Diferencies ente revisiones de «Idioma celtíberu»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques: -"directu" +"direutu"
m Preferencies llingüístiques: -"característica" +"carauterística"
Llinia 50:
La escritura celtibérico ye una adaptación casi direuta de la [[escritura ibérico nororiental]] a les particularidaes de la llingua celtibérica. Como'l so modelu, esta escritura presenta signos con valor silábicu, pa les [[oclusiva|oclusives]], y signos con valor alfabéticu pal restu de [[consonante]]s y [[vocal]]es. Dende'l puntu de vista de la clasificación de los sistemes d'escritura nun ye nin un [[alfabetu]] nin un [[Silabariu (sistema d'escritura)|silabariu]], sinón una escritura misto que s'identifica de normal como [[semisilabario]]. Esti signario presenta los inconvenientes propios de los silabarios, cuidao que nun pueden representase correchamente nin los grupos d'oclusiva+líquida, nin les oclusives finales, qu'a diferencia de la llingua íbera sí tenía l'idioma celtíberu. El signario básicu ta formáu por 26 signos, en llugar de los 28 del [[escritura ibérico nororiental|signario ibéricu nororiental]] orixinal, cuidao que s'esanicia una de los dos vibrantes y una de los trés nasales. El signario celtibéricu tien dos variantes estremaes polos valor de los signos nasales: na variante oriental la nasal esaniciada ye la que n'ibéricu s'identifica con ''m´'', ente que na variante occidental la nasal esaniciada ye la que n'ibéricu s'identifica con ''m'', circunstancia que s'interpreta como prueba d'un doble orixe. Amás, cabo destacar que dalgunes de les inscripciones de la variante occidental presenten nicios d'usu del sistema dual que dexa estremar los silabogramas oclusivos dentales y [[Oclusiva velar sorda|velares sordos]] de los sonoros con un trazu añedíu: la forma simple representa la sonora y la forma complexa la sorda.
 
== CaracterístiquesCarauterístiques llingüístiques ==
A pesar de la más que posible influencia d'otres llingües autóctones pre-indoeuropees de la península, l'idioma celtíberu caltuvo la mayor parte de les estructures gramaticales propies de les llingües celtes.
* [[Llingües indoeuropees|IE]] '''*p-''', '''*VpV''' > '''Ø'''. La perda de la consonante /p/ n'entamu de pallabra y posición intervocálica ye la traza definitiva que cataloga al celtíberu como llingua celta y que lo estrema del [[lusitanu]]. Celta común ''orc'', llatín ''porcus'', lusitanu ''porco'' 'gochu'. Exemplos: ''Oilaunika'' 'dominadora' < *opi-wl̥h<sub>2</sub>-mn-ika.
* IE '''*kʷ > ku''': Una de les principales característiquescarauterístiques del celtíberu ye que, a diferencia de les otres [[llingües céltiques continentales]] como'l [[idioma galu|galu]] o'l [[idioma lepóntico|lepóntico]], ésti ye una llingua celta-Q,<ref>[Mallory (1989, p 106)]</ref> siendo les anteriores llingües celtes-P, esto ye, que'l soníu [[PIE]] ''*kw'', nun se tresformó en ''*p'' sinón en ''*k''. Esto puédese reparar nel [[bronce de Botorrita]] onde la [[Conxunción (gramática)|conxunción copulativa]] indoeuropea ''*-kwe'' ('y') apaez transcrita ''-ku.y'' y non ''-pe'' como ye en galu y lepóntico. Ye este una traza que comparte coles [[llingües goidélicas]] ([[irlandés antiguu|irlandés]] y [[Gaélicu escocés|gaélicu]] d'[[Escocia]]). Fora de les llingües céltiques el [[idioma lusitanu|lusitanu]] y el [[idioma llatín|llatín]] son tamién llingües-Q.
 
* IE '''*ē/*eh/*eh₁''' = '''ī'''. Conocíu traza del célticu común ejemplificado na pallabra del galu pa 'rei' ''rix'' n'oposición al llatín ''rēx'' (dambes dende'l IE *rēg-s). En celtibéricu presentar nel nome propiu ''Munerigios'' que significa lliteralmente 'rei o príncipe del monte' (< IE *moni-rēg-yos)
Llinia 145:
La esistencia d'otros soníos ye más incierta; un exemplu ye que munches pallabres col grafema ''z'' < /s/ intervocálica, o bien < secuencia -dyo, correspuende nes inscripciones llatines a <d>, asina'l nome de la ciudá de ''Sekaiza'' en llatín trescríbese como [[Segeda]], polo que deduz que dicha pallabra tenía de sonar daqué como ''[se'gêdza]'', con africada, en celtíberu.
 
[[Morfoloxía llingüística|Morfológicamente]], una de les característiquescarauterístiques del celtibéricu ye'l raigañu ''o'' en [[caso xenitivu]] singular en ''-o'', en comparanza cola ''-i'' topada n'otres [[llingües céltiques]]. Otra característicacarauterística ye la terminación verbal ''-tuz'' que presenta'l [[Manera imperativa|imperativu]] proveniente del imperativu IE -tōd (loutuz 'llava'l to' < *low-tōd.
 
Magar nun ser fáciles d'interpretar nin de traducir en toles ocasiones, a partir de les inscripciones celtibériques y de les terminaciones más abondoses nelles podemos conxeturar dalgunos de les traces morfolóxiques del celtíberu.