Diferencies ente revisiones de «Alemán vienés»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques
m Preferencies llingüístiques: -"característica" +"carauterística"
Llinia 27:
A principios del [[sieglu XX]] podíen estremase 4 subdialeutos vieneses (clasificaos polos distritos a onde falábense): ''Favoritnerisch'' ([[Favoriten]], distritu 10), ''Meidlingerisch'', ([[Meidling]], distritu 12), ''Ottakringerisch'' ([[Ottakring]], distritu 16), y ''Floridsdorferisch'' ([[Floridsdorf]], distritu 21). Anguaño yá nun s'utilicen estes subdivisiones y puede falase d'un únicu dialeutu vienés.
 
Amás de los subdialeutos de los distintos distritos de l'antigua Viena, tamién esistía una clasificación de dialeutos según la clase social. Por casu, el ''Schönbrunnerdeutsch'' o l'alemán faláu pola corte imperial de los [[Casa d'Habsburgu|Habsburgu]] nel [[Palaciu de Schönbrunn|Palaciu Real de Schönbrunn]], presentaba ente los sos principales característiquescarauterístiques una inflexón bien afeutada y una enunciación bastante marcada. La resultancia yera una tonalidá nasal que faía que l'acentu averar al del [[Idioma francés|francés]]. Anque anguaño yá nun s'utiliza, el vieneses de les clases altes inda tán familiarizaos con esti dialeutu de la corte.
 
=== Fonoloxía ===
Delles característiquescarauterístiques típiques del alemán de Viena son:
* [[Monoptongación]]: al contrariu que l'alemán estándar y el restu de dialeutos bávaros, nel vienés los [[Diptongo|diptongos]] suélense monoptongar.
 
Llinia 46:
** Alemán estándar ''abgebrannt'' – Vienés ''oobrennt ''– intensificáu ''oob'''a'''rennt''
** Alemán estándar ''Geradeaus!'' – Vienés ''Groodaus!'' – intensificáu ''G'''a'''roodaus!''
Otres característiquescarauterístiques del dialeutu vienés atópense tamién nos demás dialeutos [[Idioma austru-bávaru|austru-bávaros]]:
* [[Tensión (fonética)|Tensión de les consonantes]]: Les consonantes sordes ''[[Fonoloxía_del alemán Pareyes_fortis-lenis|fortis]]'' [p, t, k] convertir en consonantes ''[[Fonoloxía_del alemán Pareyes_fortis-lenis|lenis]]'' sordes [b̥, d̥, ɡ̊]. La [k], sicasí, suel caltenese como ''fortis ''cuando va detrás d'una vocal.
* Vocalización de la /l/ detrás d'una vocal, por casu ''also'' → ''oeso'' [ˈɔy̯soi], ''Soldat'' → ''Soedot'' [sɔy̯ˈdɔːt], ''fehlen'' → ''föhn'' [fœːn], ''Kälte'' → ''Köödn'' [ˈkøːd̥n̩].
Llinia 54:
 
=== Gramática ===
Al respective de la gramática, nun s'atopen munches diferencies con otros dialeutos del austru bávaru. Son típiques les siguientes característiquescarauterístiques:
* Suelse evitar el [[caso xenitivu]].
* La preposición ''ohne'' ("ensin") suelse emplegar col casu [[Caso dativu|dativu]] en cuenta de col [[Caso acusativu|acusativu]].