Diferencies ente revisiones de «Catedral-basílica de La nuesa Señora del Pilar de Zaragoza»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo plurales
m Preferencies llingüístiques: -"característica" +"carauterística"
Llinia 35:
Ventura Rodríguez tamién trató de reorganizar el templu. Ente los sos planes taba camudar de llugar el retablu renacentista y el coru, creando una vasta nave central, que tendría por altar el gran alturrelieve de mármol que decora'l muriu del trasaltar de la Santa Capiya de [[Carlos Salas Viraseca]]. Finalmente nun se llegó a faer, pero sí que modificó'l conceutu decorativu del interior del templu, simplificando notablemente la decoración de los capiteles y los flameros de les columnes, dándo-y un aspeutu más sobriu y acorde col incipiente gustu neoclásicu de la dómina.
 
Tamién contribuyó al so aspeutu bizantín actual el [[marqués de Peralada]], quien dio la idea de dotar al santuariu de la so característicacarauterística figura de cúpules y torres, que fueron alzaes nel so mayor parte ente [[1796]] y [[1872]], añu en que se consideró termináu'l templu. Sicasí les torres angulares que realcen el volume esterior daten nel so mayor parte del sieglu XX, y nun fueron concluyíes hasta [[1961]].
 
== Esterior de la Basílica ==
Llinia 111:
{{AP|Retablu mayor de la Basílica del Pilar}}
[[Archivu:Retablo mayor de la Basílica del Pilar.jpg|thumb|left|''Retablu de l'Asunción''. [[Damián Forment]], 1509-1518.]]
El retablu del altar mayor foi realizáu en [[alabastru]] policromado, con [[guardapolvo (arquiteutura)|guardapolvo]] de madera, por [[Damián Forment]] ente [[1515]] y [[1518]] y ta dedicáu a l'[[Asunción de María|Asunción de la Virxe]]. L'estilu de l'arquiteutura del retablu ye [[góticu final]], magar les escenes figuratives amuesen característiquescarauterístiques dafechu [[Renacimientu|renacentistes]].
 
En [[1509]] el [[cabildru metropolitanu]] contrató a [[Damián Forment]] el bancu o [[predela]] del retablu del altar mayor qu'ocuparía la cabecera de la colexata de Santa María, cola esixencia de que fuera «tan bonu y meyor qu'el Asseu» (qu'[[Catedral del Salvador de Zaragoza#Retablu mayor|el de La Seo]]). En [[1511]], casi acabáu'l bancu, contrataría tamién el restu del retablu, con tres escenes monumentales nes sos cais: la ''[[Asunción de la Virxe|Asunción]]'' nel centru, el ''[[Natalicio de la Virxe]]'' a la so derecha y la ''[[Presentación de María nel templu]]'' a la so esquierda. Finalmente, en [[1515]], Forment delega los trabayos del restu de la decoración arquitectónica en maestros contrataos pal so taller. El retablu acabó d'asitiase en [[1518]].