Diferencies ente revisiones de «Taipéi»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo plurales
m Preferencies llingüístiques: -"directu" +"direutu"
Llinia 4:
Asitiada nel estremu norte de la [[islla de Taiwán]], Taipéi estiéndese sobre'l [[ríu Tamsui]] y ta a 25 kilómetros al suroeste de [[Keelung]], el so puertu nel [[océanu Pacíficu]]. Cerca de la capital tópase tamién la ciudá costera de [[Tamsui]], na desaguada del ríu nel [[estrechu de Taiwán]]. Atópase nos dos estrechos valles de los ríos [[ríu Keelung|Keelung]] (基隆河) y [[ríu Xindian|Xindian]] (新店溪), que conflúin pa formar el ríu Tamsui a lo llargo de la frontera occidental de la ciudá.<ref name="tcggeo">{{Cita web |url=http://english.taipei.gov.tw/TCG/index.jsp?categid=36&recordid=9152 |títulu=Taipei City Government: Home - I. Geographic Overview |editorial=Taipei City Government |fecha=23 d'ochobre de 2006 |fechaacceso=4 d'agostu de 2009}}</ref>
 
La ciudá en sí tien una población envalorada de 2.619.920 habitantes (a marzu de 2009). La ciudá de [[Nuevu Taipéi]] y la ciudá de Keelung formen la área metropolitana de Taipéi, con una población de 6.752.826 habitantes (marzu de 2009).<ref>{{Cita web |url=http://eng.stat.gov.tw/ct.asp?xItem=4597&ctNode=1627 |títulu=Methods and Term Definitions |editorial=DirectorateDireutorate Xeneral of Budget, Accounting and Statistics |fechaacceso=4 d'agostu de 2009}}</ref> Sicasí, dambes son alministraes por distintos órganos gubernamentales, yá que Taipéi ye una municipalidá especial alministrada directamentedireutamente pol Gobiernu central de la República de China. N'ocasiones "Taipéi" referir al conxuntu de la área metropolitana, ente que la "ciudá de Taipéi" referir a la ciudá en sí.
 
Taipéi ye considerada una [[Ciudá global|ciudá global alfa]]<ref>{{Cita web |url=http://www.lboro.ac.uk/gawc/world2008t.html |títulu=The World According to GaWC 2008 |fechaacceso=25 de xineru de 2010}}</ref> y forma parte d'una importante zona industrial. Ta conectada col restu de la islla por ferrocarril, trenes d'alta velocidá, autopistes, aeropuertos y llinies d'autobús. La ciudá cunta col [[Aeropuertu de Taipéi Songshan]], pa vuelos nacionales, y el [[Aeropuertu Internacional de Taiwán Taoyuan]], pa vuelos internacionales.
Llinia 276:
[[Archivu:Bellavita and CPCCT head office 20100907.jpg|thumb|Bellavita Shopping Center y l'edificiu de [[CPC Corporation]] na área de negocios de Xinyi]]
 
Como la capital de Taiwán, Taipéi foi'l centru d'un rápidu desenvolvimientu económicu nel país y agora convirtióse nuna de les ciudaes globales na producción d'alta teunoloxía y los sos componentes.<ref>{{Cita llibru |apellíu=Kwok |nome=R. Yin-Wang |añu=2005 |títulu=Globalizing Taipei: the political economy of spatial development |url=http://books.google.com/books?id=wovltKk7JUkC&pg=RA1-PA1636 |páxina=163|editorial=Routledge |isbn=0-415-35451-X |fechaacceso=6 de mayu de 2013}}</ref> Esto ye parte del llamáu [[milagru taiwanés]], que rexistró una crecedera espectacular na ciudá tres la [[inversión estranxera directadireuta]] na década de 1960. Taiwán ye anguaño una economía [[Acreedor|acreedora]], sostien una de les mayores [[Países por reserves internacionales en dólares estauxunidenses|reserves de divises]] del mundu, con más de 403 mil millones de dólares a avientu de 2012.<ref>{{Cita web |url=http://eng.stat.gov.tw/point.asp?index=5 |títulu=National Statistics, Republic of China – Latest Indicators |fechaacceso=6 de mayu de 2013 |editorial=DirectorateDireutorate Xeneral of Budget, Accounting and Statistics}}</ref>
 
