Diferencies ente revisiones de «Galenu»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"bilis" +"fiel" |
m Preferencies llingüístiques: -"característica" +"carauterística" |
||
Llinia 31:
La fecha de la so muerte envaloróse tradicionalmente en redol al añu [[200]], basando esta conxetura en referencies del sieglu X, del [[léxicu de Suda]]. Sicasí, otros espertos retrasen la fecha de la so muerte hasta [[216]].
El gran prestíu del que goció, non llindáu a Roma, deber en parte a la so gran actividá lliteraria, con más de cuatrocientos testos, de los que nos llegaron unos cientu cincuenta, principalmente al traviés de traducciones de gran méritu na dómina pero llindada fiabilidá. En 2015 afayóse un [[palimpsestu]] de la so obra ''[[De los preparaos y los poderes de los remedios simples]]'', qu'espera dea lluz sobre dalgunos
La obra de Galeno basar na tradición [[Hipócrates|hipocrática]], a la que xune elementos del pensamientu de [[Platón]] y [[Aristóteles]], que recibe al traviés del estoicismu de [[Posidonio]]. Amás, tuvo una escelente formación que-y dexó conocer en fondura les distintes escueles médiques del momentu y añedir a tou ello les sos contribuciones orixinales.
Llinia 51:
* '''L'espíritu (''pneuma'') vital''': alcontráu nel tórax, que'l so órganu fundamental ye'l corazón (y qu'amás inclúi los pulmones). Correspuende a l'alma irascible, de la que son propies les virtúes o facultaes (dynámeis) vitales. L'espíritu vital sería responsable de les virtúes y operaciones que caltienen la vida: la respiración, el llatíu cardiacu y el pulsu. (Esti postreru nun yera pa los antiguos a cencielles la tresmisión del llatíu cardiacu, sinón una fuercia o virtú propia de la paré arterial, la virtú pulsífica, distinta de la virtú del llatíu cardiacu). Tradicionalmente la muerte determinar pol cese d'estes funciones toráciques (y concebíase como la desapaición del espíritu vital). El pneuma o spiritus vital mover poles arteries a partir del corazón. Pero según el llatíu ye la función del corazón, el pulsu ye la función de les arteries (ye una vis per se, una fuercia autónomo) y la respiración ye la función de los pulmones. Estes son les virtúes o facultaes (dynámeis) vitales principales, siendo les secundaries les mesmes que nel casu del abdome (la curiosa de los pulmones sobre l'aire, la expulsiva del corazón con al respective del sangre, etc.) Tamién nel tórax habría, pa los antiguos, virtúes psíquiques: les llamaes virtúes irascibles, como lo seríen la roxura, la audacia y el so opuestu la medrana, o la esperanza y la desesperación. A partir del corazón, l'espíritu vital tresmitir a tol organismu al traviés del sistema arterial.
* '''L'espíritu (''pneuma'') animal''', que ye'l superior, con see nel celebru, y que les sos virtúes y operaciones más complexes, de calter mental, seríen les
=== Fisioloxía especial galénica ===
|