Diferencies ente revisiones de «Tratáu de paz»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques
m Preferencies llingüístiques: -"directu" +"direutu"
Llinia 23:
Esta negociación atópase definida por trés característiques: incertidume, compromisu y indivisibilidad,<ref>{{Cita publicación|url =|títulu = Optimism and commitment: An elementary theory of bargaining and war|apellíos = Ponsati|nome = Clara y Sanchez-Pages, Santiago|fecha = 2012|publicación = Series|fechaacceso = febreru de 2016|doi =|pmid =}}</ref> esto ye, que nun se sabe esactamente'l sentíu de la negociación nin la so resultancia final puede predicise; que los Estaos firmantes van obligase mendiante el compromisu formal a acatar lo afigurao nel tratáu; y, que'l tratáu una vegada robláu y ratificáu nun puede dixebrase en partes distintes pal so cumplimientu nin puede ser aplicáu de forma parcial.
 
Acordies con la teoría, esisten dos principales formes de negociación de paz; aquella que se formula d'alcuerdu según la disponibilidad de recursos y roles nel campu de batalla, mesma que va empezar a realizase directamentedireutamente ente los mandos militares qu'ende s'atopen pa dempués esguilar a les esferes diplomátiques y polítiques de los Estaos batallosos; y la denominada Xuegu de Markov, que ye aquella que s'atopa basada na teoría del procesu de decisiones de Markov,<ref>{{Cita web|url = http://www.inf.ed.ac.uk/teaching/courses/agta/lec15d.pdf|títulu = Algorithmic Game Theory and Applications Lecture 15: a brief taster of Markov Decision Processes and Stochastic Games|fechaacceso = marzu de 2016|autor = Kousha Etessami|enlaceautor =|fecha =|idioma = inglés|sitioweb = http://www.inf.ed.ac.uk|editorial =}}</ref> basáu na estratexa pa evitar nuevamente un colapsu militar.
 
== Referencies ==