Diferencies ente revisiones de «Estamentu de Procuradores»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-Hestoria +Historia ) |
m Preferencies llingüístiques: -"directu" +"direutu" |
||
Llinia 20:
El [[Estatutu Real]] de 1834 introdució per vegada primera'l [[Bicameralidad|bicameralismo]] nel sistema políticu español al prever la esistencia de dos estamentos o cámares na asamblea llexislativa: el ''estamentu de próceres'' y el ''estamentu de procuradores del reinu'',<ref>[http://bib.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12048207571202622976624/p0000001.htm Cfr. artículu 2 del Estatutu Real.]</ref> cámares alta y baxa que n'otres [[constitución española|constituciones]] españoles del sieglu XIX recibieron los nome de [[Senáu]] y [[Congresu de los Diputaos]]; con ello pretendíase conformar un sistema según el modelu del [[Parllamentu del Reinu Xuníu|parllamentarismu inglés]], nel que correspondería al Estamentu de Procuradores una función similar a la [[Cámara de los Comunes]] nel [[Reinu Xuníu]].
La designación de los procuradores foi primeramente por [[sufraxu censitario]] [[sufraxu indirectu|indirectu]] en dos niveles (de partíu y de provincia). La xunta eleutoral de partíu taba formada polos mayores contribuyentes de cada unu d'estos distritos y los miembros del conceyu del pueblo cabeza de partíu, a los que podíen añedir dellos funcionarios y profesionales lliberales. El númberu total d'esti eleutores de primer grau yera de 16.026. A ellos correspondía escoyer los compromisarios (950 en tol Reinu) que depués designaben el procuradores de cada provincia. El Real Decretu de 24 de mayu de 1836 estableció'l [[sufraxu
La designación del presidente del Estamentu de Próceres correspondía al Rei, d'una terna votada polos miembros de la cámara. Nos dos años de vixencia del Estatutu Real ocuparon la presidencia:
|