909/> Geiger y Marsden describieron l'esperimentu por aciu el cual demostraron que les partícules alfa pueden ser esvalixaes por más de 90°. Nel so esperimentu prepararon un pequeñu tubu de vidriu cónicu (AB) que contenía radiu, y la so apertura foi sellada con mica. Esto foi'l so emisor de partícules alfa. Ellos montaron una placa de chombu (P), detrás de la cual asitióse una pantalla fluorescente (S). Ellos asitiaron el tubu de radiu nel otru llau de la placa. de tal manera que les partícules alfa qu'emitió nun pudieron cutir
Geiger y Marsden entós queríen envalorar el númberu total de partícules alfa que se taben reflexando. La configuración anterior nun yera afecha pa ello porque'l tubu contenía delles sustances radiactives (radio y los sos productos de desintegración) y, poro, les partícules alfa emitíes teníen rangos variables y porque yera difícil pa ellos determinar a qué velocidá emitía'l tubu partícules alfa. Esta vegada, asitiaron una pequeña cantidá de radiu C (bismuto-214) sobre una placa de chombu, que rebotó sobre un reflector de platino (R) y sobre la pantalla. Ellos atoparon que namái una pequeña fracción de les partícules alfa que cutió'l reflector rebotó na pantalla (1 en 8000).<ref name=GeigerMarsden1909/>
Llinia 134:
{{multiple image
|
|
| footer = Esti aparatu foi descritu nun documentu de 1913 de Geiger y Marsden. Foi diseñáu pa medier con precisión el patrón de dispersión de les partícules alfa producíes pola llámina metálica (F). El microscopiu (M) y la pantalla (S) afitar a un cilindru xiratoriu y pudieron movese un círculu completu alredor de la llámina por que pudieren cuntar centelleos dende tolos ángulos.<ref name=GeigerMarsden1913/>
Llinia 151:
{{multiple image
|
|
| footer = Esti aparatu usar pa midir cómo'l patrón de dispersión de partícules alfa varió en relación cola grosez de la llámina metálica, el pesu atómicu del material y la velocidá de les partícules alfa. El discu xiratoriu nel centru tenía seis agujeros que podíen ser cubiertos con llámina.<ref name=GeigerMarsden1913/>
|