Diferencies ente revisiones de «Nosticismu»

Contenido eliminado Contenido añadido
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-título = +títulu =)
m Preferencies llingüístiques: -"directu" +"direutu"
Llinia 11:
 
La enorme diversidá de doctrines y "escueles gnóstiques" fai difícil falar d'un solu gnosticismu. Dellos aspeutos comunes del so pensamientu, sicasí, podríen ser:
* El so calter [[iniciación|iniciático]], pol cual ciertes doctrines secretes del Cristu o'l "unxíu" taben destinaes a ser revelaes a una élite d'empecipiaos. D'esta forma, los gnósticos cristianos reclamen constituyir ''testigos especiales'' de Cristu, con accesu directudireutu a la conocencia de lo divino al traviés de la ''gnosis'' o esperimentación introspectiva al traviés de la cual podía llegase a la conocencia de les verdaes trascendentales. La ''gnosis'' yera, pos, la forma suprema de conocencia, solamente al algame d'empecipiaos.
* La mesma conocencia de les verdaes trascendentes producía la salvación. Según les diverses corrientes, la importancia de prauticar una vida cristiana podía variar, siendo sía que non daqué secundariu.
* El so calter [[dualismu|dualista]], pol cual faíase una dixebra tayante ente la materia y l'espíritu. El mal y la perdición taben amestaos a la materia, ente que lo divino y la salvación pertenecíen a lo espiritual. Por esa razón nun podía esistir salvación dalguna na materia nin nel cuerpu. El ser humanu solo podía aportar a la salvación al traviés de la pequeña chispa de divinidá que yera'l [[alma|espíritu]]. Solo al traviés de la conciencia del propiu espíritu, del so calter divín y del so accesu introspectivu a les verdaes trascendentes sobre la so propia naturaleza podía esti lliberar y salvase. Esta esperimentación casi empírica de lo divino yera la gnosis, una esperiencia interna del espíritu. Equí puede vese nel [[platonismu]] un antecedente claru del gnosticismu, tantu nel so dualismu materia-espíritu, como na so forma instrospectiva d'aportar a la conocencia cimera, siendo la ''gnosis'' una versión relixosa de la [[mayéutica]] de [[Sócrates]]. Esti dualismu tamién prefigura el futuru [[maniqueísmu]].