Diferencies ente revisiones de «Sierra de Gredos»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques: -"acción" +"aición"
m Preferencies llingüístiques: -"directu" +"direutu"
Llinia 89:
 
; Praos de diente Aquellos
nos que'l ganáu pastia directamentedireutamente y que surden de resultes de la degradación de montes y carbes. Atopamos plantes como l'[[Arenaria querioides|arenaria querioide]], el [[Dianthus deltoides|clavel deltoideo]], el [[Dianthus legionensis|clavel lleonés]], la [[Silene gallica|carmelitilla]], la [[Paronychia argentea|sanguinaria]], l'[[Rumex acetosella|agrieta menor]], l'[[Armeria arenaria subsp. segoviensis|armeria de Segovia]], la [[Tuberaria guttata|yerba turmera]], la [[potentilla recta]], l'[[Biserrula pelecinus|aserruche]], el [[Ornithopus compressus|pie de páxaru]], la [[Trifolium stellatum|borla de estrellitas]], el [[trébole soterrañu|Trifolium subterraneum]], el [[Erodium carvifolium|pico de grulla]], la [[Echium plantagineum|viborera]], el [[Linaria spartea|celpudu montesín]], la [[Linaria amethystea|linaria amatista]], la [[Linaria aeruginea|linaria aerugínea]], l'[[Parentucellia mafosa|algaravía pegañosa]], l'[[Parentucellia latifolia|algaravía de fueya ancha]], la [[Centaurea amblensis|centaurea del valle de Amblés]], la [[Arnoseris minima|chicoria pequeña]], la [[Hispidella hispanica|hispidela española]], les [[Hieracium pilosella|velosillas]], la [[Hieracium castellanum|velosilla de Castiella]], les [[Leucojum autumnale|campanielles de seronda]], la [[Enrita cupaniana|enrita]], los [[Molineriella laevis|pelinos del Neñu Jesús]], los [[Briza maxima|baillarinos]], los [[Lamarckia aurea|cepillitos]], la [[Festuca elegans|cañuela elegante]], la [[Festuca durissima|cañuela ríxida]], la [[Poa bulbosa|grama cebollera]], la [[Carex acolumbra|cárice divididida]] y los [[Serapias lingua|gallos]].<ref name=M />
 
; Praos de siega [[Archivu:Llaguna Grande de Gredos
Llinia 106:
 
; Tremedales
Los tremedales, [[turbera|turberes]] o paulares son [[ecosistema|ecosistemes]] nos que'l suelu ta anubiertu per agües inmóviles o casi. L'ausencia de [[osíxenu]] nun dexa la tarnsformación del nitróxenu orgánicu en [[nitróxenu]] asimilable poles plantes, lo qu'obliga a éstes a afaese pa poder asimilar un elementu tan fundamental. Pa ello les [[planta|plantes]] allegaron a diverses estratexes, ente les que se cunta'l [[planta carnívora|carnivorismo]], onde'l nitróxenu ye asimiláu directamentedireutamente poles fueyes, procedentes de pequeños [[inseutu|inseutos]] que son prindaos según diverses trampes. Otres especies beneficiar de la [[simbiosis]] con [[fungu|fungos]] ([[micorriza|micorrices]]) o [[bacteria|bacteries]] que lleven a cabu la fixación del nitróxenu esistente na [[atmósfera]]. Delles plantes d'esti mediu son la [[Ranunculus flammula|flámula]], los [[Erica tetralix|farolucos]], el [[Drosera rotundifolia|rosada del sol]], la [[Parnassia palustris|hepática blanca]], el [[Menyanthes trifoliata|trébole d'agua]], el [[Juncus articulatus|xuncu articuláu]], el [[Eriophorum latifolium|xuncu lanudo]], la [[Carex demissa|cárice mariella]] y la [[Carex nigra|cárice negra]].<ref name=M />
 
; Carbes de [[Cytisus oromediterraneus|piorno serranu]]