A pesar de la [[crisis financiera asiática]], la economía sigue creciendo a un 5% añal, con práuticamente un emplegu plenu y una baxa inflación. A partir de 2007, el [[PIB nominal]] del nucleu urbanu de Taipéi hai devengado un monto de cerca de 160 millones de dólares, ente que la rexón metropolitana de Taipéi presenta un PIB (nominal) d'alredor de 260 mil millones de dólares, un récor que-y asitiaría númberu 13 ente les [[Ciudaes por PIB|ciudaes del mundu por PIB]]. El [[PIB per cápita]] de Taipéi ye de 48&nbsp;400 dólares, el segundu más altu d'Asia dempués de [[Tokiu]], que tien un PIB per cápita de 65&nbsp;453 dólares estauxunidenses.<ref name="gdppercapita">{{Cita web |url=http://www.cens.com.tw/cens/html/en/news/news_inner_26710.html |títulu=Taipei City Has Second-highest Per capita GDP in Asia: TIER |fechaacceso=6 de mayu de 2013 |fecha=19 de marzu de 2009 |editorial=China Economic News Service |urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://www.cens.com.tw/cens/html/en/news/news_inner_26710.html|fechaarchivo=25 de payares de 2015}}</ref>
Llinia 282:
Taipéi y la so contorna fueron mientres enforma tiempu la zona industrial más importante de Taiwán, consistente n'industries de los sectores [[Sector secundariu|secundariu]] y [[Sector servicio|terciariu]].<ref name="tpctoday"></ref> La mayoría de les fábriques importantes del país que producen testiles y prendes de vistir atópase na ciudá; otres industries inclúin la fabricación de productos y componentes electrónicos, maquinaria y equipos eléctricos, materiales impresos, equipos de precisión, y alimentos y bébores. Estes empreses inclúin [[Shihlin Electric]], [[CipherLab]] y [[Insyde Software]]. La construcción naval, incluyendo yates y otres embarcaciones de recréu, realizar nel puertu de [[Keelung]] al nordés de la ciudá.
 
Los servicios, incluyíos los rellacionaos col comerciu, el tresporte y banca volviéronse cada vez más importantes. El turismu ye un pequeñu pero significativu componente de la economía local<ref>{{Cita web |url=http://admin.taiwan.net.tw/statistics/File/200812/table16_2008.xls |títulu=歷年觀光外匯收入統計 |fechaacceso=6 de mayu de 2013 |editorial=Tourism Bureau, Ministry of Transportation and Communication}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://admin.taiwan.net.tw/statistics/File/200812/tourist_spots_2008.xls |títulu=97年臺閩地區主要觀光遊憩區遊客人次月別統計 |fechaacceso=6 de mayu de 2013 |editorial=Tourism Bureau, Ministry of Transportation and Communication}}</ref> totalizando casi 3 millones de visitantes internacionales en 2008.<ref>{{Cita web |url=http://www.euromonitor.com/Euromonitor_Internationals_Top_City_Destination_Ranking |títulu=Euromonitor International's Top City Destination Ranking |fechaacceso=6 de mayu de 2013 |fecha=20 de xineru de 2010 |urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://www.euromonitor.com/Euromonitor_Internationals_Top_City_Destination_Ranking|fechaarchivo=25 de payares de 2015}}</ref> Taipéi tien munches atracciones turístiques y apurre una cantidá importante a la industria de 6.8 mil millones de dólares del turismu en Taiwán.<ref>{{Cita noticies |url=http://focustaiwan.tw/ShowNews/WebNews_Detail.aspx?ID=201007140032&Type=aLIV |títulu=Taiwan's tourism revenue on the rise: survey |editorial=Focus Taiwan News Channel |fecha=14 de xunetu de 2010 |fechaacceso=6 de mayu de 2013}}</ref> Les marques nacionales, tales como [[ASUS]],<ref>{{Cita web |url=http://www.thetechherald.com/article.php/201004/5135/ASUS-set-to-storm-eBook-reader-market |títulu=ASUS set to storm eBook reader market |fechaacceso=6 de mayu de 2013 |fecha=25 de xineru de 2010}}</ref> [[Chunghwa Telecom]],<ref>"[http://www.cht.com.tw/CHTFinalE/Web/AboutUS.php?CatID=246&NewsID=193&Page=HotNewsDetail Chunghwa Telecom 2008 Form 20-F filed with the O.S. SEC]." Chunghwa Telecom. Consultáu'l 6 de mayu de 2013.</ref> [[Mandarin Airlines]],<ref>"[http://www.mandarin-airlines.com/english/contactus.htm Contact Us]." [[Mandarin Airlines]]. Consultáu'l 6 de mayu de 2013. "台北總公司: 105台北市民生東路三段134號13樓."</ref> [[Tatung]],<ref>{{Cita web |url=http://www.tatung.com/en/about.asp |títulu=Company Profile |fechaacceso=6 de mayu de 2013 |editorial=Tatung Company}}</ref> [[Uni Air]]<ref>"DirectoryDireutory: World Airlines." ''[[Flight International]]''. 30 de marzu–5 d'abril de 2004. [http://www.flightglobal.com/pdfarchive/view/2004/2004-09%20-%200331.html?search=%22Uni%20Air%22 88].</ref><ref>"[http://web.archive.org/web/20080103131836/http://www.uniair.com.tw/uniairec/about/employment_01.htm 關於立榮航空]." Uni Air. 3 de xineru de 2008. Consultáu'l 6 de mayu de 2013. {{Zh icon}}</ref> y [[D-Link]]<ref>{{Cita web |url=http://www.dlink.com/corporate/operations |títulu=Global Operations – Global Headquarters |fechaacceso=6 de mayu de 2013 |editorial=D-Link Corporation |urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://www.dlink.com/corporate/operations|fechaarchivo=25 de payares de 2015}}</ref> tienen la so see na ciudá.
 
== Educación ==