Diferencies ente revisiones de «Fusil»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques: -"acción" +"aición"
m Preferencies llingüístiques: -"característica" +"carauterística"
Llinia 58:
El fusil de cerrojo con cargador foi'l [[arma]] personal más utilizada pola infantería na primer metá del [[sieglu XX]] hasta'l final de la [[Segunda Guerra Mundial]]. Darréu'l fusil d'asaltu sustituyó-y nel usu común, pero inda se sigue utilizando en muncha menor cantidá.
 
Poles sos característiquescarauterístiques, usar n'actividaes que rican gran precisión a llarga distancia col mínimu númberu de [[Bala (munición)|bala]]s como, por casu, la [[cacería]] y el [[Francotirador|francotiro]].
 
Esisten güei fusiles de fabricación actual, en [[Calibre (armes de fueu)|calibres]] modernos, según en calibres antiguos. La ''cadencia de tiru'' sigue siendo d'unos 10-12 disparu per minutu.
Llinia 127:
[[Archivu:Sturmgewehr 44.jpg|thumb|Sturmgewehr 44 (StG44)]]
{{AP|Sturmgewehr 44}}
El famosu fusil d'asaltu StG44 foi'l primeru en compartir les característiquescarauterístiques y accesorios de los actuales. Tuvo dellos nomes, pero referir al mesmu.
 
Dempués de la [[Primer Guerra Mundial]], el [[Tratáu de Versalles (1919)|tratáu de Versalles]] imponía munches llimitaciones armamentísticas a Alemaña. Ente elles prohibía la dotación de [[subfusil]]es al so minúsculu exércitu, lo cual obligó a los responsables militares a consiguir nueves armes que tuvieren al marxe d'estes llimitaciones.
Llinia 133:
Mientres la década de 1920 y sobremanera na de 1930, n'Alemaña investigar cartuchos de menor calibre que tendríen la ventaya d'abastecer de mayor cantidá de munición a cada soldáu.
Dende [[1938]] l'Estáu Mayor del Exércitu Alemán ordenó'l desenvolvimientu d'un fusil coles característiquescarauterístiques d'un [[subfusil]], y concedióse un contratu a ''C. G. Haenel'' pa desenvolver una ''carabina ametralladora'' (''Maschinenkarabiner'', n'[[Idioma alemán|alemán]], embrivíu '''MKb'''). L'encargu recayó nel so inxenieru xefe, nada menos que [[Hugo Schmeisser]], ceador de los ''subfusiles alemanes MP''.
 
La primera [[Blitzkrieg|guerra relámpago]] foi realizada polos alemanes en [[1939]] pa conquistar [[Polonia]]. Militares y técnicos alemanes fixeron investigaciones posteriores, que concluyeron na necesidá de perfeccionar el fusil común d'infantería p'ameyorar el rendimientu nesti tipu de combate. El nuevu fusil tendría de ser:
Llinia 157:
==== Fusiles d'asaltu dempués de la Segunda Guerra Mundial ====
 
Dempués de la Segunda Guerra Mundial fixéronse otros modelos de fusiles asalto, basaos nel StG44: '''[[AK-47]]''', '''[[CETME]]''', '''[[FN FAL]]''' y '''[[Fusil M14|M14]]'''. De toos estos, los dos últimos nun tener les mesmes característiquescarauterístiques ventaxoses del [[AK-47]], precisando un caltenimientu moderao y frecuente. Si emporcar con tierra o se mueyen, blóquiense. Amás, estos fusiles son más caros de fabricar. La ventaya d'estos fusiles occidentales ye que tienen mayor precisión y algame. L'[[Heckler & Koch G3|HK G3]] provien d'una actualización del CETME, consistente en reemplazar pieces de madera (culata y [[wikt:guardamano|guardamano]]) por pieces de plásticu.
 
Toos esos fusiles son potentes, debíu al usu del cartuchu [[7,62x51mm OTAN|7,62 x 51 OTAN]], pero son más difíciles de controlar en manera automática qu'el [[AK-47]] ([[7,62 x 39 mm|7,62 x 39]]). Por eso'l ingleses preferíen usalos en manera semiautomático.